Rally Finland 2007. Les meves fotos, sis anys i mig després.

DSC_0098

Ja sabeu com van les coses. Un torna d’un rally amb tres mil fotos. Les descarrega a l’ordinador i es posa a escollir les millors. De sobte es troba amb tres-centes fotos quasi idèntiques. Mateix tram, mateix angle. Passen els minuts, les hores, els dies. La tasca s’eternitza. A tot això arriba un nou rally. O una nova trobada, que a efectes pràctics és el mateix. Nou material, noves fotos que trenquen amb la rutina. Les del primer rally es deixen temporalment de banda, un “temporalment” que comença a allargar-se perillosament en el temps.

DSC_0134

Un dia, finalment, un es decideix a arxivar-les al disc dur de tres-cents terabytes esperant temps millors. Anys després, sis i mig per ser més exactes, en un dinar amb vells companys de batalla, un amic treu el tema amb anècdotes d’aquell rally mig oblidat. Al arribar a casa busca entre les carpetes. Motor, 2007, Rallyes, Rally Finland 2007. Records. Molts. Moltíssims. De sobte recorda que mai va arribar a publicar les fotos al blog.

DSC_0088

Ja sé que no és excusa, però les coses a vegades no van com un vol. A més a més la meva constància mai ha estat un dels meus punts forts. Ni la meva constància ni la meva memòria, que pel cas és el mateix. Però com que mai és tard si la dita és bona, aquí van les meves fotos del Rally Finland de 2007.

DSC_0178

Aleshores Petter Solberg encara feia de les seves amb el Subaru Impreza, Dani Sordo ja s’havia agenciat un seient oficial a Citroën, i pilots com Mads Østberg o Andreas Mikkelsen començaven a despuntar al mundial. Això per no parlar d’en Xevi Pons, únic català inscrit a la prova amb el tercer Subaru oficial.

DSC_0099

Per nosaltres va ser tota una aventura. Al igual que el Monte-Carlo, el RAC i alguna que altre prova més, el Rally Finland és un d’aquests rallyes als que s’hi ha d’anar com a mínim un cop a la vida. A través d’una agència vam agafar els vols, l’allotjament i el cotxe de lloguer, un discret a la par que avorrit Toyota Corolla familiar que, per més inri, era automàtic.

DSC_0021

Vam allotjar-nos en una mena de centre de vacances que es deia Haapasaari situat a al petit poble de Ruovesi. Es trobava a uns 250 km de Helsinki i a uns 120 km de Jyväskylä, epicentre al voltant del qual girava tot el rally. Ho dic per si algú està planejant anar-hi (o pensa fer-ho en breu) i li interessa saber-ho. Més endavant us ensenyo més fotos.

DSC_0040

Ara mateix no recordo quin dia de la setmana era. Dimarts, o pot ser dimecres. Un cop instal·lats i amb la nevera plena, el primer que vam fer va ser agafar el cotxe direcció Jyväskylä i fer una mena de reconeixement per tenir controlats els accesos a tram. Reconeixement o recce era el que també feien els pilots mundialistes. D’aquí que, per exemple, ens creuèssim amb cotxes com aquest Mitsubishi Lancer Evo IX amb matrícula espanyola.

DSC_0050

Després vam tirar cap al service per veure una mica l’ambient pre-rally. No hi havia gaire gent i l’accés era més o menys lliure. Els equips oficials estaven acordonats, obviament, però en general ja podies treure el cap allà on volguessis que ningú et deia res.

DSC_0183

Mecànics deixant apunt els cotxes, participants passant les verificacions, pilots fent petar la xerrada. Aquí un senyor de Prodrive enfilant el vial amb l’Impreza de Chris Atkinson/Stephane Prevot en direcció a la zona de scrutineering.

DSC_0104

Un dels cotxes que vam enganxar fent les verificacions va ser el Subaru Impreza WRC de Xevi Pons/Xavier Amigó. Com a bons fanboys, vam aprofitar per saludar-los i desitjar-lis sort.

DSC_0190

Marcus Grönholm/Timo Rautiainen i el Ford Focus WRC eren, amb diferència, els rivals a batre. Des de 2000, el finlandés havia guanyat totes les edicions del Rally Finland excepte una, la de 2003, guanyada per Markko Martin/Michael Park.

DSC_0067

L’ambient era d’alló més relaxat. Mireu si no ho tens que estava en Petter Solberg.

DSC_0222

Aquí l’Abarth Grande Punto S2000 d’Anton Alen/Timo Alanne.

DSC_0060

Amb la pluja que va caure els dies previs al rally els trams estaven d’allò més divertits — i enfangats. Només calia veure com arribaven de bruts els cotxes de reconeixement.

DSC_0087

Al dia següent tocava llevar-se d’hora per anar al Shakedown, un primer contacte amb l’acció disputat enmig d’un parc que hi havia als afores de Jyväskylä. Vam arribar a tram amb el temps just per treure el cap i veure passar el primer participant.

DSC_0090

Al arribar amb el temps just vam haver de situar-nos allà on vam poder. El primer que vam pensar és que el lloc no valia dos duros. Era una zona en baixada on els pilots venien de fer una ràpida a esquerres per, acte seguit, trobar-se una a dretes lleugerament més tancada. Sempre que trepitjo un tram per primera vegada intento imaginar-me quina traçada faran els cotxes per mirar d’avançar-me i que així pugui sortir una foto més o menys decent. La realitat va superar les meves expectatives de manera bestial.

DSC_0098

Les escombrades eren brutals, això per no parlar dels canvis de direcció i la manera en la que els pilots jugaven amb els pesos dels cotxes. Tot plegat, unit al color verd de fons — una constant en tot el rally — donava com a resultat unes postals espectaculars.

DSC_0102

Aquí Guy Wilks/Phil Pugh en el Ford Focus WRC de 2005.

DSC_0108

El favorit.

DSC_0100

I aquí la persona que el va substituir a Ford M-Sport: Jari-Matti Latvala. En aquella època ja començava a despuntar (i a trinxar cotxes a cada rally) amb l’equip Stobart.

DSC_0097

Per ser un especialista en asfalt, a Dani Sordo tampoc se li donava del tot malament a això d’anar de costat.

DSC_0112

Després de gaudir una estona d’aquella zona, i aprofitant una petita parada que van fer entre els WRC de prioritat 1 i els cotxes de segons divisió, vam decidir canviar d’aires. Vam anar tram amunt, en sentit oposat als cotxes, però com si haguèssim anat en sentit contrari: vagis on vagis l’espectacle està garantit. Coses d’anar tota la estona de canto col·locant el cotxe pel següent revolt.

DSC_0130

Serveixi com a exemple aquesta foto. Amb els canvis de nivell constants, el contrast dels cotxes amb el verd intens dels arbres o les pedres aixecant-se al pas dels participants, no era gaire complicat aconseguir fer fotos decents.

DSC_0131

Aquí en va un altre. Teleobjectiu a tope, una apertura del diafragma tirant a oberta, una mica de contrast i llestos. No cal més.

DSC_0143

Els cotxes amb tracció davantera no eren ni de bon tros tan espectaculars com els WRC, tot i que el so dels motors atmosfèrics a 8.000 rpm compensava lleugerament la falta de cantos.

DSC_0164

Quan començaven a fer via cap al cotxe, i després d’una bona estona sense que passessin els cotxes grossos, el Subaru Impreza de Chris Atkinson/Stephane Prevot ens va agafa a contrapeu mentre feia una última passada de darrera hora. Va ser una immillorable manera de tancar aquell primer contacte amb els trams del Rally Finland.

DSC_0036

La següent dosi d’acció mundialista no arribaria fins al vespre amb la disputa de la primera super especial a Killeri, un tram-espectacle que a dures penes arribava als 2 kilòmetres i que es disputava en un hipódrom.

DSC_0029

Des del punt de vista de la fotografia podríem dir que el lloc que vam triar per copsar la acció distava molt de ser perfecte. No obstant, amb els cotxes sortint de dos en dos haig d’admetre que l’espectacle va estar a l’alçada de les espectatives.

DSC_0046

El segon dia de rally, o el primer si no comptem el shakedown i la super-especial a l’hipòdrom, va començar a primera hora del matí amb un tram del que ara no recordo el nom. Pel timing diria que era el de Mokkipera, però no us fieu de la meva memòria.

DSC_0077

Ens vam situar en un rasant a dretes en el que els cotxes no arrivaben a volar del tot, però quasi.

DSC_0045

Des d’un punt de vista fotogràfic podríem dir que aquell no era precisament un lloc òptim. Des del punt de vista de l’aficionat, però, aquell revolt a dretes era senzillament espectacular.

DSC_0054

Aquí en Xevi Pons/Xavier Amigó amb el tercer Impreza oficial.

DSC_0066

Un cop van passar els pesos pesats vaig decidir moure’m una mica i buscar un angle diferent. Al final, però, sempre acabava tornant amb la resta de la colla. Digue’m que la solitud del fotògraf tampoc ha estat mai un dels meus forts. Prerefeixo poder comentar la jugada amb algú, encara que sigui per no avorrir-me.

DSC_0073

A vegades la càmera feia de les seves i es dedicava a enfocar les pedretes enlloc dels cotxes. Clar que, ben pensat, tampoc van quedar del tot malament.

DSC_0101

Si aquell primer tram ens va agradar, el segon ja va ser de traca i mocador. Un tram 100% Finlàndia amb cotxes aixecant-se metre i mig de terra. Un autèntic festival. Bàsicament era una recta interminable plena de salts que els cotxes feien en sisena i tallant cada cop que aixecava les rodes de terra. El de la foto és Jan Kopecky/Filip Schovánek amb l’Skoda Fabia WRC una mica tocat.

DSC_0107

Aquí teniu a Mads Østberg/Ole Kristian Unnerud en un Subaru Impreza privat de 2004. Els marshalls ens van fer situar darrere d’uns arbres que, com podeu a preciar a les fotos, poc farien en cas de que un dels cotxes perdés el control.

DSC_0106

Aquí en Xevi Pons en plena volada.

DSC_0108

Un cop van passar els cotxes de prioritat 1, i amb els comissaris una mica més relaxadets, vam decidir sumar-nos a un grupet de gent que estava situada a l’altre costat de la carretera.

DSC_0110

Fotos com aquesta són les que van justificar plenament el viatge: Andreas Mikkelsen/Ola Floene en el Focus WRC.

DSC_0112

Khalid Al-Qassimi/Nicky Beech en el tercer Focus oficial.

DSC_0115

El salt d’aquest Suzuki Swift S1600, canviant de direcció en plena volada i aterrant apuntant cap a on estàvem situats, va fer replantejar-nos les coses i tornar a on estàvem en primer lloc. Safety first.

DSC_0126

Tornant cap on havíem deixat el cotxe vam decidir quedar-nos una estona per veure com els darrers participants encaraven la recta de la que tot just acabàvem de marxar. Aquests venien d’un altre recta força llarga, frenant fort en pujada per encarar la següent a dretes.

DSC_0137

Va ser un d’aquests trams que no oblidaré mai. Després de tot, veure cotxes de rally passar davant teu a més de 190 km/h, aixecant-se metre i mig de terra sense per això aixecar el pedal del gas, és una d’aquestes coses que no es veu tots els dies, menys encara als rallyes de casa.

DSC_0142

La tercera especial del dia, de la que no recordo el nom, no va acabar de sortir-nos del tot bé. Aquell dia vam arribar a veure quatre passades (la última va ser la super-especial de Killeri, en la que no vaig fer fotos), el que implicava que en molts casos teníem el temps just per baixar del cotxe i situar-nos allà on havíem arribat.

DSC_0155

Bàsicament es tractava d’una mini-recta amb un petit rasant a la part de dalt. Res espectacular.

DSC_0156

Pel que es veu Xevi Pons i Xavier Amigó havien tingut un petit intercanvi d’impressions amb un arbre. Res greu si tenim en compte que van poder continuar.

DSC_0158

Passada una estona, i uns quants cotxes, vaig adonar-me que les fotos d’esquena quedaven MOLT millor que les fotos de cara.

DSC_0161

Aquí un altre exemple. Com he comentat abans, aquell dia encara vam arribar a veure un quart tram a Jyväskylä. El plat fort, no obstant, no arribaria fins al dia següent amb el mític tram de Ouninpohja, la prova reina del rally amb diferència.

DSC_0203

Si haguèssim de dir quin és el tram més important del Rally Finland, aquest hauria de ser Ouninpohja. En cas de que aquest nom només us soni a prestatgeria del Ikea, que també, sapigueu que aquest és el tram del famós salt, aquell que té marques a terra indicant els metres recorreguts en plena volada. És el tram més espectacular, el tram en el que s’hi congrega més gent i el tram més cèlebre de tots.

DSC_0196

Nosaltres no ens ho vam voler perdre, però enlloc de situar-nos al famós salt vam decidir buscar algun altre racó menys transitat. Per desgràcia la jugada no ens va acabar de sortir del tot bé. Sigui perquè vam arribar tard, perquè els marshalls no ens van deixar situar allà on volíem o per alguna altre raó que ara mateix no recordo, el fet és que vam haver de situar-nos entre els arbres en una zona on fer fotos va conversir-se en (quasi) una missió impossible.

DSC_0197

Aquestes fotos que veieu per aquí van ser les úniques fotos més o menys decents que vaig poder fer, cosa que em fot. I molt. Estavem a un centenar de metres del punt on Hirvonen quasi la lia amb el Focus WRC (no us perdeu el video).

DSC_0211

Al final va sortir el que va sortir, i tot i que la zona no era precisament avorrida, el fet de no poder immortalitzar-ho en imatges em va emprenyar una mica. De cara al segon tram les coses van anar igual o fins i tot pitjor, de manera que millor passem directament a la darrera especial del dia, disputada en una pista d’ski i anomenada Himos.

DSC_0346

El tram d’Himos, o com a mínim la part final d’aquest, es disputava en una mena d’estadi natural des del que es podia veure tres o quatre revolts, un salt i un parell de cantos. Ja sé que normalment s’ha de valorar més la qualitat que la quantitat, però després de tanta especial en la que només veiem un grapat de metres una cosa així era d’agrair.

DSC_0347

Els cotxes bàsicament entraven per l’esquerre, feien un canto a dretes per, acte seguit, trobar-se un altra canto a esquerres.

DSC_0348

Després venia un saltironet, un parell de cantos més i una curta recta fins a la fi del tram.

DSC_0354

Aquí teniu l’Skoda Fabia WRC de Jan Kopecky encarant la recta final de tram.

DSC_0381

Algunes escombrades eren espectaculars, com aquesta d’Anton Alen en el Abarth Grande Punto S2000.

DSC_0007

Per variar una mica, aquest cop vam decidir quedar-nos per veure els Grup F del campionat finlandès. Aquests passaven just després dels pilots mundialistes, i entre els inscrits destacava (i de quina manera) el nom de Toni Gardemeister, ex-pilot oficial de SEAT, Skoda i Ford,  al volant d’un BMW M3 E36.

DSC_0006

Si no ho vaig acabar d’entendre malament, el reglament d’aquest campionat obliga a que tots els cotxes sigui tracció al darrere. Tenint en compte això no m’extranya que més d’un pilot optés pel BMW M3 E30. Jo probablement hagués fet el mateix.

DSC_0039

Clar que amb un BMW 325i E30 també es poden fer cosetes interessants. I si no que li preguntin al pilot de la foto.

DSC_0012

No obstant, també us haig de confessar que si hagués de triar un cotxe, aquets probablement acabaria sent un Volvo com aquest de la foto. Només us diré que aquests ferros sonaven de tal manera que, a partir d’aquell dia, tant el meu germà com jo els anomenem “els Volvos de 1.000 cavalls”. Espectacle en estat pur.

DSC_0048

Els Toyota Starlet tampoc estaven del tot malament. Amb aquest bastidor tan curt estic segur que han de ser divertidíssims de portar al límit.

DSC_0047

Quasi al final de tota aquesta tropa va aparèixer aquest preciós Ford Escort MK2. Qui m’anava a dir a mi llavors que sis anys després acabaria tenint-ne un al garatge de casa.

DSC_0073

El tram d’Himos va ser la darrera especial que vam veure aquell dia, i la penúltima que veuríem en tot el rally. Per aquest darrer tram vam triar un lloc en el que bàsicament ens limitàvem a veure com s’allunyaven. El problema està en que la càmera preferia enfocar les pedretes que saltaven al pas dels cotxes enlloc de centrar-se en el que realment importa — els cotxes.

DSC_0081

Tot i així, alguna que altre foto sí que vaig poder salvar.

DSC_0058

Va ser un rally tan maco que des de llavors no passa una temporada en la que no enyori aquells trams. Si algun dia se us passa la idea d’anar-hi pel cap, el meu consell és que no ho dubteu ni un segon. Amb una mica de previsió i temps es poden trobar cosetes molt interessants.

DSC_0120

Serveixi d’exemple la casa en la que ens vam allotjar al complexe turístic de Haapasaari, a Ruovesi. Una mica a prendre pel cul, sí, però amb un preu més que raonable, sauna, barbacoa, totes les comoditats i unes vistes de pel·lícula.

DSC_0024

A tocar del llac, amb barquetes per fer una mica el ruc.

DSC_0071

Postes de sol idíl·liques a quarts de dotze de la nit.

DSC_0164

En fi. Que si no hi aneu és perquè no voleu.

DSC_0069

Si voleu veure totes les fotos, la majoria de les quals són força prescindibles, no dubteu en visitar la galeria que he publicat a Flickr. Prometo que per la propera crònica no passaràn sis anys i mig…

One thought on “Rally Finland 2007. Les meves fotos, sis anys i mig després.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s