Alessandro Nannini, esperit de superació a la italiana

Alessandro-Nannini-1989-Japanese-Grand-Prix_2710570

Acabo de llegir a Motorsport Retro una entrevista al pilot italià Alessandro Nannini que m’ha deixat de pedra. I m’ha deixat de pedra perquè desconeixia totalment la història de superació que va haver de viure a conseqüència de perdre un braç en un accident d’helicòpter l’any 1990.

Fins ara sempre havia relacionat la figura d’Alessandro Nannini amb l’Alfa Romeo 155 TI V6 del DTM — aquell que lluïa els colors de Martini Racing — sense oblidar la seva única victòria a la Formula 1 en aquell Gran Premi del Japó de 1989 que serà sempre recordat per la desqualificació d’Ayrton Senna després de tocar-se amb Alain Prost a la chicane d’entrada a recta. Sí, Nannini i el seu Benetton B189 van guanyar aquella cursa. Del que ja no estava tan al corrent era de l’accident d’helicòpter que quasi li costa la vida entre aquests dos moments de la seva carrera esportiva.

77849_532112686_ae4d7f6ebf_o_122_128lo

Una setmana després de quedar tercer en el Gran Premi d’Espanya de Formula 1 al Circuit de Catalunya l’any 1990, el pilot italià va estabellar-se amb el seu helicopter quan intentava aterrar prop de casa seva a Siena, Itàlia. De resultes de l’accident, Nannini va perdre el braç dret. Tot indicava que la seva carrera esportiva estava finiquitada, una situació que recorda molt a la que més recentment han viscut Alex Zanardi o Robert Kubica. No obstant, una operació de micro-cirugia va aconseguir salvar-li el braç in extremis. Clar que d’aquí a tornar a sentar-se en un monoplaça anava un món.

Per Nannini aquell accident va arribar en el pitjor moment possible. Tot i que ja tenia un contracte signat amb Benetton per la temporada 1991, la rumorologia popular el situava a Ferrari en substitució de Nigel Mansell. I ja se sap que “cuando el río suena…”. Per un pilot italià, convertir-se en pilot oficial de la Scuderia és molt més que un somni, és (quasi) una experiència religiosa.

benetton nannini

Com era d’esperar, Alessandro Nannini mai més es pujaria en un monoplaça de Formula 1, tot i que en vista de la seva ràpida recuperació (només un any després de l’accident ja tornava a “pilotar”), l’equip italià va decidir regalar-li un test a Fiorano amb un monoplaça de la Scuderia i lluïnt el dorsal 27. Segur que va ser un moment MOLT especial pel pilot italià. Imagineu-vos la situació: tens un accident de resultes del qual perds un braç, t’operen i aconsegueixen salvar-lo, però la teva mobilitat es veu seriosament compromesa; treballes, et recuperes i tot i que tornar a la exigent Formula 1 es converteix en una missió impossible, a Maranello decideixen “premiar” el teu esforç amb un test privat. Al·lucinant.

Aquell test a Fiorano, no obstant, no va ser flor d’un dia. Només dos anys després de l’accident, Alessandro Nannini tornava a posar-se el casc. Ho feia a Monza, en un cotxe vermell, en un Alfa Romeo 155 GTA… i ho feia guanyant. Aquella temporada, la del seu retorn, va convèncer a la marca italiana per oferir-li un dels seients oficials de l’equip al DTM de 1993, al costat de Larini, Alboreto, Fisiquella i Tarquini. Els rivals tampoc es quedaven enrere: Keke Rosberg, Ludwig, Schneider, Wurz, etc. Estava clar que allò era qualsevol cosa menys una retirada tranquila.

Tot i els ostensibles problemes de mobilitat que s’apreciaben al seu braç dret (sempre amagat al darrere, o sota la taula), Alessandro Nannini va aconseguir un quart lloc al DTM de 1994 i un tercer al ITC de 1996, uns resultats que, tenint en compte contra qui s’enfrontava, no estan gens malament. La guinda al pastís la va posar la participació al campionat FIA GT amb un Mercedes-Benz CLK-GTR, temporada en la que va quedar sisé i que va posar punt i final a una carrera marcada de forma decidida per un afany de superació que només he tornat a veure en els casos d’Alex Zanardi i Robert Kubica (qui, per cert, també ha estat provat un Mercedes-Benz del DTM a Cheste). Ja ho diuen, ja, que mai t’aniràs al llit sense haver aprés una cosa més…

No us perdeu la entrevista sencera que li fan a Motorsport Retro.

PD.- No es pot negar que Nannini era un pilot 100% italià. Atenció al video. A Alessandro Nannini només li calia acabar per davant de Klaus Ludwig, pilot de Mercedes-Benz, si volia mantenir vives les opcions per proclamar-se campió del DTM l’any 1994. Tot i sortir en la darrera posició a la graella, el pilot d’Alfa Romeo va remuntar posicions fins situar-se quart, per davant de Ludwig. Per desgràcia, al final les coses no van sortir com Nannini esperava. Roland Asch, pilot de Mercedes-Benz (i company d’equip de Ludwig, així que ja podeu començar a sospitar), va passar-se de frenada emportant-se’l per davant…i de passada carregant-se totes les opcions del pilot d’Alfa Romeo per ser campió. Nannini, sense opcions, va enfilar camí cap al pitlane, va posar pneumàtics nous… i va sortir de nou a pista amb la única intenció de venjar-se. Molt fan.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: