Ferrari F40 LM IMSA

El Ferrari F40 és un dels meus cotxes favorits. Està allà dalt,juntament amb el McLaren F1 i el Opel Meriva. Si a més a més parlem de la versió de curses LM, el meu teclat corre un risc altíssim de quedar inundat amb babetes. Amb prop de 800 cavalls, el F40 LM és un dels meus somnis eròtics motoritzats.

Avui en dia, de curses de GT hi ha a tot arreu. Amb més o menys pressupost, tenim series mundials com la GT1, o campionats nacionals com l’espanyol (cada cop més descafeinat, per cert). A finals dels anys 80, però, el panorama era sensiblement diferent. No hi havia un campionat GT de nivell com a tal, sino que quasi tots els campionats estaven reservats per prototips.

Aquesta situació és la que es va trobar Ferrari quan va voler aprofitar el potencial del F40. I en vista de que a la vella Europa poca cosa es podia fer, els de Maranello (juntament amb el preparador Michelotto) van fer les amèriques. Això si: no de forma oficial, ja que era l’importador francés el que es va encarregar de financiar l’aventura yankee.

La IMSA GTO Series era un campionat on els cotxes estaven basats en cotxes de carrer. O quasi: el Audi 90 Quattro IMSA GTO no es que fos gaire semblant al Audi 90 del veí. Però si que era un campionat força competitiu amb marques com Nissan, Ford o Mazda competint a nivell oficial. Això per no mencionar la marca que va donar caràcter mundial al campionat: Audi.

Ferrari France va fer debutar el F40 LM IMSA el 1988 a Laguna Seca amb un pilot desconegut: un jove francés de nom Jean Alesi. En aquella cursa, el Ferrari va arribar a dominar la cursa al principi, fins que els imbatibles Audi Quattro van posar la directa i es van fer amb un doblet. Tercer no estaba gens malament per un debut…

El 1990, el pressupost es va acabar i l’aventura va arribar a la seva fi. Una aventura que es repetiria a les BPR Series a mitjans dels noranta, sent el F40 el únic cotxe que va poder plantar-li cara al McLaren F1 GTR en el any del seu debut. En total es van construir 19 unitats, de les quals la gran majoria no va arribar a competir de forma oficial, sino que van anar a parar a col·leccions privades. Fins i tot una va acabar convertint-se en una barchetta…

Via: Speed Hunters

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: