Ahir parlàvem d’un duel moto-cotxe amb Marc Màrquez i Laia Sanz com a protagonistes. Tot i que no estava del tot malament, al costat d’aquest que us ensenyaré ara la veritat és que té molt poc a fer. La idea és simple: reunir en una recta interminable al cotxe de carrer més bèstia que es pot comprar avui en dia, a la superbike més ràpida i al cotxe de competició més animal, per veure quin dels tres és el més ràpid en recòrrer un quart de milla.
Sembla que la cosa va de documentals. Després de la breu història de Red Bull Racing resumida en un video de 30 minuts i del documental sobre Ayrton Senna que vaig publicar ahir, avui toca deixar la Formula 1 per parlar de rallyes. Concretament, de l’equip i la marca que ha dominat el mundial des de mitjans de la dècada passada, pràcticament sense oposició — Citroën Sport. 19 allée des Marronniers, títol del documental, és la direcció de la seu de l’equip a Versailles, les instal·lacions d’on han sortit, entre d’altres, els Xsara, C4 i DS3 WRC amb els que Seb Loeb ha dominat amb mà de ferro el mundial.
Amb uns cotxes cada cop més allunyats de la realitat i amb pressupostos estratosfèrics, prendre part al Mundial de Rallyes — o al BTCC, al DTM i a la Formula 1 — s’ha convertit en un capritx d’allò més prescindible. La cosa és encara més greu si donem un cop d’ull a la crisi que afecta a bona part dels mercats europeus: tancaments de fàbriques, aturades en la producció, caiguda de les vendes a l’estil Felix Baumgartner. En vista d’aquest panorama, no és d’extranyar que tant Ford com MINI hagin decidit retirar-se del Mundial de Rallyes de manera oficial — el que no treu que M-Sport i Prodrive, respectivament, puguin mantenir programes privats al llarg de 2013 i més enllà.
En el cas de MINI es veia venir d’una hora lluny. Amb un cotxe molt poc competitiu davant dels Fiesta i els DS3 oficials, i amb una relació entre Prodrive i la marca d’allò més tormentosa, estava clar que la aventura alemanya tenia els dies comptats. Si un no guanya no surt als diaris, i si un no surt als diaris la inversió feta no surt a compte. I en aquestes s’ha trobat MINI. El cas de Ford, per contra, és molt més preocupant. Després de 16 temporades i 52 victòries — per no parlar dels èxits dels Escort MK1 i MK2, dels Sierra i Escort RS Cosworth de Grup A, del RS200 — la marca de l’òval deixa un mundial amb el que ha estat estretament vinculat durant més de 40 anys. Hi ha projectes que venen i van, uns que duren més i d’altres que, com el cas de MINI, no aguanten ni un parell de temporades. Però el cas de Ford és com el de Lancia al 1991 o el de Subaru al 2008. Se’ls trobarà a faltar.
Així doncs, amb Ford i MINI deixant el campionat a finals d’any, unit a l’anunci de Citroën de deixar el Mundial la temporada 2014 per provar sort al WTCC i als dubtes més que raonables que desperta el projecte de Hyundai, la pregunta que ens fem tots és: i ara què? Qui correrà el Mundial de 2014? Volkswagen? Peugeot amb el nou R5 presentat a París? Quan de temps aconseguiran mantenir el programa de rallyes amb una caiguda continua de les vendes a tot Europa?
Els canvis seqüencials com els que es fan servir al Mundial de rallyes han perdut tota la màgia que tenia un bon canvi manual — o fins i tot algún seqüencial “mecànic” com el que tenim al Clio. Ara ja no cal fer el punta-taló, simplement s’ha de frenar fort i deixar que la electrònica faci la resta. No obstant, tal i com demostra Mikko Hirvonen en el video que obre aquesta entrada, el peu esquerra encara té coses a dir. Sobretot quan parlem de rallyes on s’agafa moltíssima velocitat i on el control del cotxe a mitja creuada ha de ser total — com passa a Suècia o Finlàndia.
Per cert, no sé si us heu quedat amb el detall, però entre el minut 0:14 i el 0:35, el paio no deixa d’accelerar en cap moment. A fondu rigurós. Tota l’estona. Fascinant.
Via Autoblog
Si hi ha una cosa que no m’agrada dels WRC actuals és ho estables que són, sobretot si els comparem amb els darrers Grup A i els primers WRC de finals dels 90. Serveixi com a exemple del que dic el video que ve a continuació: 19 minuts de Rally Monte-Carlo, corresponents a la època en la que els WRC donaven espectacle de veritat — entre 1997 i 2007. Parlo dels Corolla, els Escort, els Xsara i els Seat Cordoba WRC. Clar que els pilots també hi debien tenir algo a veure: sense voler desmerèixer als Sordo, Solberg i Novikov actuals, s’ha de reconèixer que els Auriol, Sainz i Kankkunen donaven força més espectacle. Qui sap, pot ser és que m’estic fent vell…
Fa un parell de setmanes vaig tenir la oportunitat de probar el nou Citroën C4 per Motor.cat. La versió en concret equipava el motor 1.6 eHDi turbo-diesel de 110 cavalls, acoplat a un canvi manual d’accionament pilotat (CMP) que només podria definir amb una paraula: desastrós. En mode manual era lent, i en mode automàtic, a més a més de lent, també era imprecís i feia el que li donava la gana.
El cotxe comptava amb l’acabat Exclusive, el que es tradueix amb un equipament no (literalment) no hi falta de res. Clar que a vegades voler tenir-ho tot pot provocar efectes no desitjats, i en aquest cas, el volant estava tan plagat de botons, rodetes i polsadors que per fer una cosa tan sencilla com pujar el volum de la ràdio, un s’havia de treure una llicenciatura en enginyeria tècnica per aconseguir-ho.
No tot han de ser coses negatives, clar. El sostre solar era taaaaan gran, que un tenia la sensació d’estar conduïnt en un descapotable… amb l’avantatge de no acabar despentinat a les primeres de canvi. Si m’hagués de quedar amb només tres coses a destacar, aquestes serien el sostre, l’equipament i el preu. Les tres pitjors? El canvi, el fre de mà i el volant multi-funció.
Per més informació, trobareu la entrada a Motor.cat i la galeria completa al meu Flickr.
Ahir, els afortunats que van poder veure el Gran Premi de Monaco van disfrutar d’una de les curses més emocionants que es recorda al Principat. Desgraciadament, compromisos familars em van impedir poder-la disfrutar de principi a fi, però per sort hi ha coses com Twitter, que et permeten possar-te al dia sense aixecar massa suspicàcies entre els convidats. El fet és que després de veure les repeticions i els resums pertinents em quedo amb una idea: Lewis Hamilton agradarà més o menys, però el fet és que la graella de la Formula 1 necessita més pilots com ell: pilots que no es conformen, pilots que arrisquen, pilots que s’equivoquen, pilots que ataquen. Estareu d’acord o no amb el que fa, però al cap i a la fi, la Formula 1 és un espectacle, i com a tal… necessita pilots com el britànic.
De l’incident amb Massa… que voleu que us digui. Es va precipitar a la paella (que amb tans canvis de nom ja no sé com es diu: Loewes? Grand Hotel?) tot i que Massa va tancar la porta a la seva manera. Amb Maldonado, tres quarts del mateix: Lewis arrisca, fot roda, però l’altre traça com si no hi hagués ningú a l’interior. Accidents de cursa en ambdós casos, en la meva opinió.
El fet és que el paio, amb tants viatges a Direcció de Cursa, comença a estar fins els collons de tot plegat, i així ho ha deixat clar a la BBC, arrivant a dir (en un to una mica irònic, crec intuïr) que tot es deu a que és negre (una frase que ni el meu germà hagués dit millor):
En un altre ordre de coses, i per desdramatitzar una mica tot plegat, els paios de Top Gear també es van deixar veure per Monaco. Fa uns dies ja van ser caçats a Itàlia al volant d’un Citroën DS3 Racing, d’un Abarth 500C Esseesse i d’un Renault Clio Sport, però haig d’admetre que no me’ls esperava per Monte-Carlo. Sembla que el que van fer va ser una mena de curs accelerat al traçat de Gran Premi: Bernie Ecclestone amb Jeremy Clarkson, Chris Horner (el jefe de Red Bull) amb Richard Hammond… i un Flavio Briatore que ha guanyat MOLTS kilos en els darrers mesos al costat de James May (aka Captain Slow). La cosa té la seva gràcia:
El resultat del Gran Premi, resumint, és el que és: un Vettel que surt de Monte-Carlo més líder que mai, un Alonso que és capaç de treure el 150% d’un cotxe mediocre (i si no, només heu de veure on ha estat en Massa durant tot el cap de setmana)… i un Hamilton que sempre va en superattack mode. Sempre. Em declaro fan. Ja tinc ganes que arrivi Montreal (el meu circuit favorit!)…
La història és la següent. Segons posa a la pàgina oficial d’en Petter Solberg, divendres la policia va parar al pilot norueg en un tram d’enllaç per excedir els límits de velocitat, i li van confiscar el carnet de conduir – ja sabem que la poli sueca no està per tonteries. El fet és que per la darrera especial del dia, va haver de ser el seu copilot Chris Patterson l’encarregat de portar el DS3 WRC a la meta. Veient les imatges – especialment si les comparem amb Mads Østberg al final del video – un s’adona dels collons que ha de tenir un pilot de rallys per anar a aquestes velocitats. Després de tot, Patterson no ho va fer del tot malament, perdent “només” 51 segons amb Sebastien Ogier al final del tram… especialment si tenim en compte que mai abans havia portat un cotxe de rallys!!
La pregunta és: algú em pot explicar per què no podia conduir Petter Solberg? Que no tinguis carnet de conduir no hauria de ser impediment per fer els trams – no així els enllaços, evidentment. En Jari-Matti (crec recordar) va estar corrent un parell d’anys sense carnet, i era el copi l’encarregat de fer els enllaços. Pot ser és una nova normativa de la FIA? Alguna ment privilegiada que em pugui treure de dubtes?
Si el passat RallyRACC Catalunya-Costa Daurada es va caracteritzar per alguna cosa, va ser per l’etapa mixta de divendres, on es combinaven trams d’asfalt amb zones de terra. Per l’espectador (i la televisió), l’espectacle estava assegurat, ja que els cotxes no podien ser ni 100% terra, ni 100% asfalt, sino quelcom intermig que no servia ni per una cosa ni per un altre. En general, però, els cotxes van optar per un setting més orientat a la terra; m’imagino que entrar en una pista indecent amb reglatges d’asfalt significaría estampar-se al primer revolt.
El fet és que els mecànics només van tenir 75 minuts a l’assistència per passar dels reglatges de terra a la configuració d’asfalt. I no, no penseu que només canviant les molles i els pneumàtics la cosa ja valia. Res més lluny de la realitat. Frens, diferencials, suspensió. M’imagino que també la direcció. Bé. Multitud de coses que es van haver de canviar en un no res.
En aquest video, tot un tribut a la feina quasi sempre invisible dels mecànics, podeu veure a la tropa de Citroën Sport treballant en el cotxe de Dani Sordo. 75 minuts. Una hora i quart on el cotxe passa d’uns reglatges més propers al rally de Finlàndia, a la habitual configuració d’asfalt que tan acostumats estem a veure pels trams de Tarragona.
Via: Racingpasión | Foto: Daylife
Aquí va un video d’aquests de gallina de piel que tant m’agrada. És d’un paio que té la ma trencada en això de fer muntatges, una mica així com el Passats de Canto del nord d’Europa: 89 videos en cinc anys… i per celebrar-ho, una compil·lació amb el millor del millor. La música és senzillament brutal. Pell de gallina de la bona…
