D’això que vas un dia al Circuit de Catalunya i et trobes un McLaren F1

1

Ahir vam anar a treure el cap al Circuit de Catalunya per veure la cursa de la Clio Cup. Avantatges de viure a només 10 minuts del circuit, que et permet anar a veure només les curses que vols. El fet és que va ser una cosa tan improvitzada que ni tan sols vaig agafar la càmera de fotos. I clar, la llei de Murphy és implacable. Perquè allà, mig oblidat en un racó de l’aparcament que queda sota la tribuna VIP, hi havia un McLaren F1. Un puto McLaren F1. Un cotxe que no es veu tots els dies.

2Sempre he pensat que el Ferrari F40 i el McLaren F1 són els dos millors cotxes que s’han fet mai. No obstant, mentre que del primer s’en van fer més d’un miler d’unitats, del segon a dures penes s’en va fer una seixantena. I clar, veure’n un així sense esperar-s’ho és una d’aquestes coses que no s’obliden. En aquest sentit, i només en aquest, el F1 és molt més especial que el F40.

11

Deixant de banda els dos que vaig veure en un concessionari del Japó i el F1 GTR que vaig veure al stand de BMW en un saló de l’automòbil de Barcelona quan aquest molava, jo només n’havia vist un altre al paddock del Silverstone Classic.

4La matrícula F1 JOY em sonava un munt, així que em vaig posar a buscar per Google una mica d’info sobre aquesta unitat. Tal i com indicava una placa que es podia veure a l’interior, es tracta del xassís número 046 — tot i ser la 39ª unitat fabricada — i va sortir de fàbrica pintat en un color diferent al platejat que té avui en dia. El color original es deia Genesis Blue Metallic.

5Entre la informació que circula per l’internete m’ha sorprés que el primer amo d’aquesta unitat fos Ray Bellm, campió de les BPR Series l’any 1996 amb un F1 GTR i una de les persones que va convèncer Gordon Murray, Ron Denis i companyia per tirar endavant el projecte GTR que els portaria a guanyar les 24 hores de Le Mans. L’actual propietari el va adquirir l’any 2010, i pel que es veu no és el típic col·leccionista que els guarda en un garatge sota una funda no sigui que es facin mal bé.

6En aquest sentit, una de les coses que més em va cridar la atenció és que tenia lleves al volant, un detall sorprenent si tenim en compte que el cotxe encara mantenia el canvi manual de sis relacions. El meu germà, que és l’expert, em va comentar que això era possible a través d’un varillatge i no se quines històries. Pot ser que aquest sigui l’únic F1 de carrer amb aquesta modificació?

7La resta del cotxe era completament original (hi ha unitats, com la d’en Flemke, amb millores i actualitzacions significatives). Sorprenen i molt les llandes de 17″ ara que tots els cotxes d’aquest tipus no baixen de 20″. O els frens, amb uns discs molt més petits del que s’estila avui en dia. Vint anyets són molts anys i els cotxes han millorat un munt en tot aquest temps.

8Aquí teniu un altre foto de la mateixa unitat, molt millor i amb molta més gràcia que les que vaig fer ahir amb un iPhone 4 que cada cop va pitjor. I aquí en trobareu quatre o cinc més. Com veieu a l’amo li agradar treure’l a passejar…

13

En fi. Un cotxe únic, molt difícil de veure, que va convertir una visita ràpida al circuit per veure la Clio Cup en tot un aconteixement en sí mateix. Molt pocs cotxes tenen aquesta capacitat, creieu-me.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s