Realment no recordo si ja vaig parlar d’aquest cotxe en el seu moment, però tan se val… trobo el projecte tan alucinant que no m’importa parlar-ne de nou. Es tracta d’un Ferrari 312 PB construït a escala 1/3 on totes i cadascuna de les peces del cotxe són funcionals. Així com sona.
Durant els anys 70, Pierre Scerri era un apassionat de les curses de cotxes, i en especial dels Ferraris, dominadors en aquella època dels campionats d’sport-prototips. Com a jove enginyer, desitjava poder tenir un cotxe com aquells 312 PB, però estava clar que mai se’l podria pagar, així que va decidir que si no el podia comprar, se l’hauria de construïr ell mateix. Va començar amb dibuixos i dissenys sobre planell de totes i cadascuna de les parts, un projecte que va implicar 3 anys de feina, basant-se principalment en fotografies del cotxe real. És un cop finalitzada aquesta tasca quan va decidir començar a treballar en el seu somni. La odisea de construïr aquest 312 PB en escala 1/3, durant 12 anys, el va portar a aprendre i experimentar tots els processos necessaris per construir un cotxe a escala real: va aprendre a fer els seus propis pneumàtics, fabricar els fars, crear la seva pròpia bateria, soldar el xasís tubular. I tot això ho va aprendre a base de llegir llibres, ja que a la universitat no va tenir cap mena de contacte amb totes aquestes tècniques de construcció.
Aquí hi ha una entrevista que li va fer Jeremy Clarkson ja fa uns anys:
Per posar només un exemple de l’embergadura d’aquest projecte, donem un cop d’ull al motor. Es tracta d’un motor 12 cilindres oposats, de 100cc, amb injecció i càrter sec, i 2 vàlvules per cilindre. Només crear aquest motor ja li comportar 3 anys del projecte, incloent 6 messos només per aconseguir un so el més semblant possible al del 312 PB real. Per aconseguir-ho, va haver d’experimentat amb 3 configuracions diferents del sistema d’escapament. Fins i tot va atendre classes a una escola de fundició a Marsella, per dominar les tècniques necessaries per fer els motllos i les peces del motor. La carrosseria, els rellotges, el sistema elèctric – tot es va haver de fer des de zero. L’única ajuda externa que va necessitar va ser per fabricar la caixa de canvis, degut a la exòtica metal·lúrgia i complicada maquinària. Per a tal fi va recòrrer a Colleti, qui en el seu moment estava encarregat de fabricar les caixes de canvis dels cotxes de cursa de la casa de Maranello. Aquesta compta amb 5 relacions… i marxa enrera!!
Per tots els tapiçats interiors, Pierre Scerri va recòrrer a la empresa encarregada de tapiçar els cotxes de cursa de l’època. Va demanar si li podien facilitar una peça de tela el més semblant a la original… i no només li van donar, sino que a més era la mateixa que es va fer servir en els 312 PB! Obviament, el teixit no estava escalat a 1/3… però Scerri no podia desaprofitar la ocasió de posar un tros del 312 PB de veritat en el seu model a escala.
En total, Scerri calcula que s’hi ha passat unes 20,000 hores construïnt aquesta joia fins que la va finalitzar l’any 1992. En l’actualitat, com es pot veure a la seva pàgina web, està treballant en un altre versió del 312 PB (en aquest cas dorsal #30, guanyador a Buenos Aires el 1972) que comptarà també amb injecció, càrter sec i 24 vàlvules. I si ja de per si li faltava temps, també treballa amb un Ferrari 250 GTO i un 330 P4, models que tot just estan en les fases inicials.
Per més informació, podeu visitar la web de Pierre Scerri o seguir aquest altre enllaç. Si voleu informació del Ferrari 312 PB “real”, podeu trobar-la seguint aquest enllaç a ElenaFerrari. Trobareu més fotos a UltimateCarPage.
Aquí hi ha un petit video del cotxe real… només perquè podeu comparar:
