La Formula 1 i els invents del TBO per fer-la més interessant.

1

Els monoplaces de Formula 1 d’aquesta temporada són els més avançats que s’han vist mai a la categoria. Són igual de ràpids — o quasi — que els de temporades anteriors, però gasten una burrada menys gràcies a sistemes híbrids que, en la seva gran majoria, s’escapen al meu coneixement. Fins aquí tot molt bé. El problema és que en aquest procés cap a la excel·lència tecnológica, els McLaren, Red Bull, Ferrari i companyia s’han fet avorrits.

Continua llegint

Sebastian Vettel i Gerhard Berger, intercanvi de cotxes per un dia.

650_1000_vettel

Fa uns dies Sebastian Vettel i Gerhard Berger van intercanviar els cotxes per un dia. La cosa no deixaria de ser merament anecdòtica si no fos perquè aquesta pirueta promocional de Red Bull ens va permetre veure quelcom que no es veu tots els dies: al pilot alemany pilotant un Ferrari de Formula 1. Obviament no estem parlant del F14 T que enguany piloten Alonso i Raikkonen, sino del Ferrari 87-88C amb el que Berger va aconseguir una victòria a Monza i un tercer lloc al campionat la temporada 1988.

Continua llegint

The last teammate, un petit documental que has de veure sí o sí.

6814

D’aquí dos dies farà dues dècades de la mort d’Ayrton Senna. Sembla mentida com passen els anys, oi? En tot aquest temps hem vist videos i documentals per avorrir, alguns de molt bons, sí, i d’altres per oblidar, que també. Amb motiu d’aquest trist aniversari Sky Sports F1 també ha volgut dedicar-li un particular tribut, tot i que aquest cop ho ha fet des d’un punt de vista lleugerament diferent: enlloc de centrar la atenció en la figura del brasiler, Sky Sports F1 han preferit centrar-se en Damon Hill, company de Senna a Williams durant la temporada 1994. The last teammate.

Continua llegint

Mentre a la F1 tot són queixes, a Le Mans ja hi ha híbrids de 1.000 CV

Toyota-TS040-Hybrid-Racer0[2]

Avui Sebastian Vettel ha dit que els nous motors de la Formula 1 sonen com una merda. Literalment. Suposo que si hagués guanyat la primera cursa i hagués liderat tots els entrenaments de pre-temporada diria quelcom diferent. Però avui ha dit el que ha dit. I la veritat és que no li falta raó. Mireu si no el video que algú va publicar després del primer Gran Premi de la temporada a Melbourne (i que sospitosament en Bernie Ecclestone encara no ha fet retirar).

Continua llegint

I el monoplaça més maco de 2014 és…

1063_WilliamsF1_Image_04_02a

Després de molta especulació, i d’una interminable espera un cop l’acord entre Martini i Williams va ser oficialitzat, avui per fi em pogut veure com serà el disseny definitiu del Williams-Mercedes FW36 que aquesta temporada pilotaran Valtteri Bottas i Felipe Massa. En una paraula? Espectacular. És tan maco, de fet, que quasi m’ha fet oblidar la tan poc agraciada protuberància fàl·lica del frontal, denominador comú en quasi tots els monoplaces de 2014.

Continua llegint

Engegant el motor del McLaren MP4/6 de 1991 dues dècades després.

Captura de pantalla 2014-02-27 a les 1.03.21

Els món dels vehicles clàssics és una loteria. Tan bon punt poden engegar a la primera com negar-se a fer-ho. La cosa és complica quan parlem de Formula 1. Només cal recordar el ho complicat que és engegar un Leyton House. És un procés que requereix tres enginyeries, un postgrau en física quàntica i dos màsters en matemàtiques aplicades, i això només per començar. En aquest sentit, si engegar el motor d’un Formula 1 en condicions normals és ja de per sí una gesta en sí mateixa, imagineu-vos com ha de ser fer-ho després d’haver-lo tingut parat durant més de dues dècades. 

Continua llegint

Una volta en el Ferrari 412 T1 de 1994.

Captura de pantalla 2014-02-26 a les 19.08.42

Molt abans de que la Scuderia Ferrari es convertís en sinònim de victòria, gràcies en part a les victòries d’un tal Michael Schumacher, l’equip italià havia passat per èpoques més aviat fosques. La victòria de Gerhard Berger al Gran Premi d’Alemanya de 1994, per exemple, arribava després de tres anys de sequera — que es diu aviat. Tot i no ser un exemple de competitivitat, el Ferrari 412 T1 de 1994 sí era un dels que millor sonaven de la graella. La raó? Fer servir un motor V12 quan pràcticament la totalitat de la graella optava en el seu lloc per motors V10.

Continua llegint

Eddie Jordan versus Porsche, o com el primer monoplaça de Jordan s’hauria d’haver dit 911.

tumblr_mzm877d8sA1rod8iso1_1280

De tots és sabut que si no hagués estat per la reclamació que Peugeot va interposar contra Porsche l’any 1964, el coupé alemany més famós de tots els temps s’hagués acabat dient Porsche 901. Aquesta va ser, de fet, la denominació que es va aplicar a les primeres unitats que van sortir de fàbrica. No obstant, degut a que Peugeot tenía registrades a França totes les nomenclatures de tres xifres amb un zero al mig, el fabricant alemany va acabar reculant i optant per 911 en el seu lloc. És una història repetida fins a la sacietat. La que ja no és tan coneguda és la història que a finals de 1990 va enfrontar un tal Eddie Jordan amb el gegant alemany.

Continua llegint

Curiositat del dia. El Gran Premi de Dubai de 1981.

2

Actualment és impensable imaginar-se un mundial de Formula 1 sense Grans Premis com els d’Abu Dhabi o Bahrein, dues curses que han comprat el seu lloc a la Formula 1 a cop de talonari i petrodòlars. A principis dels anys 80, però, les coses eren lleugerament diferents. Era una època en la que tot just feia 10 anys que els Emirats Àrabs Units s’havien independitzat del Regne Unit, i en la que parlar de rascacels a Dubai era parlar de ciència ficció. No obstant, la incipient passió dels sheikhs pel motor en general i per la Formula 1 en particular ja començava a deixar-se notar, com va quedar sobradament demostrat amb el Gran Premi de Dubai de 1981.

Continua llegint

Gran Premi de Monaco de 1984, una cursa per recordar.

tumblr_mzbccxJZqG1t9uh42o1_1280 (2)

La temporada 2013 probablement no passarà a la història per ser la més emocionant. De fet, i si ens posem a fer memòria, en els darrers anys recordo molt poques curses a les que ens poguem referir com a històriques. Ja sabeu. Curses èpiques, amb finals d’infart o remuntades increïbles. Curses com el Gran Premi de Monaco de 1984, per exemple. Imagino que a aquestes alçades de la pel·lícula no caldrà que us digui que aquesta va ser la cursa en la que un jove Ayrton Senna va estar a res d’emportar-se la victòria en el que aleshores era tot just el seu quart Gran Premi.

Continua llegint