Les fotos de la trobada de clàssics a Vic, organitzada per l’ACO

Diumenge passat vam estar per Vic. Feia bastant temps que no visitava la capital osonenca, així que qualsevol excusa era bona. En aquesta ocasió, el pretexte per matinar més del compte (això per no comptar la hora de son que ens van “robar”) va ser la Trobada de Clàssics que van organitzar els Amics dels Clàssics d’Osona, una jornada lúdico-festiva d’aquestes que tan m’agraden: bon ambient, bons cotxes (alguns millor que d’altres), una botifarrada popular de bon matí, i una ruta per la Trona i les carreteres del Lluçanés ideal per estirar les cames del Renault 5 GT Turbo i el BMW M3.

Trobareu totes les fotos al meu compte de Flickr.

Continua llegint

Concentració de BMW E30 M3 al Nürburgring

El passat mes de juny, amb el meu germà i uns amics, vam anar d’excursió al Nürburgring. Va ser el cap de setmana de Sant Joan, i a part de l’habitual trobada anual de TheAutoUnion, coneguda com la Rebel Run 2010, també va tenir lloc una concentració europea de BMW E30 M3. La cosa prometia bastant, i és que per una trobada d’un cotxe tan mític com l’eme-tres, no hi ha millor escenari possible que el vell Nürburgring. Desgraciadament, ja fos perquè no vam tenir tot el temps que ens hagués agradat, o per la raó que sigui, la veritat és que m’esperava algo mes de la trobada. Sense anar més lluny, no hi havia cap DTM ex-oficial, ni cap unitat de rallys, ja fos Prodrive, Hartge, etc. Clar que hi havia cada trasto de carrer que també espantava, la veritat sigui dita…

Ja en el seu moment, vaig penjar moltes fotos (unes 240, si no recordo malament) dels cotxes que hi havia per allà… però m’en vaig guardar uns per més endavant, els M3. Avui, per fi, gairebé quatre mesos després, ja les teniu a la vostra disposició a Colla Verglas Foto, o clicant directament al damunt de qualsevol foto.

Veureu totes les fotos a Colla Verglas Foto, o clicant directament sobre les imatges.

El Nürburgring és un lloc únic, on es poden veure coses veritablement úniques. Què m’en dieu d’aquest triple combo a la benzinera de Döttinger Hohe? Tres eme-tres vermells, un darrere l’altre, a quin més espectacular. No està gens malament, per començar, oi?

Un dels més espectaculars va ser, sens dubte, aquest…

Quan un pensa en el eme-tres, es fa molt difícil no pensar en el Nürburgring, i en la clàssica decoració amb els colors de BMW Motorsport. Una rèplica, cert. Les llantes no acaben d’encaixar amb la decoració, cert. Però el cotxe és una preciositat!

Un dels noms il·lustres a la concentració de BMW va ser el d’en David Abad

D’entre tots els BMW que s’hi van donar cita al Nürburgring, alguns eren autèntiques joies. Aquest M3 vermell, per exemple, equipava un conjunt motor-canvi amb especificacions del DTM, amb 300 cavalls de potència, que es diu ràpid. L’interior és ja tota una declaració d’intencions: barres, bàcquets, rellotges adicionals… tot cuidat fins el més mínim detall.

Continua llegint

Rallyclàssic Series a Calafat, un perfecte regal d’aniversari

El 2 de Setembre passat un servidor va entrar a la Generació 3.0, una forma molt cool de dir que ja no sóc un veinteañero. Si, senyors… els anys passen, i ens fem grans. Setmanes abans, el meu germà em va dir que em reservés la Diada perquè em tenia reservada una sorpresa. La Diada va arribar, i només havent-me donat la pista de que “agafés banyador”, un ja pensava en opcions com Port Aventura, o en un veler surcant el Mediterrani. Res d’això.

Vam enfilar AP-7 avall, i passat Salou ja vaig començar a tenir una idea del que m’esperava. Un parell de setmanes abans li vaig preguntar si la sorpresa tenia algo a veure amb les Rallyclàssic Series a Calafat, que es disputaven el mateix dia… o en el seu defecte, en el Rally d’Andorra de històrics que també es feia el mateix cap de setmana. Evidentment, la seva resposta va ser negativa… i amb els dies se’m va acabar oblidant tot plegat.

El fet és que jo estava en lo cert, i vam acabar a Calafat, un circuit on no rodava des de feia 3 o 4 anys. Allà estava el meu pare, el Manel… i l’eme-tres del meu germà, preparat per entrar a la pista.

Foto: Mustang Stockfoto @ Flickr

Era la meva primera prova de regularitat, i la veritat és que sempre havia tingut una especial curiositat per aquest format. El funcionament és molt fàcil d’entendre: cada cotxe fa els entrenaments lliures al ritme que vol, i en vista dels temps per volta que fa, diu als organitzadors que rodaran en… digue’m… 2:11. Cada volta. La gràcia és fer les voltes el més a prop d’aquest temps de referència que es pugui. Cada dècima, amunt o avall, penalitza, i el guanyador final és, en conseqüència, qui menys punts té.

A simple vista sembla fàcil, oi? Doncs amb 47 cotxes a pista (entre els que hi havien Porsche 911 RS, una barchetta Lola-Cosworth, un BMW 2002 ti, dos Alpine A110, dos preciosos Porsche 914/6…) la cosa es complica una mica. I és complica perquè si un cotxe més lent (o més ràpid) et molesta i t’has d’apartar, el temps l’has de recuperar en un altre part del circuit. El tema és fer sempre 2:11, 2:11, 2:11. Tota l’estona. I per complicar encara més les coses, els pilots no poden comptar ni amb rellotges, ni telèfons mòvils, ni radios, ni música, ni res de res. Ni encara menys amb cronòmetres.

Foto: Mustang Stockfoto @ Flickr

Foto: Mustang Stockfoto @ Flickr

Foto: Mustang Stockfoto @ Flickr

Foto: Mustang Stockfoto @ Flickr

Després de la primera sessió oficial, de la qual s’agafaven les 20 millors voltes (per millors s’entén les que estaven més a prop del temps de referència; en el nostre cas: 2:11), vam quedar els 26 de 47 inscrits, cosa que no estava del tot malament.

La clau era intentar agafar sempre les mateixes referències, frenar igual, traçar igual, obrir gas en el mateix lloc, canviar de marxa igual, i no passar de 140 a la recta. Sembla fàcil… i de fet, als entrenaments, vaig clavar 6 o 7 2:11’s seguits. A la cursa, però, amb molts més cotxes donant pel cul (en el sentit més carinyós de la paraula), aquesta regularitat va desaparèixer, passant a fer un 2:09, seguit d’un 2:13, després un 2:10’9, després tornem a fer un 2:12…

Total que a la segona tanda oficial, vam anar a passar-nos-ho bé. La referència la vam baixar a 2:09, i vam intentar fer-ho tot amb una mica més d’agressivitat. El resultat? Ni idea. No ens vam ni esperar a veure els temps, ja que sense cap persona al mur degut al sol que feia (no els culpo, jo hagués fet el mateix), no tenien ni la més remota idea del ritme que portaven. Al final, es veu que la majoria de voltes estaven entre 2:05 i 2:07… així que ja ho sabem per l’any vinent: hem de posar un temps de referència una mica més baix.

Foto: Mustang Stockfoto @ Flickr

Foto: Mustang Stockfoto @ Flickr

Foto: Mustang Stockfoto @ Flickr

Foto: Mustang Stockfoto @ Flickr

La regularitat és un format que al cap i a la fi, no està malament. Si t’ho prens en serio pot ser molt, molt entretingut. I fins a un cert punt, tens i tot: això d’haver de clavar el mateix temps volta rere volta té la seva gràcia. Per nosaltres, que venim del món de l’sprint, dels circuits, de curses cos-a-cos… la jornada de dissabte va ser de relax espiritual total. I la veritat és que m’ho vaig passar genial. Per la propera, a veure si hi podem colar el GT Turbo

Gràcies germanet! 🙂

Per cert, el BMW E30 M3 va de conya: frena perfecte (els frens quasi no van mostrar fatiga, tot i que tampoc anavem al 100%), gira perfecte, quasi no subvira, i el motor és una delicia. Unes suspensions una mica més dures no estarien de més, ja que a vegades basculava una mica massa… i el pont del darrera costa descol·locar-lo doncs sembla que l’estabilitzadora està fluixa. Fora d’això, una joia de trasto. M’encanta!

Info: Rallyclàssic Series | Més fotos a Flickr: Mustang Stockfoto

Vaig una mica de cul…

Vaig una mica de cul.

En dos dies, el Team Catalonia CostaRica Competició sortirà camí del Nürburgring amb motiu del Rebel Run 2010, i d’una macro-concentració de BMW E30 M3 que tindrà lloc al traçat alemany durant el mateix cap de setmana. Com que a frikis no ens guanya ningú, hem decidit que hi anirem amb el GT Turbo i amb el M3. Flipa!

El tema és que això de triar aquests dos trastos com a mitjà de transport ens ha donat una mica més de feina de la esperada. Pel que fa al petit Renault, farà cosa d’un més va tornar a la vida després de 6 llargs messos tancat al garatge. Nou embrague, nous tubs de silicona (aigua i aire), oli nou, valvulina nova, refrigerant nou. Tot en regla.

La iteuve em va costar una mica més ja que l’ample de vies donava més del permés… i és que les Compomotive FASS de 14″ que porto són… digue’m… una mica més amples que les de llantes serie. Llantes d’origen instal·lades, i iteuve pasada en un tres i no res. Cap més incidència. El R5 està fet un chavalín. Ara toca una rentada final, posar un parell de brides allà on calgui… cinta americana… i llestos.

El eme-tres ha implicat una mica més de feina. Per un error de càlcul/malentés (culpa totalment meva) no el vaig poder portar al mecànic quan tocava (un mecànic que és com nar al metge: a la que perds el torn… pringues molt). Per sort, en Ramón de Mecapower m’ha fet un forat a la agenda, demà a la tarda, per fer el reglatge de vàlvules. Tot a última hora.

Per un altre banda, l’altre dia vam nar a buscar un parell de recanvis a la BMW. Demà el meu germà haurà d’anar a comprar pneumàtics per les Compomotive negres de 16″ (amb les de 17″ daurades, els pneumàtics que porta tenen un perfil massa alt i toquen l’aleta). I l’aleró DTM… que mola molt… està sent pintat a Mollet mentre escric aquestes línies. És a dir, tenim troços de cotxe escampats per mitja Catalunya. I tot, a dos dies de marxar cap a Alemanya.

Ja ho diuen ja que no risk, no fun (sense risc no hi ha emoció)… però pot ser hem portat les coses una mica al extrem…

I per si tot això no fos suficient, el més que ve l’IVA puja al 18%… amb el que això implica de la feina. Més el fet de que, descomptant els dies de pont i festa, ens trobem a final de mes… amb el que això implica de feina. D’aquí que no trobi tot el temps que voldria per escriure a Colla Verglas… però es fa el que es pot.

Concentració de BMW E30 M3 al Nürburgring, allà estarem…

El proper 26 i 27 de Juny, tindrà lloc al Nürburgring una concentració de eme-tres (els bons, els E30) al circuit alemany del Nürburgring. I oh, quina casualitat! És el mateix cap de setmana que TheAutoUnion ha triat per fer la seva reunió anual al Nordschleife, el Rebel Run 2010. I com a bons freakies que som d’això del motor i els cotxes… doncs allà estarem – el meu germà amb el M3 i un servidor amb el Renault 5 GT Turbo (que ahir per fi va tornar a la vida després de 6 messos d’hivernació!!).

Ens vam enterar d’aquesta concentració a través d’uns amics del meu germà, que també hi aniran amb els seus eme-tres (incloent el crack dels rallys David Abad!). Avui mateix he enviat un mail al organitzador per formalitzar la nostra inscripció.

Aquesta és la macchina amb la que hi anirem: un E30 M3 del 1987, amb el motor re-fet de dalt a abaix… una joia:

Nosaltres arrivarem dijous a la nit després de patejar-nos mitja Europa a pas de tortuga (110-120 km/h… una odissea tenint en compte que el R5 no té ni aire acondicionat ni radio!!)… i divendres de bon matí ja farem la inscripció. Els organitzadors han triat el paddock del traçat de Gran Premi per fer la trobada, compartint instal·lacions amb la Radical Eurocup i no se quina altre cursa que es celebrarà al traçat “curt”. Per la tarda, tourist farten de 14:30 a 19:30… i dissabte, el plat gros.

A les 17:30 hi ha programada una volta en plan formació amb tots els eme-tres inscrits (de moment, ja hi han 54.. 12 d’ells espanyols). No se si quedar-me a Brünchen per fer fotos des de fora, o prendre part activament en la rua des de dins del cotxe… difícil elecció. Molt difícil. Posteriorment, de 18:00 a 19:30 el circuit tornarà a obrir per tothom (havia mencionat que el tancaran exclusivament pels M3?!)… així que més voltes i més fotos.

I diumenge… doncs tot el dia rodant pel circuit, el que ens deixin i mes. Jo he llogat un Golf GTI DSG per no destrossar el GT Turbo (que el porto només per estar moralment autoritzat a enganxar-li la pegatina del Ring) i el meu germà farà el mateix, dissabte, amb un BMW 318ti Compact… per no abusar del eme-tres. Ell estarà limitat a només 4 voltes… tot i que tenint present que l’any passat en va fer 19 amb el Cupra TDI en només dia i mig… aquest any no crec que baixi de la dotzena. Tentacions, tentacions…

Aquí estan els horaris…

  • Divendres:

12:00-14:00 Meeting area paddock GP circuit
14:30-19:30 Tourist lapping Nordschleife

  • Dissabte:

10:00-23:00 Meeting area paddock GP circuit (there will be a tent and seating area as well)
14:00-17:00 Viewing areas on the Nordschleife during RCN (Brünnchen, Pflanzgarten, usw)
17:00-17:30 Meeting point for parade lap
17:30-18:00 E30 M3 parade lap on the Nordschleife
18:00-19:30 Tourist lapping Nordschleife
20:00-23:00 Tent at paddock GP circuit (Food & Drink will be provided)
08:00-12:00 For participants of the GLP Nordschleife
14:00-17:30 For participants of the RCN Nordschleife

  • Diumenge:

10:00-18:00 Meeting area paddock GP circuit
09:00-19:30 Tourist lapping Nordschleife
20:00-23:00 Local restaurant (for those that stay until Monday)

Dissabte al matí, per cert, el més probable és que ens apropem a Spa-Framcorchamps a veure la cita de les International GT Open. Només 150 kilòmetres separen els dos circuits, i només per veure el desnivell que té la curva d’Eau Rouge… crec que ja val la pena l’escursió.

Enllaç a la Trobada de BMW E30 M3, M3 Tech Forum | TheAutoUnion Rebel Run 2010