Gilles Villenueve era diferent…

Fa poc vaig llegir que Jacques Villenueve està desesperat per tornar a la Formula 1, encara que sigui un equip de la “Copa Cosworth” (els del darrere, per entendre’ns). Admeto que en el seu moment (1995, 96, 97) em consideraba un gran fan del pilot quebecqués. De fet, a la habitació que tenia a casa els pares encara hi penja una foto seva, ampolla de Moët-Chandon a la ma, celebrant una victòria. Però els anys passen, i el seu rendiment no ha parat de caure en picat des de llavors… fins al punt que actualment no és més que una ombra del que va ser a mitjans dels noranta… i sobretot, una ombra del que va ser el seu pare.

Si hi ha un pilot de Formula 1 que sempre tindrà aquest estatus de mite, de pilot super-agressiu, de pilot-espectacle… aquest no és Senna (sorprenentment) sino Gilles Villenueve. El gran Gilles. El pilot que va fer famós el número 27 (que va portar Ferrari des del 1980 fins el 1995). El mateix que va morir a les cronos a Zolder al sortir disparat del seu cotxe després de topar amb un pilot que rodava més lent. Segons diuen, per Enzo Ferrari va ser com pedre un fill. I és que el jove canadenc era ja tota una llegenda a Maranello tot i no haver aconseguit encara un mundial per la casa italiana.

I que tenia aquest pilot que el feia tant estimat entre els aficionats? Doncs que era agressiu. I ràpid. I també perquè estava com una cabra. Una cabra montesa. Via Jalopnik he trobat una mostra de la seva bojeria.

Corria el GP d’Holanda de 1979 i Gilles Villenueve dominava la cursa (volta ràpida inclosa)… però a la volta 51… tragèdia: la roda trassera esquerra va rebentar i va enviar el pilot quebecqués a la grava. Un pilot normal hagués apagat el motor, hagués sortit… i demà serà un nou dia. Final de la cursa.

Però Gilles no era un pilot normal. Ell, en canvi, va aconseguir tornar a posar el cotxe a la pista, i lluny d’aturar-se… va enfilar el camí del box per reparar els danys. El que passa és que amb tant d’ímpetu, Villenueve va acabar de rebentar la suspensió, perdent la roda en el procés. Però tot i així, Gilles va aconseguir arribar al pitlane (ojo al video, com han canviat els temps!). El resultat de tot plegat? Doncs el mateix que si s’hagués quedat clavat a la grava. Però clar, Gilles Villenueve era diferent…

Font: Jalopnik

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: