Un nou membre a la familia: Ford Escort MK2 RS1800 “Escrot”

Els qui seguiu aquest blog per Twitter ja estareu al corrent. Alguns fins i tot han tingut el plaer de veure’l en persona. Amb vostés l’Escrot, el cotxe amb el que l’Ignasi i un servidor competirem a rallyes i regularitat d’ara en endavant. Es tracta d’un Ford Escort MK2 RS21800 decorat com el RS1800 amb el que Timo Makinen va guanyar el Lombarg RAC Rally de 1975. De fet, el cotxe és de 1976, però compta amb la majoria de coses que ha de portar un Grup 4 com els de l’època. És, per així dir-ho, l’equivalent al Citroën DS3 WRC que porta en Loeb, però de fa 34 anys. El màxim al que es podia aspirar (si deixem de banda els Grup 5).

Evidentment, durant la nostra darrera visita al Nürburgring no vam poder evitar la temptació de fer-nos amb la maqueta de l’original a escala 1:43. La d’1:18 està de camí. Abans de que algun tiquis-miquis se m’avançi, fixeu-vos que la rotulació de l’ALLIED POLYMER està malament al nostre Escrot (al nostre posa ALLYED). És quelcom que haurem de solucionar tard o d’hora. Queda dit. De pas a veure si poso un parell d’enganxines del blog.

La raó per la que ens hem comprat un cotxe del 1976 és que, simplement, ens va sorgir la oportunitat i la vam aprofitar. En una operació a tres bandes, l’ex-amo de l’Escort volia un altre cotxe, el propietari del qual estava disposat a acceptar un Renault Clio Cup a canvi. Va ser fer números, vam parla-ho, vam trencar la guardiola i llestos. Al final la història va donar un parell de girs adicionals i el cotxe va acabar a França, però el resultat és el mateix. Tenim un Escort MK2. Com aquest…

Desprendre’ns del Renault Clio Cup vol dir deixar la disciplina dels circuits després de deu anys (vaig debutar amb un Saxo Cup a les 24 hores de Barcelona de 2002, tot just fa una dècada), un temps on he viscut grans moments al costat d’en Gerard i en Manel. Em sap greu perquè la veritat és que sempre ens ho hem passat molt bé fent el CER o el “campionat del món de Catalunya”, com diu mon germà, i segur que acabaré trobant a faltar aquells finals de recta rodejat d’altres cotxes.

Però, en fi. S’havia de prendre una decisió. Era ara o mai. Clar que la veritat és que tampoc va ser tan difícil com ens pensàvem. Per començar, d’aquí any i mig segurament presentin la nova generación del Renault Clio Cup, amb el que de sobte, d’un dia per un altre, el mercat s’omplirà amb una vintena llarga de Clios amb les darreres evolucions de 2012. Per si això no fos motiu suficient per a que el preu de la nostre unitat baixi en picat, a més a més hem de sumar-hi que el nostre xasís 06-019 (el 19º que es va fabricar) està tal qual va sortir de la fàbrica de Dieppe. Ni rentats de cara ni res que se li sembli. Això per no parlar de que el preu d’un Clio sempre anirà cap avall (fins a arribar a uns 12.000 euros, que és el que calculo que serà el seu mínim d’aquí uns anys) mentre que el d’un clàssic com l’Escrot es mantindrà (si és que no puja a mesura que passa el temps).

Tornant al nostre estimat Escrot (així és com la meva dona el va batejar, i així s’ha quedat), tot i que originàriament era portuguès i equipava un motor força més modest, actualment munta un motor Pinto de 2.0 litres i 200 CV de potència. Si, vale. Per sobre estan els BDA i BDG de 270-280 CV, però a 20.000 euros la peça quasi que prefereixo començar amb un d’aquests. De totes formes, 200 CV dels d’abans, amb dos carburadors Weber dobles de 45 i tota la pesca, la veritat és que tampoc se’ns faran curts. El canvi és un Quaife de cinc relacions. No és de dents rectes però va la mar de bé, i per començar ens sobra.

Com he dit al principi, el nostre Escrot és un Grup 4, seguint les homologacions que hi havien abans de l’arribada dels Grup A/B/N i que anaven des del Grup 1 (els més modestos) al Grup 5 (els més extrems, com els Ford Escort MK2 de Zakspeed del DRM alemany). Al darrera hi va un pont Atlas de Grup 4, la carrosseria també és la dels Grup 4 (els Escort MK2 Grup 2 eren molt més discrets) i els frens són uns AP Racing Monte-Carlo de 4 pistons davant i Wilwood de dos pistons al darrera. Tenint en compte que parlem de només 870 kilos de pes, hi ha fre més que de sobres.

Les barres són Custon Cages i estan molt ben parides, sobretot si les comparem amb les de la Sabine (que per cert segueix entre nosaltres, per si algú es pensava que l’Escort la substituiria). Seguim? Les suspensions venen firmades per Bilstein i llandes són unes Compomotive estil Minilite en mida 13″ i amb pneumàtics en mida 215. Com les dels Grup 4 de la època (tot i que el MK2 de Timo Makinen les duia platejades). Amb tanta goma davant i sense direcció assistida ens ho passarem bé…

Una de les coses que més m’agrada del nostre Escort són els detalls. El cotxe es va reconstruir des de zero i només ha disputat un parell de rallyes. La extinció és elèctrica, els vidres són de plexiglas (o com es digui), el capó és de fibra, fre de ma hidràulic, dipòsit de benina de seguretat i a l’interior només hi ha el mínim indispensable. En total, el pes deu rondar els 870 kilos, el que unit als 200 CV que calça el motor Pinto, prometen donar emocions fortes (sobretot a l’Ignasi, que és qui el farà servir a rallyes de velocitat).

Parlant d’interiors, i com es pot veure a la imatge, hi ha el mínim necessari per sortir a còrrer. La veritat és que hi ha poca cosa a millorar: els pedals els canviarem per uns que convencin més a mon germà, posarem uns rellotges més ben parits (tot i que els que hi ha ara ja van bé, no us penseu), adecentarem una mica la part dels fusibles (numerant-los, per exemple, amb un DYMO retro)… i comparem un Blunik d’aquests per fer regularitat.

L’altre dia vam fer els primers kilòmetres amb nocturnitat i al·levosia. Van ser res, cinc kilòmetres a molt sumar entre La Garriga i Canovelles, de nit, i en el que quasi no vam tenir temps ni de fer-nos a la idea del que teniem entre mans. Per començar, engegar-lo és tota una odisea. Primer es conecta la bateria i s’activa la bomba de benzina, però mantenint el contacte apagat. Fem com que el volem engegar per fer pujar la pressió d’oli i, un cop l’agulla comença a moure’s, li donem a l’interruptor del contacte. Ara ve la bona. Cliquem a la ignició donant una mica de gas, i un cop engega, el mantenim una estona a 2.000 rpm. I així fins que la temperatura de l’aigua comença a pujar…

Les primeres sensacions es van reduir a cinc: el canvi és una delicia, el motor per sota de 3.000 rpm no funciona, el so dels Weber és tan brutal com insoportable des de dins, la direcció es super-directa i… que estavem conduint un Ford Escort MK2 de Grup 4!! Oh, si.

El passat diumenge vaig tenir el meu segon contacte amb l’Escrot. Una petita excursió pel centre de La Garriga aprofitant que era Sant Cristòfol. Circular a ritme civilitzat pel centre d’un poble, amb tothom mirant-te, és força curiós. Per als qui feu rallyes deu ser una cosa normal, però per mi va ser molt divertit. I gratificant també. Al cap i a la fi, amb els arnesos i les barres i tota la pesca, era com anar amb el Clio pel mig del carrer, algo impensable no fa ni dos mesos. Per acabar vam fer un tram d’autovia per veure quina era la velocitat màxima i, amb el grup tant curt que té, en cinquena a 6.000 rpm (el motor no té tall, pel que s’ha d’anar amb compte — tenim previst comprar un limitador de revolucions) no passavem de 130 km/h. Definitivament haurem de fer alguna cosa al respecte…

Una de les coses que més m’agrada d’aquesta nova aventura amb l’Escrot és que per fi puc entrar de ple al món dels clàssics, una disciplina que sempre m’ha atret molt (i a la que no podia accedir amb el GT Turbo per no tenir encara els 25 anys). Per desgràcia, la nostra unitat de moment no té papers FIA, tot i que mirarem d’aconseguir-los. Per què? Doncs per poder inscriure’ns a rallyes com el Costa Brava Històric, el Rally Legend i el Eifel Rallye. Ja posat, fem-ho bé, oi? Clar que el meu somni eròtico-personal, pel que representa i per les carreteres per on passa, és el Monte-Carlo Historique. Algun dia, Dani, algun dia…

De moment, i com he comentat al principi, l’Ignasi seguirà fent rallyes de velocitat (alguna amb la Sabine, d’altres amb l’Escrot) mentre que jo començaré a provar sort en regularitat, tant la normal (a 50 km/h de velocitat mitja, carretera oberta) com la Regularitat Sport (a 70 km/h de mitjana, carretera tancada). Tinc curiositat per veure com ens va, sobretot perquè la meva copilota serà la meva dona! Uuuu…

No sé si heu reparat en el detall de que el nostre MK2 té matrícula històrica. Doncs això. Avantatges? No pagar Impost de Circulació, poder passar la iteuve cada tres anys… i poder-lo agafar quan ens vingui en gana i no només per anar a un esdeveniment esportiu i amb llicència de pilot, com passa amb els cotxes de rallyes “de veritat”. De fet, un altre dels avantatges de la iteuve de clàssics és que el nostre Escrot ja compta amb certs privilegis d’homologació, els quals són estar exempt de passar la prova de emissions, la de so, i poder portar la il·luminació que volguem. Parlant d’il·luminació, a la llarga m’encantaria tenir quatre Cibies com l’original. Temps al temps.

Així doncs, tenim un cotxe de rallyes que, sobre el paper, corre molt, que a més a més el podem treure a passejar quan volguem i que està exempt de passar els tests d’emissions, so i il·luminació. Es pot demanar més? A veure si aquest cap de setmana abans de marxar de vacances fem una prova com cal i una primera sessió de fotos com Déu mana.

About these ads

3 thoughts on “Un nou membre a la familia: Ford Escort MK2 RS1800 “Escrot”

  1. Enhorabona per aquesta adquisició companys!!!
    Es veu una molt bona màquina i el so es música cel.lestial.
    Ara toca com tu dius, anar fent tanteig dins del món dels clàssics i que de ben segur que serà una grata experiencia i a més, amb un “Escrot” tan fiable!!
    Fins molt aviat companys i…. Salut i motor clàssic forever!!!🏁

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s