Presentació del Nissan Juke-R al Nissan Techonology Center Europe

Dimecres passat vaig estar al Nissan Technology Center del Regne Unit per conèixer de primera ma el Nissan Juke-R. Innocent de mi, admeto que em vaig plantar a Cranfield amb la idea de que ens el deixarien provar, sobretot després de veure algun que altre video per internet on hi sortien periodistes possant-se al volant d’aquest trasto. Desgraciadament, la presentació del Nissan Juke-R va ser més estàtica que cap altre cosa, tot i que per compensar-ho – i cito paraules textuals – van decidir “deixar-nos probar el Nissan GT-R al circuito de Silverstone”. No està malament, eh? Doncs no. Per començar, quan ells deien Silverstone, al que s’estaven referint era l’aparcament de Silverstone; i on deien “probar”, en realitat volien dir “donar tres voltes a un circuit fet amb cons”. Menys dona una pedra… però vaja.

El que sí va estar bé va ser poder parlar amb els responsables del projecte – tant pel que fa a Nissan com a RML, l’equip que a dia d’avui s’encarrega de mantenir els Chevrolet Cruze al WTCC, l’equip que va ser campió del BTCC els anys 1997 i 1998 amb els Nissan Primera i l’equip responsable del programa de Nissan al Mundial d’Sport Prototips amb els mítics Grup C. En altres paraules: que saben el que es fan. I dic que va ser interessant perquè, a diferència d’una presentació d’un cotxe “normal”, el programa de desenvolupament del Nissan Juke-R està ple d’anècdotes i curiositats interessants que la gent de Nissan no va tenir problemes a resoldre.

Trobareu tota la informació en aquesta entrada a MotorFull i, com sempre, totes les fotos de l’esdeveniment al meu Flickr.

El Nissan Juke-R debuta en pista

Deixeu-me dir d’entrada que el Nissan Juke mai ha estat sant de la meva devoció. La seva estètica, força qüestionable i de dubtós gust, i el fet de voler ser massa coses alhora fan que mai me l’hagi pres gaire en serio. No obstant, la versió que ha desenvolupat el Nissan Technology Center Europe, un departament situat a Cranfield, a escasos 30 minuts de Silverstone, ha guanyat molts punts en el meu rànking particular.

A grans trets, podriem dir que la gent de Nissan TC-E ha agafat un Nissan Juke qualsevol, l’ha buidat de dalt a abaix i li ha muntat tota la mecànica del Nissan GT-R – el que inclou, entre altres coses, el mateix motor 3.8 V8 bi-turbo, el sistema de tracció a les quatre rodes i les llandes RAYS de 20″. El resultat el podeu veure a les imatges: un Nissan Juke amb esteròids, ample, baix i agressiu com una mala cosa i amb unes prestacions a l’alçada de les expectatives.

El procés de fabricació no ha estat gens fàcil. L’objectiu dels enginyers del Nissan TC-E era que el cotxe estigués el més a prop possible d’una suposada versió de producción – tot i que, a la pràctica, només s’han fabricat dues unitats: una amb el volant a la dreta i un altre amb el volant a l’esquerra. En altres paraules, el Nissan Juke-R havia de comptar amb un interior ben definit que comptés, per exemple, amb la pantalla multi-funció del GT-R. Encabir tot això dins de la carrosseria del Juke no ha estat fàcil, això per no parlar del motor 3.8 V6 bi-turbo i el sistema de tracció total.

Al llarg de les darrers setmanes, Nissan ha anat publicant alguns videos on detallava tot el procés de desenvolupament d’aquesta particular creació: des dels acabats interiors fins a les modificacions que s’han hagut de fer per encabir el motor sota el capó. El resultat és el que veieu: un cotxe que segueix sent igual de lleig que el Juke de sèrie, però amb una dosi extra de testosterona que el fa diferent… i força més atractiu.

Ara és quan començo a fer fàstic.

El proper dimecres aniré a Cranfield a conèixer aquest trasto de primera ma. La veritat és que encara no sé ben bé que és el que faré per allà. No obstant, posant-me al dia després de les mini-vacances pel Midi-Pyrénées he vist que alguns periodistes ja han tingut el plaer de conduir el Nissan Juke-R pel circuit de Silverstone. Amb una mica de sort jo seré un d’ells. Sigui el que sigui, no patiu que us tindré informats.

Us havia dit que sóc molt fan del Nissan Skyline 2000GT-R KPGC10?

No és el primer cop que parlo del Nissan Skyline 2000GT-R KPGC10, congut pels fans de la marca com Hakosuka. És un d’aquests cotxes tipus Fiat 131 Abarth, que tot i ser quadrats i fins a cert punt una mica lletjos, tenen algo que els fa (molt) especial. Per a mi, el cas del Nissan ha anat de menys a més: quantes més fotos, videos i reportges veia, més m’agradava… fins al dia d’avui, on s’ha convertit en una mena de mini-obsessió. Si em toquen els 185 milions d’euros que avui es sortegen al Euromillones, el Hakosuka està definitivament a la llista de futuribles

Sobre el video, que no és més que una excusa per treure el tema del Skyline original, va d’un paio/empresa que restaura un parell d’Skylines: un KPGC10 i un KPGC110 de la següent generació (i que també m’agrada força). Ai… si em sobresin els dineros…

Via Autoblog

Un petit video del Nissan Qashqai en el que vaig col·laborar (a la meva manera)

Em fa una mica de vergonya publicar aquest video, però ahí va. Va ser un acte al que vaig tenir la sort de ser convidat (via MotorFull), i que va coincidir amb el Saló de l’Automòbil de Barcelona. Bàsicament, es tractava de conduir per Barcelona durant una estona, al costat d’un blogger de tendències (Papayo, genio y figura), mentre una moto ens seguia i anava grabava diferents tomes pels carrers del Raval. Va ser una experiència curiosa. Ara que ja s’ha publicat el video em tocarà posar-me amb l’article i la mini-prova del Nissan Quagmire. Quan ho tingui enllestit ho penjaré per aquí.

Aston Martin vs. Nissan: una mostra sobre el perquè picar-se no és bona idea…

Stefan Mucke. Aston Martin DBR9. Richard Westbrook. Nissan GT-R. Campionat FIA GT a Silverstone. El segon intenta fer-li un interior al primer, li surt malament, i envia aquest últim a l’herba. Picat de mala manera, Mucke torna a la pista amb la intenció de venjar l’incident anterior… i donat que Westbrook va amb una roda punxada degut a la topada, no li costa res enganxar-lo. El resultat? Els dos fora de la cursa, i una milionada en reparacions. Ja ho diuen en castella: quien se pica, ajos come.

#etfelicitofill

Via MT89Motorsport2

Best Motoring s’acomiada amb una cursa èpica: LFA vs. GT-R vs. GT2 RS vs. ZR1 vs. F430

Després de 24 anys des que la primera edició va ser publicada, la popular video-revista japonesa Best Motoring (així com la variant tunera Hot Version) tancarà la paradeta amb el proper número de Juny. La raó és una mica el de sempre: caiguda de les vendes (un fet accentuat pel propi format de la revista: el DVD), caiguda de l’interés, etc. Per si no sabeu ben bé del que estic parlant, segur que recordareu aquelles curses amb cotxes de carrer a circuits japonesos; són els videos que han convertit el pilot Keichii Tsuchiya en un mite vivent; una de les primeres coses que vaig buscar de forma compulsiva quan el mòdem de 56K va donar pas a una connexió ADSL.

Per sort, els japonesos responsables de la revista s’han volgut acomiadar per la porta gran, amb una cursa d’aquelles que es poden considerar èpiques. En aquesta darrera Supercar Battle, Best Motoring ha enfrontat el millor del producte nacional amb el millor del que ens podem trobar a l’extranger: Lexus LFA vs. Nissan GT-R 2011-Spec vs. Porsche 911 GT2 RS vs. Chevrolet Corvette C6 ZR1 vs. Ferrari F430 GT3 (m’imagino que la raó per la que hi ha un veterà F430 enlloc d’un 599 GTO és la peculiar política de Ferrari para-con la prensa). No desvetllaré el resultat, perquè prefereixo que el veieu vosaltres mateixos, però deixeu-me dir dues coses: el Lexus LFA sona i accelera com un monstre, i el Porsche 911 GT2 RS, tot i ser manual, va com un mísil.

Au, a passar-ho bé. Trobarem a faltar Best Motoring

Via Noriyaro.

Top 5: El millor del Japó – el meu petit tribut a la víctimes del tsunami…

Fa un parell de dies que porto donant-li voltes a la idea d’escriure algo sobre el Japó i el terrible tsunami que ha arrasat el nord del país. Com que estic segur que d’imatges de cases destrossades, vaixells encallats i cotxes apilats ja n’heu vist moltes, pensava fer algo una mica més alegre. És per això que el Top 5 d’aquesta setmana el dedicaré al país del sol naixent. Concretament, aquesta entrada està pensada com un petit tribut al Japó i al que aquest genial país ha donat de sí – que al llarg de la història, no és precissament poc…

El rànking d’avui està limitat cotxes de carrer, tot i que haig de reconèixer que he estat molt temptat a incloure cotxes de competició (el Mazda 787B, el Subaru Impreza 555, el Toyota Celica d’en Carlos Sainz). És per això que el d’avui el titularem: Top 5: El millor del Japó — comencen…

5.- Honda NSX

He tingut molts dubtes a l’hora d’incloure el Honda NSX entre el Top 5, però al final, gràcies al savoir faire d’un tal Ayrton Senna a l’hora de posar-lo a punt, unit al fet que el NSX mai ha tingut el reconeixement que es mereixia (clar que amb 280 cavalls poc podien fer contra els rivals del vell continent), crec que aquest és el lloc on ha d’estar. Això per no parlar d’un disseny que, encara avui en dia, quasi 20 anys després de que fos presentat, encara està vigent…

4.- Datsun 240Z

La meva relació amb el Datsun 240Z ha estat sempre una mica d’aquestes que en diuen d’amor-odi. A èpoques m’agradava molt, a èpoques l’odiava amb totes les meves ganes. Ara, per circumstàncies de la vida, i gràcies a Tumblr o blogs com Speed Hunters, em sembla que finalment he aprés a apreciar el coupé japonés tal i com es mereix. I és per això, i perque quasi totes les preparacions que he vist són brutalment guapes, que li he donat el lloc número #4.

3.- Toyota 2000 GT

El Toyota 2000 GT: sens dubte, el clàssic japonés amb el disseny més bonic (i, per què no dir-ho: una mica europeu). Una mica daytoneru si que ho és, s’ha de reconèixer, però això no vol dir que deixi de ser una preciositat. De la versió descapotable, del que només es van fabricar dues unitats per la pel·lícula de James Bond “Només es viu dues vegades”, amb Roger Moore, i que mai es va comercializar… millor no en parlem, que sempre que surt el tema acabo mullant pantaló.

2.- Nissan R32 Skyline GT-R

És inevitable: cada cop que veig aquest Nissan R32 Skyline GT-R no puc evitar pensar en els monstres de Grup A (anomenats, per primer cop, Godzilla) que van arribar a batre els intocables M3 de BMW a principis dels anys 90. Això per no parlar de Bathurst, on també van fer de les seves… i fins i tot al CET espanyol, amb Luís Pérez-Sala al volant!! Clarament, el meu Skyline favorit… o no.

1.- Nissan Skyline 2000 GT-R KPGC10

Doncs no. Perquè el meu Skyline favorit – i per extensió, el meu cotxe japonés favorit – és el Nissan Skyline 2000 GT-R KPGC10. El primer. El millor. Aquesta estètica tan dels anys 70, l’agressivitat del frontal, la carrosseria coupé, el motor de 2 litres i 6 cilindres en línia, etc. No hi ha res en aquests Hakosuka que no m’agradi. Aquí el teniu en un video rodant al Fuji Speedway

Extra 1.- Toyota Ae86 Sprinter Trueno

Evidentment, se’m feia bastant complicat tancar un Top 5 i no parlar del genial Toyota AE86 Sprinter Trueno, també conegut com a Hachiroku. Tot i que és un trasto que ha de ser genial de conduir, finalment no l’he inclós en el Top 5 (i el meu germà m’odiarà per això, perque a ell li encanta) perquè la estètica no és res de l’altre món. És més, m’atreviria a dir que és lleig. Això sí: el que fa gran aquest cotxe, el que el fa mític, és el motor, la tracció al darrera i, sobretot, el poc pes del conjunt. Com he dit més d’una vegada, és el BMW E30 dels nipons…

Extra 2.- Mazda MX-5

I evidentment, ja posats a afegir un extra… hi afegim dos. Que seria d’un Top 5 del millor que ha ofert Japó al món del motor si no parlessim del Mazda MX-5 original? El primer. El lleuger. El bo. Els d’ara s’han anat aigualint amb els anys, però el primer sempre serà aquell trasto de 115 cavalls i menys de 900 kilos de pes, la demostració inequívoca de que per passar-s’ho bé, no calen grans motors V8 ni descomunals quantitats de potència: tot el que cal és un conjunt lleuger i molt ben posat a punt, com el Miata.

Al final, com veieu, més que un Top 5, m’ha acabat quedant un Top 7. No sabeu ho difícil que és fer una tria definitiva de només cinc models, quan estem parlant d’un país capaç d’oferir cotxes com el Subaru Impreza 555, el Mitsubishi Lancer Evolution VI TME o el darrer Nissan GT-R. Esperem que el tsunami i el brutal terratrèmol que divendres van sacsejar el país no impedeixin poder gaudir de molts més cotxes com aquests en el futur…

Japó + NISMO Festival = el viatge perfecte?

Sens dubte, Japó és la meva destinació turística favorita. He tingut la sort de poder visitar-la en alguna ocasió, i sempre que veig un video com el que us porto avui – via el Feisbuk del meu germà – m’entren unes ganes irrefrenables de tornar-hi. És el que té. Adicció pura i dura. El clip està molt ben editat (imagino que ha estat gravat amb una càmara réflex) i compta amb una banda sonora inmillorable – epic music for an epic trip, diuen. La guinda al pastís la posa el NISMO Festival, del que algún cop us he parlat per aquí: l’esdeveniment que any rere any reuneix velles glòries de Nissan i Datsun, així com els cotxes de curses que han marcat una època pel fabricant japonés: des dels Skyline R34 GT500 del All Nippon Super GT fins els R32 GT-R Grup A o els genial 2000 GT-R KPGC10. Difícil elecció.

Via Vimeo.

Nissan Murano CrossCabriolet. No, no és una broma.

Quan jo ja pensava que ho havia vist tot, ara arriba Nissan i ens presenta el Murano Cabriolet. El primer tot-terreny descapotable de producció va ser presentat fa dos dies al LA Auto Show, i està pensat per tots aquells que pensen que no hi ha un tot-terreny mes lleig que el Ssangyong Aktyon, o més estúpid que el BMW X6,

What. The. Fuck.

Via Autoblog.

Cara a cara entre un Nissan GT-R i un Formula 3

Fa unes setmanes, vaig penjar un video on es comparava un dels nous BMW E92 M3 contra un Formula-BMW, el monoplaça amb el que va debutar un tal Sebastian Vettel va uns anys, emportant-se 18 de les 20 curses que va disputar. La comparació era tan absurda com la que us porto avui, ja que és evident que un monoplaça sempre (sempre!) serà més ràpid que un cotxe – per més cavalls que aquest tingui.

En aquest cas, el rival del Formula 3 no és altre que el Nissan GT-R, un cotxe que li dobla la potència, li triplica el par, i a més a més, compta amb tracció a les quatre rodes – algo a tenir en compte si donem un cop d’ull al traçat, pràcticament inundat. Clar que, per contra, el Nissan també li triplica el pes.

El resultat de la comparativa son onze segons, el temps que separa el Formula 3 de tot un mata-gegants com és el Nissan GT-R. I això que el traçat de Pembrey semblava més una piscina olímipica que no pas un circuit…

Via: Autocar