Jaguar E-Type Lightweight, o com fer les coses com s’han de fer.

2

És curiós com canvien les coses. Fa sis anys Jaguar venia el X-Type, una berlina tirant a força discreta que compartia plataforma amb el Ford Mondeo. No és que fos un cotxe dolent, o pot ser sí, no ho sé, però diguem que era ‘poc Jaguar’. Flash forward al 2014 i ens trobem amb una marca que acaba d’estrenar un departament batejat amb el nom de Jaguar Special Vehicle Operations. Seria fàcil definir Jaguar SVO com la alternativa britànica als BMW M, Audi Sport i AMG, i tampoc aniríem gaire desencaminats. No obstant, Jaguar SVO és molt més que això, com ha quedat sobradament desmostrat, primer, amb el Jaguar F-Type Project 7 i, segon, amb el recent estrenat Jaguar E-Type Lightweight.

De fet, Jaguar SVO té moltes més coses en comú amb Ferrari que no pas amb BMW, Audi o Mercedes-Benz. M’explico. Aquesta nova estructura engloba diferents fronts, els quals van des de versions esportives de models en curs fins a la restauració de clàssics a l’estil del que fa Ferrari Classiche.

6

També hi ha un departament encarregat de customitzar els cotxes — en el bon sentit de la paraula, no com a MTV Tuning — fins al darrer detall; un altre encarregat de versions limitades, com és el cas del F-Type Project 7, una mena variant ‘speedster’ inspiada en el D-Type per rendir tribut a les 7 victòries que la marca ha aconseguit a Le Mans; i després està la secció encarregada dels clàssics, Jaguar Heritage, amb seu a la antiga fàbrica de Browns Lane, la qual no fa gaire va adquirir d’una tacada 543 clàssics britànics. Així, per començar.

La guinda al pastís la han presentat fa un parell de dies a Pebble Beach, i es tracta del Jaguar E-Type Lightweight. Si, E-Type. Com els E-Type de 1963. Sense reinterpretacions modernes ni actualitzacions. Un clàssic, nou de trinca. Abans de prosseguir, però, una mica d’història.

1

A principis dels anys seixanta Jaguar va decidir fabricat 18 unitats del E-Type amb carrosseria d’alumini, un cotxe de competició en el sentit estricte de la paraula al que els britànics van batejar com a Jaguar E-Type Lightweight. La idea era clara: recuperar el terreny perdut amb Ferrari i tornar a guanyar com anys abans ho havien fet amb els C-Type i D-Type. Al final, però, de les 18 unitats previstes Jaguar només en va completar una dotzena, de manera que van quedar sis números de xassís orfes.

Tornem a l’any 2014. Jaguar vol estrenar el seu nou departament Jaguar Heritage amb un cotxe a l’alçada de la història de la marca, que no és poca. Temptador, oi? Dit i fet. Fa unes setmanes Jaguar va anunciar que completaria les sis unitats planejades originalment, i així ho ha fet, presentant a Pebble Beach el primer prototip. Pura pornografia rodant.

4

Recordeu que no estem parlant d’una rèplica, ni d’un tribut, com fa Eagle. El ‘nou’ Jaguar E-Type Lightweight presentat aquests dies a Monterey és idèntic a les dotze unitats que van sortir de Browns Lane fa mig segle. Són ‘continuacions’, fabricades amb el mateix utillatge, mètodes i materials que el model original. La única ‘tecnologia moderna’ que s’ha fet servir ha estat per escanejar al detall la carrosseria d’un Lightweight original. Res més.

L’apel·latiu de Lightweight no està posat a la lleugera (joc de paraules no intencionat, us ho juro). Trobem alumini everywhere: a la carrosseria, al capó, a la tapa del maleter, al sostre. Això per no parlar d’altres materials ‘exòtics’ — recordeu que estem parlant de principis dels seixanta, per més que el cotxe es fabriqui el 2014 — com el magnesi de les llandes. Tot plegat ajuda a rebaixar el pes del conjunt en 114 kilos respecte un E-Type de la època. Incloent les barres. Not bad.

5

El motor és idèntic al dels dotze primers Lightweight fabricats entre 1963 i 1964: un sis cilindres amb 3.868 cc, bloc d’alumini, càrter sec i tres carburadors Weber 45DCO3. Opcionalment, això sí, Jaguar ofereix la possibilitat d’instal·lar una injecció mecànica Lucas. Una petita llicència totalment perdonable. El resultat és una potència — idèntica tan si optem pels Weber com per la injecció Lucas — al voltant dels 340 CV a 6.500 rpm, i un parell màxim de 380 Nm a 4.500 rpm, xifres que no estan gens malament si tenim en compte que el pes del conjunt deu rondar els 1.000 kilos.

La potència és enviada a les rodes del darrere — amb pneumàtics Dunlop ‘clàssics’ i llandes fabricades en magnesi — a través d’un canvi manual de quatre relacions. Tot igual que ens els Lightweight originals. Ni flappy paddles, ni controls de tracció, ni assimetric all wheel drive, ni ESP, ni heads-up display, ni start/stop, ni sistemes de recuperació d’energia, ni desconexió de cilindres.

Jaguar-Lightweight-E-Type-10

El cotxe que veieu a les imatges l’han batejat com a ‘Car Zero’ i, a efectes de les sis unitats que fabricaran, no compta. És un prototip que quedarà en mans de Jaguar. La resta, com no podria ser d’un altre manera, tindrà el vist-i-blau de la FIA per competir en esdeveniments històrics tipus Goodwood Revival, Silverstone Classic o AvD Oldtimer Grand Prix, al igual que les dotze unitats originals — o les que encara es conservin.

A Autocar es pregunten si és una bona idea centrar-se tant en el passat enlloc de mirar endavant. Jo crec que és una idea collonuda, i la prova de que el mercat dels clàssics d’alt — altíssim — nivell està en un moment molt dolç. Després de tot, si Eagle — creadors del extraordinari Eagle E-Type Low Drag GT — ho ha fet, per què no ho poden fer ells? Fabricar les sis unitats que no es van acabar l’any 1964 és un perfecte tribut al ‘heritage’ de la marca i una inmillorable carta de presentació del que està per venir.

3

Les úniques persones en contra d’un cotxe així segurament seran els qui actualment tenen un dels dotze Lightweights originals. Perquè segons la llei de la oferta i la demanda, a més unitats menor és el preu. Però jo crec que ni així. De fet, i tenint en compte que les noves sis unitats ja deuen tenir amo, estic segur que la demanda per aquestes joies rodants deu haver pujat com la escuma.

Tornant al que deia al principi de la entrada, s’ha de reconèixer que el que ha aconseguit Jaguar des de que és propietat de Tata Motors està a l’abast de molt pocs. Passar en cinc anys de tenir una gama de models hiper-conservadora, amb un coupé discret, una berlina S-Type que sembla haver estat dissenyada per clients octogenaris i un X-Type basat en el Mondeo, a comptar amb una preciositat com l’F-Type, berlines com els XF o el nou XJ, i un departament capaç de fer joies com la que avui ens ocupa és, sincerament, per treure’s el barret.

Trobareu una galeria completa del Jaguar E-Type Lightweight a NetcarShow.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: