Mentre a la F1 tot són queixes, a Le Mans ja hi ha híbrids de 1.000 CV

Toyota-TS040-Hybrid-Racer0[2]

Avui Sebastian Vettel ha dit que els nous motors de la Formula 1 sonen com una merda. Literalment. Suposo que si hagués guanyat la primera cursa i hagués liderat tots els entrenaments de pre-temporada diria quelcom diferent. Però avui ha dit el que ha dit. I la veritat és que no li falta raó. Mireu si no el video que algú va publicar després del primer Gran Premi de la temporada a Melbourne (i que sospitosament en Bernie Ecclestone encara no ha fet retirar).

Aquest ha estat el canvi més visible de totes les moficiacions que la FIA ha introduit per aquesta temporada. Els nous motors turbo (o unitats de potència, com sembla que els haurem de començar a anomenar d’ara en endavant) són molt més eficients que els V8 de 2.4 litres que teníem fins l’any passat (pels qui encara no entenguin de què va tot plegat, jo el primer, Guille Alfonsín ha fet un anàlisi molt ben parit a Autoblog que trobareu aquí i aquí). L’objectiu era fer dels monoplaces de Formula 1 de 2014 un exemple d’eficiència energètica. Una idea molt lloable, sí, però que xoca frontalment amb la essència d’un campionat en el que el que més importa és arribar abans que els altres. Ara s’ha d’arribar, sí, però a més a més s’ha de consumir un 30% menys que l’any passat.

gp-australia-2014-en-directo-los-entrenamientos-libres-1-en-melbourne-201416010_2

La posada en escena de totes aquestes novetats, durant el passat Gran Premi d’Austràlia, ens va donar una cursa completament boja durant les primeres voltes (abandonaments de Hamilton i Vettel per problemes mecànics inclosos), però absolutament tediosa durant la resta. Igual que en anys anteriors, de fet. La diferència, però, és que els monoplaces d’aquest any no fan soroll. I tampoc frenen bé, com molt bé va poder comprobar Kimi Raikkonen a la mínima que el pressionaven una mica.

La conseqüència de tot plegat? Crítiques de pilots, de caps d’equip i de públic.

porsche-919-hybrid-5-1L’altre cara de la moneda són els prototips de Le Mans. L’arribada de Porsche (amb Mark Webber al capdavant en la que possiblement sigui la decisió més sensata d’un pilot de Formula 1 en molt de temps) ha creat una expectació i ha generat un interés com poques vegades s’havia vist abans.

Curiosament, el reglament de Le Mans també estableix un consum màxim de carburant (o, millor dir, energia) per volta. La diferència és que mentre a la F1 s’ha establert que el nou motor tingui unes especificacions molt concretes (massa i tot), els participants a les 24 hores de Le Mans han tingut carta blanca per fer el que els hi vingués en gana. I així és com Porsche ha optat per un V4 turbo benzina, Audi per un V6 dièsel i Toyota per un V8 atmosfèric de benzina. Tots ells, això sí, amb la tecnologia híbrida per bandera.

Audi R18 e-tron quattro

I mentre que ja ningú discuteix el so (o la absència d’aquest) en el cas dels Audi R18 e-tron quattros, ara tot el focus està centrat en les prestacions dels nous contendents. En el cas del nou Toyota TS040 Hybrid presentat tot just ahir estem parlant de quasi 1.000 CV de potència, xifres que no es veien des de els esbojarrats anys dels Grup C, amb els Nissan R90CK al capdavant.

És com si d’alguna manera s’hagués girat la truita, com si tota la innovació de la que anys fardava la Formula 1 ara sigui cosa dels prototips de Le Mans. La F1 s’ha convertit en una mena de copa monomarca hiper-regulada en excés, amb les mateixes especificacions per tothom, fins arribar a l’absurd de perdre una segona posició per haver excedit el fluxe de carburant màxim permés. De bojos.

Audi and Toyota Hybrids at Spa-Francorchamps.

A Le Mans, en canvi, les ganes de veure coses diferents fa que ningú es posi les mans al cap si Porsche es planta amb un quatre cilindres turbo. Ni tampoc passa res si els Audi no fan soroll (bé, aquí alguns sí que s’han queixat, i molt). Aquest és, per mi, un dels principals atractius de la cursa francesa, una cursa amb un reglament obert on els fabricants han tingut carta blanca per innovar com no s’havia innovat en molt de temps.

Sé que estic comparant pomes i peres, que a la F1 les curses no passen de les dues hores mentre que a Le Mans es corre a un altre ritme. No obstant, si ara el que realment importa és la eficiència i el desenvolupament de tenocologies híbrides, pot ser és hora de mirar cap a Le Mans i centrar l’interés en la categoria on veritablement passen coses. A veure si amb una mica de sort Ferrari s’anima a tornar, i amb ella algun que altre fabricant més.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s