Un dia a la capital. Visita ràpida a la Fernando Alonso Collection.

DSC03726

Aquests dies Madrid té moltes coses a veure. I no, no parlo ni de la Puerta del Sol, ni de l’estadi Santiago Bernadeu. Parlo de dos exposicions imprescincibles per a qualsevol persona a qui li agradi això de les quatre rodes: el Madrid Motor Days, una fira de la que ja vam parlar ahir en una més que extensa entrada, i la Fernando Alonso Collection, una mostra retrospectiva de la carrera esportiva del pilot asturià. Si voleu tirar pel dret i estalviar-vos la parrafada que ve a continuació trobareu les fotos al meu compte de Flickr.

DSC03759

La exposició Fernando Alonso Collection estarà instal·lada fins el proper 4 de maig al Centro de Exposiciones Arte Canal de Madrid, un antic dipòsit d’aigües reconvertit en sala d’exposicions a tocar de la Plaza Castilla, el Paseo de la Castellana i les Torres Kio (si és que encara es diuen així). És un recinte preciós, amb els cotxes perfectament col·locats i il·luminats.

DSC03734

Després de passar per un control de seguretat digne de qualsevol aeroport nordamericà, el primer que un es troba al accedir al recinte és una mena de sala circular amb els karts amb els que l’asturià va començar en això de l’automobilisme. Des del seu primer kart (curiosament vestit amb els colors de McLaren) fins als que va fer servir al català, al nacional i al mundial de karting.

DSC03732

Aquest any Fernando Alonso lluirà el dorsal 14 al morro del Ferrari. La raó? Va ser amb aquest dorsal amb el que va guanyar el mundial de karting un 14 de juliol quan tenia 14 anys. Aquest és el kart.

DSC03741

Poc després ja va donar el salt als monoplaces, començant per aquest Formula Nissan amb el que guanyaria el campionat de 1999 en el seu primer intent. El campionat es deia oficialment Euro Open Movistar by Nissan, i amb els anys acabaria convertint-se en les World Series by Renault.

DSC03742

L’any següent va donar el salt a la F3000 amb l’equip Astromega, un campionat en el que no va fer gran cosa fins a les darreres dues curses, on va aconseguir un segon lloc a Hongria i una victòria a Spa-Francorchamps sota la pluja. Al final va quedar quart al campionat, per darrera de pilots com Bruno Junqueira, Nicolas Minassian i Mark Webber.

DSC03749

Aquesta darrera victòria, així com uns tests on li va fotre 1.5 segons al seu company de proves, li va garantir un seient a la Formula 1 de cara a la temporada 2001, amb Minardi.

DSC03750

El PS01 era una iogurtera amb la que no va aconseguir puntuar en tota la temporada. El millor resultat va ser un desé lloc al Gran Premi d’Alemanya, una posició que, irònicament, li hagués donar un puntet amb l’actual sistema de punts.

DSC03756

Juntament amb els cotxes, a la Fernando Alonso Collection també es mostren multitut de monos, cascs, copes i tot el que poden donar de sí 15 temporades competint en monoplaces.

DSC03753

Sorprenia, i molt, aquest mono amb el que va fer uns tests per Jaguars dels que jo no recordava absolutament res.

DSC03754

També hi havien trofeus, com aquest del Gran Premi d’Hongria de 2003. La seva primera victòria.

DSC03761

No obstant, i sense voler negar l’interés de la memorabilia complementària, a mi el que m’interessava eren els monoplaces, començant per aquest R23 de 2003 amb el que Alonso va aconseguir la seva primera victòria, així com dos podis a Malàsia i Brasil. Tenint en compte que venia de passar-se un any en blanc fent de provador per Renault, no és una mala forma de començar.

DSC03760

L’any següent, amb el R24, les coses van anar una mica millor, tot i no aconseguir cap victòria. Va fer quart al mundial.

DSC03764

L’any següent, amb l’R25, Alonso aconseguiria el campionat trencant d’aquesta manera una ratxa de cinc mundials consecutius de Michael Schumacher. Va aconseguir set victòries.

DSC03765

El Renault R26 va ser el primer monoplaça en el que Fernando Alonso va poder lluir el dorsal número 1. Amb ell va repetir el mateix número de victòries que l’any anterior: set. Aquell any també va marcar el canvi dels motors 3.0 V10 als propulsors V8 de 2.4 litres.

DSC03769

L’any següent va ser un any de canvis. I Déu n’hi do quins canvis! Va fitxar per McLaren fent parella amb un debutant de nom Lewis Hamilton. El que a priori semblava una temporada tranquila es va convertir en una guerra oberta quasi al mateix nivell que els duels Senna-Prost de finals dels 80.

DSC03768

Amb el McLaren MP4-22 Fernando Alonso va aconseguir quatre victòries, perdent el títol a la darrera cursa en favor de Kimi Raikkonen. Sigui per la decoració o per la infinitat de petits apèndixos aerodinàmics, sempre he pensat que el MP4-22 és un dels monoplaces més macos de la darrera dècada.

DSC03771

Un dels punts forts d’aquesta mostra és que, al tenir tots els monoplaces posats un al costat de l’altre, era molt fàcil veure i comparar com ha evolucionat la Formula 1 al llarg dels anys.

DSC03772

Una evolució que també es podia veure en cascs, monos i trofeus.

DSC03777

L’any 2008 Alonso va deixar McLaren per tornar a l’equip que li havia donat els seus dos mundials. Malauradament les coses no van anar com havien d’anar, aconseguint només dues victòries, una d’elles la polèmica de Singapur, i finalitzant la temporada en cinquena posició.

DSC03800

Els monoplaces de la temporada 2008 estaven carregats de curves i apèndixos aerodinàmica, res a veure amb els de la temporada següent.

DSC03803

En aquest sentit, el Renault R29 era un cotxe lleig i lent. Amb ell Alonso va acabar el campionat en la novena posició final, amb un tercer lloc a Singapur com a resultat més destacable. No m’extranya que veient el panorama l’asturià decisís canviar d’aires a final de temporada…

DSC03804

El millor d’aquell cotxe, no obstant, eren les llandes. Espectaculars.

DSC03778

És tradició entre els pilots l’intercanviar-se cascs amb dedicatòria inclosa. Alonso en té un bon grapat, i alguns d’ells els tenia exposats a Madrid.

DSC03795

Menció especial mereix el de Michael Schumacher, sobretot en aquests moments difícils pels que està passant el pilot alemany.

DSC03799

Aquí el de Kimi Raikkonen, de quan aquest corria a Ferrari. L’any que ve tornaran a ser seran companys d’equip a la Scuderia.

DSC03788

Com a bon amant i addicte a les minuatures que sóc, vaig passar-me una bona estona mirant els models dels cotxes amb els que ha corregut Alonso.

DSC03787

Aquesta maqueta d’un pitstop d’Alonso em va cridar força la atenció.

DSC03794

La Fernando Alonso Collection no només està limitada als monoplaces, els cascs i els monos que l’asturià ha lluit al llarg de la seva carrera esportiva. També és una mostra dedicada a la Formula 1 en el seu sentit més ampli, amb petites seccions dedicades als pneumàtics, a la seguretat dels monoplaces i als circuits que conformen el calendari del mundial. A destacar aquest croquis del Circuit de Catalunya amb la anotació “casi a tope” a la cega. Mama por.

DSC03812

I així és com arribem a la Scuderia Ferrari, la part de la exposició més concorreguda. Mentre que de Renault hi havia tots els monoplaces amb els que ha corregut Alonso, de l’equip italià només hi havia dues unitats de les quatre amb les que ha competit. La de la imatge és el Ferrari F10 de 2010.

DSC03814

Amb aquest monoplaça Alonso va aconseguir cinc victòries, amb un final de temporada d’infart que el situar coma favorit per endur-se el mundial a la darrera cita de l’any, a Abu Dhabi.

DSC03817

Per desgràcia en aquella darrera cursa Alonso va veure com se li escapava el títol al no poder avançar Petrov tot i tenir un cotxe molt superior al del rus. Va ser la clara demostració de A) que el circuit dissenyat per Tilke era una puta merda i B) que s’havia de fer alguna cosa per facilitar els avançaments.

DSC03830

Al costat del F10 hi havia el 150º Italia de 2011 amb el que va acabar quart al campionat, després d’aconseguir només una victòria a Silverstone.

DSC03836

Imagino que la raó de que no hi haguèssin més monoplaces de la Scuderia es deu a que són els més recents i algú podria prendre nota dels secrets que amaguen. Una llàstima, tot i que amb la quantitat de cotxes que hi havia la veritat és que tampoc es trobaven en falta.

DSC03828

Durant el Gran Premi de la India de 2013 Alonso va lluir un casc en honor al rècord de punts que havia establert el Gran Premi anterior. La ironia és que el va podria haver fet servir a la cursa següent ja que no va puntuar.

DSC03833

Com heu pogut veure, aquesta mostra retrospectiva dedicada a Fernando Alonso és interessant fins i tot si la figura del pilot asturià no us diu absolutament res. La possibilitat de veure deu anys d’evolució a la Formula 1 sota un mateix sostre no és quelcom que es vegi tots els dies, això per no parlar de tota la resta d’objectes i records que inunden les vitrines. Jo la vaig trobar molt interessant, i un complement perfecte a la fira Madrid Motor Days de la que us parlava ahir. Si teniu la possibilitat d’anar-hi no ho dubteu. Estarà oberta al públic fins el proper 4 de maig. Trobareu algunes fotos més al meu compte de Flickr.

3 thoughts on “Un dia a la capital. Visita ràpida a la Fernando Alonso Collection.

  1. L’Alonso mai m’ha caigut en gràcia pero he de reconeixer que la exposició està ben parida.

    Per cert, quan dius que Fer i Kimi tornaran a ser companys d’equip… Quan ho han estat?

    Et deixo un parell de fotos amb el Jaguar😉

  2. Ah, val. Es que jo amb les preF1 sóc un ignorant i tenia curiositat per veure que tal.

    De res! Encantat d’aportar un granet de sorra a qui cada dia me’n dona un sac!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s