Coses que m’han agradat (i coses que no) de Rush

rush-chris-hemsworth-daniel-bruhl

Si hi ha una pel·lícula que porto mesos volent veure, aquesta és Rush. Ahir per fi vaig trobar el moment per escapar-me als cinemes Yelmo Icària (la versió doblada se la poden confitar), i la veritat és que vaig sortir de la sala amb un somriure d’orella a orella. Haig de reconèixer que amb tot el que s’ha parlat sobre aquesta pel·lícula, amb tot el hype que s’ha generat al seu voltant, no les tenia totes amb mi. No seria el primer cop que una bona idea acaba convertida en un bunyol després de passar per Hollywood. Aquest cop, però, Ron Howard ha fet una feina excepcional, cuidant molt bé els petits detalls (d’altres se li van passar per alt, com per exemple el Mini de Hunt equipat amb pneumàtics Advan A048) i oferint als fans de la Formula 1 el producte que portaven setmanes i mesos esperant.

Des de que la pel·lícula va ser estrenada el passat divendres he intentat mantenir-me al marge de tota crítica (positiva o no) per no tenir cap mena d’idea prejutjada sobre la feina de Ron Howard. No ha estat fàcil, i haig de reconèixer que algun que altre tuit m’ha fet prestar més atenció a alguns detalls per sobre de la resta. Aquí va una petita llista (dues, de fet) amb sis aspectes que m’han agradat de Rush — i sis que no.

rush-12

COSES QUE M’HAN AGRADAT

  1. El so dels motors. Sé que és una tonteria, però s’agraeix que el bòxer de 12 cilindres del Ferrari de Niki Lauda sonés com un bòxer de 12 cilindres. I que els V8 DFV Cosworth sonessin com motors V8. I és que venint d’una indústria on els productors no tenen miraments per fer que una Ducati soni com una Yamaha, haig d’admetre que amb aquesta pel·lícula m’esperava coses pitjors. Per sort s’han portat bé.
  2. L’ambient dels circuits. Aquest és un dels aspectes que més m’han sobtat, tot i que d’alguna manera ja m’ho esperava. Suposo que bona part del mèrit es deu a la màgia de la informàtica i dels efectes especials (tot i que em va semblar reconèixer les grades de Reims en una escena). Tot i així, veure segons quins plans des de l’helicòpter posava la pell de gallina. Em va agradar també veure fotògrafs a dos pams de l’asfalt, comissaris de pista jugant-se el tipus al pitlane. Són els petits detalls dels que parlava abans, els que donen REALISME a la peli. Això per no parlar de la recreació de l’accident a Bergwerk.
  3. Que els alemanys parlen alemany, els anglesos anglès i els italians italià. Serà el costum de veure pel·lícules doblades, però s’agraeix que la gent parli l’idioma que li toca parlar, siguin mecànics de Ferrari, empresaris alemanys o lords britànics.
  4. La conversa entre Lauda i Hunt al final de la peli. Per mi és un dels moments més destacats de tota la peli, i tot un monòleg en favor de la Formula 1 d’abans. Tot i que jo prefereixo molt més els mètodes de Lauda, la frase de Hunt on li recorda que no parli tant de percentatges perquè així s’està carregant la màgia d’aquest esport és tota una alegoria en contra del negoci actual de Bernie Ecclestone i companyia. La Formula 1 moderna s’ha professionalitzat, i actualment no hi ha pilot a la graella — inclós Raikkonen, per més que ens agradi creure el contrari — que no sigui una mica Lauda.
  5. Daniel Brühl. Treball MAGISTRAL amb majúscules. El meu coneixement de l’alemany no em va permetre apreciar la feina que va fer per adquirir l’accent austríac de Lauda, però tot i així resultava evident que portava el paper estudiat. Per contra, vaig acabar la peli amb la idea de que Chris Hemsworth havia fet de Chris Hemsworth i no de James Hunt, per més que el campio britànic fos així en la vida real (algunes escenes, com la del periodista o la de la hostessa de vol, no me les acabo de creure). De fet sembla que la feina dels actors sigui un reflexe de l’argument de la peli: mentre el paper de Lauda està treballat i estudiat fins al més mínim detall, la interpretació de Hemsworth està limitada a posar cara de guapo i somriure.
  6. Els monoplaces. Veure el Ferrari 312T2 de Lauda o el Tyrrell P34 de Schekter i companyia és el millor de la peli, de llarg.

tumblr_mtqry4Jf6v1rxobalo1_1280

COSES QUE NO M’HAN AGRADAT TANT

  1. Passen de puntetes per la prèvia del GP del Japó. I és curiós, perquè la prèvia del Gran Premi d’Alemanya, per contra, la expliquen amb tot luxe de detalls (reunió de pilots, etc.). Si al final van ser els drets de la televisió el que va obligar als pilots a prendre la sortida, crec que s’hauria d’haver explicat amb més deteniment. Perquè al final sembla que els pilots acceptin amb total normalitat que la pista està inundada, un fet que sorprén especialment després del que va passar quatre Grans Premis abans a Nürburgring. És d’esperar que a la versió extended s’expliqui millor.
  2. Trobo a faltar cameos de pilots/personalitats actuals i referències a altres pilots de 1976. La meva dona diu que això hagués restat credibilitat a la peli, però crec que un Raikkonen fent d’aficionat demanant un autògraf a Hunt, on un Button fent de mecànic de McLaren, no hagués estat de més. El mateix es pot dir del paper que van tenir altres pilots durant la temporada de 1976. Perquè sembla que només van còrrer Lauda i Hunt. Regazzoni té el seu protagonisme, i això està bé: gràcies a ell Lauda va acabar recalant a Ferrari. Però la resta és com si no existís: Fittipaldi, Andretti…
  3. Està bé que no accelerin les imatges, però a vegades se’ls hi veu massa el llautó. Dic jo que unes voltes ràpides en mans de pilots com Joaquim Folch haguèssin quedat millor que segons quines escenes on es veu clarament que els cotxes van a 50 km/h.
  4. La vida sentimental dels pilots. M’importa una merda, sobretot en el cas de James Hunt (en el cas de Lauda té una mica més de sentit, per allò de “tenir alguna cosa a perdre” i aquestes coses). Entenc que és una de les condicions imposades per Hollywood.
  5. Més imatges de l’ambient a la graella, per exemple. O del podi. No és una crítica en sí, sino un desig egoista per veure més imatges de la graella, dels podis, per veure com eren les curses als anys setanta, abans de que la Formula 1 es convertís en el que tenim avui en dia. Veig que m’hauré d’acabar comprant el DVD….
  6. Canvis amb vint-i-dos relacions. Per acabar no puc evitar citar el mal endèmic número 1 en tota peli de cotxes que es produeixi a Hollywood. No és tan notori com en altres pelis, això és veritat, però algun que altre cop si que es nota aquella relació extra per fer el darrer avançament impossible. Tiquismiquis? Sí, molt. Ho sé.

8D92_D020_00130.jpg_cmyk

És curiós perquè mentre un està veient Rush és impossible no tenir la sensació de que tot plegat es tacta d’un homenatge a James Hunt, sensació que es torna real en els darrers minuts de la peli quan es barregen imatges reals del pilot britànic. Hunt va ser el campió aquella temporada, però per mi ho va ser més pels problemes als que va haver de fer front Lauda — accident que quasi li costa la vida inclós — que no pas per mèrits pròpis. És per això que en el fons i amb el cap fred, penso que Lauda és qui surt millor parat: una mena d’heroi “tapat” que acaba renunciat al títol per principis. I això està a l’abast de molt pocs pilots.

ÉS TAN BONA COM GRAND PRIX O LE MANS? Ni idea. Per començar penso que Le Mans és una peli diferent, estant molt més aprop d’un documental en primera persona a l’estil Truth in 24 que no pas d’una peli en el sentit estricte de la paraula. Grand Prix és un altre història. Té l’avantatge d’haver estat rodada durant la època que narra, el que és un plus amb el que Rush, en comparació, no pot competir. Dit això, sí crec que Rush amb els anys serà considerada una de les pelis mítiques i imprescindibles del gènere al costat d’aquestes dues. Si encara no la heu vist la veritat és que no sé a què espereu.

One thought on “Coses que m’han agradat (i coses que no) de Rush

  1. El que es bonissim, en clau d’humor, es cuan a en Lauda i la seva “dona” se-ls hi esgavella el citroen, paren aquells dos italians per en Lauda i acaba incitat pels tres a fotre-li canya al Lancia… jajaj

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s