Tres coses que no m’agraden del nou Porsche 911 R, i una que sí

normal

Una de les estrelles del saló de Ginebra d’enguany ha estat el Porsche 911 R. És un cotxe del que s’ha parlat bastant, un cotxe que en part ja coneixíem gràcies als prototips que s’han pogut veure rondant el Nürburgring, i un cotxe del que, sobre el paper, no hauria d’haver res a objectar. Té el mateix motor que el GT3 RS — un 4.0 de 500 CV de potència — però a diferència d’aquest munta un canvi manual fet ex profeso per aquesta versió. Els talibans del tercer pedal estaran contents.

Gràcies a elements com el titani, el magnessi i la fibra de carboni, el nou 911 R és fins i tot més lleuger que el GT3 RS, un míssil balístic que si per alguna cosa es caracteritza és per no sobrar-li ni un gram. Així doncs coincidireu amb mi en que, sobre el paper, pocs cotxes hi ha actualment més engrescadors que aquest.

Això és de fet el primer que vaig pensar quan van començar a aparèixer els primers articles: els alemanys l’han tornat a clavar. Un cotxe pur fet per puristes i pensat per puristes. No obstant, el que al principi era tot flors i violes aviat es va convertir en una mena de sensació agredolça. Perquè sí, el cotxe està molt ben parit, però hi ha coses que em grinyolen una mica.

Aquí van tres raons per les que el nou 911 R no m’agrada, i una per la que sí.

La primera: el “cinisme” de Porsche amb el canvi manual. Ho va comentar Dale Lomas via Facebook i ho subscric paraula per paraula. Primer Porsche presenta el nou GT3, disponible d’entrada només amb canvi PDK. És una decisió arriscada de la que s’ha escrit molt, i de la que fins i tot la pròpia Porsche ha publicat més d’un video intentant justificar-la.

Digueu-me raret, però jo sóc dels que pensa que els canvis manuals estan sobrevalorats, que on hi hagi un bon canvi de doble embragatge que es tregui el pedal de l’esquerra. D’aquí que, tot i la sorpresa inicial, al final trobés fins i tot normal la adopció del canvi PDK com a única opció.

Uns mesos després, quan semblava que tothom tenia coll avall que el futur passava per pujar i baixar relacions amb les palanquetes que hi ha rere el volant, els d’Stuttgart van presentar el Cayman GT4, un esportiu disponible només amb canvi manual en un acte de pura incoherència. No era tan bona la caixa del GT3? A què venia treure’l ara només amb canvi manual? No sé si per postureo, perquè “el passat és millor” o perquè de veritat hi ha gent que no sap divertir-se sense un canvi manual, el fet és que el Cayman GT4 es va esgotar en qüestió de setmanes. Un èxit rotund.

Estava clar que si Porsche treia una versió del GT3 amb canvi manual, aquesta es vendria com a xurros. Solució? Crear una nova variant amb qualsevol excusa peregrina (en aquest cas retre tribut al que per molts és el millor 911 de tots els temps), pujar el preu afegint coses que el 99,8% dels mortals no apreciaríem mai, com el sostre de magnessi, muntar un canvi manual en contra tot el que havien defensat un parell d’anys enrere, i omplir-se la boca dient no-se-què de que el 911 R és el 911 més pur ever. Com diuen els americans: bull-shit.

La segona: la absència d’aleró. Admeto que aquest aspecte és una mica més personal i subjectiu, però amb el 911 R em passa com amb els Impreza i els Lancer quan els veus sense aleró: falta quelcom, estan incomplets. I sí, suposo que el fons pla i el difussor generen una càrrega brutal, i que al ser cotxes pensats per la carretera no els hi calen els alerons XXL del GT3 RS. Però segueixo sense veure-ho.

Aquest és de fet un altre element que em grinyola: que Andreas Preuninger s’ompli la boca dient que el 911 R no és un cotxe de circuit. Doncs si no és en circuit ja em dirà on es podrà extreure el 100% del seu potencial, que és molt. Perquè dubto molt que es pugui fer en carretera oberta sense risc de matar algú en el procés. Que quatre segons amb el peu a fons vol dir estar parlant de multes de cuatre xifres i mitja dotzena de punts al carnet…

No ens enganyem. Que el GT4 sigui un cotxe pensat per un ús més polivalent, combinant carretera i circuit, no em sembla malament. El que no trobo bé és vendre la moto de que aquesta versió és un 911 pur per ser gaudit en carretera quan en carretera difícilment notarem el sostre de magnessi, el fons pla amb difussor posterior o les aletes davanteres de fibra de carboni. Imagino que alguna cosa havien de dir per diferenciar-lo del GT3 RS, canvi manual a banda.

La tercera: l’ombra del 911 R original de 1967. Suposo que estareu al tanto de que el nou 911 R és un tribut al 911 R de 1967, una variant de circuits de la que només es van fabricar una vintena d’unitats i que era la definició de pes ploma: carrosseria de fibra de vidre, perforacions everywhere, manetes de les portes de plàstic, fars posteriors modificats. De fet aquell 911 era tan animal que fins i tot muntava el mateix sis cilindres de 210 CV que també portava el Carrera 6, amb 30 CV més que la variant més potent del 911 S.

Traduit al 2016, és com si el nou GT3 R de circuits equipés el quatre cilindres turbo del 919 hybrid. Així de hardcore. D’aquí que em toqui una mica la moral que s’hagi emprat aquesta denominació en un esportiu que sí, que està molt bé, però que no té res a veure amb la filosofia que hi havia rere el 911 R original.

No tot han de ser coses negatives. I és que si una cosa m’agrada del nou 911 R és que segueix tractant-se d’un Porsche RS, amb 500 CV de potència, lleuger com cap altre, maco de collons i amb unes prestacions que fan por. Sí, sóc conscient que en una sola frase acabo de contradir tot el que havia escrit fins ara. Però què voleu que hi faci? Coses de ser un porschista recalcitrant i incorregible, imagino.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s