El dia que Steve McQueen quasi va guanyar les 12 hores de Sebring.

sebring2

Steve McQueen no només va ser un gran actor, sino també un gran pilot. La seva passió pels cotxes el va portar a protagonitzar la que probablement sigui la millor pel·lícula sobre curses que s’ha rodat mai, Le Mans. Per ell va ser un somni fet realitat que, per desgràcia, va acabar deixant-li un regust força agredolç. Deixant de banda els problemes pressupostaris i les discussions constants amb John Sturges, el director inicial del projecte, la gota que va fer vessar el got va ser la decisió per part dels productors de no deixar-li prendre part a la cursa degut als riscos que això implicava. Tractant-se d’un actor de Hollywood, un podria pensar que aquesta va ser la decisió més sensata. Després de tot, deixar-li còrrer hagués estat com deixar participar a Brad Pitt a les 24 hores de Le Mans de 2012 en un Audi R18 e-tron quatro. Oi que no?

_Sebring-1970-03-21

El que la gent pot ser no sap és que en aquella època Steve McQueen era ja un pilot amb força experiència. I no només parlo d’experiència en curses menors. Al contrari. Aquell mateix any McQueen va estar a punt de guanyar les 12 de Sebring en la categoria absoluta, quedant a només 23 segons del Ferrari 512S de Michael Andretti després d’una cursa recordada per molts com la edició més renyida i amb un final més apretat de les que s’han disputat mai.

McQueen-at-Sebring-Rolex-Submariner

Steve McQueen mai va amagar la seva passió pels cotxes. Veure’l arribar als rodatges en un Jaguar XK-SS, un Shelby Cobra, un Ferrari 250 GT Lusso o un Porsche 911 era la cosa més normal del món. En aquest sentit, per preparar el paper de cara a la seva participació a Le Mans, McQueen va adquirir un Porsche 908/2 (registrat a nom de Solar Productions) amb el que es va inscriure a les 12 hores de Sebring de 1970 fent parella amb l’aleshores pilot de Formula 1 Peter Revson. Tot i així, amb una llista d’inscrits farcida de noms il·lustres i amb la lluita Ferrari-Porsche en el seu punt més àlgid, les opcions de victòria es reduïen pràcticament a cap.

AR-120319969

El focus d’atenció d’aquella edició estava centrat en la lluita entre els Porsche 917K i els Ferrari 512S, a priori els candidats més ferms a la victòria absoluta. Del primer hi havia quatre unitats, dues de l’equip de John Wyer, amb els mítics colors de Gulf (els mateixos que lluiria McQueen a la pel·lícula Le Mans), i dos de l’importador Porsche-Audi USA. Pel que fa als italians, també hi havia quatre unitats: tres de fàbrica, amb Mario Andretti al capdavant, més una de l’equip NART. A anys llum quedaven els Alfa Romeo T33/3 i els Matra-Simca oficials, així com el 908/2 privat de McQueen, enquadrat en la categoria de Prototips de fins a 3.0 litres de cilindrada.

1970-sebring-copyright-louis-galanes

Aquell Porsche 908/2 Pflunder muntava un 8 cilindres bòxer atmosfèric de 3.0 litres. Era significativament més lent que els 512S amb motor de 5.0 litres o el 917K amb el dotze cilindres de 4.5 litres. Per així dir-ho, era un equivalent als LMP2 actuals. I tot i així fer un bon resultat tampoc estava garantit: en la mateixa classe i amb el mateix cotxe hi havia pilots de la talla de Gijs van Lennep, Richard Attwood o Gerard Larrousse (tots tres arribarien a guanyar les 24 hores de Le Mans en anys posteriors). Això per no parlar de Henry Pescarolo, François Cevert o Dan Gurney amb els Matra-Simca MS650, Piers Courage o Rolf Stommelen amb els Alfa Romeo T33/3 oficials, o els Ferrari 312P de l’equip NART. La cosa estava renyida.

photo_59

Per acabar-ho d’adobar, dues setmanes abans de la cursa Steve McQueen va tenir un accident de moto de resultes de qual li van haver d’enguixar la cama. Enlloc de resignar-se, McQueen va tirar pel dret, participant a la cursa de totes formes després de reforçar la escaiola amb cinta americana. Amb dos collons.

7212008162247781

Mario Andretti va marcar la pole amb el Ferrari 512S #19, amb un temps de 2:33.5 que millorava en més de 6 segons la pole aconseguida l’any anterior per Chris Amon amb un 312P. A més d’un segon va quedar el primer Porsche 917K de John Wyer, amb Jo Siffert i Brian Redman al volant, seguits del 917K de Vic Elford, el 512S #20 de Jacky Ickx, el 917K de Pedro Rodriguez, el 512S de NART i l’altre 512S #21 pilotat per Nino Vaccarella i Ignazio Giunti. Ferrari, Porsche, Porsche, Ferrari, Porsche, Ferrari i Ferrari — igualtat màxima al capdavant. Pel que fa al 908/2 #48 protagonista d’aquesta entrada, la parella McQueen/Revson es va classificar en 15ª posició amb un temps de 2:42.7, a quasi 9 segons del 512S d’Andretti. Un món.

tumblr_lxxy948n3K1qdcd2wo1_1280Aquella edició de les 12 hores de Sebring també serà recordada per ser la primera en la que la sortida va ser llençada. Fins llavors la sortida s’havia fet seguint el clàssic procediment de les 24 hores de Le Mans, amb els pilots corrent d’un costat de la pista a l’altre. L’accident de John Woolfe l’any anterior a la cursa francesa, on va morir per no portar cordat el cinturó de seguretat (un fet força habitual per no perdre temps a la sortida) va comportar la fi d’aquest format, molt criticat de totes maneres per pilots com Jacky Ickx, qui ja l’any anterior s’havia negat a còrrer com a mostra de protesta.

La cursa va començar com havia de començar: amb els Ferrari 512S i els Porsche 917K escapant-se des d’un bon principi amb Andretti al capdavant, seguit de Siffert, Elford, Ickx i Rodriguez. Just al darrere rodaven els Matra i els Alfa Romeo oficials, enquadrats en la categoria “petita” de fins a 3.0 litres (la mateixa que el 908/2 de McQueen). Diversos problemes elèctrics i alguna que altre punxada van penalitzar els Porsche durant les primeres hores de la cursa, deixant els tres Ferrari oficials al capdavant de la mateixa quan va arribar la nit. Per la seva banda, la parella McQueen/Revson s’havia enfilat fins a la cinquena posició scratch quasi sense fer soroll, lluitant amb l’Alfa Romeo T33/3 de Hazemans/Gregory.

McQueen Sebring 70

A mesura que passaven les hores, els pilots del capdavant van començar a patir tota mena de problemes: el 512S d’Ickx/Schetty va haver d’abandonar amb problemes de motor, mentre que el 917K de Redman/Kinnunen (qui s’havia canviat per Siffert, ja que en aquella època un equip podia canviar els pilots de cotxe si ho creia convenient) va patir una sortida de pista de resultes de la qual es va veure obligat a retirar-se. Fins i tot el líder de la prova, el 512S #19 d’Andretti/Merzario, va haver de parar a box amb problemes a la caixa de canvis. Tot i tornar a pista per davant del Porsche 917K #15 de Rodriguez/Siffert (qui, com hem dit, s’havia canviat per Kinnunen), al final també va haver de dir adèu a la cursa, moment en el que el Porsche es col·locava en primera posició (tot i perdre 12 voltes respecte als líders durant les primeres hores) seguit del 908/2 de McQueen/Revson i el T33/3 de Hazemans/Gregory. Quedaven només 21 voltes.

7157809788_baee967596_z

A falta de només 30 minuts per la bandera a quadres i en un intent desesperat per guanyar la cursa, Mario Forghieri, cap d’equip de Ferrari, va decidir substuir Ignazio Giunti per Mario Andretti en el 512S #21, un pilot molt més experimentat. Després de recuperar la volta perduda respecte el 917K #15 de Rodriguez/Siffert, el 512S d’Andretti volava sobre el traçat de Sebring amb el 908/2 pilotat per Revson en el punt de mira. La sorpresa va arribar quan el 917K va haver d’entrar a box amb problemes a una roda, els mateixos que ja havia patit l’altre cotxe de l’equip de John Wyer. Això deixava al Porsche 908/2 de Solar Productions al capdavant de la cursa, una primera posició que no duraria gaire ja que Andretti no va trigar en superar-los amb el 512S #21.

mcqueen-andretti

Lluny de sentenciar d’aquesta manera la cursa, Andretti va entrar a box per fer una darrera parada, amb el que la parella Revson/McQueen es col·locava de nou en primera posició quan només quedava UNA VOLTA. Per desgràcia per McQueen, Andretti va tornar a pista com un boig amb l’únic objectiu de passar a Revson com fos. No podia perdre davant d’un actor de Hollywood, debia pensar. I així ho va fer: només 23 segons van separar el primer (Andretti/Vaccarella) del segon classificat (McQueen/Revson), seguits del T33/3 (Hazemans/Gregory) a més d’una volta tancant el podi. Revson/McQueen es van haver de conformar amb la victòria a la categoria de fins a 3.0 litres de cilindrada, un premi menor tenint en compte que van tenir la victòria absoluta a tocar dels dits fins el darrer moment.

Steve_McQueen_1970_Sebring

Aquelles 12 hores de Sebring es recorden per ser una de les edicions amb un final més apretat (només 23 segons), però també va ser una de les més dures: dels 68 cotxes que van prendre la sortida, només 28 van aconseguir creuar la línia d’arribada, una dada que diu molt de Steve McQueen com a pilot, per més que Peter Revson fos l’encarregat de fer la feina bruta (segons Andretti, Revson va fer 8 de les 12 hores de la cursa). I no només això: avui en dia els equips compten amb tres pilots per cotxe, així que imagineu-vos com debia ser còrrer una cursa tan intensa com aquella (i amb uns cotxes tan exigents) amb només dos pilots.

steve-mcqueen-poster-copyright-porsche

Abans de la cursa que avui ens ocupa, disputada a mitjans de març de 1970, Steve McQueen va disputar tres curses com a preparació per les 12 hores de Sebring, primer, i les 24 hores de Le Mans, després. És obvi que un pilot no pot optar a la victòria a Sebring de la nit al dia, i tot i que l’actor tenia experiència en curses menors amb un 550 Spyder, amb algun Lotus i fins i tot amb monoplaces, fer tests era obligat. El distribuidor de Porsche a California, Johnny von Neumann, va convèncer McQueen de que el 908/2 era le cotxe idea per ell. Va arribar d’Alemanya, on va ser convertit de long-tail coupe a spyder un parell de mesos abans, amb el temps just per provar-lo al circuit de Willow Springs amb Richie Ginther (un altre ex-pilot de Formula 1) fent les funciona de coach.

Steve-McQueen-Racing-Rolex

La primera cursa a la que es va inscriure amb el 908/2 va ser Holtville, una prova del campionat SCCA National (a la que correspon la foto amb el dorsal #66) en la que va quedar primer superant el rècord de la pista en 2 segons. A Riverside no va tenir tanta sort, retirant-se després de trencar la caixa de canvis, mentre que a Phoenix, per contra, va acabar guanyant la classificació scratch, la categoria i establint de nou el rècord de volta. Estava clar que de mans, Steve McQueen no anava escàs.

Steve-McQeen-2

Aquesta mateixa unitat es va fer servir posteriorment com a cotxe-càmera a les 24 hores de Le Mans de 1970, amb l’objectiu d’obtenir imatges de la cursa per la pel·lícula que es presentaria l’any següent. McQueen volia competir a la cursa amb un 917K fent equip amb Jackie Stewart, però la productora no li va donar permís pels riscos que això implicava (estem parlant d’una època en la que algun pilot es matava cap de setmana sí, cap de setmana també).

Ambassador_1

Herbert Linge i Jonathan Williams van ser els encarregats de pilotar-lo amb tres càmeres instal·lades sobre el cotxe (molt abans de la popularització de les GoPro). I tot i així, tot i tenir una aerodinàmica penosa a més no poder (crucial tenint en compte que la recta de Mulsanne es feia sense chicanes), Linge/Williams van aconseguir acabar en una més que meritòria novena posició absoluta. Diu la llegenda que McQueen va pilotar el cotxe d’amagat quan la productora no mirava, cosa que em crec.

Steve McQueen

D’actors-pilots no hi ha hagut gaires, tot i que algun d’ells ha aconseguit fites tan o més impressionants que la segona posició de McQueen a Sebring. Parlo, per exemple, de Paul Newman, qui va aconseguir acabar en segona posició a les 24 hores de Le Mans de 1979 amb un Porsche 935/77 IMSA de Dick Barbour Racing fent equip amb el propi Barbour i el pilot de Formula 1 Rolf Stommelen. Newman també va ser el fundador de l’equip Newman/Haas Racing, equip en el que van còrrer, per exemple, Nigel Mansell, el propi Mario Andretti o fins i tot el català Oriol Servià. L’altre actor-pilot que em ve al cap és Patrick Dempsey, conegut per aparèixer a la sèrie Grey’s Anatomy. Actualment corre el que pot (com també li va passar a McQueen, a les productores no els hi acaba d’agradar això de veure els seus actors jugant-se la vida a 300 km/h), però l’any 2009 va arribar a participar a les 24 hores de Le Mans amb un Ferrari F430 GT2 finalitzant en una discreta novena posició en la seva categoria.

tumblr_m33ncnW78z1qm6egko1_500

Està clar que a Steve McQueen això dels cotxes i les curses se li donava igual de bé que actuar. Quedar segon a les 12 hores de Sebring, a només 23 segons del guanyador i sent líder a falta de dues voltes per la bandera a quadres, no està a l’abast de tothom, menys encara amb la cama enginxada. Per més que Andretti digués que Revson havia pilotat durant 8 de les 12 hores de la cursa (d’aquí el bon rendiment del 908/2, segons ell), McQueen llavors hauria d’haver fet quatre hores. I tenint en compte que anava amb un cotxe de la categoria “petita” (fins a 3.0 litres de cilindrada) i amb la cama enguixada, crec que seria molt injust restar-li mèrit.

steve_mcqueen_01Si voleu veure videos de les 12 hores de Sebring de 1970, aquí en teniu un bon documental dividit en tres parts (part 1, part 2, part 3). En aquesta imprescindible entrada trobareu imatges de la cursa amb els comentaris del seu autor, Louis Galanos. I en aquesta altra trobareu fotos de les curses prèvies a les 12 hores de Sebring que va disputar amb el mateix 908/2. A la Wikipedia trobareu la crònica de la cursa (de la que he copiat un bon tros, ho admeto). Si voleu veure fotos dels participants, Racing Sports Cars. El 908/2 va ser subhastat al Quail Lodge Sale per Bonhams l’any 2008, aquí teniu l’article amb info sobre el cotxe. Per info sobre la pel·lícula, sempre podeu donar un cop d’ull a IMDB.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s