Visita a la fira Autoclàssic Vic 2012

Aquest cap de setmana s’ha celebrat a Vic la primera edició de la fira Autoclàssic Vic, dedicada al vehicle clàssic i de competició. Vam decidir treure el cap diumenge al matí, coincidint amb la trobada de clàssics que la organització va muntar per donar suport a la fira. Aquest cop, però, no hi vam anar amb l’Escrot. Sigui el que sigui, cal dir que la trobada matinal va ser tot un èxit, amb una curiosa barreja de clàssics de tota la vida, amb els habituals SEAT dels anys 60 al capdavant, clàssics moderns com el Lancia Delta o el BMW M3, cotxes més difícils de veure, com un Matra Bagheera o un espectacular Lotus Esprit, i algun que altre vehicle de competició.

Trobareu totes les fotos (122) a les galeries que he publicat a Google+ i a Facebook.

Com sol ser habitual, no podien faltar clàssics entranyables com aquests SEAT 127, 1500 i 124. Pot ser no tinguin gaire “valor real”, però de valor emocional segur que van sobrats…

En concentracions com la del passat diumenge a Vic, és força habitual trobar-se amb cotxes de carrer ben carregats d’enganxines, com si només per això ja puguin passar a ser considerats cotxes de competició. A mi, en canvi, m’agrada allò del “menys és més”, i aquest BMW 2002 ti n’és un molt bon exemple: un parell de fars al davant, cuir i volant de fusta. No cal més.

El món dels clàssics és un mocador, i la majoria dels cotxes presents a Vic ja els tenia clitxats d’altres trobades i concentracions a la comarca d’Osona. Aquest Lotus Esprit, però, va ser tota una novetat, i una sorpresa d’allò més agradable!

I si el Lotus Esprit va ser una sorpresa agradable, aquest Renault 5 Turbo va ser més aviat tot el contrari. Sota el que semblava un Tour de Corse, amb tota la parafernàlia que s’espera en un cotxe de rallyes de la epoca, en realitat s’hi amagava un Renault 5 GT Turbo. De fet, només calia treure el cap per sobre el capó i mirar a l’interior de la sortida d’aire per trobar-hi el motor. Amb els diners que deu haver invertit en aquest projecte, l’amo d’aquesta rèplica segurament s’hagués pogut comprar un Turbo de veritat!

Els Renault 8 Gordini són tot un clàssic en aquestes trobades…

Un dels cotxes que més em va agradar va ser aquest preciós FIAT Abarth 124 Spyder de competició. No sé a vosaltres, però com en el cas dels bons vins, quan més temps passa més m’agrada…

Un dels incentius que tenia la trobada de clàssics organitzada amb motiu de la fira Autoclàssic Vic era la possibilitat de poder passar la iteuve del teu vehicle clàssic — tal i com s’aprecia al fons de la imatge. En primer pla, un particular Citroën (suposo) dels anys 30 (segueix suposant).

De lluny, aquest FIAT 131 Abarth cridava molt l’atenció. A la impecable decoració amb els colors oficials de Calberson, aquest 131 ho tenia pràcticament tot: barres, bàcquets de competició, fars, els passos de roda eixamplats, la entrada d’aire al capó, l’aleró posterior.  Només hi havia un petit detall de res — minúscul, quasi imperceptible — que feia que tot plegat passes de ser un cotxe impressionant a una rèplica de tercera regional. L’heu trobat? Exacte. LES PORTES DEL DARRERA. Si no fos per elles, aquest 131 seria PERFECTE.

Aparcat fora del recinte de la trobada hi havia un BMW M3 que va cridar molt (i quan dic molt vull dir MOLT) l’atenció del meu germà. Es tractava d’una unitat impecable, quasi perfecte: aleró regulable i splitter davanter en carboni, llandes Compomotive en mida 17″, tapisseria de cuir vermella, volant Sport Evolution… i frens AP — que és el que tenia intrigat a l’Ignasi.

Obviament, parlar de clàssics no vol dir parlar només de cotxes. Entre les motos presents — de les que no vaig fer moltes fotos, ho admeto — hi havia una mica de tot: Montesa, Ossa, Bultaco, etc.

Un cop dins del recinte firal, previ pagament dels 2 € de rigor que valia la entrada, aquest Lancia Delta cridava moltíssim l’atenció. Haig d’admetre que de lluny pensava que era un Grup A ex-oficial d’aquells que corrien pel mundial l’any 1991. La culpa? Els ventolines a les rodes i la parrilla de fars al davant. A mesura que un s’anava apropant, però, la excitació va anar donant pas a la decepció més absoluta, sobretot si un es fixava en la entrada d’aire del sostre o l’interior, completament de serie. Tot i així, només per haver-me fet dubtar i pels ventolines del davant, aquest cotxe es mereix tot els meu respecte.

Aquest Lancia Stratos era l’encarregat de donar la benvinguda als visitants de la fira. Es pot demanar més?

Per ser el primer any s’ha de reconèixer que la fira va estar prou bé. Els Amics dels Clàssics d’Osona (ACO) em van comentar que alguns expositors van decidir tocar el dos dissabte a la tarda després d’una assistència una mica decepcionant durant el primer dia. Diumenge, però, la cosa va ser força diferent, gràcies sobretot al bon ambient de la trobada de clàssics que es va organitzar paral·lelament. A la imatge, un Lotus Elan a l’stand de Segurclàssics. Sobra dir que tots aquests flyers i les enganzines sobraven.

Un altre dels atractius de la fira era el mercadillu, amb tot d’accessoris i recanvis per a vehicles clàssics —  sobretot si aquest vehicle clàssic és de la marca SEAT, a la qual corresponien el 70% dels recanvis. Jo vaig treure el cap per si queia algo de l’Escort, però no hi va haver sort. Sort dels models a escala…

Just davant de la paradeta de l’ACO hi havia aquesta dedicada a Ferrari — mostrant la evolució dels esportius amb motor V8 des del 308 GTB al 360 Modena. Llàstima que no la continuessin amb el F430 i el més recent 458 Italia, per no parlar del primer de tots, el 308 GT4 dissenyat per Bertone.

Al costat dels Ferrari, tot i no tenir ABSOLUTAMENT res a veure, aquesta divertida Volkswagen T1 atreia mirades quasi per igual.

A l’altra cantó del pabelló hi havia una molt bona representació dels cotxes històrics dels rallyes catalans, començant per aquest impecable Opel Kadett GT/E.

Una mica més enllà, un preciós Ford Escort MK1 estava a la venda per uns molt temptadors 28.000 euros.

Just al costat, aquest Volkswagen Golf MK1 GTI passaria bastant desapercebut… si no fos per les buscadíssimes llandes Pirelli que muntava.

Al centre, gaudint d’un protagonisme certament especial, hi havia una sel·lecció del millor que corre per terres catalanes, sigui aquest SEAT 600 de Mia Bardolet o l’Ibiza Kit-Car que descansava just al costat.

La estrella indiscutible, però, i amb permís del Lancia Stratos de la entrada, era aquest BMW M3 Grup A ex-Bassas restaurat de cap a peus i en un estat excepcional. A mon germà quasi se li queien les llàgrimes…

Un dels meus preferits era aquest Renault 5 Maxi Turbo, tot un habitual dels rallyes catalans. A partir del proper Rally 2000 Viratges tindrà un nou rival amb el que barallar-se a la categoria reservada als històrics: l’Escrot. Ueee.

Sempre he tingut una certa debilitat pels 600 preparats per Abarth — siguin rèpliques o no. Aquest en particular era quasi perfecte.

A la sortida del recinte de la fira hi havia alguns clàssics a la venda, i creieu-me si us dic que no m’hagués importat res tornar a casa en aquest Mini 850 Deluxe. Ai, les temptacions…

Camí del cotxe no vaig poder evitar fer una foto a aquest Rolls Royce Silver Shadow que esperava pacientment a passar la iteuve. Amb el volant a la dreta i tot, donava la sensació d’estar fora de lloc entre tant 600 i tant SEAT 124…

En resum, i en la meva modesta opinió, a aquesta primera edició de la fira Autoclàssic Vic li dono un aprovat amb nota. Tot i que es notava molt que la d’enguany era la primera edició, tot i que algunes coses s’en van anar en orris a pocs dies de que obrissin les portes, tot i que hi ha moltes coses a millorar, diumenge al matí l’ambient era molt maco — gràcies això sí a la concentració de clàssics que es va organitzar de forma paral·lela. Tan de bo els responsables trobin la fòrmula màgica per donar continuïtat a aquest esdeveniment.

Trobareu totes les fotos (122) a les galeries que he publicat a Google+ i a Facebook.

Més info: Autoclàssic Vic | ACO

2 thoughts on “Visita a la fira Autoclàssic Vic 2012

  1. Gracies per el reportatge
    Penso que sou una mica massa crítics amb la vostre opinió personal. Cadascú te el cotxe com vol o com pot i no trobo de agrad la mofa gratuïta. En quan a les observacions de la fira, també hi han comentaris per el meu gust desafortunats, sempre es pot fer mes del que s’ha aconsegueix

  2. Gràcies pel teu comentari. Primer de tot, això és un blog personal, i com a tal, en ell hi dono la meva opinió personal. Crec que no he faltat el respecte a ningú. Entenc que hi hagi coses en les que no s’estigui d’acord, però si et refereixes al Renault 5 GT Turbo reconvertit en Maxi Turbo o el 131 Abarth de quatre portes, jo ho sento però no els considero clàssics. Digue’m purista. Per mi, els clàssics quan més aprop de les versions de fàbrica, millor. Pot ser és una visió molt tancada, però és la meva visió.

    Sobre la fira, crec que al paràgraf final queda força clar que les coses s’han fet molt bé. Com en tot, cal millorar. Em van comentar que en vista de que dissabte no hi va anar molt gent, alguns expositors no van esperar-se a diumenge, un fet completament alié a la organització. Pel que fa al diumenge, la concentració va ser molt positiva i l’ambient em va agradar moltíssim. Tan de bo es repeteixi l’any vinent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s