Prince R380 i els inicis de la rivalitat Porsche-Nissan

1

Fa uns mesos Nissan va publicar un video on parlava dels inicis de la nissaga Skyline amb el duel que els va enfrontar amb Porsche al Gran Premi del Japó de 1964. Dos anys abans de la fusió amb Nissan, Prince va presentar-se al circuit de Fuji amb el nou Skyline GT. Tot i estar enquadrats en categories diferents (els Skyline no deixaven de ser simples turismes), els japonesos estaven disposats a plantar-li cara al Porsche 904 Carrera GTS tot i l’abisme tecnològic que els separava. Després de tot es tractava del Gran Premi de casa. Penseu que en aquella època Japó tot just estava començant en això de l’automobilisme, mentre que Porsche ja tenia força experiència disputant curses. David contra Goliat.

El resultat va ser el que tothom s’esperava: el 904 Carrera GTS va guanyar el Gran Premi del Japó liderant totes les voltes excepte una. No obstant la derrota, aquella única volta al capdavant, juntament amb el fet d’haver copat totes les posicions de la segona a la sisena plaça, va animar als responsables de Prince a desenvolupar un cotxe amb el que poder plantar cara al coupé dels alemanys. I així és com va nèixer el Prince R380, el primer sport-prototip, si és que es pot dir així, dels nipons.

El projecte estava tutelat per Shinichiro Sakurai, el mateix home que havia situat la marca al mapa amb els Skyline GT només un any enrere (aquí el podeu veure retrobant-se amb el R380 en un programa de televisió). Si una cosa tenien clara és que el nou projecte havia de comptar amb el motor situat en posició central, donats els avantatges que aquesta configuració oferia.

6

Tot i que el projecte partia d’un full en blanc, els enginyers de Prince es van inspirar en el Brabham BT82, una barqueta de motor central que aleshores ja gaudia d’una certa competitivitat. Dr. Sakurai va dissenyar un xassís molt baix i una carrosseria d’alumini amb un pes que a dures penes superava els 650 kilos de pes. Estèticament s’ha de reconèixer que guarda força similituts amb els 904 Carrera GTS, sobretot al darrere…

7

En l’apartat mecànic, el nou sport-prototip de Prince equipava una evolució del motor GR-7 dels Skyline GT, un propulsor de 2.0 litres que de sèrie rendia una potència de 130 CV. Denominat GR-8, el nou motor comptava amb sis cilindres en línia, triple carburadors Weber, 1.996 centímetres cúbics i una potència que s’enfilava fins els 200 CV a 8.000 rpm.

Tot i que el cotxe va ser concebut per debutar el 1965, la no disputa del Gran Premi aquell any va posposar el debut del nou R380 fins l’any següent. Mentre l’esperat debut en competició no arribava, però, els nipons no es van quedar de braços plegats: a principis d’octubre d’aquell any i amb Yukio Sugita al volant, el nou R380 va aconseguir establir sis nous rècords de velocitat, el que deixava ben clar que aquell projecte de Prince anava molt en serio. Malauradament, el circuit de Yatabe on es van establir les marques encara no comptava amb la homologació de la FIA, motiu pels quals els nous rècords de velocitat només tenien validesa al Japó.

10

I així és com va arribar el gran dia, el dia del Gran Premi del Japó de 1966. Prince va inscriure quatre unitats del R380, mentre que Porsche, el rival a batre, va plantar-se al Fuji Speedway amb tres unitats del nou Porsche 906. Al igual que els nipons, els alemanys tampoc s’havien quedat de braços plegats. El 904 Carrera GTS, amb motor 1.6 bòxer de quatre cilindres, va donar pas a un sport-prototip — també conegut com a Carrera 6 — equipat amb un sis cilindres bòxer de 2.0 litres i 220 CV de potència.

11

Així doncs, el nou Prince R380 no només havia d’igualar el rendiment del 904 Carrera GTS guanyador del Gran Premi del Japó de 1964, sino que a més a més havia de superar-lo amb escreix si volia imposar-se als nous Porsches 906. Aquests últims eren més potents que els R380 (220 CV pels alemanys, 200 CV pels japonesos) i també més lleugers (580 kilos pels alemanys, 660 kilos pels japonesos), així que la victòria no seria fàcil.

Al final, però, va ser l’equip japonés qui es va endur la victòria, aconseguit un més que merescut doblet amb Yoshikazu Sunako i Hideo Oishi al capdavant. M’imagino que aquella derrota debia fer mal a Stuttgart. David havia vençut a Goliat, i Prince havia aconseguit guanyar el seu Gran Premi de casa amb un cotxe dissenyat i fabricat a casa amb tecnologia de casa. Orgull nacional a tope.

15

Aquell mateix any Nissan i Prince es van fusionar donant lloc al que avui coneixem com a Nissan Motor Company. Lluny de que això fos un entrebanc pel programa esportiu iniciat tot just dos anys abans, el fabricant japonés va decidir fer-se’l seu i no va dubtar en invertir-hi més recursos per fer-lo encara més competitiu, una decisió que acabaria desembocant en el Nissan R380-II. Aquesta evolució comptava amb una aerodinàmica molt més elaborada, senzilla i elegant, i un motor millorat que arribava als 220 CV a 8.500 rpm en el que els triple carburadors Weber van donar pas a un nou sistema d’injecció directe.

16

L’any 1967 Porsche i Nissan es tornarien a veure les cares en una nova edició de la prova nipona. Per desgràcia pels japonesos, els alemanys havien pres molt bona nota de les coses a millorar respecte a la edició de l’any anterior, aconseguint així la victòria absoluta amb el 906 amb dos minuts de marge respecte els seus perseguidors, i relegant el nou R380-II a la segona, tercera, quarta i sisena posició finals.

17

Abans d’acabar l’any Nissan tornaria a fer proves aerodinàmiques amb el renovat R380-II, aconseguint de passada set nous rècords internacionals de velocitat: 50, 100 i 200 kilòmetres, 50, 100 i 200 milles i una hora. A partir de 1968, i un cop Nissan va centrar tots els seus esforços en el nou R381 amb especificacions Can-Am, els R380 encara van seguir disputant curses en mans privades amb algunes modificacions (R380A-III), tot i que amb resultats menors.

18

Aquell projecte iniciat l’any 1965 sentaria les bases del que avui coneixem com a NISMO, el departament de competició de Nissan Motor Company, un programa esportiu que, curiosament, va iniciar-se amb l’objectiu de superar a la marca Porsche. Més curiós encara és que quan Nissan va tornar a les 24 hores de Le Mans de 1997, ho va fer amb un GT al que van batejar com a R390, en un clar homenatge al cotxe que va iniciar-ho tot. Sabeu qui era el rival a batre en aquella edició de la cursa francesa? Exacte, un altre Porsche.

El Nissan R380-II a les proves de velocitat d’octubre de 1967:

Shinichiro Sakurai, responsable del programa esportiu de Prince/Nissan, retrobant-se amb el R380 en un programa de la televisió japonesa:

Un capítol de Best Motoring International dedicat al R380, R381 i R382:

Imatges retro del R380-II a la Fuji Speed Cup de 1969:

Prince R380 versus Porsche 906 al Gran Premi del Japó de 1966:


Via Tumblr, Wikipedia, Nissan Heritage, The R380 international speed records, Auto-blog.com.mx, Japanese nostalgic car

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s