Després de mesos i mesos de rumors… Bugatti per fi ha fet oficial el que tothom esperava: el Bugatti Veyron Super Sport, que no és més que la versió “esportiva” del cotxe més ràpid del món. Com el Ferrari 360 Challenge Stradale, com el Porsche 911 GT3 RS… però a lo bèstia.

Però abans d’entrar en detalls, anem a analitzar primer la situació: Bugatti posa a la venda un cotxe amb el que Volkswagen (els propietaris de Bugatti) perd calers amb cada cotxe que es ven; i això que el preu passa dels 1.5 milions d’euros. El cotxe en qüestió, el Bugatti Veyron 16.4, té xifres que fan caure d’esquena: 4 turbos, 16 cilindres, 8 litres de cilindrada, 10 radiadors, 1001 cavalls, 407 km/h de velocitat màxima. Quasi res.

Pel que es veu, a determinades persones aquestes xifres els hi sabien més aviat a poc. I clar, Bugatti va decidir oferir quelcom una mica més… picant. La pregunta, doncs, és: és possible millorar el cotxe amb més potència i més cavalls del món?! Pel que es veu, la resposta és si. Oi tant que si!

Fins ara, nova versió del Veyron implicava nous acabats, nova pintura, més fibra de carbono… i poc més. Em refereixo a les versions Sang Noir, Pur Sang, Anniversaire, Par Hermés. Aquest cop, però, les modificacions han anat una mica més enllà. Nous intercoolers i turbos més grans han pujat la potència dels 1001 als 1200 cavalls (quasi res). Això per no parlar del par, que amb les noves especificacions puja fins els 1500 Nm. Si. 1500. Evidentment, la caixa de canvis ha hagut de passar revisió per poder digerir tanta força bruta. L’aerodinàmica no podia quedar al marge de tantes millores, i en conseqüència ha patit sensibles modificaciones, especialment a la part del darrera.

El que més em sorprén de tot és que si per oferir els 1001 cavalls en la versió “standard”, els enginyers van patir de valent per evitar problems de sobrecalentament… ignoro absolutament com s’ho han fet per afegir un 20% més de potència en un cotxe el qual semblava pràcticament immillorable. De fet, cada cop que sentia rumors sobre el Super Sport… sempre pensava més en “menys pes” que en “més potència”. Però pel que es veu, Bugatti es guardava un as a la màniga.

Per tal de demostrar el que el nou Super Sport és capaç de fer, Bugatti va organitzar uns tests a la pista de proves de Volkswagen a Ehra-Lessen, i va reunir a les autoritats de la iteuve alemanya (TÜV), així com a representants del Llibre Guiness dels Rècords (si això no és una declaració d’intencions en tota regla). La cosa prometia.

I no només no va defraudar, sino que fins i tots els enginyers es van sorprendre dels resultats! El pilot de proves de Bugatti, Pierre Henri Raphanel, va aconseguir marcar una velocitat màxima de 431 km/h després de fer vàries pasades per la interminable recta de Ehra-Lessen (amb 9 kilòmetres és tan recta és, que des del principi no es pot veure el final degut a la corbatura de la Terra!). La velocitat màxima que es va enregistrar en una de les pasades va ser de 434 km/h… i això que els càlculs dels enginyers  no pasaven de 425!

Això si. Els propietaris del Bugatti Veyron Super Sport (super acaudalats, super rics del cagar) tindran la velocitat limitada en 415 km/h per tal de conservar els pneumàtics i evitar ensurts d’última hora (un rebentón a 430 km/h no deu ser gaire… agradable, que diguem).

Oblideu-vos de kit-cars americans, del SSC Aero, del Ultima GTR, del Ford GT Twin-Turbo de 1800 cavalls… tot això és feralla de la bona comparada amb el Super Sport. I tot i que probablement tots siguin més ràpids al final del dia, cap d’ells agafarà aquestes velocitats amb la facilitat i tranquilitat amb la que ho fa el Veyron.

Galeria de fotos en alta ressolució: Autoblog | Info: Autoblog

La crisi no és la mateixa per a tothom. Això és un fet clar i difícil de debatre. I si no… que li preguntin al paio que s’ha deixat entre 30 i 40 milions de dòlars en aquest (això si, es-pec-ta-cu-lar) Bugatti Type 57SC Atlantic. El adinerat nou propietari d’aquesta joia sobre rodes ha preferit mantenir-se en l’anonimat… i fa bé, perquè de l’altre forma ara ja estaria de camí cap a casa seva per oferir-me com a fill adoptiu.

El fet és que aquest Bugatti Type 57SC Atlantic és únic al món. Bé. Quasi. Ralph Lauren (el mateix paio que té un McLaren F1, un McLaren F1 LM… i una cadena de roba per gent guay) en té un altre. I se suposa que hi ha un o dos més amagats sota clau en alguna col·lecció privada, en algú raco del món. És a dir, que és una joia. I realment ho és. Us agradin o no els clàssics, s’ha de reconeixer que és tota una escultura – sobretot si la compares amb qualsevol cagada d’en Tàpies, per citar només un exemple d’artista modern.

Però tornem al tema. Entre 30 i 40 milions d’euros. En Núñez d’en Crackòvia ja deu estar camí de la UCI. I un que es pregunta: si aquest paio s’ha deixat aquesta calerada només en UN cotxe… imaginat la resta de la col·lecció!! El fet és que aquest preu, el màxim que s’ha pagat mai en una subasta, supera… i de molt… els 12 milions i escaitx que es van pagar per un Ferrari 250 Testarossa dissenyat per Scaglietti, i que es va adjudicar ara justament fa un any a la subasta Leggenda e Passione 2009, a Maranello.

Per que us feu una idea: estem parlant de l’any 1934 (es va produïr del 34 al 1940)… i aquest cotxe podia agafar els 190 km/h gràcies a un motor que donava entre 175 i 200 cavalls. Era el Veyron dels anys 30. I concretament aquesta unitat és la mateixa que va guanyar el concurs d’elegància de Pebble Beach el 2003. És a dir: pedigree… i del bo.

Jo ho sento… però amb aquests calers, m’hagués comprat un altre cosa… i encara m’haguèssin sobrat 27 kilos…

Via Autoblog | Info: Wikipedia

Hi ha factures. Factures que fan caure d’esquena. I després hi han les factures del Veyron.

Que li diguin si no a un paio que, segons Autocar, envia el seu Veyron en camió fins a la carretera o ruta que vol fer… i ell es desplaça en jet privat… per estalviar!!! Clar que fent números la cosa s’entén: el cotxe costa la friolera de 1.2 milions d’euros (o més, segons on llegeixis), i el manteniment anual es comenta que ronda els 220,000 € anuals.

Els pneumàtics, per exemple, són uns Michelin Pilot Sport 2… però que tenen un compost especial i únic desenvolupat en exclusiva per aquest cotxe. Que vol dir això? Doncs una clavada de 28,000 € per 4 rodes. Si, heu sentit bé. Això sense sumar els 33,000 € que has de desembolsar cada 4 canvis de rodes, per poder passar les llantes pels rajos X i veure si han patit alguna mena de dany estructural. I clar… no oblidem els 15,000 € que suposa fer la revisió “convencional”.

En contrapartida… els 2000.- € que costa revissar un Ferrari Enzo semblen una ganga. Amb raó a aquest paio li surt més a compte volar en jet privat…

Font: Jalopnik | Autocar

Abans que el Bugatti Veyron rebés la llum verda per part de Volkswagen (allà per l’any 1999), el aleshores cap de disseny a Seat, Walter Da Silva, va rebre un encàrrec peculiar: dissenyar el que per ell havia de ser el digne successor de la saga Bugatti. I vaya bunyol que va fer…

Afortunadament per tots, el disseny i la maqueta van ser descartats pel propi cap de disseny del grup Volkswagen, Hartmut Warkuss… qui curiosament va ser la persona que va encarregar el treballet a Da Silva en primer lloc.

Tot i recordar en certa manera a la versió de producció final del Veyron, el model de Da Silva no deixa de ser una mica… això que es diu (i ho dic amb tot el respecte del món)… horrible. I la veritat és que sorprén, perquè del llapis de Da Silva han sortit cotxes com els concepts de Seat, el Altea, o els Alfa 147, 156 o 159.

Font: Autoblog (on hi trobareu més fotos)

Bugatti Veyron. El cotxe més de tot del món mundial: el més veloç, el que accelera més ràpid, el més luxós… i el més car. Si. 1,3 milions d’euros. Això és… en pessetes… més de 200 kilos “de los de antes”.

Doncs bé, possem-nos en situació. Texas. Un milionari està conduint tranquilament el seu caríssim superesportiu, quan un pelicà volant a baixa alçada li fa perdre el control del cotxe al intentar esquivar-lo. Aquesta és la versió oficial. El resultat? Doncs un Veyron amb fang fins a l’alçada dels vidres, amb el motor ple d’aigua i l’interior arruinat.

Ara ve la versió no oficial. I la cosa es posa interessant: el paio estava parlant pel móvil. O estava enviant un SMS. O estava buscant-lo pel seient del acompanyant. Bé, sigui el que sigui… el fet és que el paio va perdre el control del trasto per una tonteria insignificant relacionada amb el seu telèfon mòbil.

La seva teoria dels pelicans conspiratius se’n va a norris quan apareix el video del accident… on es veu clarament com el cotxe se’n va directe a l’aigua sense motiu aparent:

Clar que si un segueix llegint (i us ho dic: l’internet es va inundar amb noticies relacionades amb aquest accident)… un descobreix que la cosa es posa encara MOLT més interessant: el propietari del cotxe té un taller-concessionari especialitzat en reparar i restaurar superesportius trinxats o fets caldo, per revendre’ls després. De fet, és la empresa que es va fer amb el Ferrari Enzo que Eddie Griffin va destrossar contra un mur.

El fet és que la cosa fa molta, però que molta pudor. Tenim un Veyron que sense motiu aparent se’n va directe cap a una llacuna, i es mig enfonsa en un fangar. Tenim un paio que ho grava tot amb una qualitat perfecte. I tenim un paio que viu d’un taller especialitzat en reparar superesportius semi-siniestrats. Sospitós, oi?

Fonts: Autoblog | MotorFull (fotos post-accident)

Sembla que sigui una epidèmia… la “grip A” dels supercars. Tan se val si és un McLaren en flames o un Ferrai Enzo “aparcat” sobre un guardarail… el tema és que ja deixa de sorprendre’m. Aquest cop la “víctima” és un Bugatti EB110 que ha estat destrossat a Moscú, mentre es celebrava una mena de festa del motor al volant del Kremlin, amb Coulthard, Nakajima i Kovalainen com a convidats d’honor, rodant amb els seus respectius Red Bull, Williams i McLaren.

El tema és que el bon home que conduia aquest Bugatti EB110 va perdre el control i el va estabellar contra una pared de formigó. El fet que portés d’acompanyant una super-top-model russa no se si pot haver influït d’alguna manera o un altre en l’accident… però el fet és que el EB110 va quedar seriosament danyat – no així els dos que hi anaven a dintre, pel que sembla.

Una veritable pena, més si tenim en compte de quin cotxe estem parlant. Com en el cas del McLaren, les xifres de producció del EB110 no són precissament “amplies”. Més ben al contrari. En total es van produir 139 unitats, per commemorar el 110 aniversari del naixement de Ettore Bugatti, fundador de la marca. Era l’època en que Bugatti estava radicada a Campogaliano, prop de Modena – no com ara que Bugatti ha tornat a Molsheim, lloc del naixement de la marca.

Comptava amb tracció a les 4 rodes, i un motor V12 de 3.5 litres i quatre turbos (!!!) que donaven una potència de 542 cavalls. 343 km/h de velocitat màxima, i 3.4 segons per arribar als 100 feien del EB110 un dels cotxes més ràpids del moment (si exceptuem el McLaren F1), més tenint en compte que parlem de 1991. Era un més que digne antecessor del Veyron.

Font: WorldCarFans

[Actualització]

Un parell de videos més cortesia de TheAutoUnion…

El passat dimarts va esclatar la “noticia” arrel d’una suposada invitació a un esdeveniment super-mega-exclusiu-de-la-muerte, en el que es celebrarà el centenari de la marca italo-alemanya. A la pròpia invitació hi figurava una misteriosa foto (o teaser com diuen els anglesos) on es mostrava la part del darrera d’un nou Bugatti que suposadament ha de ser presentat al Saló de Frankfurt del proper Setembre.

Segons apunten tots els rumors, el més segur és que Bugatti s’hagi decantat per una super berlina de luxe, amb l’objectiu de rentabilitzar la despessa massiva que va fer en el desenvolupament del Veyron – diuen les llegendes urbanes que Volkswagen encara per diners per cada Veyron que ven. Així que de moment, res de F430-killer ni Veyron SuperSport.

Actualment el segment de les berlines de superluxe està força animat: Rolls Royce presenta una nova versió cada dos messos (Phantom, Drophead Coupe, Phantom Coupe)… i Bentley farà debutar el substitut del Arnage, el Grand Bentley, el proper més d’Agost a Pebble Beach, California.

És precissament amb aquest últim amb el que suposadament aquest nou Bugatti haurà de compartir la plataforma i la majoria de components. Dubto que Bugatti faci servir el mateix motor de 8 litres, 4 turbos i 16 cilindres del Veyron en una berlina de luxe i representació, veig més lògica la utilització del W12 del Continental GT per exemple. No hauria d’extranyar que Bugatti aprofités també el concept EB218 de 1999 com a font d’inspiració… idea que no em desagrada del tot.

Via Jalopnik | Autoblog | MotorPasión | WorldCarFans