Fa un parell d’horetes que he trobat aquestes fotos per Tumblr i encara no m’he recuperat de l’ensurt. En elles tenim un pobre e inocent Mercedes-Benz SLC (C107) descapotable infectat per un virus japonès anomenat Bosozoku. Els símptomes són inequívocs: innecessaris alerons de proporcions exagerades, colors estridents, tubs d’escapament surrealistes, entrades i sortides d’aire en les que podria viure una familia de quatre membres de classe mitjana, etc. Us asseguro que he vist carrosses de la rua de Nadal menys vistoses que aquesta desgràcia amb rodes… i tot i així no sé per quina raó no puc deixar de mirar-lo.
Justament ahir parlavem d’un McLaren F1 que havia sortit a la venda al Japó amb el compta-kilòmetres a zero. Es tractava d’un cas d’especulació pura, i és que tenint en compte que del F1 només s’en van fabricar una seixantena d’unitats (una vintena de les quals eren de competició), era obvi que amb el pas dels anys el seu preu només podia anar a més. Avui us porto un cas similar protagonitzat per un esportiu encara més rar de veure: el Mercedes-Benz CLK-GTR Roadster.
L’any 1984 la Formula 1 va tornar al Nürburgring, i ho va fer amb una cursa d’aquestes que creen afició. La fòrmula era molt senzilla: agafar els millors pilots del moment, alguna jove promesa i alguns campions de temporades anteriors i enfrontar-los amb un cotxe igual per a tothom. Elio de Angelis, Jack Brabham, Phill Hill, Denny Hulme, James Hunt, Alan Jones, Jacques Laffite, Niki Lauda, Klaus Ludwig, Stirling Moss, Alain Prost, Carlos Reutemann, Keke Rosberg, Jody Scheckter, John Surtees, John Watson o un joveníssim Ayrton Senna (en la temporada del seu debut a la Formula 1), tots al volant d’una vintena de Mercedes-Benz 190E 2.3-16 de sèrie amb pneumàtics de carrer. Es pot demanar més? Si, que la cursa s’hagués disputat al Nordschleife, però no es pot tenir tot…
Tot i que el pilot més ràpid durant els entrenaments va ser Alain Prost, la cursa va tenir un nom propi: Ayrton Senna. El pilot brasiler va escapar-se ja des de l’inici, gestionant molt bé la distància amb Niki Lauda i Carlos Reutemann durant les 12 voltes de que constava la cursa. Per entendre’ns, això seria com si ara es disputés una cursa com aquesta (que ja és molt suposar), amb pilots com Alonso, Hamilton, Raikkonen, Hakkinen, Hill o Schumacher entre els inscrits, i el guanyador fos Jules Bianchi. Imagineu-vos l’impacte que aquesta victòria va suposar no només per Senna, sino també per tot el circ de la Formula 1. Havia nascut una estrella.
No sé qui és la persona que surt parlant al video, però si el que diu és veritat, és per anar a Maranello i començar a tallar caps. I és que què hagués passat si Senna hagués fitxat per la Scuderia Ferrari enlloc de fer-ho per Lotus? Mai ho sabrem. A Motorsport Retro teniu una crònica molt més detallada de la cursa.
M’imagino que coincidireu amb mi en que els millors anys del DTM són aquells qua van des de finals dels 80 fins a principis dels 90 (curiosament, els mateixos en els que va participar el BMW M3). Al igual que passa avui en dia, l’any 1990 tres marques es disputaven el campionat: BMW amb l’M3, Audi amb el V8 Quattro i Mercedes-Benz amb l’evolucionat 190E 2.5-16 Evolution II. Deixant de banda per un moment al primer, resulta curiós comparar l’Audi amb el Mercedes-Benz. I és que mentre que aquest últim és un cotxe que respira competició per tots els costats (després de tot es tracta d’una homologació especial), el d’Ingolstadt no és més que una berlina de representació. Ràpida, potent… però una berlina de representació en definitiva. I tot i així, Hans-Joaquim Stuck va aconseguir superar a tots els seus rivals per coronar-se campió amb Audi, quedant per davant de Johnny Cecotto amb BMW i Kurt Thiim amb Mercedes-Benz.
Hi ha dos maneres de carregar-se un clàssic etern com el Mercedes-Benz 300 SL (W198). La primera és deixar la teva joia a Mechatronics, un especialista alemany amb molts anys d’experiència, per fer una sèrie de feinetes rutinàries. El problema és que tot el prestigi de la casa s’en pot anar en orris si l’encarregat de donar una volta per assegurar-se de que tot està al seu lloc és un nanu de 26 anys qui, acompanyat d’un altre noi de 19 anys, decideix anar una mica més ràpid del que tocava (com ha confirmat la policia). Això és el que va passar la setmana passada amb el resultat que veieu a la foto que obre aquesta entrada. Entenc que no tots els dies es té la possibilitat de posar-se al volant d’un cotxe com aquest, però molt em temo que el noi aquest haurà de donar moltes explicacions del que va passar. S’estima que els danys pujaran a uns 650.000 euros.
L’altre sistema per carregar-se un 300 SL (en aquest cas, un 300 SL Roadster) és muntant-li un kit de carrosseria de molt dubtós gust. Entre altres coses s’inclouen escapaments laterals estil Shelby Cobra, llandes exageradament grans, combinació blanc-i-negre a l’exterior, etc. Per si això no fos suficient, Atelier Valdeig (així es diu el “preparador” que ha perpretat aquest insult a la intel·ligència humana) també ha decidit carregar-se les protuberàncies que hi ha sobre els passos de roda, un dels trets característics i únics del 300 SL, per “donar un aire més net a la carrosseria”. La pregunta que em faig és: PER QUÈ?!
M’imagino que amb els anys que porta donant guerra, les habilitats off-road del Mercedes-Benz G-Wagen estan fora de tot dubte. Juntament amb el Defender, podriem dir que són els dos únics tot-terrenys que han aconseguit sobreviure a la moda dels SUV premium sense perdre la identitat en el procés. No obstant, i per més que es digui que amb un G-Wagen es pot arribar pràcticament on sigui, sempre es pot aspirar a més. Això és el que deu haver pensat Mercedes-Benz quan va donar llum verda al invent que avui ens ocupa: el Mercedes-Benz G63 AMG 6X6, un autèntic monstre de sis rodes a mig camí entre el G-Wagen de tota la vida i el camions Unimog de la pròpia Mercedes-Benz.
Tot i que Mercedes-Benz afirma que es tracta d’un vehicle experimental de pre-producció, el fet d’haver estat presentat en un desert i que al comunicat de premsa es parli de “superar les dunes més altes” deixa clar que darrere d’aquest esbojarrat projecte segurament hi hagi algun xeic amb massa diners per gastar. Perquè d’esbojarrat ho és un bon tros: equipat amb el conegut 5.5 V8 bi-turbo d’AMG, amb 544 CV de potència i 720 Nm de parell màxim, aquest G63 AMG 6X6 compta amb sis rodes, cinc diferecials autoblocants, caixa reductora i una alçada lliure al terra que dobla la de la versió convencional.
I és que en aquest monstre tot és superlatiu: pesa 3,85 tones de pes i mesura 5,87 metres de llarg, 2,1 d’ample i 2,3 d’altura. Al dipòsit de benzina estàndar, amb una capacitat de 96 litres, Mercedes-Benz n’hi ha afegit un addicional de 63 litres, amb el que la capacitat total s’en va fins els 159 litres. A més a més compta amb un sistema de monitorització de la pressió dels pneumàtics que pot arribar a inflar la pressió d’aquests des dels 0,5 bars (ideals per moure’s entre dunes) fins els 1,8 bars (ideals per moure’s per carretera) en només 20 segons. No és d’extranyar que amb aquesta fitxa tècnica pràcticament pugui arribar allà on vulgui…
A l’interior, el luxe està a l’alçada del que s’espera en un producte signat per AMG… o fins i tot el supera. Compta amb quatre seients individuals de tipus bàcquet, i al tenir una batalla significativament més llarga que el model original, l’espai per les cames dels ocupants del darrera supera amb escreix la d’un Classe E. El que de moment no se sap són ni els consums ni les prestacions, tot i que això tampoc crec que interessi gaire a qui finalment acabi quedant-se’n un (haig de dir que jo sí que tinc curiositat — i molta — per saber quan gasta als 100 km).
De moment no és més que un vehicle de pre-producció, la llum verda del qual dependrà de la bona acollida que tingui entre el públic (i qui diu públic diu xeics multi-milionaris). O això és com a mínim el que afirma el fabricant alemany, perquè Autoweek va una mica més enllà afirmant que Mercedes-Benz espera fabricar entre 20 i 30 unitats anuals a un preu que, segons Axel Harries, cap de desenvolupament de la gama G-Wagen, només serà superat pels 350.000 euros que costa el SLS AMG Electric Drive.
No sé si és perquè quan ets petit sempre tendeixes a magnificar-ho tot, la veritat és que sempre he sentit una especial debilitat pels sport-prototips de Grup C. Com que sé que no sóc l’únic que va sortir de fàbrica amb aquest petit defecte, aquí va un parell de videos que segur que us motiven tant com a mi. En el primer tenim a Derek Bell donant una volta a Le Mans en un Porsche 962C, mentre que al segon el pilot és un molt menys conegut Bob Berridge, tot i que amb un cotxe tan o més competitiu que el propi Porsche — un Sauber C11. L’escenari? Spa-Francorchamps. S’ha de reconèixer que aquests trastos guanyen moltíssim amb les GoPro i similars.
En el món de la publicitat podriem dir que hi ha quatre tipus d’anuncis: els dolents, com el de NPG amb Tony Leblanc fent de iaio amb demència senil, els normals, els anuncia bons… i després hi han aquells que al veure’ls t’entren unes ganes irrefrenables de compartir-los amb la gent. Aquest que Mercedes-Benz ha titulat “The Jorueny” és precissament un d’aquests. Absolutament sublim.
Preneu-vos un moment per mirar detingudament la foto de familia que obre aquesta entrada, publicada per Mercedes-Benz per celebrar el 45º aniversari de la divisió esportiva AMG. Així per sobre puc identificar els següents models: Mercedes-Benz C63 Coupe AMG, C63 Coupe AMG Black Series, C63 AMG, C63 AMG Estate, E63 AMG, E63 AMG Estate, CLS 63 AMG, S63 AMG, S65 AMG, CL 63 AMG, CLS 65 AMG, SLK 55 AMG, SL 63 AMG, SL 65 AMG, SLS AMG, SLS AMG Roadster, SLS AMG GT3, SLS E-Cell, ML 63 AMG, G63 AMG, G65 AMG i, ja per acabar, el GL 63 AMG. Les versions AMG dels nous Classe A i CLS Shooting Brake ja estan confirmades, tot i que encara no han estat presentades — A45 AMG i CLS 63 Shooting Brake AMG, a les que també hi hem de sumar el més que rumorejat SLS AMG Black Series. I tot i així em faltarien 5 models més per tenir-los tots, inclosos els que estan tapats per un llençol.
En altres paraules, podrien dir que hi ha un model i una versió per a cada tipus de client que un es pugui imaginar, sigui aquest un jove executiu amant de les emocions fortes o un califa de Kuwait amb diners que li surten per les orelles. De fet, els únics models sense variant AMG — sigui perquè no és necessari o perquè aquesta entraria en conflicte amb d’altres versions AMG — són la Classe E Coupe, el Classe E Cabriolet, el nou Classe B, el GLK i el veterà (i poc agraciat) Classe R. En tots els casos, el denominador comú és la potència, la velocitat i el luxe, tres elements que SEMPRE han caracteritzat els cotxes sortits de la factoria d’Affalterbach. Des dels 421 CV del SLK 55 AMG als 630 CV del CL 65 AMG; d’un biplaça com el SL 63 AMG a un tot-terrent de 2.5 tones com el G65 AMG. Per triar i remenar.
![Mercedes-Benz-G63-AMG-6x6-44[2]](http://collaverglas.files.wordpress.com/2013/03/mercedes-benz-g63-amg-6x6-442.jpg)
![Mercedes-Benz-G63-AMG-6x6-15[2]](http://collaverglas.files.wordpress.com/2013/03/mercedes-benz-g63-amg-6x6-152.jpg)
Tot i que Mercedes-Benz afirma que es tracta d’un vehicle experimental de pre-producció, el fet d’haver estat presentat en un desert i que al comunicat de premsa es parli de “superar les dunes més altes” deixa clar que darrere d’aquest esbojarrat projecte segurament hi hagi algun xeic amb massa diners per gastar. Perquè d’esbojarrat ho és un bon tros: equipat amb el conegut 5.5 V8 bi-turbo d’AMG, amb 544 CV de potència i 720 Nm de parell màxim, aquest G63 AMG 6X6 compta amb sis rodes, cinc diferecials autoblocants, caixa reductora i una alçada lliure al terra que dobla la de la versió convencional.![Mercedes-Benz-G63-AMG-6x6-10[2]](http://collaverglas.files.wordpress.com/2013/03/mercedes-benz-g63-amg-6x6-102.jpg)
![Mercedes-Benz-G63-AMG-6x6-5[2]](http://collaverglas.files.wordpress.com/2013/03/mercedes-benz-g63-amg-6x6-52.jpg)
![Mercedes-Benz-G63-AMG-6x6-57[2]](http://collaverglas.files.wordpress.com/2013/03/mercedes-benz-g63-amg-6x6-572.jpg)
