DTM History – The Golden Years

M’imagino que no cal que us digui que detesto el format actual del DTM. Els Audi A5, Mercedes-Benz C-Klasse Coupe o el nou BMW M3 que en ell hi participen no tenen res a veure amb els cotxes de carrer en els que suposadament estan basats. Són, per així dir-ho, uns prototips amb carrosseries que recorden certs models de sèrie. Ni més, ni menys. Lluny queden els BMW E30 M3 o el Mercedes-Benz 190E 2.5-16 Evolution II — com el de la imatge — que, sota reglamentació Grup A, tant espectacle van donar a finals dels 80 i principis dels 90. La clau en tot plegat és que per poder homologar la versió de competició, cada fabricant havia de desenvolupar una versió de carrer i fabricar un determinat nombre d’unitats. Sense anar més lluny, aquesta va ser la raó de ser que va portar als enginyers de BMW M GmbH a presentar el BMW M3 original, el qual no era res més que un Serie 3 adaptat a les necessitats específiques d’un campionat com el DTM. Eren, i m’imagino que estareu tots d’acord, els anys daurats d’aquest certàmen.

A mitjans dels anys 90 la cosa va començar a desmadrar-se una mica. BMW va deixar el campionat en vista de la escalada de costos que se’ls hi venia a sobre. Alfa Romeo, per contra, va decidir unir-se amb un dels cotxes de cursa més macos que mai s’han fet — el 155 V6 TI. Per acabar-ho d’adobar, els responsables del DTM van decidir ampliar fronteres convertint un camionat eminentment alemany en tot un ITC — International Touring Car Championship. El resultat van ser uns anys — de 1993 a 1996 — on la tecnologia present als diferents equips oficials tenia molt poc a envejar a la que es feia servir a la Formula 1: suspensió activa, electònica, tracció total, etc.

Clar que tot això va tenir un cost: l’any 1997 tot s’en va anar a la merda — un fet en el que també va contribuir l’ascensió del FIA GT — obligant als responsables del campionat a tancar la paradeta fins l’any 2000, quan el DTM va tornar, això sí, amb un format que poc o res tenia a veure amb l’esperit original. Per sort sempre ens quedaran videos com aquests, plens d’acció, contacte i batalles èpiques entre els BMW i els Mercedes-Benz de la època. Estic segur que els vaig publicar en alguna altre ocasió, però aposto a que no us importarà tornar-los a veure. M’equivoco?

Publicat dins de Alfa Romeo, Anys 80s, BMW, DTM, Mercedes-Benz | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

Fent el Nürburgring, en un monoplaça… SOBRE NEU!!!!

Fa uns dies, a Bridge to Gantry — un blog sobre el Nürburgring totalment recomanable — es van fer una pregunta d’allò més interesant: per què no es pot rodar al Nordschleife quan neva? Si ho penseu una mica, no és una qüestió gens descabellada. Després de tot, si les autoritats no tanquen les carreteres dels voltants quan neva, per què ho han de fer amb el traçat alemany? Mentre la gent sigui mínimament responsable, sincerament no veig per què ha d’haver més risc quan es corre amb neu — que és quan, curiosament, la gent tendeix a rodar molt més a poc a poc — que quan es corre en sec. De fet, la quantitat d’hòsties que hi ha als touristfahren quan l’asfalt està sec demostra que fer-ho un dia d’agost tampoc és “segur” per se. En última instància sempre acabarà depenent del pilot i de la seva percepció del risc, no de l’estat de la carretera.

Dit això, i tenint en compte que el circuit tanca a cal i canto a la mínima que hi ha una mica de neu sobre l’asfalt, resulta si més no curiós veure un video com el que trobareu a continuació: un monoplaça — convenientment calçat amb pneunàtics d’hivern, això sí — passant-s’ho d’allò més bé en un Nordschleife completament cobert de neu.

Al·lucinant. El pilot es diu Andreas Gülden i es el cap d’instructors de la Nürburgring Driving Academy — d’aquí que hagi tingut accés al circuit sota aquestes particulars circumstàncies. És el mateix paio que ja es va deixar veure pel Nordschleife en un monoplaça sota la pluja.

Impressionant, oi? Tornant al principi, i vist el que es pot veure al video, si un monoplaça — amb pneumàtics d’hivern — pot sobreviure al Nürburgring amb la pista completament coberta de neu, imagineu-vos què es podria fer amb un Audi RS4 amb el calçat adequat. O, ja posats, un Porsche 997 GT3 RS. O un BMW E30 325i. O fins i tot un Ferrari FF, com  Markku Alen molt bé ens va demostrar l’altre dia. Imagineu l’interés que això podria aixecar entre les marques — 4Matic, quattro, xDrive — i els diferents fabricants de pneumàtics d’hivern. Sincerament, a mi el que em sorprén és que encara a dia d’avui a ningú se li hagi acudit que obrir el Nordschleife quan hi ha neu, tenint en compte que aporta més beneficis que inconvenients…

Via Bridge to Gantry

Publicat dins de Curiositats, Monoplaces, Nürburgring | Etiquetat com a , , , , | 1 comentari

Porsche. Forever the sports car.

L’últim anunci de Porsche, on presenten la nova generació del 911 (991) torna a no tenir desperdici. Les imatges que en ell hi apareixen corresponen a la IV Rennsport Reunion — de la que encara tinc pendent una entrada — i, a poc que sentiu una mica d’apreci pel fabricant alemany, us posarà la pell de gallina. Cert és que hi ha anuncis millors i que aquest encara es podria haver pulit una mica més, però el simple fet d’haver-me tocat la fibra el fa mereixedor d’aparèixer en aquest blog.

Via Crank & Piston

Publicat dins de Porsche | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

La misteriosa història del Alpine W71 (A410/A710) que mai va existir

El darrer Alpine en sortir de les instal·lacions de Berex va ser el Alpine A610/GTA, un coupé que poc o res tenia a veure amb el A110 original de 1964. No és que fos un cotxe lent, més aviat al contrari. El seu motor V6 Turbo era capaç de rendir 250 CV, la mateixa potència que oferia un Porsche 964 Carrera de l’època. El que diferenciava principalment el primer A110 i el darrer A610 era el caràcter i el tipus de client al que anava destinat cadascun d’ells: mentre que el primer era un esportiu petit, lleuger i estretament lligat al món de la competició, el segon era algo així com un GT on el confort primava per damunt de cap altre cosa.

El que sí s’havia mantingut com una constant invariable al llarg dels anys era la posició del seu motor, situat per darrera de l’eix posterior al igual que passava amb el 911. Aquest fet va fer que durant molts anys la comparació entre Porsche i Alpine fos inevitable, tot i que, a la pràctica, el primer A110 estava més aprop d’una marca com Lotus que del fabricant alemany. Ja sabeu: allò del “menys és més” i del simplify, and then add lightness que tant predicava Sir Colin Chapman.

El fet és que davant d’aquesta situació i en vista que la marca Alpine, com a tal, estava condemnada a desaparèixer, els pocs treballadors que quedaven a la planta de Berex no es van voler quedar de braços creuats. Entre 1989 i 1993, lluny de tota atenció mediàtica, un projecte anomenat W71 va compartir protagonisme amb el A610/GTA. A diferència d’aquest, però, el W71 (també anomenat A410/A710) era un biplaça lleuger, petit i en clara sintonia espiritual amb el A110 de 1964.

L’objectiu de tota aquella gent — els pocs treballadors d’Alpine que quedaven a Berex, antigues instal·lacions de Renault Sport, i on es va desenvolupar el Renault-Alpine A442B que va guanyar les 24 hores de Le Mans l’any 1978 — era salvar la marca de la més que probable desaparició amb un esportiu molt en la línia del que avui en dia ofereix Lotus, per posar un exemple: un cotxe senzill per gaudir de la conducció en estat pur.
El resultat, tal i com es veu en les imatges que ha publicat el meu bon amic Syed, responsable del blog IEDEI, és un coupé biplaça de reduïdes dimensions que poc o res té a veure amb el que la marca oferia en aquella època — l’A610/GTA.

Es tractava d’un prototip plenament funcional equipat amb un motor atmosféric de 2.0 litres capaç de rendir 140 CV de potència. Gràcies a un pes reduït a la mínima expressió — per no tenir no tenia ni ABS, ni aire acondicionat, ni direcció assistida –, l’Alpine W71/A410/A710 era més ràpid al voltant de la pista de proves de Renault a Aubevoye que el A610/GTA equipat amb el V6 Turbo de 250 CV, el que deia molt del seu potencial. Per desgràcia, els responsables de marketing de Renault mai van acabar d’entendre el projecte, obligant als tècnics de Berex a introduir elements de confort com l’ABS o l’aire acondicionat, amb el que tots els avantatges del W71 s’en van anar en orris. L’any 1993, el projecte W71 va ser definitivament cancelat, posant punt i final a trenta anys d’història de la marca Alpine.

Curiosament, un parell d’anys després, Renault Sport presentava l’espectacular Renault Spider, un petit roadster que podria entendre’s com el successor d’aquest Alpine W71/A410/A710 que mai va existir. No obstant, la relació entre ambdós esportius és purament casual, tot i que algunes de les persones involucrades en el projecte W71 van acabar treballant en el desenvolupament del Spider — un cotxe que, per cert, responia al codi intern W94. Tot i així, les similituds filosòfiques entre els dos són obvies, tot i que la forma d’enfocar el projecte no té res a veure entre l’una i l’altre.

Vist així, la veritat és que prefereixo el Renault Spider al Alpine W71/A410/A710. El que és una llàstima es que essent un esportiu tan simple, lleuger i radical, els responsables de marketing de Renault no aprofitessin la ocasió per comercialitzar-lo sota la marca Alpine. Una llàstima.

La bona noticia és que la gent responsable del New Stratos — ja sabeu, aquell esportiu dissenyat per Pininfarina que estava basat en un Ferrari 430 Scuderia — sembla que ha posat el seu punt de mira en la marca Alpine. De fet, tot sembla indicar que de cara al saló de París d’enguany, el qual obrirà les portes el proper mes de setembre, Renault podria presentar un nou concept inspirat en el A110 original per celebrar el 50º aniversari d’aquest. Tot i que el renaixement de Alpine ha estat un tema recurrent al llarg dels darrers anys, sembla que aquesta és la bona. De moment la informació al respecte és la que és, tot i que la idea de tornar a veure de nou la marca Alpine certament il·lusiona. Només espero que Renault no faci un bunyol com el que han fet amb el nom de Gordini

Via IEDEI

Publicat dins de Alpine, Curiositats, Renault | Etiquetat com a , , , , , , | 1 comentari

Què passa quan no es tensen prou els cinturons d’un Formula 1?

Tranquils, que aquesta entrada no va de pilots que es maten per no tenir els cinturons ben tensat. Més aviat al contrari. És, per dir-ho d’alguna manera, una demostració gràfico-humorística dels efectes que pot patir el cos humà quan s’ajunten dos factors: uns cinturons poc tensats en un Formula 1 i l’absència de HANS. El video es va grabar al traçat d’Abu Dhabi, i en ell es pot veure a un paio preparat per sortir a pista en un d’aquests Formula 1 biplaces. Per desgràcia, els mecànics sembla que estaven més pendents de configurar el balaç de blancs de la càmera que d’instal·lar al protagonista convenientment dins del cockpit. El resultat? Una parell de setmanes amb dolors cervicals intensos…

Via Autoblog

Publicat dins de Formula 1, Humor | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Així és com es munta el Mercedes-Benz SLS AMG GT3

Sigui pel meu total desconeixement de la mecànica o per la raó que sigui, el fet és que sempre he sentit una certa fascinació pels videos on es mostra el procés de fabricació d’un cotxe. I si és de curses, més. Avui toca parlar del Mercedes-Benz SLS AMG GT3, un cotxe que tot i no tenir el dramatisme del Ferrari 458 GT2 o el Porsche 997 GT3 RSR, a mi m’encanta. És, per així dir-ho, l’hereu natural dels 300 SLR dels anys 50, un cotxe que, per cert, fa unes setmanes es va adjudicar la seva primera gran cursa: les 24 hores de Dubai. Aquí van dos videos on es veu el tot el procés de muntatge — el primer, amb música de fons; el segon, en time-lapse.

Via Motorpasión

Publicat dins de Le Mans | LMS | FIA GT, Mercedes-Benz | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Així és com (tant de bo) serà l’aniversari del Ferrari F40 al Circuit de Catalunya

L’altre dia us vaig parlar de l’aniversari que el Circuit de Catalunya està preparant-li al Ferrari F40, el qual coincidirà amb el Master Series – Esperit de Montjuïc. D’entrada pinta bé, oi? No obstant, i només cal que agafem com a exemple la concentració que es va celebrar tres anys enrera amb el Ferrari 288 GTO com a protagonista, molt em temo que tampoc serà per tirar coets. O si. Qui sap.

El que sí és cert és que del Ferrari 288 GTO es van fabricar més aviat poques unitats — segons Wikipedia, només 272 –, sobretot si els comparem amb els més de 1.300 F40 que van sortir de Maranello. Vist així, que hi haguèssin pocs 288 GTO a Montmeló fa 3 anys no té per què voler dir que hi hauran pocs F40 el proper mes d’abril.

Sigui el que sigui, molt em temo que la concentració que s’està preparant al Circuit de Catalunya, tot i venir avalada per la pròpia Ferrari segons afirmen els organitzadors, no serà ni bon tros com, per exemple, la que va tenir lloc a Silverstone l’any 2007, quan es va celebrar el 60º aniversari de Ferrari. En total, al traçat britànic s’hi van reunir ni més ni menys que 42 unitats, que es diu aviat. Tot això ve a compte a partir d’una foto que avui he vist a Tumblr en la que aparèixen un bon grapat d’unitats aliniades perfectament al pitlane. Aposto a que es tracta del mateix esdeveniment. Aquí un video dels cotxes a pista.

La trobada al Circuit de Catalunya no serà igual a aquesta de Silverstone perquè, quasi sempre, parlar de Ferrari i de trobades a Espanya significa parlar de dos-cents F430, 458 Italia i 360 Modena, mitja dotzena de 599 GTB Fiorano (anant bé), pot ser un o dos 599 GTO, un Enzo… i para de comptar. Passa amb Ferrari i també passa amb Porsche. Així doncs, què hem d’esperar? Jo aposto a que hi haurà una quincena de Ferrari F40, una vintena de F430-360-458-F355, algun clàssic (la rèplica de 250 GTO de GT Club, per exemple) i poca cosa més. Tan de bo m’equivoqui!

Ja posats, aquí va un altre concentració en honor al Ferrari F40. En aquest cas estem parlant del Japó, un país amb una afició quasi obsessiva per modificar els F40 de manera que semblin el F40 LM que a mi tant m’agrada (només cal mirar la primera foto). Desconec quantes unitats hi havien, però no crec que es quedin gaire enrere de les 42 que es van reunir a Silverstone el 2007.

Com ja sabeu, el Ferrari F40 és un dels meus cotxes preferits, al costat del McLaren F1. En aquest sentit, tan de bo la trobada que tindrà lloc el proper mes d’abril al Circuit sigui tan impressionant com aquestes dos que avui us he portat. Per somiar que no quedi. Jo, per si de cas, no penso perdre-me-la…

Via GT Planet

Publicat dins de Anys 80s, Ferrari | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari