Hi ha algo millor que veure un Bugatti Veyron al Nürburgring? Sí, veure’n dos!!

Sento ser tan monotemàtic darrerament, però és que la Rebel Run 2011 ha donat molt de sí. Sense cap mena de dubte, el moment més memorable de tot el cap de setmana (si no comptem els 225 km/h que vaig agafar amb el Porsche d’en David) va ser l’aparició estelar, diumenge a la tarda, de dos Bugatti Veyron. Habitualment, els diumenges a partir de les 17:00, el Nürburgring està força tranquil. La majoria de la gent ja ha enfilat el camí de tornada cap a casa seva, el transit al Nordschleife es redueix significativament i els aparcaments es buiden. No obstant, el traçat alemany sempre aguarda sorpreses interesants d’última hora (fa dos anys va aparèixer un Mosler MT900S i fa tres un Porsche Carrera GT platejat)… i aquest any no ha estat diferent.

Mentre estava xerrant i tirant fotos al costat de les barreres d’entrada al traçat, un Bugatti Veyron Super Sport va fer una entrada més que fugaç a l’aparcament: va entrar, va donar la volta a l’edifici principal, el del restaurant, i tal com va aparèixer per abaix, va enfilar la pujada cap a la rotonda per desaparèixer en direcció cap a Nürburg. Per sort, un servidor tenia la càmara a punt i preparada, cosa que em va permetre inmortalitzar el moment amb major o menor encert. Però la foto, la tinc. No obstant, el millor encara estava per arribar…

Mitja horeta després van enfilar camí cap a Rent-Racecar per retornar el Volkswagen Golf GTI, creuant Nürburg per veure si amb una mica de sort ens tornavem a creuar amb el Veyron Super Sport. Desgraciadament, no hi havia ni rastre del Bugatti per enlloc (tot i que uns amics em van dir que estava aparcat al costat de nosequina tribuna).

El fet és que quan ja estavem a punt de tornar cap a l’hotel, després d’un dia intens i que en el meu cas havia començat a les 7:30 del matí, el Veyron Super Sport es va deixar veure de nou per l’aparcament. I el millor de tot és que no venia sól: al seu costat, un no menys espectacular Bugatti Veyron Grand Sport (sí, el descapotable) li feia companyia. Els dos cotxes van anar directament cap a les barreres d’entrada. Dos segons després, ja estaven rodant Döttinger Höhe avall…

La veritat és que tenia els meus dubtes sobre si entrarien o no al Nordschleife, així que us podeu imaginar la sorpresa que va significar per un servidor veure’ls dintre (tot i que jo del pàrking no em vaig moure). Així mateix, i un cop dins, tampoc pensava que anessin a apretar gaire les màquines. No obstant, i en paraules d’en Thomas, sembla ser que van anar per feina.

En Thomas és el propietari del Audi RS4 preparat per MTM. Aquest compta amb 500 CV sota el capó… i va sortir quasi en paral·lel amb el Veyron Grand Sport. Quan el norueg va trepitjar l’accelerador a fons (i creieu-me si us dic que aquell monstre accelera com una mala cosa), el Veyron blau va fer tres quarts del mateix. El resultat? Que tot i fer servir cadascún dels 499 CV que tenia el RS4, el Veyron va sortir disparat com si l’Audi estigués parat; i tot i que aquella va ser una de les millors voltes que va ser en Thomas, al arribar a l’aparcament, el conductor del Bugatti Veyron Grand Sport ja havia baixat del cotxe i estava xerrant tan amistosament amb els seus companys.

No obstant, tamnbé s’ha de dir que el Bugatti va entrar a l’aparcament treient una bona fumerada pels frens, i que enlloc de continuar rodant com sí va fer el Super Sport, va anar de pet a l’interior de l’aparcament…

El Bugatti Veyron Super Sport, per la seva part, va fer una segona volta… i una tercera, tot i que aquesta última la va fer en companyia d’un Volkswagen Golf Variant on anava el fotògraf. Tot plegat, pel que vaig poder esbrinar després, es tractava d’una mena de reportatge fotogràfic per una revista (algú va comentar que era per la revista Sport Auto, però no ho puc confirmar). En aquest sentit, els dos Bugatti eren de fàbrica, oficials, no unitats particulars.

Al acabar, els dos cotxes van aparcar l’un al costat de l’altre, el que va permetre als presents fer trilions de fotos des de tots els angles possibles. Jo, en vista de que fer una foto dels dos, sense gent al voltant, era quasi impossible, vaig decidir anar fins a la rotonda d’entrada al circuit per enganxar-los quan marxessin… i la veritat és que la jugada em va sortir, bé. No obstant, abans de que el Super Sport acabés la tercera volta, vaig tenir una bona oportunitat de retratar el Grand Sport quasi sense ningú al voltant, el que no passa tots els dies.

Tot i així, està clar que un combo com aquest no es veu tots els dies. Penseu que entre aquests dos trastos sumen 2.200 CV i uns 3 milions d’euros en total, que es diu aviat. El Super Sport, per la seva part, segurament es tracta de la mateixa unitat que va batre el rècord de velocitat, deixant la marca en uns 417 km/h a les instal·lacions que Volkswagen té a Ehra-Lessen. I dic que és el mateix perquè, crec recordar, Bugatti va oferir una sèrie limitada commemorativa del rècord, de la que només es farien cinc unitats amb els mateixos colors negre i taronja. Aquesta deu ser la que es va quedar a les instal·lacions de Molsheim.

I jo que em pensava que difícilment superaria els Veyron Pur Sang i Veyron Sang Noir que vaig enganxar a Monte-Carlo amb ocasió del Top Marques Monaco…

>>> Trobareu la resta de fotos (49) al meu compte de Flickr <<<

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: