Bugatti Veyron Grand Sport Vitesse, així es va convertir en el descapotable de producció més ràpid del món

Captura de pantalla 2013-05-07 a la(s) 16.17.54

Després de que el Bugatti Veyron Super Sport perdés el rècord de velocitat per a cotxes de producció a mans del Hennessey Venom GT (per recuperar-lo pocs dies després), va decidir centrar tota la seva atenció en el rècord de velocitat per a descapotables. L’eina per aconseguir-ho va ser el Bugatti Veyron Grand Sport Vitesse, la versió descapotable del Veyron Super Sport, amb tots i cadascun dels 1.200 CV de potència que rendeix el seu motor W16. L’escenari? La recta interminable de Ehra-Lessen, propietat de Volkswagen. Sobra dir que no els hi va costar gaire aconseguir-ho, deixant la marca en uns estratosfèrics 408,84 km/h.

Continua llegint

Bugatti Veyron Grand Sport. Seiji Ara. Fuji Speedway.

Motorhead és una revista online japonesa que poc a poc s’està fent un nom més enllà de les seves fronteres. La veritat és que amb videos com el del Porsche 962C circulant pel carrer no m’extranya. En la seva darrera entrega el protagonista és el Bugatti Veyron Grand Sport, un altre monstre amb rodes capaç de superar els 400 km/h. En aquesta ocasió, qui té la oportunitat de posar-se darrere el volant és Seiji Ara, pilot japonés guanyador de les 24 hores de Le Mans de 2004. El circuit? L’impressionant Fuji Speedway, amb la muntanya que li dona nom al darrere. Només per la qualitat de les imatges i per la cuidada edició ja val la pena donar un cop d’ull al video.

Continua llegint

Autocar prova el Bugatti Veyron Grand Sport Vitesse

La revista Autocar ha tingut la oportunitat de probar un dels cotxes més animals que hi ha avui dia al mercat — si no el que més. Parlo del Bugatti Veyron Grand Sport Vitesse, el descapotable més potent i ràpid del planeta. El plantejament és simple: agafar el Grand Sport descapotable i muntar-hi el motor del Super Sport: 1.200 CV de potència i un par màxim de 1.500 Nm capaços de catapultar aquest trasto fins els 410 km/h. Fa unes setmanes vaig tenir la oportunitat de posar-me al volant del nou BMW M5 i amb 560 CV ja vaig quedar acollonit (literalment, en serio), imagina’t amb el doble de potència. Surreal.

Continua llegint

El trunying no distingeix classes ni categories

El trunying — o, dit d’un altre manera, el tuning portat a l’extrem del mal gust — no distingeix classes, ni pressupostos, ni categories. Afecta per igual als esportius més reputats així com a les propostes més bàsiques. I com a mostra, un botó. Per començar tenim aquest Pagani Zonda S, el qual es va deixar veure per l’stand Forgiato al Osaka Auto Messe. Realment s’ha de tenir mal gust i baixa moral per agafar tot un Zonda S i muntar-li difussors, aleróns i taloneres amb la intenció — imagino — d’apropar-lo una mica al Cinque, la versió més prestacional i evolucionada del Zonda (exceptuant el Zonda R de circuits). Per no salvar-se, no se salven ni les llandes.

La veritat és que em recorda una mica al Anliker McLaren SLR 999 Red Gold Dream, tot i no arribar als excessos d’aquesta horterada valorada en 8 milions d’euros. A l’altre extrem de l’espectre trunyós tenim un Honda Civic que volia ser Bugatti Veyron. Un cop vistes les fotos la veritat és que queda poc a afegir: més que un esportiu, el resultat és més digne d’un capítol de la sèrie Los Autos Locos que cap altre cosa. De vergonya aliena.

Via Diariomotor | GT Spirit

Hi ha algo millor que veure un Bugatti Veyron al Nürburgring? Sí, veure’n dos!!

Sento ser tan monotemàtic darrerament, però és que la Rebel Run 2011 ha donat molt de sí. Sense cap mena de dubte, el moment més memorable de tot el cap de setmana (si no comptem els 225 km/h que vaig agafar amb el Porsche d’en David) va ser l’aparició estelar, diumenge a la tarda, de dos Bugatti Veyron. Habitualment, els diumenges a partir de les 17:00, el Nürburgring està força tranquil. La majoria de la gent ja ha enfilat el camí de tornada cap a casa seva, el transit al Nordschleife es redueix significativament i els aparcaments es buiden. No obstant, el traçat alemany sempre aguarda sorpreses interesants d’última hora (fa dos anys va aparèixer un Mosler MT900S i fa tres un Porsche Carrera GT platejat)… i aquest any no ha estat diferent.

Mentre estava xerrant i tirant fotos al costat de les barreres d’entrada al traçat, un Bugatti Veyron Super Sport va fer una entrada més que fugaç a l’aparcament: va entrar, va donar la volta a l’edifici principal, el del restaurant, i tal com va aparèixer per abaix, va enfilar la pujada cap a la rotonda per desaparèixer en direcció cap a Nürburg. Per sort, un servidor tenia la càmara a punt i preparada, cosa que em va permetre inmortalitzar el moment amb major o menor encert. Però la foto, la tinc. No obstant, el millor encara estava per arribar…

Mitja horeta després van enfilar camí cap a Rent-Racecar per retornar el Volkswagen Golf GTI, creuant Nürburg per veure si amb una mica de sort ens tornavem a creuar amb el Veyron Super Sport. Desgraciadament, no hi havia ni rastre del Bugatti per enlloc (tot i que uns amics em van dir que estava aparcat al costat de nosequina tribuna).

El fet és que quan ja estavem a punt de tornar cap a l’hotel, després d’un dia intens i que en el meu cas havia començat a les 7:30 del matí, el Veyron Super Sport es va deixar veure de nou per l’aparcament. I el millor de tot és que no venia sól: al seu costat, un no menys espectacular Bugatti Veyron Grand Sport (sí, el descapotable) li feia companyia. Els dos cotxes van anar directament cap a les barreres d’entrada. Dos segons després, ja estaven rodant Döttinger Höhe avall…

La veritat és que tenia els meus dubtes sobre si entrarien o no al Nordschleife, així que us podeu imaginar la sorpresa que va significar per un servidor veure’ls dintre (tot i que jo del pàrking no em vaig moure). Així mateix, i un cop dins, tampoc pensava que anessin a apretar gaire les màquines. No obstant, i en paraules d’en Thomas, sembla ser que van anar per feina.

En Thomas és el propietari del Audi RS4 preparat per MTM. Aquest compta amb 500 CV sota el capó… i va sortir quasi en paral·lel amb el Veyron Grand Sport. Quan el norueg va trepitjar l’accelerador a fons (i creieu-me si us dic que aquell monstre accelera com una mala cosa), el Veyron blau va fer tres quarts del mateix. El resultat? Que tot i fer servir cadascún dels 499 CV que tenia el RS4, el Veyron va sortir disparat com si l’Audi estigués parat; i tot i que aquella va ser una de les millors voltes que va ser en Thomas, al arribar a l’aparcament, el conductor del Bugatti Veyron Grand Sport ja havia baixat del cotxe i estava xerrant tan amistosament amb els seus companys.

No obstant, tamnbé s’ha de dir que el Bugatti va entrar a l’aparcament treient una bona fumerada pels frens, i que enlloc de continuar rodant com sí va fer el Super Sport, va anar de pet a l’interior de l’aparcament…

El Bugatti Veyron Super Sport, per la seva part, va fer una segona volta… i una tercera, tot i que aquesta última la va fer en companyia d’un Volkswagen Golf Variant on anava el fotògraf. Tot plegat, pel que vaig poder esbrinar després, es tractava d’una mena de reportatge fotogràfic per una revista (algú va comentar que era per la revista Sport Auto, però no ho puc confirmar). En aquest sentit, els dos Bugatti eren de fàbrica, oficials, no unitats particulars.

Al acabar, els dos cotxes van aparcar l’un al costat de l’altre, el que va permetre als presents fer trilions de fotos des de tots els angles possibles. Jo, en vista de que fer una foto dels dos, sense gent al voltant, era quasi impossible, vaig decidir anar fins a la rotonda d’entrada al circuit per enganxar-los quan marxessin… i la veritat és que la jugada em va sortir, bé. No obstant, abans de que el Super Sport acabés la tercera volta, vaig tenir una bona oportunitat de retratar el Grand Sport quasi sense ningú al voltant, el que no passa tots els dies.

Tot i així, està clar que un combo com aquest no es veu tots els dies. Penseu que entre aquests dos trastos sumen 2.200 CV i uns 3 milions d’euros en total, que es diu aviat. El Super Sport, per la seva part, segurament es tracta de la mateixa unitat que va batre el rècord de velocitat, deixant la marca en uns 417 km/h a les instal·lacions que Volkswagen té a Ehra-Lessen. I dic que és el mateix perquè, crec recordar, Bugatti va oferir una sèrie limitada commemorativa del rècord, de la que només es farien cinc unitats amb els mateixos colors negre i taronja. Aquesta deu ser la que es va quedar a les instal·lacions de Molsheim.

I jo que em pensava que difícilment superaria els Veyron Pur Sang i Veyron Sang Noir que vaig enganxar a Monte-Carlo amb ocasió del Top Marques Monaco…

>>> Trobareu la resta de fotos (49) al meu compte de Flickr <<<

El meu Bugatti Veyron Super Sport

Avui dec estar més somiador que de costum. Si aquesta tarda us parlava dels cinc cotxes (raonablement factibles) que, algún dia, quan sigui ric, em compraré, ara m’acabo de creuar amb el configurador online de la pàgina oficial de Bugatti… i clar, un servidor no ha pogut resistir la temptació de “dissenyar” el seu Veyron ideal.

Evidentment, el punt de partida és el bestial Bugatti Veyron Super Sport, del que fa tot just un parell de dies us parlava. Sí. El mateix dels 1.200 cavalls, els 431 km/h i els 2,6 segons per agafar els 100. El. Millor. Cotxe. Del Món.

El tema bàsic és el Blau Pitufo, conegut amb el nom oficial de Bugatti Blue Light. A la part inferior hi he posat fibra de carbono sense pintar, lacada en negre, a joc amb les llantes, també pintades en el mateix color. Pel que fa a la resta, i allà on m’ha estat bonament possible, ha decidit pintar-ho tot en Gunmetal Grey, per acabar de rematar l’aspecte sinistre de l’exterior: manetes de les portes, tap de la benzina, graella frontal, escut “EB” del darrera…

A l’interior, per contra, he preferit uns tons marrons força menys agressius: colors Cognac combinat amb Karmesin Red per donar un toc elegant. De la consola central acabada en fibra de carbono no hi estic tan segur, però com que sóc ric del cagar (és un dir), sempre estic a temps de canviar-ho…

S’ha de reconèixer que això dels configuradors online és tot un vici. M’hi tiraria hores (tal i com va passar amb el del Ferrari 599 GTO). De fet, hi ha una mena de concurs a Facebook per veure qui és capaç de dissenyar el Veyron més horripilant, i la veritat és que hi han entrades força desagradables a la vista.

Via Autoblog | Configurador online de Bugatti

Autocar prova el Bugatti Veyron Supersport

Si hi ha un cotxe que juga a la seva pròpia lliga, aquest és el Bugatti Veyron Supersports. Ni el Pagani Huayra, ni el Lamborghini Aventador LP700-4, ni el Ferrari 599 GTO. Cap d’ells aconseguirà mai fer-li ombra, senzillament perquè els 1.200 cavalls que ofereix el W16 quad-turbo, i els 430 km/h que pot assolir quasi sense despentinar-se estan fora de l’abast de qualsevol altre esportiu amb cap i peus (i amb aquest “cap i peus” estic deixant fora els kit-car Veyron-killer wannabes).

Clar que la velocitat punta només és la punta de l’iceberg en aquest missil balístic. El que fa brutal aquest cotxe, per a mi, és la patada que et dona cada cop que apretes l’accelerador. No recordo on ho vaig llegir, però deien algo així com que l’acceleració del Veyron Supersport és més alta que la que sents al caure al buit. No sé si és veritat o no, però no em sorprendria.

Les xifres fan por: 0-100 km/h en 2,6 segons, 0-160 en 5 clavats, 0-320 en 22,2 segons… i després venen els 50-115 en 1,7, o els 10,1 segons que necessita per fer el quart de milla. La facilitat amb la que aquest cotxe passa de 200 a 300 km/h és brutalment al·lucinant, més ràpid i tot del que el Meriva triga en arribar als 100 km/h. I el millor de tot, per a mi, és que anant a 360 km/h, el presentador pot aguantar el volant amb una ma, i mirar a la càmara amb tota la tranquilitat del món. Aquest cotxe és Déu.

Via TheAutoUnion.