Recordo que en el seu moment ja us vaig parlar del Singer 911. Bàsicament es tracta del Porsche 911 ideal. Sí, sí… ideal. Fa dies que no paro de veure fotos d’aquest trasto per Tumblr, i no he pogut evitar la temptació d’escriure de nou sobre aquesta meravella de la tècnica.
En serio. Hi ha algo millor que un Porsche 911 amb l’estètica dels primers, amb només 1088 kilos de pes, un motor 3.8 bòxer de sis cilindres, refrigerat per aire i atmosfèric, amb admisió de papallona, que rendeix 425 cavalls a 8.000 rpm, amb un canvi Getrag G50 de sis relacions, manual, amb una carroseria de fibra da carbono, suspensió posada al dia, aerodinàmica activa (es deuen referir al aleró retràctil del darrera, m’imagino), capaç d’accelerar de 0 a 100 km/h en 3,9 segons, i d’agafar una velocitat màxima de 275 km/h? Jo crec que no. Això per no parlar de l’atenció al detall, amb rellotges firmats per TAG-Heuer i un interior que ni els 911 originals…
Sens dubte, un dels millors “Porsches” que es poden adquirir avui en dia…


Retroenllaç: Autofarm 911: clàssics moderns « Rennsport | Barcelona