Deu carreteres que tot aficionat a les quatre rodes ha de fer abans de morir.

tumblr_mjpqomleVL1qzfu0uo1_1280

A no ser que siguis taxista, repartidor o conductor d’ambulàncies, conduir és una activitat que, en línies generals, agrada. Conduir pot convertir-se en una experiència zen o, per contra, en una font inesgotable d’adrenalina. Això quan no és les dues coses alhora. Tot depén del cotxe i la ruta que triem. També és veritat que hi ha gent a qui això de posar-se al volant li provoca autèntic pavor. L’article d’avui no està pensat per ells, sino que està dedicat a la gent a qui li agrada conduir, a les persones que prefereixen les carreteres secundàries a les avorrides autopistes. L’entrada d’avui està dedicada als amants de les rutes llargues.

Perquè hi ha carreteres que sembla que tinguin una mena de poder especial, el poder de convertir un acte aparentment rutinari, el d’agafar un cotxe per anar d’un punt A a un punt B, en tota una experiència quasi-religiosa. En aquest article us volia parlar de les que per mi són algunes de les millors carreteres que es poden fer a dia d’avui: Suïssa, Escòcia, California, Noruega o els mítics trams de la nit del Turini.

Algunes he tingut el plaer de fer-les personalment. D’altres encara se’m resisteixen. El denominador en comú a totes elles, però, és aquesta capacitat de deixar-te amb un somriure d’orella a orella. Tan se val si és cosa de les vistes, del paisatge, dels desnivells o d’allà on porten. En la majoria dels casos, per no dir tots, ni tan sols cal fer-les ràpid o buscant els límits. Només cal deixar-se portar i gaudir.

ALPS SUÏSSOS (NUFENEN, GRIMSEL, SUSTEN, FURKA, GOTHARD)

Furkapass_westside

Ho sé. Pot ser estic sent una mica massa genèric amb aquest primer títol, però la veritat és que s’em fa difícil triar només una carretera de les moltes que hi ha a Suïssa. Si hagués de triar una ruta més o menys ideal, aquesta consistiria en un “8” al voltant d’Andermatt, el centre neuràlgic per on passen gairebé totes les rutes “imprescindibles” que hi ha per la regió.

Són uns 230 km de curva i contra-curva que ens portaran a coronar el Furkapass, el Grimselpass, el Sustenpass, el Gothard, el Nufenenpass i, de nou, el Furkapass (en sentit contrari). Dos-cents trenta kilòmetres envoltats d’un paisatge d’alta muntanya preciós. Serveixi com a exemple la foto que teniu sobre aquestes línies, la qual està feta des de la part més alta del Grimselpass mirant cap al Furkapass.

Si no voleu quedar-vos clavats darrere d’una autocaravana, si no voleu trobar-vos la carretera plagada de ciclistes, si voleu evitar els motoristes, la millor època per fer aquesta petita gran ruta és durant la primavera i abans de que comenci la temporada alta. Aquest risc és especialment notori al Gothard, un dels passos més transitats que hi ha a Suïssa al ser el que uneix la part italiana amb la part alemanya. L’altre problema és que si avancem molt la nostra visita — o la retardem cap a la tardor — pot ser que ens trobem amb alguna carretera encara tallada a causa de la neu. A mi m’ha passat.

Fa molts anys es va obrir un túnel, el del Gothard, que retalla pràcticament una hora de recorregut. Tot i així, moltes autocaravanes sovint prefereixen fer la ruta escènica. No les culpo, jo faria el mateix. Per contra, Grimsel i Susten són probablement els dos passos que menys trànsit reben, sobretot si considerem d’on venen i a on van. A ells també hi afegiria el Nufenen, una carretera que va en paral·lel al més espectacular — i popular — Furka.

Fa uns mesos Jalopnik va escriure un molt recomanable article on l’Stelviopass no quedava del tot ben parat. En la segona meitat de l’article, en contraposició a l’Stelvio, feien un repàs a les millors carreteres que hi ha per Suïssa, una recopilació en la que coincideixo bastant i que no difereix gaire de la que menciono per aquí.

THE ATLANTIC OCEAN ROAD

21_routes_spectaculaires_que_vous_devez_parcourir_au_moins_une_fois_dans_votre_vie_3

La Atlantic Ocean Road és una carretera que uneix un grapat d’illes al nord de Noruega. Els seus poc més de 8 kilòmetres no són una distància gaire gran, sobretot si els comparem amb els 230 km dels que us parlava tot just fa un minut, però el paisatge pel que passen converteix aquesta ruta en una de les més fotogèniques que recordo, sobretot si hi ha mala mar. Estant tan lluny de tot és obvi que aquesta carretera només té sentit fer-la en un viatge cap al Nordkapp, una d’aquestes grans rutes que s’han de fer sí o sí algun dia (preferiblement en un cotxe com aquest Porsche 911 de 1966).

STELVIOPASS

The-Stelvio-Pass-Italy

Sobre l’Stelviopass s’ha escrit molt, tot i que no sempre en el bon sentit. La seva verticalitat i les seves paelles enllaçades la converteixen en una carretera de muntanya aparentment ideal, i moltes fotos (i videos) així ho demostren. El que passa és que la realitat moltes vegades no acaba de coincidir amb les expectatives que hi teníem dipositades, i el que a priori sembla una carretera meravellosa pot convertir-se de la nit al dia en un infern rodejat d’autocaravanes, bicicletes, motos i cotxes a pas de tortuga.

Podriem dir que l’Stelviopass ha mort d’èxit? Segons on llegeixis sembla que sí. I tot i així em moro de ganes de poder fer-la algun dia. Perquè l’Stelviopass és d’aquestes carreteres amb nom propi, una destinació en sí mateixa que s’ha de fer algun cop a la vida, tot i assumir d’entrada que el que veurem pot ser ens decepciona una mica.

A Piston Heads trobareu un video protagonitzat per un Nissan GT-R, un cotxe pot ser un pèl massa gran per aquesta carretera tan estreta. Jo si hagués de triar un cotxe pot ser la faria en un Lotus Elise: un cotxe petit, lleuger i eficaç en el que no calgui aturar-se cada cop que et creuis amb un altre vehicle.

TROLLSTIGEN

trollstigen_ii_by_goro38-d26n2ci

Trollstigen és una carretera que he tingut en el punt de mira des de que la vaig fer ara farà uns 15 anys. Per desgràcia en aquella ocasió no anava per lliure. Per no tenir no tenia ni carnet de conduir. Es tractava d’un viatge organitzat en autocar, un vehicle molt escaient per negociar paelles amb precipicis a banda i banda.

Des de llavors no hi ha dia que passi en el que no em vingui al cap la idea de muntar un viatge amb destí al Nordkapp i una petita parada tècnica en aquest racó de Noruega rodejat de fjords. La estretor de la carretera, unit a la seva pendent i a la cascada que la divideix en dos, converteix la experiència en qualcom quasi èpic. Mireu sino aquest video i al·lucineu.

HIGHWAY 1 I BIG SUR

21_routes_spectaculaires_que_vous_devez_parcourir_au_moins_une_fois_dans_votre_vie_1

Deixant de banda per un moment la popular (tot i que sobrevaloradíssima) Route 66, la Highway 1 californiana probablement sigui la segona carretera més popular dels Estats Units. Tot i que el nom fa referència a la ruta que uneix les ciutats de Los Angeles i San Francisco, el tram més fama li ha donat és el que va de San Juan Obispo a la península de Monterrey. Big Sur, els seus desnivells i el fet de conduir a tocar de l’oceà Pacífic són els seus principals reclams, tot i que jo afegiria el no trobar civilització en els prop de 200 kilòmetres que fa el seu tram central. Igualet que la costa espanyola.

Ara que ho penso, tinc pendent acabar el reportatge que vaig fer del viatge de noces. El tram que em queda és precisament el que avui ens ocupa: des de Las Vegas fins a San Francisco passant per la Highway 1 i la península de Monterrey.

ILLA D’SKYE, A ESCÒCIA

20090204224910_the quiraing, isle of skye

Sempre he sentit especial debilitat pels paisatges escocesos, així que quan quan vaig tenir la possibilitat d’anar-hi ara ja fa uns anys no m’ho vaig pensar dues vegades. Si no sabeu de què parlo mireu Skyfall, la darrera entrega de James Bond. D’entre totes les carreteres que vaig poder fer en els tres dies que vaig tenir (que no donen per gaire, tot sigui dit de passada), pot ser em quedo amb la illa d’Skye. Concretament amb una carretereta estreta en la que quasi no hi passen dos cotxes alhora situada a la zona nord de la illa i que parteix de la A855 per desembocar al poble d’Uig.

Vaig descobrir aquest petit tram en un article de la revista Evo. El vaig localitzar a Google Maps i a la que vaig tenir oportunitat de fer-lo no ho vaig dubtar. Per si amb la carretera en sí no en tinguèssim prou, a més a més vam tenir la sort de poder fer-la a darrera hora de la tarda, amb una llum força similar a la que trobareu a la foto que il·lustra aquest punt. Es pot demanar més? Sí, un cotxe millor que la Renault Grand Espace que havíem llogat.

EL TURINI I LA ROUTE NAPOLEON

Captura de pantalla 2013-08-24 a les 17.04.07

Si hi ha una carretera que pels amants dels rallyes no necessita introducció, aquesta és el col de Turini. És el tram estrella del Rally Monte-Carlo, escenari de nits memorables en temps pretèrits i no tan memorables en èpoques més recents. Tot i ser la que s’emporta tota la fama, el Turini no és la única carretera amb cap i peus de la zona. El col de Braus, o el mític tram de carretera que passa per Aiglun, amb el pont des Miolans al fons, una paret de roca a l’esquerra i un penya-segat a la dreta, són opcions totalment vàlides que poc o res tenen a envejar al mític col de Turini.

Pels amants de les rutes més llarges i completes, la Route Napoleon és la opció ideal. És la carretera que uneix Niça amb Grenoble, 325 kilòmetres resseguint la carretera nacional N85 a través dels Alps Marítims. Travessant gorgs, colls i ports d’alta muntanya, la Route Napoleon ha estat retratada desenes de vegades en reportatges de la revista Evo (aquí teniu Harry Metcalfe fent-la en el seu Lamborghini Espada) i en videos de Chris Harris (recordeu el curiós video del Ferrari 512 TR). La revista Autcar, en col·laboració amb Dunlop, també la va fer al volant d’un Mercedes-Benz C63 AMG Black Series.

PIKES PEAK

Monster-Tajima-Suzuki-Pikes-Peak-Hill-Climb-02

Poc a dir de la Pikes Peak que no hagués dit en la extensa entrada que li vaig dedicar quan la vaig fer fa un any i mig. Pel que és i pel que representa, i per arribar als 4.000 metres d’alçada, la Pikes Peak és sens dubte una de les carreteres més memorables que he tingut la sort de poder fer.

ROUTE DES COLS

800px-Col_tourmalet_01

La Route des Cols és una mega-ruta turístico-festiva que creua els Pirineus de punta a punta, amb sortida a Cerbere i arribada a Hendaia. En total estem parlant de 942 kilòmetres, creuant ports de muntanya tan cèlebres com el Tourmalet o l’Aubisque amb un desnivell positiu total acumulat de quasi 17.000 metres. Si Trollstigen o la Highway 1 californiana són complicades de fer per la distància, aquí sí que no hi ha excuses que valguin.

TRANSFAGARASAN

Transfagarasan, poza de sus de la Balea Lac

El pas de Transfagarasan és una carretera situada a Romania a la que Jeremy Clarkson es va referir com “la millor carretera del món”. Veient la foto que teniu sobre aquestes línies sembla que no li falti raó. Fa uns mesos la revista Evo li va dedicar un video on Henry Catchpole aprofitava per fer de les seves en un preciós Jaguar F-Type V8 S. Després de veure’l tinc clar que aquesta carretera perduda de la mà de Déu al ben mig de Romania no té res a envejar a qualsevol carretera d’alta muntanya dels Alps suïssos.

Obviament hi ha moltes més carreteres que les deu que menciono en aquest article. Carreteres desconegudes que en alguns casos passen a tocar de casa, aquella carretera que heu fet tantes vegades que ja quasi us la sabeu de memòria, carreteres que any rere any protagonitzen etapes reines del Tour, la Vuelta o el Giro. En aquest sentit aquesta llista pot ser cau en tòpics i en les mateixes carreteres de sempre. Ho sé, i en sóc conscient. És per això que us agrairia que si en sabeu alguna més la deixeu als comentaris.

Fonts: Les 21 routes qu’il faut parcourir au moins une fois dans sa vie | Tumblr: #carretera | Red Bull Drift | Fotos: Wikipedia Commonsdemotivateur.frGoro38 @ deviantartdemotivateur.frFergie & FIFE

One thought on “Deu carreteres que tot aficionat a les quatre rodes ha de fer abans de morir.

  1. Whats up are using WordPress for your blog platform? I’m new to the blog world but I’m trying to get started and set up my own. Do you require
    any html coding expertise to make your own blog?
    Any help would be really appreciated!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s