Cinc cotxes (per somiar que no quedi) que algun dia em compraré…

Més que un ranking d’aquests imaginaris, amb trastos com el McLaren F1, el Ferrari F40 o el Porsche 959, avui em venia de gust fer un Top 5 de cotxes “relativament factibles” amb els que poder somiar. Després de tot, a aquestes alçades, i a expenses de que em toqui el Euromillones un dia d’aquests, crec que és bastant obvi que mai em podré comprar un cotxe d’aquests. S’ha de ser realista.

És per això que avui comencem (tot i que no sé si la continuaré) la secció Els Top 5 de Colla Verglas. I quina millor forma de fer-ho que amb un recull dels cinc cotxes que algún dia em compraré:

5.- FIAT 131 Abarth

Desconec per quina extranya raó, però sempre he tingut una cerca atracció per aquest mite de (principis) dels 80. El fet de que el meu avi tingués un Seat 131 pot ser hi va ajudar, o la maqueta del 131 Abarth d’Alitalia que el meu pare tenia al despatx. És inevitable, però sempre que veig un Fiat 131 Abarth (cosa que no és un trasto fàcil de veure) no puc evitar sal·livar amb abundància…

4.- Audi B5 RS4

Per practicitat, per espai, per potència, pel 2.8 V6 bi-turbo, pels 380 cavalls, per la tracció quattro, per la història. L’Audi B5 RS4 (el de la primera generació) m’agrada per tants motius que no acabaria mai. La veritat sigui dita, tampoc li faria un lleig a un B7 RS4, amb el potent 4.2 V8 FSI, però no és el mateix. Amb una mica de sort, aquest Juny m’hi donaran una volta al Nürburgring

3.- Renault 5 Turbo 2 | Renault Clio V6 Mk2

Difícil elecció si hagués d’escollir entre l’un o l’altre. Com a gran amant dels clàssics, una part de mi es decanta directament pel Renault 5 Turbo 2 (el 2 és millor que el 1, no us enganyeu): un altre mite dels 80, dissenyat per ser competitiu als rallys europeus, i amb una estètica d’allò més animal – és la representacio màxima del que van ser els anys 80 pel món del motor, pura bojeria. Clar que si tenim en compte això, el fet que no fa tants anys, un fabricant generalista com Renault donés llum verda a un projecte com el del Renault Clio V6 Mk2 (la segons generació, molt millor que la primera), fa que el V6 sigui encara més irracional i tot que el 5 Turbo – especialment si, a més a més, tenim en compte que el V6 no responia a cap programa de competició ni cap tipus d’homologació especial. Ho van fer perquè els hi va donar la gana…

2.- BMW E46 M3 CSL

El BMW E46 M3 CSL recull la essència del que és fabricant bavarés. Pensat com a esportiu sense concessions al confort, el CSL es va dissenyar per ser efectiu allà on ho ha de ser: el Nürburgring. I veritablement, si pogués escollir un cotxe amb el que poder-me llençar Fuchsröhre avall, aquest seria el CSL. L’admissió de carbono, els 360 cavalls, el canvi SMG II (tot i que un manual no estaria malament), una estètica gens estrident, etc. Res a envejar al E30 M3 de la primera generació. És més, tan de bo aquests hagués tingut una versió així en el seu dia (i no, el Sport Evolution no em val).

1.- Porsche 964 Carrera RS

El número 1. El guanyador. El Porsche 964 Carrera RS. Clar que, per ser justos, hi ha molts altres Porsche 911 que em quedaria, i que no tindria inconvenient en incloure en aquest Top 5: el 997 GT3 RS, el 996 GT3 Mk1, el 993 Carrera 4S, el 2.7 Carrera RS (prohibitiu), un 993 GT2 (prohibitiu), el 993 Carrera RS, el 930 Speedster, qualsevol 911 original, el 930 Turbo, el 965 Turbo 3.6. Em podria tirar hores fent un llistat amb els meus 911 favorits, però m’he quedat amb el 964 Carrera RS perquè, per a mi, representa la màxima expressió del que és i ha estat Porsche al llarg de la seva història: esportius fets per ser conduits i disfrutats, i en el cas del 964 RS, dissenyats per oferir unes sensacions d’autèntic cotxe de competició. M’encanta. I algún dia en tindré un.

Anuncis

3 thoughts on “Cinc cotxes (per somiar que no quedi) que algun dia em compraré…

Add yours

  1. Bona elecció! No li faria cap lleig a qualsevol dels cinc. De fet al 131 Abarth li tinc també un carinyo especial, doncs mon pare va tenir un 131L i va ser el cotxe amb el que vaig crèixer… Personalment, afegiria a la llista un Mini Cooper 1275GT MkII, un M3 E30 i un Delta HF.

    Salut!

  2. El Mini Cooper està bé, i el mateix va pel E30 M3 (pot ser podria haver fet un Top 10 enlloc de limitar-me a cinc opcions). Del Delta, tot i que és molt maco i molt espectacular, la seva fiabilitat em tira una mica cap enrera… clar que el 131 Abarth – o el meu GT Turbo – tampoc són cap referència. 🙂

    Per cert, sobre Twitter, els teus RT jo els puc veure, encara que no et segueixi (cosa que ja no és així – ara et segueixo).

  3. Sí que és veritat que la fiabilitat no és el fort del Delta però en aquests cotxes tant sentimentals -per dir-ho d’alguna forma-, aspectes pràctics com la fiabilitat són una mica secundaris. I és que obrir la porta del nostre garatge i trobar-se un Integrale o un R5T és tot un regal pels sentits…

    Ok a ho del Twitter!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: