Presentació i mini-prova del SEAT León ST.

DSC03180

Fa uns dies SEAT va tenir la gentilesa de convidar-me a la presentació del nou León ST familiar. Es tracta de la tercera carrosseria que presenten, i arriba pocs mesos després del debut de la variant de cinc portes i del SC de tres portes que també vaig tenir el plaer de provar. Per la gama León això és tota una revolució, ja que des del seu debut l’any 1998 sempre s’havia comercialitzat únicament en format cinc portes.

Jo que em moc per la vida en un SEAT Exeo ST, tenia molta curiositat per comprobar si la nova proposta de SEAT era tan gran i espaiosa com diu la fitxa técnica. No és que anés amb la cinta mètrica a la mà, però quasi. Per començar, el nou León està basat en la plataforma MQB que també fan servir el Golf, l’Audi A3 i l’Skoda Octavia. Els principals avantatges són el pes, significativament més baix que el de la generació anterior, i la modulabilitat.

DSC03236

Tot i aquesta modulabilitat, el nou León ST manté la mateixa distància entre eixos que la versió de cinc portes. La única diferència són els 27 centímetres que ha crescut per la part del darrere, una decisió interessant però que estèticament xoca una mica per desproporcionada. I és que si donem un cop d’ull al perfil, es té la sensació de que hi ha massa cosa penjant pel darrere.

Obviament, aquests 27 centímetres de llargada adicional tenen els seus avantatges. El més important és una capacitat del maleter que s’enfila fins els 587 litres. Això són 207 litres més que la variant de cinc portes (380) i 145 litres més que el Exeo ST (442), una diferència, aquesta última, que em va deixar amb un pam de nassos.

DSC03179

L’apertura també és sensiblement més gran que la del Exeo ST, cosa que s’agraeix. A més a més, el maleter del León ST compta amb una superficie plana al mateix nivell que la entrada, cosa molt útil, i un doble fons amb el que també multiplicarem la capacitat de càrrega.

Al comparar tots dos models — el SEAT León ST i l’Exeo ST — cal tenir present que el segon parteix d’un disseny Audi el qual es remunta a l’any 2000, quan es va presentar l’A4 B5. Els avanços que hi ha hagut en aquests 13 anys, com us podeu imaginar, són prou significatius, i queden reflexats, per exemple, en el pes del bastidor. Mentre el pes de l’Exeo ST s’enfila fins els 1.565 kilos, el León ST només pesa 1.223. Això és una diferència de 342 kilos, o “en maletes grans de viatge”, com m’agrada calcular-ho a mi, unes quinze. Una animalada que tranquilament pot equivaldre a un parell de litres de consum de carburant cada 100 kilòmetres. O més.

DSC03205

Per no avorrir-vos més amb dades, només dir que el León ST és més curt que l’Exeo ST (-131 mm), més ample (+44 mm), igual d’alt i amb una batalla marginalment més curta (-6 mm). El més curiós és que tot això no ho sembla des de fora, sigui per tenir la convicció de que el León és un cotxe “més petit” o per la raó que sigui. La única pega que li trobo respecte l’Exeo és que mentre aquest fa servir un dipòsit de benzina de 70 litres, el León es queda amb un de només 50.

Per contra, si el comparem amb el que possiblement serà el seu rival més directe, el Skoda Octavia Combi, tenim que el familiar txec és 124 mm més llarg que el León ST, amb una batalla uns 50 mm també més llarga, i amb un maleter amb 23 litres de capacitat adicional, tot a costa de pesar “només” 24 kilos més. Són diferències prou significatives si tenim present que tots dos cotxes parteixen de la mateixa base.

DSC03221

A nivell d’equipament, motoritzacions i versions, el SEAT León ST és pràcticament idèntic al León SC i al León cinc portes — Reference per l’equipament més bàsic, Style pel del mig i FR pel més esportiu a la espera de la inminent arribada del CUPRA. En quant als motors benzina, tenim el 1.2 TSI amb 86 i 105 CV, el 1.4 TSI amb 122 i 140 CV, i el 1.8 TSI amb 180 CV. En l’apartat dièsel hi ha el 1.6 TDI de 90 i 105 CV, i el 2.0 TDI de 150 i 184 CV (el mateix motor del Golf GTD i l’Octavia vRS TDI).

La jornada va començar a les nou del matí a l’hotel W, des d’on ens van portar en autocar fins a Martorell per veure com es fabricaven els Ibiza i León. Les fotografies estaven prohibides (ens van posar uns gomets a les càmeres del mòbil), així que us haureu de fiar de la meva memòria. Fa un parell de dies van publicar un interessantíssim article al respecte a Diariomotor, amb videos inclosos.

DSC03194

Jo només us diré que allò és ENORME. Al final de la visita només vam veure dos “tallers”, que és la curiosa manera que tenen d’anomenar unes naus en les que tranquilament podríem encabir mitja dotzena de camps de fútbol (mesura mètrica universal quan toca definir coses grans). Resulta fascinant, quasi hipnòtic, veure com a partir de quatre ferros acaba sortint un cotxe. Bé. No només un, sino dos mil, que són els cotxes que surten cada dia de les línies de muntatge de Martorell.

El primer taller que vam veure va ser el de la planxisteria, on bàsicament hi ha centenars de robots transportant, soldant i unint diferents peces d’acer prèviament estampades tant a Martorell com a la antiga planta de la Zona Franca, on encara s’hi fan feines d’estampació. L’altre taller era el de muntatge pròpiament dit, on el ratio humans-robots estava més al nostre favor.

DSC03192

En total “només” calen unes 20 hores per fabricar un cotxe, un trenca-closques que consta d’unes 6.000 peces independents i que es completa un cop recorreguts els quasi dos kilòmetres de cadena de muntatge que hi ha des del primer taller fins l’últim. Impressiona només de pensar-ho. Aquí teniu un time-lapse la mar d’il·lustratiu: tot el procés de fabricació del León ST resumit en poc menys de tres minuts.

Un cop la visita a la fàbrica va estar vista per sentència tocava posar-se al volant del nou León ST. Per desgràcia, i sense ànim d’ofendre a SEAT, la unitat que em va tocar era una mica fluixeta. Equipava el motor 1.6 TDI de 105 CV i canvi manual de cinc relacions, i tot i que la veritat és que semblava més potent del que un podria pensar, un servidor tenia esperances de trobar-se amb el 2.0 TDI de 184 CV i canvi DSG. Coses que passen.

DSC03201

La ruta ens va portar pels voltants de Martorell per, via Corbera de Llobregat i Pallejà, acabar agafant la A-2 direcció Barcelona. Aprofitant que la ruta escènica incloïa una volta per la muntanya de Montjuïc vaig intentar escaparme per tirar quatre fotos des de Miramar. Per desgràcia anàvem tots en convoy i vaig haver de quedar-me amb les ganes.

Començaria a parlar de la dinàmica del cotxe, però en el seu lloc us remetré a l’article que vaig publicar en el seu dia sobre el León SC. Després de tot, tampoc és que es puguin extreure gaires conclusions d’una vintena de kilòmetres en un 1.6 TDI de 105 CV amb canvi manual. En general és un cotxe més potent del que sembla a primera vista, de conducció molt suau, massa i tot, i força ben equipat (acabat Style). En el fons si l’únic que volem és un cotxe que ens porti d’A a B sense contratemps, no ens cal gaire més.

DSC03219

Després de dinar encara ens quedava la presentació formal a càrrec del Director de Marketing de SEAT España i del responsable de producte del SEAT León. Probablement va ser la part menys excitant de tota la jornada, tot i que no per això menys interessant. De totes maneres, prestar atenció a les explicacions d’en Sébastien i en Cristian era el mínim que podia fer després de que m’haguèssin ensenyat la fàbrica de Martorell per dins, una cosa que no es veu tots els dies.

Jo, que sempre estic buscant substituts pel meu SEAT Exeo ST, per més que al final sempre m’acabi quedant amb les ganes, tenia l’Skoda Octavia Combi en el punt de mira des de feia algunes setmanes. El nou León ST és una proposta que va molt en la línia del model txec — és versàtil, compta amb un preu molt competitiu i té la garantia d’estar basat en la mateixa plataforma MQB. La alternativa ideal. L’únic “però”, en la meva modesta opinió, és que la estètica de la part posterior no ha estat del tot ben resolta, donant com a resultat un perfil descompensat i unes proporcions, si més no, extranyes.

DSC03215

No obstant, també haig de dir que aquesta opinió, totalment irrellevant sigui dit de passada, és una valoració totalment subjectiva. Si ens fixem en les dades, en la capacitat del maleter, en l’equipament, en els motors, en el preu, en els acabats interiors, en el comfort de marxa, la veritat és que s’em fa difícil creure que aquest cotxe no serà un èxit de vendes. El problema és que en aquest país els familiars juguen amb desavantatge, movent unes xifres que quasi sempre queden per sota de les de movolums i petits crossovers. Veurem si un producte molt ben plantejat acaba aconseguint revertir aquesta tendència.

He publicat les fotos que vaig fer (o que em van deixar fer, perquè a l’interior de la fàbrica estava verboten) a Flickr. Info de preus, especificacions tècniques i equipament: KM77

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s