Chris Harris i el Nissan DeltaWing, pornografia per a enginyers

Admeto que el primer cop que vaig veure imatges del DeltaWing el primer que vaig pensar és que tot plegat es tractava d’una extravagància sense cap mena de sentit. Amb un frontal que pràcticament no arribava als 60 centímetres d’amplada i una sorprenent absència d’alerons tant al davant com al darrera, el DeltaWing era massa radical, massa revolucionari i massa diferent com per prendre-se’l seriosament. Tot i així, i gràcies a la ajuda de Don Panoz, el cotxe dissenyat per Ben Bowlby va aconseguir una invitació per sortir a les 24 hores de Le Mans 2012. I és aquí on una idea aparentment tan esbojarrat va acabar convertint-se en un dels projectes més fascinants que ha vist l’automovilisme en més de 30 anys.

L’objectiu principal del DeltaWing era reduir de forma significativa la resistència al aire que generen la majoria de prototips d’avui en dia. El drag, que en diuen. El resultat és un coeficient de penetració de tan sols 0.35. Per a que us feu una idea del que això significa només cal donar un cop d’ull a la velocitat punta que el DeltaWing és capaç d’assolir, digne de qualsevol LMP1 tot i tenir només 300 CV de potència. I és que el motor signat per Nissan és un altre dels elements més fascinant d’aquest projecte. Es tracta d’un propulsor turbo-alimentat de només 1.6 litres, capaç de generar una potència de 300-320 CV. Aquesta xifra li ha permès aconseguir, per exemple, acabar en la cinquena posició absoluta a Road Atlanta en la darrera edició del Petit Le Mans. En comparació, l’Audi R18 e-tron quattro, deixant de banda tota la parafernàlia híbrida, compta amb un V6 mono-turbo de 3.7 litres capaç de rendir més de 500 CV.

L’element més fascinant, però, el trobem a l’eix davanter, amb unes rodes que tenen una mida similar a les del CITROËN 2CV!!!!! Només 10 centímetres d’ample en unes llandes de 15″! Si això no és al·lucinant, que vingui algú i m’ho expliqui. I tot i així, el cotxe compta amb un comportament totalment equilibrat…

Això és com a mínim el que assegura Chris Harris després de provar-lo a Road Atlanta la setmana posterior a la cursa en la que Lucas Ordoñez i Gunnar Jeannetteva van finalitzar en la cinquena posició scratch. Durant els entrenaments lliures d’aquella mateixa cursa, però, un Porsche 997 GT3 RSR se’l va endur per davant a la entrada a recta deixant-lo completament destrossat. Per sort, els mecànics van aconseguir reconstruir-lo en un temps rècord de cara als entrenaments oficials i la cursa. El video en format time-lapse és impressionant.

A continuació trobareu el video de DRIVE en el que Chris Harris es posa al volant del Nissan DeltaWing i entrevista a Ben Bowlby, el dissenyador d’aquest projecte tan fascinant. No sé vosaltres, però ground effect apart, l’automovilisme de primer nivell no veia una cosa tan surrealista com aquesta des del Tyrrel P34 de sis rodes o el Brabham BT46B Fan Car del ventilador. Fas-ci-nant.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: