Sobre cascs i pilots de Formula 1

650_1000_fernando-alonso

Des de que Alonso va arribar a la Formula 1 ara ja fa uns anys, la popularitat d’aquest esport s’ha multiplicat de forma exponencial de la mateixa manera que ho farà a la inversa un cop el pilot asturià es retiri. Això és un fet que no admet discussió. És per això que a vegades em sento un privilegiat al poder dir que em vaig enganxar a la Formula 1 gràcies a noms com Ayrton Senna, Nigel Mansell o Alain Prost. Eren altres temps, una època en la que podriem dir que la Formula 1 era un esport minoritari, del que no molta gent parlava i amb una cobertura televisiva que deixava molt que desitjar, amb curses en diferit ben entrada la matinada i ni una trista menció als informatius.

Que en aquests vint-i-cinc anys la Formula 1 ha canviat moltíssim resulta obvi, i és una transformació que es pot veure pràcticament a tots els nivells: des de l’aerodinàmica dels monoplaces fins a la electrònica d’aquests, passant pel secretisme que envolta cada box o la relació dels pilots amb la premsa. Menor, tot i que per mi igual de psimtomàtic, és la evolució que ha patit el disseny dels cascs dels diferents pilots, un fet especialment notori — i que no ha parat d’anar a pitjor — des de fa sis o set anys.

tumblr_mi21ogYCgk1rm772xo1_1280

A mi el tema dels cascs sempre m’ha cridat l’atenció, fins al punt que, com tants altres nens, quan m’avorria agafava paper i boli i em posava a crear el meu casc “ideal”, sovint una barreja dels cascs dels meus ídols. En general eren dissenys molt senzills: pocs colors, poques línies, traces més aviat rectes i — sobretot — uns dissenys que es mantenien inalterats des del debut a les categories inferiors fins el moment de retirar-se. D’exemples hi ha molts: Ayrton Senna va mantenir el mateix disseny des del seu debut amb l’equip Toleman l’any 1984 fins la seva mort al Gran Premi de San Marino una dècada després. I el mateix per Mika Hakkinen, Gilles Villenueve, Nigel Mansell o Jackie Stewart.

Hi ha casos encara més paradigmàtics, com el de Graham Hill i el seu disseny inspirat en les gorres del remers del London Rowing Club. Aquest famós disseny — blau marí amb vuit franges blanques verticals a la part superior — ha passat de generació en generació, primer al seu fill Damon, campió del món l’any 1996, i ara al seu net Josh Hill, qui enguany competirà a la Formula 3. D’això s’en diu convertir un disseny simple en tota una senya d’identitat familiar…

hill

I aquest és precisament l’element comú en tots els dissenys d’aquesta època (i anteriors): associar un disseny a un pilot, i que aquest disseny esdevingui la seva marca d’identitat, el seu logo. Avui això ja no és possible, i si no feu un simple experiment: agafeu un paper en blanc i intenteu dibuixar el disseny del casc de Sebastian Vettel, de Lewis Hamilton o de Fernando Alonso. I això per citar als tres pilots més populars del moment. Impossible, oi? Així doncs, dels pilots secundaris millor que ni parlem…

Aquests canvis en el disseny molts cops estan propiciats pels patrocinadors, d’altres venen motivats per un canvi d’equip — Schumacher va tenyir el seu casc de vermell quan estava a Ferrari, i el d’en Raikkonen va passar dels tons blaus que lluïa amb Sauber i McLaren a tons més vermells després del seu pas per la escuderia italiana. A vegades és el propi pilot qui el canvia perquè li ve en gana. Ell o el seu departament de premsa, que ve a ser el mateix. Això per no parlar de edicions especials per segons quin Gran Premi: Abu Dhabi, Monte-Carlo, etc. D’això Vettel en sap un munt.

Hakkinen_1997_Italy_01_PHC

Tot això sorgeix arrel d’una entrada a MotorpasiónF1 on apareixen tots els cascs que els pilots lluiran durant la temporada 2013. O pot ser hauriem de dir “tots els cascs amb els que els pilots COMENÇARAN la temporada 2013”. Dissenys molt poc personals, sobre-carregats i sovint amb logos que monopolitzen l’espai, com és el cas de Red Bull. De fet, i ara que ho penso, Sebastian Vettel mai ha tingut un disseny propi, doncs des de que era provador a la escuderia Sauber-BMW, els seus colors han estat els de Red Bull. Tal qual. Jenson Button i Felipe Massa són els dos únics pilots que ara em venen al cap amb un disseny personal, fàcilment identificable i que pràcticament no ha variat al llarg dels anys.

Jo des d’aquestes línies reivindico que es torni als dissenys atemporals del passat, aquells amb el que era fàcil identificar al pilot qui el portava i que pràcticament es mantenien inalterats des del debut fins la retirada. Brundle, Berger, Alesi (inspirat al seu temps en el de Elio de Angelis), Ronnie Peterson, Ricardo Patresse, Boutsen — fins i tot avui, quasi dos dècades després, puc recordar com era el disseny de tots aquests pilots “de segona”, un fet que serà impensable d’aquí a 20 anys amb els pilots actuals. Clar que amb els temps que corren, on la majoria d’ells no duren ni dos anys a la Formula 1, tampoc em preocupa gaire…

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: