Garatge Verglas: així estan les coses

Aprofitant que estem a dia 1 i que darrerament hi ha hagut novetats — menys dels que m’agradaria, però tampoc està la cosa com per tirar coets –, crec que és un bon moment per repassar com està la situació al Garatge Verglas.

El cotxe que més moviment ha patit darrerament és el Mazda MX-5, casualment, també, el darrer en arribar. No sé si és una idea gaire sensata, però és el cotxe que hem triat en Roger i jo per anar a seguir el Rallye Automobile de Monte-Carlo Historique. Neu, gel, fred — condicions òptimes per anar amb un descapotable.

El fet és que en previsió de que trobèssim neu, com sembla ser que serà el cas, vaig accelerar un parell de modificacions que volia fer més endavant. Bé, dic un parell però ben bé ho podríem englobar en una sola idea: l’autoblocant.

20180119_130014

Ja sabeu que la meva intenció amb el Mazda no és mentanir la seva originalitat intacta. La idea és fer-lo servir, modificar-lo i, eventualment, convertir-lo en una mena de ringtool a la catalana. Això implica millorar suspensions, rodes, frens i, per què no, també elements més estructurals com el motor o el canvi. No descarto res, ja veurem on ens porta tot plegat.

En aquest sentit, i tractant-se d’una versió sense autoblocant, aquesta era una de les primeres modificacions que figurava a la llista. Perquè no és de les més cares (tampoc de les més barates, tot sigui dit) i perquè tampoc requereix de grans homologacions.

Per trobar-ne un tenia dos possibilitats: comprar un de nou, a mil euros la peça com a mínim i ves a saber tu si encaixa, o recórrer al mercat de segona mà. Al final, per una qüestió de practicitat, vaig optar per la segona, comprant-li a un senyor de Murcia que es dedica a desvallestar Mazdas MX-5, tan se val la versió, per vendre els recanvis a peces. La meva experiència amb aquest senyor, de moment, no podria ser més bona.

IMG_7601

L’autoblocant que ens ocupa és un Torsen provinent d’un NB 1.8 de 140 CV, el qual va arribar acompanyat de dos paliers, perquè mai se sap. No volia trobar-me en la situació de tenir-ho tot desmuntat i que després no encaixessin les peces. I si al final tot encaixa, doncs són dos paliers que tinc de recanvi, que mai estan de més. Quan estigui tot muntat i porti uns quants kilòmetres, que serà dilluns vinent, espero, ja explicaré què tal.

L’altre decisió que he accelerat és la compra d’un joc de pneumàtics d’hivern. Concretament es tracta d’uns Nokian en mida de sèrie: 185/60R14. Sona a marca xinesa però no: és finlandesa i és, de fet, la que porta la majoria de gent que viu a països escandinaus. És una compra prescindible, ho sé, i que faré servir molt ocasionalment, també ho sé, però prefereixo considerar-ho una compra a llarg termini que em permetrà gaudir del cotxe els 365 dies de l’any.

20180114_103357

Les he muntat a les llandes de sèrie, que fins ara equipaven uns pneumàtics mierder de marca nithifixis. La idea és deixar-los en aquest joc ja que, redoble de tambors, m’he comprat un altre joc de llandes a eBay: les de sèrie del model post-1993, concretament les d’una versió especial de 1994 denominada M Edition, a només 4,8 kilos la peça. En aquest segon joc muntaré quelcom més esportiu. He dit Nankang AR-1?

L’avantatge d’aquest cotxe, i que quasi m’ho vaig trobar al començar a mirar què li podria calçar, és que li puc muntar llantes del GT Turbo — les Compomotive FASS en 14″, bàsicament — i del BMW E30 de l’Ignasi — unes Zender o les Compomotive TH, totes dues en 15″. Aquestes últimes són les que estèticament més m’agraden, a costa de pesar pràcticament el doble que les de sèrie.

Un altre novetat, tot i que quasi anecdòtica si la comparem amb l’autoblocant, la tenim al volant, doncs els Reis m’han portat un MOMO Prototipo ES-PEC-TA-CU-LAR. Fins ara duia un Sparco embotit, pispat del GT Turbo que, tal com estan les coses, tampoc el necessita. Fa un parell de caps de setmanes vaig fer els primers kilòmetres, camí de Can Padró per veure un bon amic, i la sensació era una mica estranya. No descarto canviar la pinya per apropar-me’l una mica.

20180123_174314

Actualment el cotxe es troba potes enlaire, però aquesta tarda representa que hauria de quedar tot enllestit. Creuarem els dits. Podríem dir que en el darrer més he fet més coses a l’MX-5 de les que li he fet als darrers 10 mesos. Coses.

La resta de cotxes estan, si fa no fa, igual que fa un mes.

El BMW M3 serà el proper en reviure ja que tenim unes tandes a Can Padró en el punt de mira, a les que l’Ignasi anirà amb el seu BMW i un servidor hi anirà amb el MX-5. Ja sabeu que això sempre motiva. El tema és saber si arribarem a temps, sobretot l’Ignasi.

Pel que fa al Peugeot 205 Rallye, la única cosa que hem tocat des del Legend Les Corbes, és el pom del canvi. Com que amb el canvi de sèrie, sempre que posava segona, la palanca picava contra el seient, hem muntat un pom d’aquests llargs, el qual facilita una mica les coses a costa d’uns recorreguts de palanca una mica més llargs. A mig termini també hauria d’arribar un autoblocant amb relació tancada, cosa que millorarà, espero, molt les coses, i altres llaminadures menys trascendentals, com pugui ser un col·lector original, però que segueixen la línia a llarg termini que ens hem marcat per aquest cotxe: tenir un Grup A amb papers FIA.

Respecte a l’Escrot, la Sabine o el GT Turbo, de moment no hi ha res concret. Seguirem informant.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: