Adéu al BMW 320is E30. És el final d’una etapa, però també el començament d’un altre

Captura de pantalla 2014-11-27 a les 19.11.22

No sé si ho recordareu, però fa uns anys el meu germà va disputar alguns rallyes amb un BMW 320is E30. Era un cotxe molt divertit, amb mecànica de M3 i una perillosa tendència a posar-se de canto a les primeres de canvi. Va ser el cotxe en el que ell i en Lluís Comas van disputar el seu primer rally, un Rallysprint de Sant Julià de ja no recordo quan. Encara avui en dia recordo la desesperació de l’Ignasi quan se li va parar a la C-17 el dia abans de la prova…

Continua llegint

Anuncis

Consells de conducció: córrer en circuit (i 2)

Aquest article va ser publicat a MotorFULL el 13 d’octubre de 2011. Com que el blog d’Hipertextual està a punt de tancar la paradeta, he decidit publicar la entrada íntegra al blog (tal qual, és a dir, en castellà) abans de que no es perdi per sempre. Les fotos corresponen a unes tandes a Can Padró del 18 de desembre de 2011 a les que hi vam anar amb la Sabine.

IMG_0251

Correr en circuito se ha convertido en una de las pocas alternativas que nos quedan a los aficionados al motor, si lo que queremos es exprimir al máximo nuestros coches. Hace una semana hicimos una pequeña introducción sobre el tema, en la que básicamente hablamos sobre las cosas más importantes que debíamos tener en cuenta a la hora de meter nuestro coche en un circuito. Éstas podían resumirse en tres aspectos básicos: frenos, suspensiones y neumáticos. Hoy, sin embargo, me gustaría centrarme en lo que realmente importa: la conducción. Y es que de poco sirve tener un coche super efectivo si no sabemos como sacar de él el máximo partido.

Continua llegint

Consells de conducció: córrer en circuit (1)

Aquest article va ser publicat a MotorFULL el 5 d’octubre de 2011. Com que el blog d’Hipertextual està a punt de tancar la paradeta, he decidit publicar la entrada íntegra al blog (tal qual, és a dir, en castellà) abans de que no es perdi per sempre. Les fotos corresponen a unes tandes al Circuit de Catalunya a las que hi vaig anar l’1 de maig de 2011 i que per alguna màgica raó mai vaig acabar publicant al blog (tot i el AE86!).

Hachiroku 5

Desde hace unos cuantos años, el número de radares y de coches patrulla en nuestro país no ha parado de crecer de forma exponencial, hasta el punto que, a día de hoy, salir a dar una vuelta con el coche se ha convertido prácticamente en un deporte de riesgo… de riesgo a ser multado con 300€ y a que te retiren un buen puñado de puntos del carnet de conducir. Visto el panorama, pues, no es de extrañar que el número de circuitos en nuestro país no haya hecho más que aumentar, de la misma forma que lo hecho el de empresas organizadores de eventos en los mismos.

Continua llegint

Meriveyron, un petit tribut al millor cotxe de la història

A LE MANS EN BONA COMPANYIA

Admeto que el títol pot resultar una mica confús. Al obrir l’enllaç segurament pensaveu en un Ferrari F40, o en un McLaren F1. Doncs sento dir-vos que la entrada d’avui us decepcionarà. O no. Aquesta entrada va d’un dels millors cotxes de la història, un cotxe que tot i ser probablement la darrera opció que es compraria una persona a qui li apassiona el motor, probablement ha fet i ha viscut molt més que qualsevol Porsche, Ferrari o Lamborghini que pogueu trobar pel carrer. I ho dic en serio. Molt més. La entrada d’avui és un petit tribut fotogràfic al Meriveyron.

Continua llegint

Tan de bo hi haguessin més circuits com Brands Hatch

Tot i que Silverstone i Donington Park sovint s’emporten tots els titulars — coses de tenir la Formula 1 i el mundial de MotoGP — sempre he pensat que quan parlem circuits no hi ha cap com Brands Hatch. A diferència dels soporífers circuits dissenyats per Hermann Tilke, el circuit britànic té el que per mi hauria de tenir tot circuit: pujades i baixades, canvis de nivell. Això és el que fa entretingut un traçat i no el que ens preten vendre el dissenyador alemany juntament amb en Bernie Ecclestone.

El video que obre aquesta entrada és un bon exemple d’això que dic. Tot i que dintre el cotxe sempre creuo els dits perquè no hi hagi bofetades, admeto que com a tot bon aficionat i espectador, una mica de xapa i pintura mai fa mal. El campionat no és altre que la Clio Cup — amb retransmissió en directe per televisió, per cert. D’entrada tenim una graella on els participants sembla que surtin de quatre en quatre. Si això li sumes una pista estreta amb grans desnivells, el festival està servit.

Les imatges corresponen al cap de setmana passat, on també es va disputar la primera ronda del competit BTCC britànic. En aquest també va haver gresca de la bona, sobretot després que un dels participants comencés a perdre oli just en plena frenada. Fes-ti-val.

Via Racing Gang

De Caldes de Boí a l’Estany de Cavallers

Com ja ha comentat a la entrada del Lamborghini de pagès, aquest cap de setmana he estat donant tombs per la Vall de Boí. La veritat és que feia molt de temps que tenia ganes d’anar-hi, així que a la que els meus amics em van regalar un Smartbox d’aquests, no m’ho vaig pensar dues vegades. El nostre hotel — Hostal La Plaça — estava a Erill La Vall, just al davant de l’esglèsia romànica de Santa Eulàlia d’Erill La Vall. El primer que vam fer al llevar-nos va ser pujar fins a l’Estany de Cavallers, el punt més alt fins al que es pot arribar amb cotxe, i haig de dir que val molt la pena. Moltíssim. La carretera és espectacular: estreta, revirada, 100% de muntanya i amb unes vistes a (i des de) la presa d’escàndol.

Tan maca era, de fet, que vam decidir grabar-la amb la GoPro. La música és obra de John Murphy, i porta el títol de Strobes (Adagio in D Minor). La vaig descobrir en un video promocional d’aquests que es repeteixen una vegada i un altre a les pantalles Full HD de trope-mil polzades que hi ha als centres comercials, i correspon a un video IMPRESCINDIBLE de nom Landscapes: Volume Two de Dustin Farrell. Tot sigui per no sentir el nefast so del motor del Meriva… Continua llegint

El Ral·li Sprint Sant Julià, vist des d’un angle diferent

El passat cap de setmana es va disputar el Ral·li Sprint Sant Julià, prova inaugural de la temporada — tot i que no puntuable per cap campionat — en la que el meu germà va participar amb la Sabine co-pilotat, com sempre, per l’il·lustríssim Lluís Comas. En aquesta ocasió, el nivell de la competència i alguna que altre errada van fer que l’Ignasi s’hagués de conformar amb la cinquena posició del Grup 7, després de perdre el quart lloc en el darrer tram quan un guarda-rail es va creuar en el seu camí.

Durant el rally, el meu germà es va dedicar a provar nous angles amb la GoPro, i aquest és el primer resultat. El tema és que la organització només permet portar càmeras subjectes a les barres de protecció, el que limita força les opcions a l’hora de triar l’angle òptim. De totes formes, el seu co-pilot encara m’ha de passar els videos onboard convencionals, així que tan bon punt els tingui els publicaré per aquí.


En Roger, gran seguidor d’aquest blog, bon amic i millor persona, ha publicat algunes fotos espectaculars. Jo amb una mica de sort les tindré enllestides demà, tot i que tampoc espereu gran cosa: en proves com aquesta estic més pendent de fer de relacions públiques de mon germà — i una mica de vida social també, per què negar-ho? — que no pas de tirar fotos, així que ha sortit el que ha sortit…

Per a qui li interessi, aquí està el video de l’intercanvi d’opinions entre l’Ignasi i el guarda-rail a la tercera (i darrera) passada del tram de Collsaplana. Només cal una mica de sorra a l’entrada del revolt i arribar un pèl massa ràpid per acabar de liar-la. Amb una mica de sort només haurà estat això que es veu al final del clip: un capó abonyegat i un far trencat. Aquesta tarda ho descobrirem, creuem els dits. Sobre la edició, ho sé, és patètica…