Els pilots d’abans tenien més carisma

Colin McRae, 1968-2007. Richard Burns, Colin McRae and Carlos Sainz.

Ahir Nacho Villarin va escriure un article a Autoblog que subscric totalment. A grans trets es podria resumir en que el mundial de ral·lis necessita a Sébastien Loeb. El necessita més que cap altre cosa. Més que els Porsche de Tuthill o el retorn de Toyota. I el necessita perquè, sense el francés, aquesta temporada tornarà a ser un passeig triomfal de Volkswagen, tal i com ho ha estat els darrers dos anys i com ho serà les properes temporades.

La prova l’hem tingut aquest cap de setmana amb el retorn de Sébastien Loeb al Ral·li Monte-Carlo. Ho feia després d’any i mig de ‘retirada’ — si és que rebentar el rècord de la Pikes Peak i córrer el mundial de turismes es pot qualificar de retirada — i amb un cotxe que està a anys llum del Polo R WRC.

Haig d’admetre que quan vaig llegir per primer cop sobre el retorn de Loeb, el primer que em va venir al cap va ser el ‘decepcionant’ retorn de Schumacher a la Formula 1. En l’anunci veia tanta publicitat com poques opcions reals de victòria. Per sort l’alsacià només va trigar un tram en demostrar ho equivocat que estava: 22 segons a Ott Tänak i 30 a Sébastien Ogier. Pim pam, sense despentinar-se.

Val. És probable que Loeb comptés amb una mica d’ajuda ‘divina’, en el sentit de que al sortir tan enrere tenia informació extra sobre quina pneumàtics eren competitius i quins no. Altres pensen que la eliminació dels splits també el va ajudar, ja que a ell, corrent ‘només’ aquest ral·li, no li calia anar amb la calculadora de cara al mundial. A la que Ogier va veure com estava el tema les diferències es van reduir substancialment.

Va ser una lluita preciosa que, per desgràcia, va durar el que va durar. La retirada de Loeb per una puta pedra va retornar-nos a la dura realitat: a l’actualitat el mundial es redueix a Sébastien Ogier, Jari-Matti Latvala i el Polo R WRC. I punt.

La resta de pilots sembla que estiguin per omplir. I no, no parlo només a nivell competitiu. Avui domina Volkswagen com fa uns anys dominava Citroën i demà pot tornar a dominar Ford. Parlo a nivell de ‘pes’ real, de ganxo ‘mediàtic’, de pilots que fan afició. Ott Tänak, Mads Ostberg, Kris Meeke, Elfyn Evans, Andreas Mikkelsen. Tots ells seran molt bons i tindran molts títols del europeu i del IRC i del WRC2, però són intrascendents.

No deixa de ser irònic que Kubica, amb molt menys bagatge que els pilots que acabo de citar, tingui molt més seguiment per part de la afició, ni que dos veterans com Delecour o Duez donguessin més espectacle amb els seus Porsche de la copa R-GT que els pilots oficials de Ford o Citroën. No sé si és un atac de nostàlgia, però un té la sensació que el mundial de ral·lis té una crisi greu en quant a pilots…

Doneu un cop d’ull, si no, a la llista d’inscrits del Monte-Carlo de 1995: Carlos Sainz, Colin McRae, Tommi Makinen, François Delecour, Juha Kankkunen, Jean Ragnotti, Didier Auriol, Philippe Bugalski, etc. També hi havia un tal Richard Burns, que no va participar al Monte-Carlo però que també compartia seient a Subaru amb Sainz i McRae. Si no sentiu nostàlgia al veure la foto que obre aquesta entrada és que no teniu ànima…

Aneu un parell d’anys enrere i trobareu a Miki Biasion o a Markku Alén, per no mencionar alguns noms il·lustres que només van participar en algunes proves puntuals, com són els casos de Stig Blomqvist o Ari Vatanen. Un parell d’anys endavant i teniu a Grönholm o Solberg, qui probablement sigui el darrer gran pilot carismàtic, juntament amb Gigi Galli, que ha passat pel mundial.

Veieu per on vaig? Doncs això…

Solucions? No en tinc ni idea. Pot ser va ser una generació espontània de grandíssims pilots, cosa que dubto. Pot ser té a veure amb els cotxes, que és la teoria per la que més m’inclino. Ja sabeu, aquella gran cagada que va ser petar-se els Grup A en favor dels WRC. Pot ser té a veure amb com eren els ral·lis abans i com ho són ara, amb assistències plenes de zones VIP, carpes i hospitalities que no tenen res a envejar a les que es poden veure als paddocks de la Formula 1; i amb recorreguts que farien sentir vergonya a pilots com Röhrl o Wåldegard.

Qui sap, pot ser és una mica de tot plegat, però el fet és que alguna cosa no funciona. El mundial necessita crear herois, crear èpica, i a dia d’avui l’únic pilot capaç de generar-la és Sébastien Loeb. Tan de bo la seva participació al Monte-Carlo no sigui la única aquesta temporada…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: