El 2019 del Mazda i el 911 en xifres

Una de les coses que m’he proposat per aquest 2020 que tot just ha començat és el reactivar una mica aquest racó de la nostra xarxa. No ho faré com ho feia abans, escrivint de tot sense cap mena de filtre ni criteri. M’agradaria fer-ho parlant dels cotxes que tinc i de les coses que faig, per endreçar idees i fer una mica de registre de la ruïna que em suposa tot plegat.

El fet és que m’agradaria començar el 2020 fent una mica de resum del que ha estat el 2019. I com parlar del 2019 sense mencionar el que per mi ha estat el ‘moment automobilístic’ de l’any, de la dècada i, molt possiblement, també de tota la meva vida: el Porsche 911.

Perquè sí, tinc un Porsche 911. Han passat 10 mesos i quan ho dic encara em costa de creure. Es tracta d’un Carrera 3.2 del 1987, amb 160 mil kilòmetres, acabat en blau ‘prússia’ amb el canvi 915 enlloc del més modern, més preciós i més divertit G50, frens de 4 pistons del Turbo, Bilsteins davant i Konis darrere.

Li vaig comprar a en Manel, molt bon amic i company de batalles. Quan em va comentar que començava a valorar la possibilitat de vendre-se’l no m’ho vaig pensar dues vegades. Primer perquè sabia d’on venia, que estava cuidat i ben mantingut — per Nou Onze — i, segon, perquè a banda del canvi, tenia tot el que buscava en un 911: refrigeració per aire, carrosseria coupé i petites millores per fer-lo (encara) més divertit.

El cotxe és el mateix que vaig conduir (i fotografiar) fa 3 o 4 anys. El motor és una delícia, amb uns baixos descomunals i una banda sonora a la zona alta d’allò més adictiva. I el millor amb diferència és que, amb ‘només’ 230 CV, pots fer el cabra sense jugar-te sis punts del carnet a cada accelerada. Ah, i que sent més estret fins i tot que el Mazda MX-5 NA (per difícil que sigui de creure) és un cotxe que no imposa i amb el que pots rodar per carreteres estretes sense por.

En els 10 mesos que fa que el tinc he fet 4726 km (després del darrer repostatge, ara possiblement una mica més). Quan vaig contractar la assegurança vaig acordar un límit de kilometratge de 5 mil, així que pels 2 mesos que queden de pòlissa tocarà treure la calculadora.

En aquests quasi 5 mil kilòmetres he gastat 501,48 litres de 98, el que traduit en euros són 732,49 Eur. El consum mig en aquest temps ha estat de 10,46 l/100 km, una xifra que es queda per sota del que esperava (uns 12 l/100 km). El dipòsit amb un consum més baix va ser de 9,62 l/100 km, el que, a banda de ser un número molt evocador per a qualsevol porschista, no deixa de ser sorprenent, parlant com parlem d’un sis cilindres de 3.2 litres de fa 33 anys.

L’únic problema que he tingut va ser amb un palier. Al Maig vaig decidir muntar uns separadors que venien amb el cotxe i, al treure la roda, vaig veure com els dos ‘fuelles’ del palier esquerra estaven trencats, deixant un estucat de greix per tot el pas de roda. Al rodar ves-a-saber-quants kilòmetres amb aquest panorama, el palier va acabar tocat, motiu pel qual vaig haver de muntar un palier nou. D’això se’n va encarregar Nou Onze.

A banda d’això i d’una aliniació a finals d’estiu, el manteniment del Carrera 3.2 ha estat d’allò més raonable, incloent l’assegurança amb Zalba-Caldú, a tot risc, amb franquicia i valor pactat per 385 Eur.

Coses que tinc preparades de cara al 2020? No enganyaré a ningú si dic que se m’ha passat pel cap la idea de pujar-lo al Nürburgring, fent una paradeta a Stuttgart. Difícil, però no impossible. Si que m’agradaria fer una mica de circuit, per posar-lo una mica al límit i veure com va això de dur un cotxe amb el motor al lloc equivocat.

A nivell estrictament mecànic, poca cosa. M’agradaria plastidipejar la part cromada de les Fuchs en negre, però sempre de manera que puguin ser tornades al seu estat original. Fora d’això, poca cosa… per no dir res. El cotxe és perfecte tal i com està.

El 2019 pel Mazda ha estat una mica més mogudet.

Després de mesos amunt i avall, intentant homologar les suspensions, barres i el llarg etcètera de coses que li vaig muntar a finals del 2018, la passada tardor per fi vaig aconseguir l’objectiu. Bé, excepte la admissió de Jackson Racing, que per alguna estranya raó que no arribo a comprendre no vaig poder incloure a la fitxa.

Sense cap viatge ni aventura, a diferència del que va passar el 2018 amb el Nürburgring i Rallye Monte-Carlo Historique, el kilometratge anual s’ha quedat en 3293 kilòmetres. En benzina això són 395,10 litres amb un cost total de 546,21 Eur.

El consum mig ha quedat en 12,09 l/100 km, quasi 1,5 litres més que el 911. La raó? Que aquest any el Mazda ha fet 3 trackdays a Can Padró i una Porsche Classic Series al Circuit de Catalunya, amb la d’hores que això implica amb el pedal de la dreta a fondu. De fet, el dipòsit més alt que tinc puja a 19,85 l/100 km, mentre que el més baix es queda en 7,52. El ying i el yang.

A nivell problemes, cap ni un. Sí que he aprofitat la parada amb tot el tema de les homologacions per fer embragatge i distribució. Desconeixia quan s’havien fet amb anterioritat, o si s’havien fet. Ara sé com estan les coses sota el capó. Al Novembre també vaig muntar un volant d’inèrcia més lleuger i un escapament nou, el que segurament no aporta res en termes de prestacions però que millora la experiència al volant el que no està escrit (sobretot als túnels).

De cara al 2020 m’agraria muntar rellotges (temperatura d’aigua, d’oli i pressió de l’oli), un radiador d’oli, bàcquets, arnesos, unes canalitzacions d’aire pels frens i poca cosa més. És el que tenen els ‘projects’, que saps quan comencen però no quan acaben. Segurament també tocarà canviar rodes en algun moment de l’any, doncs les Nankang NS-2R que porto al joc de 15″ comença a acusar el pas del temps (i els kilòmetres). La idea és substituir-les per unes AR-1, més més ràpides i agressives, i muntar unes NS-2R (o similars) al joc que tinc de 14″.

Veurem que ens depara aquest 2020 pel Mazda i el Porsche. Serà un any que segurament també portarà novetats en d’altres fronts, algunes esperades i d’altres no tant. Jo l’únic que demano es poder seguir fent kilòmetres com fins ara, sense gaire problemes i amb un somriure d’orella a orella.

L’hora de les homologacions

M’han explicat tantes històries i batalletes de les itevés que, ara que toca homologar tot el que li he muntat al Mazda, no puc evitar estar una mica cagat. La llista és llarga: des de les barres TR Lane a les suspensions BC Racing, passant per la admissió Jackson Racing o les estabilitzadores H&R. Posats a muntar, fins i tot he muntat coses que no sé ni què són ni per què serveixen, com poden ser els “end links”.

Continua llegint

Garatge Verglas: preparant el Mazda pel Nürburgring

“Un MX-5 per no preocupar-me gaire ni complicar-me la vida”

Això és el que vaig dir el 27 de març de 2017, tot just 10 dies després de comprar-lo. Ho deia convençut, amb la idea de fer quatre modificacions, posar-lo al dia i poca cosa més. Keep it simple. Flash forward a octubre de 2018 i em trobo, a una setmana justa de marxar cap al Nürburgring, amb el cotxe al taller. Res greu, per sort. Només li estan muntant barres, suspensions, estabilitzadores i coses que ni tan sols sabia que existien 15 mesos enrere. Definitivament se m’ha escapat de les mans.

Continua llegint

Garatge Verglas: així estan les coses (de parades)

Podria resumir la entrada que vull escriure avui amb una frase del tipus “tinc 4 cotxes i cap d’ells funciona” però estaria mentint. A mitges. La realitat, no obstant, és que dos tenen el motor fora, un tercer està a l’elevador amb coses a mig muntar, i després està el quart, que acabem de deixar al taller perquè li canviin les suspensions.

Continua llegint

Garatge Verglas: així estan les coses

Aprofitant que estem a dia 1 i que darrerament hi ha hagut novetats — menys dels que m’agradaria, però tampoc està la cosa com per tirar coets –, crec que és un bon moment per repassar com està la situació al Garatge Verglas.

Continua llegint

Els ral·lis són una merda, però una merda molt adictiva

A poc que em seguiu per les xarxes socials sabreu que fa cosa d’un mes vaig debutar en el meravellós món dels ral·lis. Si per contra sou dels que no teniu ni twitters, ni facebooks ni instagrams no us amoineu que ara us en faig cinc cèntims.

Continua llegint

De ruta amb l’MX-5: entre la Garrotxa i França

Si hi ha una cosa que ens agrada fer a la meva senyora i a mi és fer ruta en cotxe i perdre’ns per carreteres comarcals. Quan més remotes i recòndites, millor. En aquest cas la excusa bé s’ho mereixia, doncs celebràvem el nostre cinqué aniversari de noces, que es diu aviat. Vam endollar el nen als avis, vam agafar el Mazda i dissabte a primera hora ja estàvem enfilant la C-17 en direcció a Vidrà, punt de partida d’una ruta que ens va portar de la Garrotxa a l’Empordà passant per França.

IMG_20170513_111048158La primera part de la ruta la vaig descobrir gràcies a NacióMotor, tot i que en part ja la coneixia: a la Volta Osona 2014, aquella edició en la que ens vam inscriure amb l’Escrot i en la que quasi morim d’hipotèrmia, aquell era el tram que en un principi havia de tancar el ral·li. Continua llegint