Chris Harris, el Porsche 918 Spyder i els esportius del dia de demà

Durant els propers mesos els aficionats al motor serem espectadors de luxe d’una batalla que promet ser memorable. El Porsche 918 Spyder, el McLaren P1 i el substitut del Ferrari Enzo lluitaran per convertir-se en la referència dels super-esportius, de la mateixa forma que el Ferrari Enzo i el Porsche Carrera GT ho van fer fa uns anys, o els mítics F40 i 959 ara ja fa unes dècades. En aquest cas, però, la simplicitat ha cedit el protagonisme a uns sistemes híbrids d’allò més complexos, amb dispositius de tipus KERS com a la Formula 1 i fins i tot modes de funcionament totalment elèctrics. Si m’ho diuen fa 10 anys, no m’ho crec.

Deixant de banda l’espectacular McLaren P1, presentat fa uns dies al saló de París, avui toca parlar del Porsche 918 Spyder, el nou esportiu d’Stuttgart. Fa uns dies es va filtrar el catàleg a la xarxa i, amb ell, bona part de les especificacions tècniques: per un costat hi ha el motor de combustió, un V8 atmosfèric de 4.6 litres capaç de generar una potència de 580 CV a 9.000 rpm; i per l’altre, dos motors elèctrics encarregats d’elevar la potència total fins a uns espectaculars 795 CV. Deixant de banda la emprenyamenta que em va agafar al veure que l’acabat Liquid Metal Blue costa la friolera de 50.000 euros, s’ha de reconèixer que sobre el paper la cosa promet.

El darrer video de Chris Harris gira entorn de la nova proposta alemanya. No obstant, digue’m que el video d’avui no és el típic video al que el britànic els té acostumats: lluny de posar-se al volant del nou 918, Harris es limita a donar una volta al seient de l’acompanyant. El millor, però, arriba a partir del minut quatre, quan entrevista a Frank Wallinser, cap del projecte 918.

Deixant de banda la forma que té de presentar els videos i les seves aptituds com a pilot, una de les coses que més m’agrada d’en Chris Harris és que és un paio amb una mentalitat oberta. Ni és un fanboy de Porsche, ni un purista en contra de qualsevol cosa que se surti del que és habitual. Això ja va quedar demostrat en el video del Porsche Panamera Diesel i torna a quedar demostrat ara. A Harris li encanta el nou 918. I li agrada tant el motor V8 amb el tall a 9.000 rpm com el mode totalment elèctric.

Entre les preguntes que el britànic fa a Wallinser, m’agrada la comparativa que fa amb el successor del Ferrari Enzo i com aquesta batalla que tenim a tocar dels dits recorda a la que durant els anys 80 van mantenir el Porsche 959 i el F40.

Ja sabeu que jo sempre he estat un fan declarat del Ferrari F40 i la seva simplicitat. El Porsche 959, per la seva banda, també era un cotxe francament interessant, però l’excés de tecnologia d’alguna manera li va fer perdre emoció. Era fred. No transmetia. Fins i tot Bill Gates s’en va comprar un!! El més curiós de tot plegat, però, és que el 959 va tenir moltíssima més trascendència en relació als futurs models de Porsche que la que va tenir el Ferrari respecte a la seva descendència: diferencials actius, tracció a les quatre rodes, una electrònica molt avançada, doble turbo, etc. Era, per així dir-ho, un laboratori amb rodes.

En aquest sentit, tinc la sensació que la història està a punt de repetir-se amb el nou Porsche 918 Spyder. Del Ferrari se saben ben poques coses: motor V12 atmosfèric, un sistema KERS tipus Formula 1, aerodinàmica activa i una potència entorn els 900 CV. És de suposar que el seu disseny serà vanguardista i que la aerodinàmica activa serà d’allò més espectacular i vistosa. El Porsche, per contra, té tota la pinta de ser un cotxe molt més utilitzable, menys especial i extrem, molt més racional i, en conseqüència, també molt més fred. De fet, la estètica del 918 Spyder sembla molt més propera a la del 458 Italia que a la d’un hiper-esportiu com el Pagani Huayra o el propi Ferrari Enzo.

De cara al futur, però, tots dos cotxes poden tenir — i segurament acabaran tenint — un pes específic molt diferent. El sistema híbrid del 918, amb una autonomia de 25 kilòmetres i una velocitat màxima de 150 km/h en mode totalment elèctric, promet ser una tecnologia bastant generalitzada en els esportius d’aquí 15-20 anys. Compensa això els 1.700 kilos que pesa? Qui sap. Penseu per un moment com seria aquest cotxe sense tota aquesta parafernàlia elèctrica: un pes entorn als 1.280 kilos, una potència al voltant dels 500 CV amb el tall a 9.000 rpm, etc. La aposta de Porsche, doncs, sembla clara: no volen ser ni la proposta més vistosa — per això ja està Pagani — ni la més ràpida, tot i que el 7:14 al Nürburgring, sortint des de parat, no està gens malament. L’únic que volen és traçar el camí dels esportius que arribaran durant els propers anys. No sé vosaltres, però a mi sincerament m’agrada com pinta la cosa…

Foto: Octane

About these ads

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s