Back to the future. La meva experiència al Silverstone Classic 2009. Part 1

Porsche 917K.

Per a qualsevol persona a qui li agradi això del motor, el Regne Unit és el paradís. Entre museus, circuits, concentracions, festivals, col·leccions i les pròpies B-roads que inunden la campinya britànica, la llista de coses a fer al país dels fish and chips és pràcticament interminable. No obstant, i per estrany que sembli, quan fa uns anys vaig decidir fer una visita a un molt bon amic de la infància, el planning original no tenia res a veure amb el motor. Era com el d’un turista qualsevol: Oxford, Cambridge, Stratford-upon-Avon, Shakespeare.

Nissan Primera BTCC.

El problema és que el meu amic vivia — i segueix vivint — a Milton Keynes, una petita gran ciutat fundada ara no farà molts anys i coneguda per ser la seu d’un equip de Formula 1 de nom Red Bull. A més a més, aquesta petita gran ciutat està a escasos 30 kilòmetres d’un circuit anomenat Silverstone. Per acabar-ho d’adobar, al meu amic li va tocar fer guàrdia dissabte, el que em deixava tot un dia per gaudir al meu aire. Veieu per on vaig?

Porsche 356 Speedster.

Amb els vols a la butxaca i sense haver de preocupar-me per l’allotjament, vaig decidir entrar a la web del circuit per veure si s’hi disputava alguna cosa aquell cap de setmana. Bingo. El Silverstone Classic.

Caterham.

Després d’indagar una mica vaig descobrir que es tractava d’una mena de festival per a clàssics — obviament — amb una llista d’inscrits que feia caure d’esquena: els millors exemplars de la era dels Grup C, turismes del BTCC, una macro trobada de clubs, monoplaces de Formula 1, etc. Perfect timing. No m’ho creia.

Alfa Romeo 33TT3.

I així és com aquell 24 de juliol de 2009, tot just ara fa cinc anys — de fet aquest cap de setmana es disputa una nova edició –, un servidor es va plantar a la porta del circuit amb tota una jornada pel davant i sense haver de rendir comptes a ningú. Llibertat de moviments total, el que en altres paraules vol dir no parar ni per fer un pipi, que s’havia d’aprofitar el temps al màxim.

Citroën SM.

Quan per fi vaig arribar a peu de pista, la primera sessió d’entrenaments lliures tot just acabava de finalitzar. Es tractava de la classe reservada als turismes ‘vintage’ de fins a 2.0 litres de cilindrada, en la que proliferaven els Ford Lotus Cortina, els Alfa Romeo i Abarths com el de la foto que trobareu sota aquestes línies.

The Jack Sears Trophy Race for Under 2 Litre Touring Cars (U2TC).

Va ser una inmillorable manera d’anar obrint boca per un dels plats forts de la jornada: la categoria reservada a les velles glòries del BTCC. La era daurada dels turismes davant meu i jo que ni tan sols havia tingut temps per configurar la càmera…

Ford Mondeo BTCC.

Normalment quan vaig a una cursa o a un rally intento saber què és el que em trobaré. Ja sabeu, per evitar sorpreses desagradables. En aquest cas, no obstant, recordo que només vaig llegir una mica per sobre de què anaven les curses i poca cosa més. Sabia les categories que s’hi disputaven, sí, però no la llista d’inscrits al detall. I clar, quan estàs allà, càmera en mà, i de sobte apareix per la recta un Nissan Primera BTCC estirant el motor fins més enllà de les 9.000 rpm, que se’t foti la pell de gallina és la cosa més normal del món…

Nissan Primera BTCC.

No sé vosaltres però a mi aquests ‘invents’, amb les llandes ‘lenticulars’ que s’amagen mig pam sota els passos de roda, em tenen el cor robat.

BMW E30 M3.

Tan robat com me’l tenia aquest BMW M3 i el so de la seva admissió de carboni retronant per tots els racons de Silverstone.

Ford Escort MK1.

La categoria, denominada ‘The David Leslie Memorial Trophy Races for Touring Cars’ en honor al pilot britànic moty tot just l’any abans, no es limitava només als Class II FIA de la era daurada del BTCC. En ella també hi tenien cabuda cotxes com aquest Escort MK1, un Opel/Vauxhall Astra que un servidor no havia vist mai abans, o fins i tot un Chevrolet Camaro nordamericà que era qualsevol cosa menys un ‘turisme’.

BMW E9 3.0 CSL.

Menció apart mereix aquest preciós BMW 3.0 CSL de l’equip Alpina patrocinat per Gösser Beer…

Ford Capri RS2600.

O aquest no menys espectacular Ford Capri RS2600. Un FES-TI-VAL.

Jaguar.

Al igual que passa amb el ‘nostre’ Esperit de Montjuïc, el Silverstone Classic no es limita només al que passa a la pista. Repartits pel paddock hi havia stands de dos-cents mil ‘owners’ club’ conformant un mosaic de clubs que feia caure d’esquena. En aquest sentit els britànics encara ens treuen molts anys — i qui diu anys diu segles — d’avantatge…

Jaguar MK1.

Un cop finalitzada la sessió d’entrenaments dels super turismes, i amb una sessió per endavant ni de bon tros tan atractiva, un servdidor va decidir centrar la seva atenció a l’interior del paddock. No obstant, al ser primera hora del primer dia, els clàssics tot just estaven arribant al circuit…

Hawk Lancia Stratos.

Aquest stand, amb rèpliques Hawk del Lancia Stratos, n’era un bon exemple. Encara quedava molt espai per omplir.

Lancia Hyena.

Entre els matinadors hi havia aquest espectacular Lancia Hyena, dissenyat per Zagato a petició d’un col·leccionista holandés sobre la base del Delta Integrale. Com que Fiat va desentendre’s del projecte, els cotxes s’havien de desmuntar a Holanda per ser enviats posteriorment a can Zagato, un fet que va disparar el preu amb la conseqüent reducció de la producció. El resultat? Un coupé 100% Zagato uns 200 kilos més lleuger que el Delta, amb 250 CV de potència i del que només se’n van fabricar 25 unitats.

Lotus Seven.

Un club de ‘Sevens’ originals. Els de Lotus, vull dir.

Triumph TR3.

Els participants seguien arribant amb compta-gotes. Alguns, de fet, ni tan sols anaven a la concentració sino al paddock. Per competir. ‘Race on sunday, drive on monday’ que en diuen. I és que arribar al circuit en el teu propi cotxe de curses és una d’aquestes coses que desgraciadament s’han perdut amb el pas del temps…

Norwood Ferrari 330 P4.

Es veu d’una hora lluny que aquest Ferrari 330 P4 és una rèplica, començant pel fet d’estar aparcada al ‘paddock’ enlloc de trobar-se dins d’un box. No obstant, s’ha de reconèixer que rèplica o no, el seu atractiu segueix sent — més o menys — innegable.

Mazda MX-5.

Algú vol un MX-5? Si llavors estava així, aquest any que el roadster fa els 25 no vull ni imaginar-me com estarà el paddock…

Lotus Europa S1.

Molt curiosa, per no dir coses més ofensives, la decoració d’aquest Europa…

Aston Martin DB4.

Per contra, aquest Aston martin DB4 completament negre, llandes incloses, era un dels cotxes més cools que es va deixar veure pels aparcaments.

Aston Martin DB6.

Fins que un mira al costat i es troba aquest elegantíssim DB6. James Bond en estat pur.

Aston Martin V8 Vantage MK1.

Com suposo que haureu imaginat, aquestes darreres fotos corresponen al Aston Martin Owners’ Club, on també destacava aquest preciós V8 Vantage. Sort que els models actuals segueixen mantenint bona part de la elegància que caracteritzava els Aston Martin del passat…

TVR Chimaera.

Seguint amb la temàtica britànica, què me’n diueu d’aquest TVR Chimaera?

Honda NSX.

Allà on miressis hi havia quelcom interessant, sigui un clàssic dels anys 50 o un més recent Honda NSX…

Lotus XI.

Que t’agraden més els roadster anglesos de competició? Cap problema. Aquí tens un Lotus XI original.

Ferrari Dino 246 GT.

Que prefereixes la elegància dels coupés italians de principis dels setanta? Cap problema. Aquí tens un Ferrari 246 GT Dino.

Ferrari 512BB.

Que trobes que un V6 és posa cosa per un Ferrari? Doncs millor fem un bòxer de 12 cilindres com el d’aquest 512BB.

Shelby Cobra.

A mesura que passaven els minuts, cada cop hi havia més moviment al paddock. Els participants arribant, els clubs afanyant-se a tenir els cotxes perfectament aliniats…

Shelby Cobra.

El meu Cobra preferit? Aquest. Sense cap mena de dubte.

Mini.

Aquí un trio de Minis ‘originals’ — tot i que de la darrera fornada — molt a l’estil Italian Job. La Union Jack, això sí, que no falti.

Westfield XI.

Tot i que en algunes fotos sembla que fes un sol espatarrant, la realitat és que el cel amenaçava pluja més que cap altre cosa, motiu més que suficient per anar tirant cap al ‘paddock’ de veritat, allà on es trobaven els cotxes de competició.

Jaguar XJ Police.

Abans, però, tocava fer un petit pitstop a la carpa de Bonhams, on entre d’altres subhastaven algunes unitats de Jaguar d’alló més curioses.

Jaguar XJ Firemen.

Segur que mai heu vist un Jaguar ‘de bombers’…

The Jack Brabham/John Cooper Trophy Races for HGPCA Pre 66 Grand Prix Cars.

Que la benvinguda al paddock me la donessin un Maserati 250F i un Lola T70 MKIIIB deia molt del que m’esperava per davant…

Porsche 911 2.7 Carrera RS.

Al costat, aquest preciós 911 2.7 Carrera RS dedicat al ‘naranjito’…

The RAC Woodcote Trophy for Pre 1956 Sports Cars.

Degut a que entre inscrits i categories probablement hi havia al voltant d’uns dos-cents participants — xifra que m’acabo de treure de la butxaca, però que aposto a que no va del tot desencaminada –, el paddock estava inundat de clàssics. I quan dic ‘clàssics’ vull dir ‘clàssics MÍTICS’ com el Jaguar D-Type…

The Stirling Moss Trophy Race for Pre 1963 GT Cars.

O aquest elegantíssim Ferrari 250 GT SWB.

Ford Escort MK1.

O aquest BRUTAL Ford Escort MK1.

The Jochen Mass/Jacky Ickx Trophy Races for Group C Cars.

I de sobte, passejant entre Lolas, Ferraris, Jaguars, Porsches i Aston Martins, em vaig trobar amb això: un Jaguar XJR-8 Grup C amb els mitiquíssims colors de Silk Cut. ESPECTACULAR és poc.

Jaguar XJR-15.

Una mica més enllà, al costat de la zona destinada al Jaguar Owners’ Club, hi havia una mena de exposició organitzada per la marca amb algunes joies que no es veuen gaire sovint — i menys encara juntes en un mateix esdeveniment. Parlo de cotxes com el Jaguar XJR-15 o del XJ220C que l’equip de Tom Walkinshaw va inscriure a les 24 hores de Le Mans de 1993, desqualificat per una irregularitat administrativa després de guanyar la categoria GT.

Jaguar XJ13.

No menys espectacular i exclusiu era aquest XJ13, un esportiu de motor central dissenyat per competir a Le Mans, que mai va veure la llum i del que només existeix una unitat. I jo que seguia en un núvol. Perquè una cosa és trobar-te un d’aquests en una exposició, en un museu o una cursa de clàssics, i un altre és trobar-te’ls tots de cop en un mateix esdeveniment.

Jaguar D-Type.

Tal era la sobredosi de cotxes memorables que, a vegades, un ni s’adonava que estava davant d’un D-Type.

Jaguar XF Bonneville.

Al costat dels D-Type — però sense la història i el palmarés d’aquests — hi havia aquest curiós XFR amb el que la marca va arribar als 362 km/h sobre els deserts salats de Bonneville.

The RAC Woodcote Trophy for Pre 1956 Sports Cars.

Mentre un servidor passejava pels aparcaments i la zona de boxes, a pista no paraven ni per fer un pipí, empalmant sessió rere sessió de manera quasi obssessiva. Obviament no totes les categories m’interessaven per igual, com és el cas dels monoplaces ‘petits’. Hi havia d’altres, com la denominada ‘The RAC Woodcote Trophy for Pre 1956 Sports Cars’, que eren de visita obligada.

The RAC Woodcote Trophy for Pre 1956 Sports Cars.

Jaguars C i D-Types, Aston Martins DB4, Ferraris dels anys 50, etc. Encara que sembli que no hagin de correr gaire, digue’m que la seva estabilitat dista molt de la dels cotxes més moderns. El resultat? Curses d’allò més animades…

The RAC Woodcote Trophy for Pre 1956 Sports Cars.

També hi havia escultures rodants com aquest preciós Jaguar XK140 Fixed Head Coupe vestit completament de negre.

Porsche 911.

Acabada la sessió vaig tornar a la zona de les trobades i els ‘owners’ clubs’. La gent seguia arribant i les zones acotades per cada marca començaven a fer-se petites. A can Porsche, per exemple, tenien aquest 911 collita de 1964, la primera.

Porsche tractor.

Clar que per Porsches únics, què me’n dieu d’aquest tractor? ÈPIC.

Ferrari 348 GT Competizione.

Tot i no creuar-me amb cap F40/F50/Enzo, a can Ferrari també hi havia cosetes dignes de ser mencionades. Aquest és el cas, per exemple, del 348 GT Competizione que veieu a la imatge, la versió més esportiva del biplaça italià i una mena de pare espiritual de tots els Challenge Stradales, Scuderias i Speciales que van venir després.

Ferrari Mondial.

Més curiós era aquest Mondial preparat per córrer en circuit. I dic curiós perquè el Mondial probablement sigui el menys esportiu dels esportius que ha fabricat Ferrari al llarg de la seva història…

Ferrari 250 GTE.

No molt lluny hi havia aquest preciós Ferrari 250 GTE dissenyat per Pininfarina. Pura elegància italiana.

Damon Hill.

Sempre m’han agradat molt les botigues, els expositors i els ‘mercadillus’ de compra-venda que hi ha en esdeveniments com aquest. Amb una agenda tan aprepatada com la que tenia aquell dia, però, a dures penes vaig tenir temps de fer aquesta foto. Nota de l’autor: sempre he estat molt fan de Damon Hill.

Porsche 911 2.7 Carrera RS.

Perdre’s entre els aparcaments i els clubs està bé, però quasi que està millor perdre’s pel ‘paddock’ de veritat, el dels cotxes de cursa, perquè molts dels participants — alguns d’ells obscenament rics — tenien les seves joies aparcades a la porta del box. Aquest és el cas d’aquest 911 2.7 Carrera RS, per exemple.

Ferrari 599 GTB Fiorano.

O aquest no-tan-clàssic Ferrari 599 GTB Fiorano.

Ferrari 250 LM.

De sobre, aparcat entre camions, va aparèixer un dels tres o quatre cotxes més impressionants que vaig veure aquell dia de juliol de 2009: un immaculat, espectacular i acollonantment preciós Ferrari 250 LM.

Ferrari 250 LM.

Creieu-me si us dic que per un moment no em creia el que tenia al davant. Havia de ser una rèplica, pensava, perquè aquests cotxes no es veuen així com així. Perquè veure’l en un museu està bé, veure’l en un box també — però trobar-te’l aparcat com qui no vol la cosa és senzillament INCREÏBLE.

McLaren F1.

Una mica més enllà, i quan encara no m’havia recuperat de la visió del 250 LM, va aparèixer un altre highlight de la jornada: un McLaren F1. Aquest cop no només es tracta d’un highlight del Silvertone Classic, sino de la meva vida, un d’aquells moments que no s’obliden.

McLaren F1.

Després de tot estem parlant del primer McLaren F1 que he vist en el ‘món real’, lluny d’un museu, un concessionari o una cursa. DE BOJOS.

Nissan Primera BTCC.

Amb visions com la del 250 LM o el McLaren no és d’extranyar que després et topis amb aquest Nissan Primera ex-BTCC i només t’aturis per fer un parell de fotos ràpides…

Porsche 911 2.7 Carrera RS.

I jo que seguia veient Carreras RS per tot arreu…

BMW E9 3.0 CSL.

Aquest BMW 3.0 CSL vestit amb els colors de Gösser Beer tampoc estava gens malament. No sé si s’aprecia a la imatge però la atenció al detall dins i fora eren espectaculars, com si acabés de sortir de fàbrica.

The Jochen Mass/Jacky Ickx Trophy Races for Group C Cars.

Una de les coses que més em va sobtar de la meva visita a Silverstone és la llibertat amb la que un podia moure’s per les diferents zones del circuit. Deixant de banda el pitlane, el parc tancat i algun que altre racó ‘exclusiu’, l’accés era pràcticament lliure a tot arreu.

The Jochen Mass/Jacky Ickx Trophy Races for Group C Cars.

En aquest sentit, entrar a un box i trobar-te un Jaguar XJR-9, un Sauber C9, un Porsche 956 o un Lister-Jaguar ‘apinyats’ sota el mateix sostre és una d’aquestes coses que no es veuen tots els dies. Venint d’on vinc, una societat que es regeix pel ‘tanca la porta del box no sigui que ens entrin a robar’, haig d’admetre que va ser tota una experiència, fins al punt de que hi havia moments en que no em creia el que estava veient…

The Jochen Mass/Jacky Ickx Trophy Races for Group C Cars.

Flipava en colors.

The James Hunt/Murray Walker Trophy Races for Grand Prix Masters (1966-1973 GP Cars).

A l’exterior dels boxes la acció no parava i, amb una agenda tan apretada com la d’aquell dissabte, un servidor va haver de fer ‘petits’ sacrificis. En aquest cas la víctima va ser la Formula 1 històrica, una sessió que en qualsevol altre esdeveniment hagués estat la protagonista del dia però que allà a Silverstone, rodejada de Grups C, turismes i mites rodants com els Jaguar D-Type, era simplement ‘una categoria més’. El que són les coses, oi?

Porsche 917K.

Aquesta foto parla per sí sola. Un Porsche 917K, un dels cotxes de competició més macos, ràpids, espectaculars i aclamats de la història, ‘aparcat’ al centre del paddock, a l’abast de tothom, i sense una sola persona al seu voltant. La normalitat més absoluta, com si aquella joia rodant no fos especial. Al·lucinant.

Porsche 917K.

Preciós es miri com es miri, aquest cotxe no té cap angle dolent.

The James Hunt/Murray Walker Trophy Races for Grand Prix Masters (1966-1973 GP Cars).

Tres quarts del mateix passava amb aquest Williams FW07 ex-Alan Jones. Com si no hi sigués.

The Jochen Mass/Jacky Ickx Trophy Races for Group C Cars.

A vegades, de fet, pensava que en el fons m’havia colat sense saber-ho al paddock. Però no. Allò era la normalitat més absoluta.

The Mike Parkes/Carroll Shelby Trophy Races for Masters "Gentleman Drivers" GT & Sports Endurance Cars (Pre 66).

Mentre els Formula 1 històrics seguien retronant per la recta de meta, un servidor seguia passejant entre els box, el paddock, les graelles de pre-sortida i els aparcaments. No hi havia temps a perdre…

Ford Capri RS2600.

Al cantó oposat dels boxes hi havia les carpes dels super turismes i altres clàssics, i és que miressis on miressis sempre hi havia quelcom per veure. Aquest Capri RS2600, vist d’aprop, impressionava.

The Tony Rolt Trophy Race for BRDC Historic Sports Cars.

La zona on a qualsevol altre circuit estarien aparcats els camions, entre els boxes i les carpes del davant, era on la organització ‘muntava’ les graelles de pre-sortida, una ocasió ideal per veure detalls com les barres del Maserati Type 61 ‘Birdcage’.

The Mike Parkes/Carroll Shelby Trophy Races for Masters "Gentleman Drivers" GT & Sports Endurance Cars (Pre 66).

Aquí un Bizzarrini A3C.

The Mike Parkes/Carroll Shelby Trophy Races for Masters "Gentleman Drivers" GT & Sports Endurance Cars (Pre 66).

Aquesta preciosa a la par que brutal recreació d’un Jaguar E-Type Low Drag Coupe també va ser del millor que es va poder veure per Silverstone.

BMW E9 3.0 CSL.

Tornar a les grades volia dir tornar a passar per davant del BMW 3.0 CSL Alpina, que alhora volia dir tornar a fer una foto d’aquesta preciositat bavaresa.

Porsche 911 2.7 Carrera RS.

I jo, mentrestant, seguia trobant Carreras RS com qui no vol la cosa.

AC Cobra.

Aquest senzill AC ‘Cobra’ estava amagat entre dos camions. ‘Less is more’, que en diuen, però jo en aquest cas no sé si prefereixo la versió americana de Shelby. Perquè ‘there’s no replacement for displacement’…

Continuarà…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s