Japó i els cotxes

A poc que hagueu estat una mica atents als comptes de Twitter i Instagram sabreu que fa unes setmanes vaig estar passant uns dies al Japó amb la meva dona. És un país que m’encanta i que em fascina per molts motius: la gent, el menjar, la cultura, els paisatges, els barris, etc. Sovint penso que acabaria abans dient el que no m’agrada…

Continua llegint

Tan de bo hagués comprat un RS2 quan encara es podien comprar

Ho admeto: sempre he tingut un no-se-què pels familiars ràpids. No em pregunteu per què: la practicitat, les prestacions, la possibilitat d’anar de vacances amb la familia i de passada fer un sub-8 al Nürburgring. Coses. En el fons crec que a ningú se li escapa que ni són bones opcions pel dia a dia, per allò de gastar 15 litres cada 100 kilòmetres, ni tampoc  grans esportius per rodar en circuit. Però ei, a qui coi li importa?

Continua llegint

El veritable problema de la bombolla

Diumenge per la tarda. No tens res a fer. Agafes l’ordinador i saltant d’enllaç en enllaç et trobes amb un preciós vídeo d’un Audi RS2 amb la habitual qualitat amb la que ens tenen acostumats la gent de Petrolicious. De sobre recordes que, no fa tant, aquests cotxes es podien trobar per uns raonables 15 mil. Obres Coches.net, omples els buits corresponents, especifiques la versió i esperes a que apareixin els resultats. Quan ho fan, boom. Microinfart.

Continua llegint

El Rallye Monte-Carlo Historique com a excusa perfecte per fer una escapada en cotxe

Després d’haver anat durant uns quants anys al Rallye Automobile de Monte-Carlo, el mundialista, fa un parell de setmanes vaig poder tancar el cercle anant a la versió reservada als clàssics: el Rallye Monte-Carlo Historique. Era una d’aquestes coses que tenia pendent des de feia segles, de la que et parlen meravelles, però que per pe o per pa sempre acabes deixant de banda. Aquest any, però, les coses anaven a ser diferents.

Continua llegint

Garatge Verglas: així estan les coses

Aprofitant que estem a dia 1 i que darrerament hi ha hagut novetats — menys dels que m’agradaria, però tampoc està la cosa com per tirar coets –, crec que és un bon moment per repassar com està la situació al Garatge Verglas.

Continua llegint

Els ral·lis són una merda, però una merda molt adictiva

A poc que em seguiu per les xarxes socials sabreu que fa cosa d’un mes vaig debutar en el meravellós món dels ral·lis. Si per contra sou dels que no teniu ni twitters, ni facebooks ni instagrams no us amoineu que ara us en faig cinc cèntims.

Continua llegint

Revistes

Fa uns anys, molt abans de que internet ens canviés la vida i bona part dels hàbits, un servidor estava subscrit a la revista Autopista, comprava cada mes la revista Automóvil i no passava setmana sense fer-se amb un exemplar de la AUTOhebdo. Fast forward quinze anys endavant i el panorama no podria ser més diferent: les proves que abans llegia a Autopista ara les veig a Coches.net, els reportatges de la revista Automóvil ara els llegeixo a Diariomotor, i tota la info que em donava la AUTOhebdo ara la trobo a Twitter en temps real.

En la era de les tablets i els mòbils, i amb el paper relegat cada cop més a la marginalitat, comprar o estar subscrit a revistes tradicionals s’ha convertit en un acte reservat per als més nostàlgics. I jo, com a bon nostàlgic que sóc, no vaig desaprofitar una escapada que vaig fer fa un parell de setmanes a Londres, tornant a casa amb dos números de la revista Classic & Sports Cars, un de la Retro Ford, un especial de MotorSport dedicat als 20 millors pilots del mundial de ral·lis, una GT Porsche, una evo, una Ultimate Porsche i una Total 911.

A aquestes hem de sumar la Octane que vaig rebre a principis de setmana, i a la que estic subscrit, la Motor Clásico que em vaig comprar per llegir a la anada, i dos números de la nova Turini: el 4 que ha sortit fa poc, imprescindible pel reportatge que li dediquen a Pep Bassas, i el 3, que l’he demanat per correu aprofitant de passada per subscriure’m. Tinc material per avorrir-me.

Per més que tot es pugui trobar amb una simple cerca a Google, per més que Twitter sigui cada dia una font inesgotable de fotos i videos, rebre una revista a la bústia i fullejar-la per primer cop per mi encara té quelcom d’especial. Sóc l’únic a qui li passa?