Un dia a Monte-Carlo…

Com alguns de vosaltres ja sabreu, el passat cap de setmana vaig estar per Monte-Carlo. La excusa oficial era cobrir el saló Top Marques Monaco (articles aquí i aquí, fotos aquí). No obstant, i com passa quasi sempre, el més interesant no es troba dins del Forum Grimaldi (el recinte on tenia lloc la fira), sino pels carrers de la ciutat. I en aquest sentit, un cop més, Monte-Carlo no va decepcionar en absolut.

Trobareu totes les fotos (246!) en aquesta galeria de Flickr.

El viatge va començar molt d’hora el dissabte, sortint de casa a quarts de sis i arrivant a Monaco cap al migdia. El primer que vam fer només aparcar va ser tirar pel dret i fer les fotos del Top Marques el més aviat possible, per, d’aquesta manera, tenir més temps lliure per fer car spotting… que al cap i a la fi és el que m’agrada. Només arrivar al Forum Grimaldi, ja es podia respirar l’ambient del saló: una de les coses bones que té, i que per a mi el fa tan especial, és que a més a més dels cotxes a dintre del recinte, la fira també compta amb un box de proves, amb el que és molt fàcil veure cotxes de la talla del Koenigsegg CCX rodant pels carrers de la ciutat, una trasto gens fàcil de veure en condicions normals…

Abans, però, un Porsche Carrera GT ens havia donat la benvinguda a Monte-Carlo a la plaça del Casino. Es pot començar el dia de millor forma?

La estrella del dia, sens dubte, va ser el Bugatti Veyron Pur Sang. No era una novetat del saló, però sí que ocupaba un lloc al box de proves. La raó? Que estava a la venda a un preu de 2 milions d’euros… el que el converteix en un dels miralls més cars del món.

Clar que si veure un Veyron, ja de per sí, es podria considerar com tot un aconteixement en sí mateix, veure’n dos va ser una sorpresa més que agradable. El Pur Sang és una edició especial de la que només es van fabricar cinc unitats, tres quarts del mateix que es va fer amb aquest espectacular Bugatti Veyron Sang Noir. El vam veure tornant de Menton, on teniem l’hotel… i sort vaig tenir d’agafar la càmara al darrer moment. Ja sabeu allò del mai se sap

Les fotos, per cert, van ser fetes sense trípode… amb dos collons…

Koenigsegg CCX, Porsche Carrera GT, Bugatti Veyron. Que tal un Pagani Zonda C12 S per continuar? I qué millor que sigui el Zonda personal d’un tal Horacio Pagani, fundador i jefe suprem de la empresa que porta el seu nom? Només a Monte-Carlo…

Clar que no tot han de ser super-cotxes de 700 cavalls. A Monte-Carlo també hi ha lloc per l’Smart. En aquest cas, un Smart ForTwo EV elèctric…

També vaig “caçar” un parell de Brabus Smart… que, ojo, no confondre amb els Smart ForTwo Brabus. Parlo dels Smarts preparats de veritat per Brabus…

Dintre de la varietat de trastos que es poden veure per Monaco també hi havia lloc per un Chevrolet Chevelle SS… amb matrícula de California!

És curiós, però quan Ferrari presenta un nou model, el inmediatament anterior, de la nit al dia, desapareix quasi per complet. És, per exemple, el que ha passat amb el nou Ferrari 458 Italia, un cotxe que mentre vam estar per allà, es va poder veure a patades… mentre que el F430, el cotxe al que ha substituït, es podria considerar com algo veritablement anecdòtic. Això per no parlar del 360 Modena o el F355…

Sóc jo, o a Ferrari no van pensar en les plaques de matrícula frontals? Queden horribles…

Parlant de Ferraris, el que va ser una mica decepcionant va ser només veure un Ferrari 599 GTO. Cert és que només s’en fabricaran uns quants, i que la meitat encara no han estat entregats… però un servidor tenia l’esperança de veure’n algún de més (amb una mica de sort, el meu favorit). Per desgràcia, el cap de setmana es van tancar només amb el blanc de la foto… que, tot sigui dit, tampoc estava gens malament…

Clar que el millor… i amb diferència… de tots els Ferraris que es van deixar veure dissabte passat per Monte-Carlo va ser, sens dubte, el Ferrari 365 GTB/4 Daytona gris que vaig trobar aparcat davant de l’Hotel Paris. Quasi em faig pipi a sobre de la emoció. Sublim, meravellós, perfecte.

Parlant de clàssics, que tal un Fiat 500 vist ja de nit, o un peculiar Citroën DS que, sigui dit de passada, tampoc és la primera vegada que he vist rodant pels carrers de Monaco?

Clar que per clàssic maco, maco de veritat, el Porsche 356 Cabriolet

Com era d’esperar, de models de Porsche hi havia per donar i per vendre. Des del més bàsic Carrera fins al brutal Porsche 997 GT2 RS (de proves, per cert), o un parell de Porsche 997 Turbo S Cabrio d’allò més temptadors. Que vols 993? Fet. Que vols 964? Fet. No és com els aparcaments del Nürburgring, però quasi…

I seguint amb marques premium, una de les grans decepcions va ser, sense cap mena de dubte, els pocs Lamborghinis que es van deixar veure pel Principat. A part d’un parell de Gallardos i un Murcielago aparcat al Fairmont Hotel… la única cosa a destacar va ser un (això sí) espectacular Lamborghini Murcielago LP670-4 SV que es va deixar veure ja entrada la tarda. (Resulta curiós pensar que quatre Lamborghini puguin arribar a ser considerats “insuficients” en una ciutat com Monte-Carlo. Unbilivibol.)

Mercedes-Benz tampoc es quedava enrera. Al genial Mercedes-Benz SLS AMG acabat en verd mate, a mitja tarda s’hi van sumar un parell de Mercedes-Benz SLR McLaren idèntics. De fet, durant força estona vaig pensar que es tractava del mateix cotxe. Com ja he dit en més d’una ocasió: només a Monaco…

Tornant al principi, i com ja he comentat al començament de l’entrada, una de les coses bones que té el saló Top Marques Monaco són els cotxes de prova que no paren de rodar durant tot el dia. Es tracta de cotxes molt difícils de veure en condicions normals, com el brutal Noble M600 o un MTM RS6 Clubsport amb prop de 800 cavalls…

L’Aznom Motore Centrale R230 va ser un dels trastos més peculiar que es va deixar veure per Monte-Carlo. Bàsicament es tracta d’un Abarth 500 al que li han muntat el motor en posició central, allà on haurien d’estar els seients del darrera. Desgraciadament, després de veure el teaser del que ja vaig parlar fa uns dies, m’esperava algo més: a la pràctica, el Motore Centrale quasi no es diferenciaria d’un Abarth normal si no fos per la horterilla entrada d’aire lateral i els retrovisors color butà…

Com veieu, varietat de la bona en un altre viatge a Monaco que no ha decepcionat en absolut. Ja tinc ganes de tornar…

Trobareu totes les fotos (246!) en aquesta galeria de Flickr.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: