Una mica de car spotting al Cars and Coffee Las Vegas

51

Des de fa uns anys, en algunes ciutats dels Estats Units es venen celebrant unes trobades de cotxes anomenades Cars and Coffee. Bàsicament, i com el seu nom molt bé indica, es tracta de reunions matinals on es barregen cotxes i café. No té més. Des del moment que vaig saber que a Las Vegas coincidiriem amb una d’aquestes trobades tenia clar que no me la podia perdre.

1

Cars and Coffee és una trobada oberta, no limitada a cap tipus concret de cotxes. És per això que en elles es poden trobar des de clàssics europeus a muscle cars americans, passant per esportius moderns, Ferraris, Lamborghinis o el darrer model del fabricant de torn. De fet, si no recordo malament el primer cop que McLaren va mostrar el MP4-12C als Estats Units va ser en un Cars and Coffee.

2

Aquestes trobades solen tenir lloc en aparcaments de centres comercials (si una cosa tenen als Estats Units són centres comercials) cada dissabte a primera hora del matí. Nosaltres vam arribar una mica tard, quan alguns cotxes ja marxaven, però tot i així vam enganxar algunes cosetes interessants.

4

Deixeu-me dir abans de començar que no controlo gaire el món dels clàssics americans, tal i com va quedar clar en l’altre trobada de muscle cars que amb la que vaig coincidir a California, Missouri. Es farà el que es pugui (amb l’ajuda de la Wikipedia i Google.

6

Em fa una mica de vergonya dir-ho, però quan vaig fer aquestes fotos el Porsche 991 encara era una novetat. D’aquí aquesta foto.

7

No podia faltar el típic Corvette C2 Stingray…

53 27 24 17

Tot i que si parlem de Corvettes, els de la tercera generació guanyaven per golejada.

41

Les pick-ups dels anys 50, reconvertides en hot-rods d’allò més llampants, donaven la nota de color a la trobada.

10 42 9

No cal que ho digui, però els cotxes estaven tan nets (per dins i per fora) que un podria menjar directament sobre el motor sense por a embrutar-se.

55

Una de les coses curioses d’aquestes trobades és que al costat d’una pick-up de mitjans dels anys 50 un podia trobar-se amb un Audi R8 Spyder 4.2 FSI de 2012.

43

De totes maneres, i excepte algun que altre esportiu com aquest Nissan GT-R, els cotxes moderns eren minoria. Cosa de la que m’alegro.

45

Clar que a una Ford F-150 SVT Raptor tampoc li faria un lleig…

33

Aquest preciós Ferrari 550 Maranello va ser l’únic Ferrari que vaig trobar per allà, completament oblidat en una cantonada.

46

Un dels esportius més populars al Cars and Coffee Las Vegas era el Shelby Cobra. La majoria eren rèpliques, però no m’extranyaria que algun d’aquests fos un dels originals.

38 36 35 40

El Cobra platejat era el que més em va agradar, tot i que tampoc li faria un lleig al negre. O al blau. Què coi! M’agraden tots!

13

Clar que si el Cobra era el representant dels descapotables americans, els cabrios europeus tampoc estaven mal representats. L’Austin Healey era maco, maco… però el Mercedes-Benz 300 SL Roadster simplement jugava en un altre lliga. Espectacular!

12 32 14 11

Una joia rodant.

28

Sense cap mena de dubte, el cotxe més impressionant de tots els que es van donar cita aquell dissabte era aquest Rolls Royce Phantom reconvertit en dragster. Tot i el que pugui semblar des de fora, per dins tenia poc o res a veure amb la elegant berlina anglesa. I és que molt em temo que la única cosa que queda del Phantom original sigui la carrosseria…

31 29 30

Molts pensareu que fer-li això a un innocent Rolls Royce és un pecat, una blasfèmia, i no us falta raó. Ja sabeu que jo sempre sóc en primer en defensar la puresa dels vehicles històrics. Però amb aquest Phantom dragster s’han passat tant de la ratlla que és impossible no sentir una certa fascinació per aquest projecte tan surrealista…

26 22 23

Un dels cotxes que més em va agradar va ser aquest Chevrolet Camaro SS de 1968 “modificat” per Foose Designs. I m’agrada per tres raons: perquè el Camaro del ’68 és un dels meus muscle cars preferits, perquè sóc un fan del programa Overhaulin’ i perquè Chip Foose em cau de puta mare.

52

No obstant, on estigui un bon muscle car de sèrie, com aquest Pontiac GTO de 1965, que s’apartin les coloraines estridents i les llandes cromades de Foose i companyia.

47

Un altre dels meus preferits: aquest Pontiac Firebird Trans Am Special Edition de 1977 com el que Burt Reynolds conduia a la pel·lícula Smokey and the Bandit. Completament original i en perfecte estat de revista.

19

Força més discret era aquest Mercedes-Benz SLC (C107) de mitjans dels 70.

16 20 21 18

De cotxes dels anys 40 i 50 també hi havia bastants. Sobre el blau (desconec el model) vaig estar parlant una bona estona amb el seu propietari, un senyor gran molt agradable. Orgullós del seu cotxe m’explicava que la pintura és 100% original, i que havia refusat algunes ofertes molt temptadores per ell.

48 50 49

No volia acabar aquesta crònica sense parlar d’una de les coses més rares que vaig veure aquell matí. Més i tot que el Rolls Royce Phantom dragster. Es tracta d’un Porsche 944 amb un remolc que era, bàsicament, un altre 944 sense el frontal. Deixant de banda la decoració més aviat tirant a horteril, al remolc hi havia una mena de llit. Un what the fuck en tota regla.

Com veieu, avui m’he posat les piles amb dues entrades del viatge de noces. A veure si amb una mica de sort puc acabar la crònica abans de que faci un any de la nostra tornada, el dia vint-i-escaig de maig. 

Anuncis

2 thoughts on “Una mica de car spotting al Cars and Coffee Las Vegas

Add yours

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: