El hype al voltant del nou Ford Mustang i altres coses que no entenc.

Ford-Mustang-100

Creieu-me si us dic que ho he intentat de totes les maneres. M’he mirat les fotos, he vist els videos, he llegit opinions, proves, articles. I tot i així, tot i la meva bona predisposició, encara no li trobo la gràcia al nou Ford Mustang. Fa uns dies va ser presentat amb tots els honors a Barcelona, inundant ràpidament el meu time-line de comentaris positius i lloances. No era per menys. Després de tot el Mustang és un d’aquests models atemporals, eterns, al mateix nivell del 911 o el Corvette.

Es tracta de la sisena entrega del Mustang, una nissaga iniciada per Ford a principis dels anys 60. En tots aquests anys, el pony car per excel·lència ha estat un model reservat quasi exclusivament pel mercat nordamericà. Fins ara. Amb aquesta nova generació el Mustang passa a ser un vehicle global. Fabricat als Estats Units, sí, però comercialitzat arreu del món.

rear overhead, static, silver

Això s’ha fet a expenses de baixar-se una mica els pantalons. Per començar, el model bàsic comptarà amb un quatre cilindres EcoBoost turbo de 2.3 litres i poc més de 300 CV de potència. Repeteixo per si no ha quedat clar: un motor turbo, i de quatre cilindres. A Detroit més d’un deu estar a punt de tallar-se les venes. Que lluny queda allò del there’s no replacement for displacement que tant agradava als americans, eh?

Sort en tenen que per sobre d’aquest encara es podrà optar per un V8 de 5.0 litres i 426 CV. Un Mustang no seria un Mustang sense un V8, debien pensar. El que sorprén és que entre els 310 CV del motor EcoBoost i els 426 CV del V8 hi ha un salt quàntic que de moment quedarà vacant.

front 3/4, running, silver

L’altre baixada de pantalons fa referència a les suspensions, i és que després de mig segle muntant un eix rígid al darrere, la nova generació del coupé americà passarà a muntar suspensió independent a les quatre rodes. És el que té voler conquerir el cor dels clients europeus, que et fa traicionar els principis que sempre has defensat.

Us imagineu que Porsche passa a comercialitzar el 911 amb un motor V8 de 5.0 litres per adaptar-lo així als gustos del mercat nordamericà? Doncs això és el que més o menys ha fet Ford però a la inversa. No dic que sigui dolent, que consti. De fet crec que ja era hora que aquest cotxe muntés suspensió independent a les quatre rodes, com tots els cotxes moderns amb dos dits de front.

rear 3/4, running, silver

En un model vistós com el Mustang, la estètica juga sempre un paper fonamental. Des de la presentació de la cinquena generació l’any 2005, aquest coupé s’havia caracteritzat per una estètica retro-moderna molt en la línia del que a aquesta banda de l’Atlàntic es feia amb els MINI i els Fiat 500. A mi personalment m’agradava. La sisena generació parteix d’aquelles línies mestres de 2005, però amb un disseny molt més estilitzat, sobretot al davant.

Al davant els fars d’estil retro han cedit el seu lloc a unes òptiques molt més estilitzades, mentre que al darrere s’ha mantingut la filosofia del triple far de la primera generació. Tot i els canvis a la part frontal s’ha de reconèixer que és un disseny lleugerament continuïsta.

grille detail, silver

En general no trobo que sigui un mal cotxe. Al contrari, trobo que la nova generació és una posada al dia que ja feia temps que li convenia. El problema que trobo és que segueix sent un cotxe dissenyat pel mercat nordamericà, i que aquí a Europa no té cabuda. Així de simple.

No ens enganyem. Pels prop de 45.000 euros que costarà, algú preferirà el nou Mustang a un Cayman, un Nissan 370Z, un Audi A5 o un BMW Serie 4? Són cotxes diferents, ho sé. El Mustang té molta més habitabilitat que el Cayman, i és molt més utilitzable. L’Audi i el BMW, en canvi, són propostes molt més premium. Cert. Tot i així penso que qui està en posició de comprar-se un Mustang també ho estarà en relació als cotxes que acabo de citar.

2015-Ford-Mustang-Live-32[2]

Si jo el comparava amb el Cayman, el 370Z o el Serie 4, a can Ford han anat una mica més enllà i han agafat com a referència el nou Porsche 911 i el BMW M3. D’això s’en diu tenir les expectatives ben altes. Jo el situava un esglaó més avall.

Per mi el principal problema és que és massa gran. Amb la cinta mètrica a la mà segurament no ho sigui, però és una qüestió de sensacions. I veient les fotos aquest cotxe és descomunal. De fet és més llarg, més ample i més baix que el seu predecessor, un cotxe ja de per sí enorme. I és curiós, perquè és un cotxe que en el fons m’agrada — però m’agrada als Estats Units, que és l’escenari pel que ha estat dissenyat.

Ford-Mustang-110

D’aquí que em sorprengui que tothom estigui hiper-excitat amb la nova proposta de Ford. Em sorprén que a tothom li agradi, que tota la premsa del motor a la que segueixo per Twitter estigui encantada amb el nou Mustang i que ningú qüestioni els dubtes que a mi, per exemple, em genera. Perquè estic segur que posats a escollir, tots els que parlen meravelles del nou Mustang segurament no s’el comprarien si tinguessin la possibilitat.

Suposo que el mite té massa tirada. O pot ser sóc jo, que sóc un raret. El fet és que ni tan sols Sienna Miller m’ha fet canviar d’opinió.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s