Garatge Verglas: així estan les coses (de parades)

Podria resumir la entrada que vull escriure avui amb una frase del tipus “tinc 4 cotxes i cap d’ells funciona” però estaria mentint. A mitges. La realitat, no obstant, és que dos tenen el motor fora, un tercer està a l’elevador amb coses a mig muntar, i després està el quart, que acabem de deixar al taller perquè li canviin les suspensions.

Però millor anem cotxe a cotxe, que no tot és tan simple com sembla.

Ford “Escrot” MK2

20180302_114006

A dia d’avui tenim l’Escrot a les instal·lacions que JMR Motorsport té a Cornellà de Terri, a tocar de Banyoles. Porta allà des de fa unes setmanes, primer per identificar uns problemes que veníem arrossegant des de feia mesos, i ara per mirar de solucionar-los.

El que en un principi havia de ser un “repassar els sincros del canvi i mirar uns problemes que tenim amb l’oli i la culata” s’acabarà convertint en un motor Pinto refet de dalt a abaix, un canvi revisat i la instal·lació d’una caixa d’aire per canalitzar millor el flux cap a les trompetes dels carburadors.

Ja sabeu, allò tan perillós del “ja posats”: ja posats que tenim el motor fora, ja posats que desmuntem la culata, ja posats que muntem això nou, ja posats que desmuntem no sé què. I clar, després et donen el pressupost final i se’t cauen els ous a terra. En fi. Tot sigui per una bona causa. Because racecar i aquestes coses.

A títol anecdòtic, i ja per tancar la carpeta Escrot, pocs dies després d’enviar el cotxe cap a Banyoles per fi vaig comprar el frontal que toca. L’Escrot porta la decoració de l’Escort que va guanyar el RAC de 1975 amb una petita diferència: mentre la nostra unitat llueix el logo blau de Ford, l’original de Timo Mäkinen duia la paraula, sense logo. Ara ja no hi haurà tal diferència. Perquè les coses es fan bé o no es fan.

Nota de l’autor: No he entrat en més detalls perquè no tinc ni idea de mecànica. Només sé que l’Ignasi em va trucar per explicar-me tot el que s’havia de fer, vaig dir sí a tot i ara no m’en recordo de res. Abans d’equivocar-me prefereixo no dir res.

Peugeot 205 Rallye

Tot just avui hem deixat el Rallye a la Peugeot de Santa Eulàlia de Ronçana. Allà li muntaran dos amortidors davanters de molla estreta, amb el que el podrem baixar una mica més de davant i jugar amb més reglatges del que ens permetien les suspensions que dúiem fins ara.

I poques novetats més: nous cinturons perquè els que dúiem havien caducat, un nou pom del canvi més llarg, amb el que la mà ja no em picarà al seient cada cop que reduieixi a segona… i poc més. En l’horitzó queda el grup curt, la relació tancada i l’autoblocant, i totes les tonteries que calguin per algun dia poder aconseguir els papers FIA per aquest trasto.

Mazda MX-5 NA

20180610_082658

Quan la gent us parli de swaps, de muntar aquest motor aquí i el canvi d’aquest cotxe en aquest altre, desconfieu. Res és tan simple com llegeixes als foros o veus als tutorials de YouTube. Res. Ens al contrari. Tot és una merda. Fins i tot quan ho tens tot de cara.

Us poso en antecedents. El passat mes de gener vaig comprar un autoblocant. Era d’un 1.8 NB2, a priori 100% compatible amb els NA. I dic a priori perquè aquest 100% és en realitat un 80%. Després de buscar una mica pels interwebs, i de que el venedor em repetís que sí, que els paliers eren compatibles, vaig optar per comprar-los igualment. Així doncs, en 3 dies ja tenia el diferencial autoblocant amb els paliers a joc. Tot en ordre.

Tot en ordre fins que l’Uri, el meu mecànic de confiança, va començar a desmuntar. Primera sorpresa: els paliers eren similars però no iguals. Collonut. Sort que vaig comprar els que encaixaven amb el nou autoblocant “per si de cas”…

Segona sorpresa: els cargols estaven tan vells, oxidats i cascats que no hi havia manera de treure’ls. Premsa per aquí, tres en uno per allà. Al final, a risc de partir la mangueta (creieu-me, no hi havia manera), vam decidir no muntar res, deixar-ho tot com estava, i anar al Monte-Carlo Historique. Parlo del passat gener, recordeu.

Fast forward a juny de 2018. Segon intent. Els cargols de la mangueta surten amb una mica d’esforç. Bé. Muntem els nous silentblocks Powerflex a l’autoblocant, muntem l’autoblocant al cotxe i oh, sorpresa, l’eix de transmissió és massa llarg i no entra. I no entra perquè l’autoblocant té una sortida cap a l’eix de transmissió diferent i tot és una merda i jo vull cremar el cotxe i comprar-me unes bambes i fer-me runner, que segur que tot és més fàcil.

Parlo amb el venedor, em diu que només hi ha dos llargades, contrastem mides, i quedem perquè m’envïi l’eix curt del NB2 1.8, que és el que toca. Tres dies després el rebo i aquest és el punt exacte en el que ens trobem avui.

Pel mig hi ha hagut algunes novetats “menors”. Vaig comprar pastilles Ferodo DS Performance, discos Ferodo (davant) i Necto (darrere), latiguillos metàl·lics Goodridge i líquid de frens de qualitat. Perquè sempre m’han ensenyat que si vull anar més ràpid el que haig de fer primer és millorar la frenada. Tot comprat a Opció Racing, a Terrassa.

També vaig comprar un faldó inferior a IL Motorsport. Pensava que seria més estètica que qualsevol altre cosa però em va alegrar veure que porta unes canalitzacions d’aire cap als frens força ben parides. A TR Lane vaig comprar unes barres. No són unes barres integrals, sino simplement les que queden per darrere del cap. Incorporen una barra per arnesos, tot pensant en una més que possible substitució dels seients originals per bàcquets a mig-llarg plaç. Algú ha dit Tillett?

I aquesta setmana al final m’he decidir i he optat per unes suspensions roscades BC Racing Type RS. Per què aquestes i no unes altres? Doncs perquè són les que m’ha recomanat en Serxio de One Lap Heroes, perquè té el cul pelat de rodar al Nürburgring amb MX-5 NAs amb diferents configuracions, i perquè no sóc gaire de trencar-me el cap.

No us penseu que no vaig mirar altres opcions: GAZ Gold, Tein, HSD, KW, Bilstein. O tenia referències de que eren un cagarro, o no en tenien de regulables en duresa i rebot per l’NA, o simplement costaven més que el propi cotxe. Al final, però, em vaig decantar per la opció més fàcil (i perquè a BC Racing responen molt ràpid, són molt atents, i ja m’han dit que m’ajudaran en el que calgui de cara a la homologació).

Ara falta que arribin, muntar-les, posar els reglatges oportuns, homologar-les, que serà la part entretinguda, i gaudir-les. Gaudir-les sobretot el proper 26 d’octubre, data del meu primer trackday al Nürburgring. Però d’això millor parlem un altre dia.

Renault 5 GT Turbo

L’altre dia li vaig desmuntar els dos fars.

I ja està.

 

 

Anuncis

Mäkinen i el RAC de 1975: la veritable història de l’Escrot

rac75_makinen

Us diré una cosa, però que no surti d’aquí. El nostre Escrot, el mateix que està parat des del passat Costa Brava a la espera de que se li revisi el motor, no és l’Escort MK2 que Timo Mäkinen va dur a la victòria al Lombard RAC Rally de 1975. Està pintat igual, retolat igual, porta els mateixos patrocinadors, però és una rèplica. No us ho esperaveu, eh? Per entendre millor per què l’anterior propietari va decidir decorar-lo amb els colors d’Allied Polymer us recomano l’article que Rallycast ha publicat al respecte — RAC RAlly 1975: Mäkinen gana, Waldegaard se desata.

Ja estem inscrits al Rally Costa Brava!

1378627_10151771729186785_929705306_n

Si no teniu plans pel 14 i 15 de març, aquí en va un: animar com bojos a l’Ignasi, en Lluís i l’Escrot en la 62ª edició del Rally Costa Brava. Ahir els organitzadors van publicar una primera llista d’inscrits en la que hi ha una mica de tot: un parell de Lancias 037, el BMW M3 ex-Basas d’en Francesc Gutiérrez, un bon grapat de Porsches 911, etc. L’Escrot està inscrit a la categoria de velocitat catalana, en la que també hi ha un BMW M3, un GT Turbo i un altre Escort MK1.

Continue reading “Ja estem inscrits al Rally Costa Brava!”

Chronodriver Winter Revival. Així va anar la pujada al Farell amb l’Escrot.

Escrot 2

Dissabte passat la meva senyora i jo vam prendre part a la Chronodriver Winter Revival, una pujada en costa de regularitat per vehicles històrics organitzada al Farell. Tal i com vaig mencionar en alguna ocasió durant la setmana passada, aquest ha estat el meu baptisme de rallyes, si és que podem anomenar així a la primera prova en la que surto on la carretera està tancada al trànsit. Per fer-ho tot una mica més interessant, el temps no ens va acabar d’acompanyar en tot el dia, amb pluges més o menys abundants i una boira que, en alguns moments, a dures penes donava per veure una quinzena de metres per endavant.

Continue reading “Chronodriver Winter Revival. Així va anar la pujada al Farell amb l’Escrot.”

Publicada la llista d’inscrits de la Pujada al Farell — Chronodriver Winter Revival.

1609863_597170750336294_251951430_n

Ja queda poc per la pujada al Farell que aquest cap de setmana organitza Chronodriver. Tot just ahir van publicar la llista definitiva d’inscrits, amb una barreja d’allò més interessant entre clàssics dels anys 50, com és el cas d’un Porsche 356A Carrera GS o un preciós Jaguar XK150S Roadster; cotxes de rallys més o menys preparats, com el nostre immaculat Ford Escrot MK2 o un Alpine A110 Grup 4; o esportius més modernets com el Porsche 911 Carrera 3.2 del meu amic Manel o un Renault 5 GT Turbo, entre d’altres.

Continue reading “Publicada la llista d’inscrits de la Pujada al Farell — Chronodriver Winter Revival.”

Pujada al Farell de regularitat per clàssics. La primera de l’any per l’Escrot.

1469797_586886738031362_623641642_n

L’any passat vam acabar la “temporada” — si és que fer dos rallyes es pot arribar a considerar una temporada — amb la Volta a Osona, una prova de regularitat on ens ho vam passar molt millor del que m’hagués imaginat. Amb el 2014 recen estrenat arriba la primera prova de l’any, també de regularitat, però amb un format que no té res a veure amb la prova osonenca — la pujada al Farell de regularitat per clàssics. Organitzada per Chronodriver, aquesta prova constarà de tres passades: una d’entrenaments i dues de cursa en la que els pilots hauran de clavar el mateix temps en cadascuna de les pujades.

Continue reading “Pujada al Farell de regularitat per clàssics. La primera de l’any per l’Escrot.”

Surt a subhasta un Ford Escort MK2 RS 1800 Grup 4 ex-Colin McRae

image (7)

Hi ha tres tipus de Ford Escort. Hi ha els Escorts històrics de veritat, aquells que en el seu dia van estar en mans de pilots com Ari Vatanen o Timo Makinen i en el currículum dels quals trobem victòries a proves mítiques com el RAC o el 1000 Llacs. Després hi ha l’Escrot, un cotxe únic que no admet comparació — ja que la perdria. I després hi ha un tercer grupet on hi ha Escorts que, tot i haver estat restaurats no fa gaire, compten amb arguments més que suficients per poder ser considerats tant o fins i tot millors que els originals. En aquest darrer grup hi ha l’Escort MK2 RS 1800 Grup 4 que avui ens ocupa, una unitat que en el seu dia va posar apunt el propi Colin McRae.

Continue reading “Surt a subhasta un Ford Escort MK2 RS 1800 Grup 4 ex-Colin McRae”

Volta a Osona. Això de la regularitat és molt millor del que em pensava

DSC03241

Dissabte passat vaig prendre part en el meu primer rally, entenent per rally un esdeveniments amb controls de pas, dorsal i transponder. Com ja us vaig comentar fa uns dies, es tracta de la Volta a Osona, darrera prova de regularitat de la temporada organitzada pel Clàssic Motor Club del Bages. No és un rally de velocitat com el Costa Brava, ni tampoc té el ressó d’altres proves de més nivell, però per un servidor de vostés, novell en tot això dels rallyes, la Volta a Osona va ser ben bé com prendre part al famós Rally Monte-Carlo.

Continue reading “Volta a Osona. Això de la regularitat és molt millor del que em pensava”

“Els dorsals eren la primera cosa que els espectadors veien dels meus Escorts.” — Ari Vatanen

tumblr_mvhqzpfDTG1rxobalo1_1280

The Escort suited my style as a glove fits a hand. It was so easy to drive that it must have guessed what I wanted to do. Side numbers were usually the first thing that spectators saw of my Escorts. And I had a smile on my face. — 1981 World Rally Champion Ari Vatanen

Molt fan del comentari sobre els dorsals, sent la primera cosa que els espectadors veien del seus Escorts. Gran cotxe i encara millor pilot.

Bloc a WordPress.com.

Up ↑