La indústria de l’automòbil és un embolic d’aquests que fan època. Aliances entre diferents fabricants, paquets d’accions per aquí, fusions per allà, col·laboracions entre marques, desenvolupament conjunt de determinades tecnologies. Totes aquestes decisions estratègiques, totalment entendibles en un contexte de crisis com el que ens ha tocat viure i en el que tota ajuda per reduir costos està més que justificada, fan del panorama actual un autèntic caos. La web TooManyCars.info ha volgut aclarir una mica les coses amb unes gràfiques força reveladores que he trobat via motorFULL. M’ha sorprés descobrir que SEAT, per exemple, forma part d’Audi AG i no de Volkswagen AG com em pensava. I també m’ha sorprés veure que els grans grups industrials xinesos estan literalment a tot arreu, tot i seguir fabricant cotxes ruinosos. El millor? Veure a Chery en plan forever alone. Curiós, si més no.
Arxiu de la categoria: Calaix de sastre
Forza Motorsport 5 versus Gran Turismo 6
Tot i que de jove havia estat un fan incondicional de la Play Station i de la nissaga Gran Turismo, després de provar el Forza Motorsport 3 en una Xbox 360 que em va deixar el meu germà vaig haver de replantejar-me moltes coses. L’arribada del Forza Motorport 4 va fer decantar-me encara més pel producte de Turn 10 Studios, gràcies sobretot a una física que en la meva modesta opinió és força millor que la del Gran Turismo 5. També és cert que tot plegat és un tema totalment subjectiu, i que hi haurà gent que segurament renegarà del FM4 de la mateixa manera que a mi mai m’ha acabat de convèncer el GT5. Coses que passen.
El dia que Steve McQueen quasi va guanyar les 12 hores de Sebring
Steve McQueen no només va ser un gran actor, sino també un gran pilot. La seva passió pels cotxes el va portar a protagonitzar la que probablement sigui la millor pel·lícula sobre curses que s’ha rodat mai, Le Mans. Per ell va ser un somni fet realitat que, per desgràcia, va acabar deixant-li un regust força agredolç. Deixant de banda els problemes pressupostaris i les discussions constants amb John Sturges, el director inicial del projecte, la gota que va fer vessar el got va ser la decisió per part dels productors de no deixar-li prendre part a la cursa degut als riscos que això implicava. Tractant-se d’un actor de Hollywood, un podria pensar que aquesta va ser la decisió més sensata. Després de tot, deixar-li còrrer hagués estat com deixar participar a Brad Pitt a les 24 hores de Le Mans de 2012 en un Audi R18 e-tron quatro. Oi que no?
Nou rècord Guiness al canto més llarg: 82,56 kilòmetres
Us imagineu anar de Barcelona a Torredembarra fent un canto interminable de més de 80 kilòmetres? Doncs això és el que més o menys va fer Johan Schwartz amb un BMW M5 F10, establint de passada el rècord Guiness al canto més llarg. La gesta va tenir lloc en una pista lliscant convenientment “humidificada”, cosa que, la veritat sigui dita, li resta una mica de mèrit a la aventura. Tot i així, mantenir la concentració durant la mitja horeta que debia durar el canto (va fer 322 voltes!!) també s’ha de valorar en la seva justa mesura. Després de tot, l’anterior rècord a dures penes superava la dotzena de kilòmetres…
Lamborghini ha perdut definitivament el nord amb el nou Egoista
En un principi no pensava escriure res sobre el Egoista, un bunyol de cotxe que Lamborghini ha presentat aprofitant les celebracions del seu 50 aniversari. De fet, per no llegir ni m’he llegit les especificacions tècniques, així que desconec sí sota el seu capó s’hi amaga un V10, un V12 o un reactor nuclear de butxaca. I la veritat és que no m’importa. El que sí m’importa — i m’entristeix — és la manera en la que els responsables actuals del fabricant italià s’estan pixant en la memòria de Ferruccio Lamborghini i de Marcello Gandini, autor, entre d’altres, del preciós Miura i del no menys espectacular Countach.
Els cotxes de la policia de Dubai: Aventador, FF, Camaro, One-77
Des de fa unes setmanes no paro de veure entrades i articles sobre els “suposats” cotxes de la policia de Dubai: un Lamborghini Aventador LP700-4, un Ferrari FF, un Chevrolet Camaro i fins i tot un exclusiu Aston Martin One-77 (dels que només s’han fabricat, recorderm-ho, 77 unitats). Desconec fins a quin punt aquests seran cotxes “de veritat”, com a mínim de la manera en la que el Gallardo Polizia és un cotxe fet servir en el dia a dia per les autoritats italianes, o si tot plegat només es tracta d’una promo per cridar l’atenció.
El curiós origen del BMW Serie 3 Touring
Durant els anys 80, el BMW Serie 3 només s’oferia amb carrosseria de dos i quatre portes. Què passava, doncs, si un volia anar-se’n de vacances amb la seva familia i no tenia prou espai per carregar tot l’equipatge? Aquest és el dilema al que va haver de fer front Max Reisböck, aleshores enginyer i treballador de BMW, donant com a resultat una de les històries més curioses que he sentit en molt de temps. El que va fer Reisböck va ser comprar un BMW Serie 3 de quatre portes siniestrat i reconvertir-lo en el primer Serie 3 Touring de la història al garatge d’un amic.
Què accelera més ràpid: un Ariel Atom, una superbike de BMW o el DS3 de Liam Duram?
Ahir parlàvem d’un duel moto-cotxe amb Marc Màrquez i Laia Sanz com a protagonistes. Tot i que no estava del tot malament, al costat d’aquest que us ensenyaré ara la veritat és que té molt poc a fer. La idea és simple: reunir en una recta interminable al cotxe de carrer més bèstia que es pot comprar avui en dia, a la superbike més ràpida i al cotxe de competició més animal, per veure quin dels tres és el més ràpid en recòrrer un quart de milla.
Laia Sanz i Marc Màrquez: grans pilots, horribles actors
Laia Sanz i Marc Màrquez són els dos protagonistes de la darrera promo de Subaru, marca que els ha reunit al Circuit de Lleida en un duel d’allò més particular: ella amb un Subaru Impreza de rallyes, ell amb una Honda de motocross. Deixant de banda la història, que no hi ha per on agafar-la, si amb alguna cosa em quedo és amb la pèssima interpretació dels actors. Primer perquè es nota que el castellà no és la seva llengua, i segon perquè tampoc és que se’ls vegi molt còmodes davant de les càmeres. Sigui el que sigui, tot el que tenen de mals actors ho compensen amb escreix amb el que els hi sobra de bons pilots.
BMW M3 DTM, abans i ara
Molt il·lustratiu el set de fotos que he trobat avui per Tumblr. Bàsicament tenim un BMW M3 DTM E30 decorat amb els colors del M3 DTM 2012, al costat del M3 DTM 2012 decorat amb els colors del BMW M3 DTM E30 original. No entraré amb les diferències entre l’un i l’altre (això ja ho vaig fer el darrer cop que vaig comparar aquestes dues èpoques) perquè em poso de mala llet. Només cal que mireu la foto on surten tots dos d’esquena.
Actualitzada: Es tracta d’un video promocional on BMW ha “enfrontat” els dos darrers campions del DTM amb la marca: Roberto Ravaglia, campió l’any 1989 amb un E30 M3 DTM, i Bruno Spengler, campió l’any passat en l’any del retorn de la marca al campionat. Curiós, si més no. Però per més que els comparin…









