Steve McQueen no només va ser un gran actor, sino també un gran pilot. La seva passió pels cotxes el va portar a protagonitzar la que probablement sigui la millor pel·lícula sobre curses que s’ha rodat mai, Le Mans. Per ell va ser un somni fet realitat que, per desgràcia, va acabar deixant-li un regust força agredolç. Deixant de banda els problemes pressupostaris i les discussions constants amb John Sturges, el director inicial del projecte, la gota que va fer vessar el got va ser la decisió per part dels productors de no deixar-li prendre part a la cursa degut als riscos que això implicava. Tractant-se d’un actor de Hollywood, un podria pensar que aquesta va ser la decisió més sensata. Després de tot, deixar-li còrrer hagués estat com deixar participar a Brad Pitt a les 24 hores de Le Mans de 2012 en un Audi R18 e-tron quatro. Oi que no?
Michael Schumacher passejant (literalment) amb un Formula 1 pel Nürburgring
Foto: Frozenspeed
Aquest cap de setmana s’han disputat les 24 hores del Nürburgring amb victòria del Mercedes-Benz SLS AMG GT3 de l’equip Black Falcon, amb Bernd Schneider, Sean Edwards, Jeroen Bleekemolen i Nicki Thiim turnant-se al volant en una cursa que va estar aturada durant 9 hores per culpa de la boira i la insistent pluja (a SPEEDHUNTERS teniu unes fotos acollonants). Just abans de la sortida, Michael Schumacher va fer una volta d’honor amb el Mercedes-AMG de Formula 1 a un ritme decepcionantment lent.
McLaren, Honda i el MP4/4
La setmana passada no és parlava d’un altre cosa que del retorn de la marca Honda a la Formula 1, com a motorista, al costat de l’equip McLaren. El 98% dels articles que vaig llegir al respecte il·lustraven la noticia amb una imatge del McLaren MP4/4 de 1988 (fins i tot la nota de premsa oficial)… i la veritat és que no em sorprén. Dissenyat per Steve Nichols i Gordon Murray i equipat amb un motor Honda V6 turbo, aquest monoplaça serà recordat per haver guanyat 15 de les 16 curses del mundial de 1988. Només un accident amb un pilot doblat al Gran Premi d’Itàlia a Monza va privar a l’equip d’aconseguir un perfect.
Climb Dance, ara remasteritzat i a 1080P
Oblideu-vos per un moment del Peugeot 208 T16 Pikes Peak. Sé que és difícil, però val la pena intentar-ho. Si hi ha un video de la Pikes Peak que cal emmarcar, aquest és el mític Climb Dance, dirigit per Jean Louis Mourney per encàrrec de Peugeot Sport. A aquestes alçades de la pel·lícula — ja fa molt de temps que ens coneixem — no cal que us expliqui de que va. El que sí que cal que sapigueu és que aquest curt ha estat recentment remasteritzat a 1080P. Ari Vatanen i el Peugeot 405 T16 en estat pur. Es pot demanar més?
Autocar ens porta un nou duel entre un esportiu i un tot-terreny: Caterham versus Bowler
Fa un parell de dies us vaig parlar d’una comparativa una mica especial en la revista evo comparaba un Caterham 7 Supersport amb un Porsche Cayenne Turbo S. Ara és la revista Autocar la que torna a posar sobre la taula un nou duel esportiu vs. tot-terreny. La única diferència és que el tot-terreny que avui ens ocupa és molt més “prestacional” que el Cayenne Turbo S, per sorprenent que això pugui arribar a sonar.
Una volta onboard al Nürburgring-Sudschleife en un Formula Vee
De videos del Nordschleife n’hem vist una infinitat: amb pluja, amb sol, amb boira, amb accidents, sense accidents i fins i tot amb neu! Per avorrir-se. Del que no hi ha ni molt menys tant material és del seu germà petit, el Sudschleife, un circuit avui enterrat sota el traçat de Gran Premi. Inaugurat l’any 1927 juntament amb el Nordschleife, aquesta variant de 7.7 kilòmetres va deixar-se de fer servir l’any 1973, molt abans de la popularització de les càmeres onboard. És per això que aquest video de la Formula Vee (uns monoplaces molt econòmics basats en el Volkswagen Beetle), corresponent a una cursa de 1968, resulta tan interessant: en ell es pot veure un traçat estret, rodejat d’arbres i amb constants pujades i baixades, molt similar en essència al Nordschleife que tots coneixem. Curiós.
Nou rècord Guiness al canto més llarg: 82,56 kilòmetres
Us imagineu anar de Barcelona a Torredembarra fent un canto interminable de més de 80 kilòmetres? Doncs això és el que més o menys va fer Johan Schwartz amb un BMW M5 F10, establint de passada el rècord Guiness al canto més llarg. La gesta va tenir lloc en una pista lliscant convenientment “humidificada”, cosa que, la veritat sigui dita, li resta una mica de mèrit a la aventura. Tot i així, mantenir la concentració durant la mitja horeta que debia durar el canto (va fer 322 voltes!!) també s’ha de valorar en la seva justa mesura. Després de tot, l’anterior rècord a dures penes superava la dotzena de kilòmetres…





