Esperit de Montjuïc: resum del cap de setmana

Aquest cap de setmana s’ha disputat al Circuit de Catalunya una nova edició de l’Esperit de Montjuïc, un esdeveniment l’objectiu del qual no és altre que transportar-nos de nou al ambient que es vivia a la Muntanya Màgica durant els anys 60 i 70. Per desgràcia (o no, perquè m’ho vaig passar d’allò més bé) al meu germà i als meus amics no se’ls hi va ocòrrer una millor idea que organitzar-me el comiat de solter el mateix cap de setmana.

Per sort, sempre ens quedarà la gent de Motor.cat i el gran blog formfreu (del que em declaro superfan) per repassar què és el que han donat de sí les curses i tot el que s’ha viscut durant aquest cap de setmana. D’entrada, tot va començar a mitjanç de la setmana passada, quan alguns dels participants van poder rodar per l’històric traçat de Montjuïc. Tampoc eren gaires, la veritat sigui dita, limitant-se al habitual Ford GT40 de la Escuderia Montjuich, un preciós Jaguar E-Type, un Seat 600… i un Seat 124 que, al costat dels dos primers, la veritat és que grinyolava una mica. Els organitzadors també van portar el Porsche 917K i un bru-tal 908/3 pintat amb els colors de Martini. Per desgràcia, cap d’aquests dos va rodar pel circuit de Montjuïc, un fet que suposo que té a veure amb el fet de no estar homologats per circular pel carrer, donat que l’acte no va implicar el tancament del traçat.

Un dels altres actes que s’enmarcaven en l’Esperit de Montjuïc va ser una mena de Targa que va portar als participants des del circuit de Montjuïc, a Barcelona, fins a Terramar, el traçat òval proper a Sitges. Des d’allà, la ruta va continuar fins al Circuit de Catalunya. Entre els participants sembla que  va haber una mica de tot: des d’un Bugatti Type 35 fins a un Lotus Elan, un Porsche 356 o un preciós BMW M1. Això sí, de cotxes de competició pura i dura més aviat pocs…

El plat fort, sense cap mena de dubte, va ser la celebració del 25º aniversari del Ferrari F40 al Circuit de Catalunya, un acte que sobre el paper habia de reunir multitud d’unitats però que al final — si he comptat bé — només va aconseguir aplegar-ne set. A tots aquests s’hi ha de sumar un 288 GTO, un F50, un Ferrari Enzo i un immacular 250 GT Berlinetta SWB. Una mica decepcionant, oi?

I finalment van venir les curses. Unes curses que tot i tenir una llista d’inscrits impressionant pel que estem habituats per aquestes latituds, no deixava de ser una mica decepcionant si la comparem amb el que volta per cites com el Goodwood Revival, el Jim Clark Memorial al Hockenheim o el Oldtimer Grand Prix del Nürburgring. Tot i així, veure tres Ford GT40 no passa tots els dies, el mateix que es pot dir d’alguns prototips Grup C o d’altres clàssics com els Cobra, algun que altre Porsche i els preciosos Jaguar E-Type. Sense cap mena de dubte, la joia del cap de setmana va ser el Ferrari 312T que Niki Lauda va pilotar durant la temporada 1975, un dels monoplaces més macos que mai han pres part a un Gran Premi de Formula 1.

Foto: formfreu | Més info: Motor.cat

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: