Sis anys després, aquí estan les meves fotos de l’Eifel Rally de 2008.

DSC_0002

Suposo que a aquestes alçades de la pel·lícula ja sabreu que la constància no és precisament un dels meus punts forts. Ja sabeu: anar al rally o a la cursa de torn, fer trope-centes mil fotos, deixar-les oblidades en un disc dur, trobar-les sis anys després i adonar-se, avergonyit, que se m’havia passat per alt publicar-les. Coses que passen. Si fa unes setmanes vaig recuperar les fotos dels Ferrari Racing Days de 2006 a Cheste, avui us volia portar un rally del que guardo un inmillorable record: l’Eifel Rally de 2006. Si voleu saltar-vos la parrafada, trobareu totes les fotos del rally (202) en aquesta galeria de Flickr.

DSC_0007

L’Eifel Rally podria descriure’s com el germà petit del Legend Rally — el que no implica necessàriament que sigui pitjor. Al contrari: mentre la prova que es disputa a San Marino és tot caos, gent en excés i trams embotits en un recorregut ‘en miniatura’, el rally que avui ens ocupa és còmode, accessible i consta d’uns trams la mar de preciosos.

DSC_0023

L’epicentre de la prova està situat a la localitat de Daun, un petit poble a 25 kilòmetres del Nürburgring. Exacte: en un cap de setmana pots veure un rally espectacular, amb una llista d’inscrits per caure d’esquena, i al dia següent anar a cremar adrenalina al millor circuit del món. Dos ocells d’un tret. Es pot demanar més?

DSC_0030

A diferència del Legend, on dos terceres parts del elenco inscritti són cotxes italians, a l’Eifel hi havia una varietat més que notable. D’entre ells, i tot i que els Grup B s’enduien bona part de l’interés per raons més que obvies, també hi havia altres cotxes mítics a tenir en compte.

DSC_0063

El primer que vam fer només aterrar va ser agafar la ruta més ràpida fins a Daun per així poder veure el service abans que es fes fosc. Ja veieu que no era per falta de motivació. La sorpresa va ser arribar i trobar-nos tots els cotxes aparcats al centre del poble sense ningú que els vigilés. I quan dic ningú vull dir ningú. Audis, Lancias, Metros. Tots allà, en silenci, esperant-nos.

DSC_0071

Creieu-me si us dic que a dia d’avui, sis anys després, encara somric quan recordo aquell moment. I sis anys després, també segueixo sense entendre com els podien tenir així. Es un detall que diu molt de la prova en sí, i de l’ambient de respecte i ‘ordre’, si es que es pot dir així, que ens trobaríem al dia següent.

DSC_0052

Un dels detalls que em va agradar va ser el fet de tenir vehicles d’assistència en consonància amb els cotxes participants. Aquest és el cas d’aquesta furgo de l’equip Datsun, o la que portaven els pilots d’Audi.

DSC_0275

Dissabte era el dia en el que es disputava el gruix de trams de que constava la prova. Abans dels històrics, no obstant, tocava veure els cotxes participants al nacional alemany, que no eren precissament pocs.

DSC_0096

Si no recordo malament, que sis anys són sis anys i la memòria ja comença a fallar, crec que hi havia mitja dotzena de Porsches, així com WRC privats i Grups N com el de la foto.

DSC_0108

Aquí un Ford Focus WRC sortint amb ganes del creuament en el que ens vam situar…

DSC_0115

Un dels inscrits il·lustres — vist en perspectiva — era un tal Sebastien Ogier, qui va disputar la prova al volant d’un Citroën C2 S1600 enquadrat, imagino, en algun programa de formació de joves promeses de Citroën. La cara de sorpresa que vaig posar al veure’l entre les fotos, sis anys després, era per enmarcar, us ho asseguro.

DSC_0137

Entre els inscrits del nacional alemany, entre els que hi havia prop d’un centenar de participants, hi havia alguns clàssics com el BMW 2002 de la foto. El gruix, no obstant, encara estava per arribar.

DSC_0165

I així ho va fer. Separats del nacional alemany només per un parell de cotxes de la organització, l’Eifel Rally pròpiament dit va començar amb un Porsche 911 SC amb la configuració del Safari.

DSC_0222

No era l’únic cotxe amb periscopi i suspensió elevada: aquest Lancia 037 amb tota la parafernàlia africana també era digne de menció.

DSC_0261

D’altres, com aquest Saab, eren d’alló més entranyables…

DSC_0205

Alguns cotxes arribaven junts…

DSC_0218

D’altres sortien amb massa eufòria…

DSC_0244

Els Grup B, obviament, eren els preferits del públic i els que s’enduien les majors ovacions. Aquest Metro 6R4, per exemple, era senzillament exquisit.

DSC_0234

No obstamt, si hagués d’escollir un moment amb majúscules, EL MOMENT de no només aquest rally sino de tots els rallyes que he vist en ma vida, escolliria aquest: un Audi Sport Quattro S1 i un Austin Metro 6R4 arribant alhora a la frenada, amb l’Audi fotent llums com si no hi hagués demà. Des d’aquí vull demanar disculpes a tota la gent que feia video, ja que els meus crits segurament van desgraciar una escena que de ben segur no es deu repetir amb facilitat.

DSC_0241

A més a més, el punt en el que estàvem, una esquerres de 90º a la que s’arribava en sisena al tall després d’haver fet una recta interminable, feia que poguessis gaudir del soroll dels motors molt abans de que el cotxe aparegués a l’horitzó. Espectacular és poc.

DSC_0280

Tan bon punt va passar el darrer ‘històric’, els participants del nacional alemany van recobrar el protagonisme, moment ideal per tocar el dos cap a un altre tram. Abans, però, tocava aturar-se per fotografiar aquest preciós Delta.

DSC_0309

Aquesta segona localització no era ni de bon tros tan espectacular com la primera. Era un creuament a dretes on s’arribava després d’un suau revolt a esquerres. Com que després de més de 100 cotxes el terra estava tirant a una mica molt brut, algun participant encara va entrar una mica despendolat.

DSC_0317

Aquí un Kadett GT/E sortint una mica alegre.

DSC_0304

I aquí un Triumph entrant una mica colat…

DSC_0341

Aquest 037 amb les especificacions del Safari era una visió d’allò més surrealista…

DSC_0339

Tan surrealista com aquest Trabant, un dels preferits del públic emportant-se una ovació a cada passada.

DSC_0348

No obstant, si en aquest rally hi havia un rei, aquest havia de ser el BRU-TAL Audi Sport Quattro S1, del qual hi havien dues unitats.

DSC_0362

Degut a una inoportuna tromba d’aigua típica d’aquesta regió, em vaig perdre bona part dels participants. Un dels que sí vaig enganxar va ser aquest Escort MK2 que també lluia especificacions africanes. Quin ens anava a dir llavors que, sis anys després, tindríem un d’aquests al garatge de casa…

DSC_0376

De la tercera passada només tinc aquesta foto perquè 1) era un lloc d’aquests des del que es veu un munt de tram, però a una distància tal que amb l’objectiu que portava no vaig poder fer res de bo; i 2) perquè vam fer una migdiada èpica perdent-nos bona part dels històrics. És el que té viure al límit i dormir poc.

DSC_0389

I així és com arribem al quart i darrer tram del dia (sí, vam poder veure quatre passades en un sol dia). Un dels avantatges d’aquest rally és que com que fan dues passades als dos (o tres) bucles de que consta el rally, sumat al fet que no hi ha separació entre els del nacional alemany i els del Eifel Rally històric, la prova pràcticament podria calificar-se de ‘rally continu’, ja que tan bon punt acaben uns, comencen els altres. És per això que quan vam arribar al darrer tram del dia, els pilots del davant ja havien sortit. Un dels que estava esperant a la cua era aquest preciós M3 Grup A…

DSC_0392

A la cua també esperava un tal Sebastien Ogier, qui esdevindria campió mundial amb Volkswagen cinc anys després. I llavors, poc després de fer aquesta foto, el cel es va tapar i un autèntic diluvi universal va enganfar-ho tot. La única protecció que vam trobar, ja que com manen les tradicions anàvem sense paraigües, va ser un arbre que, en un principi, va resguardar-nos de la pluja prou bé. El problema és que la pluja seguia i seguia, i les branques i les fulles tenen un límit, i per desgràcia van arribar a aquest límit, i tots vam acabar calats de dalt a abaix.

DSC_0403

Dic això perquè veieu com d’una situació negativa que quasi ens envia a casa amb una pulmonia sota el braç vam acabar amb un tram on, des del punt de vista de la fotografia, vaig gaudir com un nen petit.

DSC_0412

El tram feia una mena de looping sobre el mapa. M’explico: començava en un punt, donava la volta, tornava al principi, escasos metres per davanat des d’on es donava la sortida, i es desviava poc després fins a la meta. No sé si ho he deixat gaire clar… però tant se val. El fet és que una porció d’aquest bucle es feia sobre terra. I clar, si a la terra li fots 20 litres per metre quadrat en poc més de 10 minuts, el resultat és un tram amb fang. Molt de fang. I com que en aquella regió el temps sempre està una mica boig, al final va sortir el sol.

DSC_0434

Sol, fang, cotxes amb semi-slicks i verd per tot arreu. I per rematar-ho tot: sense gent al voltant.

DSC_0425

Aquest Mercedes-Benz és qualsevol cosa menys un cotxe de rallyes…

DSC_0444

Molt ràpid la veritat és que no anaven, i la veritat és que no em sorprén: a la que donaven una mica de gas se’ls hi quedava el cotxe atravessat que donava gust.

DSC_0445

Al tanto que va de canto…

DSC_0465

El mític Trabant, donant guerra fins el final.

DSC_0450

Fer fotos en aquestes condicions dona gust. En serio.

DSC_0468

Aquest Metro 6R4 va ser un dels pocs Grup B que es van deixar veure en aquest final de tram. Els Audi, per exemple, ja no van fer acte de presència en aquesta darrera especial, el que, donades les circumstàncies, va ser una autèntica putada. Hagués estat un putu festival!

DSC_0476

Aquí un dels Grup B menys coneguts — el Celica Twincam Turbo.

DSC_0493

I aquí un Escort MK2 preciós, amb una de les meves decoracions preferides.

DSC_0501

Després de tot el que havíem viscut, després del fred, de la pluja, del fang i de quatre trams per emmarcar, l’Eifel encara ens tenia reservades un parell de sorpreses adicionals. La primera ens la vam trobar de casualitat quan tornàvem cap a Daun. Com si d’una aparició quasi religiosa es tractés, un Metro 6R4 va aparèixer davant nostre mentre el seu amo/pilot l’estava adecentant una mica en un túnel de rentat. I és que al podi no s’hi pot anar de qualsevol manera…

DSC_0511

El fet de que el bon home l’estigués nejejant a consciència (que falta li feia, afegeixo) ens va permetre veure’l d’aprop: l’interior, el motor, etc. No tots els dies es té la oportunitat de fer-ho amb calma, sense dos-cents fanboys al voltant fent-se selfies amb el mòbil.

DSC_0505

Fins i tot vam tenir la oportunitat de xerrar dos minuts amb el pilot, temps suficient per aprendre que aquella unitat en qüestió no era una de les originals, sino que s’havia fabricat amb els recanvis i xassisos a mig fer que van sobrar quan es va cancelar el projecte. No sé vosaltres, però Maxi Turbo i Sport Quattro S1 apart, el Metro 6R4 per mi sempre ha estat el cotxe que tanca el podi dels Grup B més macos.

DSC_0518

Just al darrera, esperant el seu torn, hi havia aquest Escort MK2 ‘Safari’ del que ja us he parlat abans.

DSC_0510

La ronya, el fang i la merda acumulades després d’una jornada interminable eren la prova de que aquell aquella edició del rally no va ser precisament un passeig.

DSC_0536

La resta de participants, com per exemple aquest Celica Twincam Turbo Grup B, no va tenir tants miraments amb la higiene dels seus cotxes.

DSC_0537

Parlant de Toyota — i del Toyota Team Europe, l’equip encarregat del programa de rallyes –, la organització de l’Eifel no va voler desaprofitar la ocasió per rendir un petit homenatge a la figura d’Ove Andersson, ex-pilot i ex-director de l’equip mort poques setmanes abans de la prova en un accident mentre disputava un rally a Sudàfrica.

DSC_0544

Deixant de banda els dos Celicas inscrits a la prova, el Toyota Team Europe va portar un parell de cotxes adicionals — a quin més espectacular. El primer era aquest Celica ST165 Grup A ex-Sainz…

DSC_0554

El segon? Aquest impressionant Toyota 222D, un projecte a mig camí entre un Grup B i un Grup S desenvolupat a partir de 1985 que, com l’Audi Quattro Grup S o el Lancia ECV, mai va arribar a veure la llum arrel dels fets que van portar a la prohibició dels Grup B. Haig d’admetre que llavors no estava molt al tanto del que significava aquest cotxe, ja que d’haver sabut segurament hagués fet més fotos. Pensava, i em fa vergonya admetre-ho, que no era més que un MR2 una mica preparat…

DSC_0548

En fi. Com veieu, l’Eifel Rally és un rally que té una mica de tot: històrics, cotxes del nacional alemany, trams mixtes asfalt-terra, el típic temps del Nürburgring, on tan bon punt et fa un sol espectacular com et cau una tromba d’aigua a sobre, etc. A més a més es disputa durant el mes de juliol, així que si voleu anar-hi no teniu excusa. He dit que el Nürburgring està a només 25 kilòmetres de la seu del rally?

Trobareu totes les fotos del rally (202) en aquesta galeria de Flickr.

2 thoughts on “Sis anys després, aquí estan les meves fotos de l’Eifel Rally de 2008.

  1. Retroenllaç: Wordpress Blogs - Wordpress Blogs .NET

  2. Boníssim reportatge Dani! L’Eifel passa a la meva llista de “coses per fer”😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s