Tan de bo hagués comprat un RS2 quan encara es podien comprar

Ho admeto: sempre he tingut un no-se-què pels familiars ràpids. No em pregunteu per què: la practicitat, les prestacions, la possibilitat d’anar de vacances amb la familia i de passada fer un sub-8 al Nürburgring. Coses. En el fons crec que a ningú se li escapa que ni són bones opcions pel dia a dia, per allò de gastar 15 litres cada 100 kilòmetres, ni tampoc  grans esportius per rodar en circuit. Però ei, a qui coi li importa?

Continue reading “Tan de bo hagués comprat un RS2 quan encara es podien comprar”

Anuncis

Els ral·lis són una merda, però una merda molt adictiva

A poc que em seguiu per les xarxes socials sabreu que fa cosa d’un mes vaig debutar en el meravellós món dels ral·lis. Si per contra sou dels que no teniu ni twitters, ni facebooks ni instagrams no us amoineu que ara us en faig cinc cèntims.

Continue reading “Els ral·lis són una merda, però una merda molt adictiva”

De ruta amb l’MX-5: entre la Garrotxa i França

Si hi ha una cosa que ens agrada fer a la meva senyora i a mi és fer ruta en cotxe i perdre’ns per carreteres comarcals. Quan més remotes i recòndites, millor. En aquest cas la excusa bé s’ho mereixia, doncs celebràvem el nostre cinqué aniversari de noces, que es diu aviat. Vam endollar el nen als avis, vam agafar el Mazda i dissabte a primera hora ja estàvem enfilant la C-17 en direcció a Vidrà, punt de partida d’una ruta que ens va portar de la Garrotxa a l’Empordà passant per França. Continue reading “De ruta amb l’MX-5: entre la Garrotxa i França”

El viatge més èpic de la meva vida. Part 3

A poc que en els darrers anys hagueu seguit aquest blog — els comptes de Facebook i Twitter són una mica més actius — sabreu que la constància mai ha estat un dels meus forts. Allò que comences a escriure molt animant, amb moltíssimes coses a explicar: dos mil paraules, tres mil, cinc mil. En un acte de caritat humana decideixes dividir la entrada en tres o quatre parts per facilitar una mica la lectura, que quan em poso no hi ha qui em pari i tampoc és qüestió de matar-vos d’avorriment. Acabes la primera part, poc després comences amb la segona… i de sobte et poses amb un altre tema i la crònica queda més penjada que un fuet. Tot un clàssic a Colla Verglas, i més ara que sóc pare.

Continue reading “El viatge més èpic de la meva vida. Part 3”

Tornant a Le Mans en el F1 GTR. L’èpic viatge de Ray Bellm a Le Mans 1997

Us imagineu que el mes que ve Tom Kristensen decideix treure el cap a les 24 hores de Le Mans en el mateix Audi R18 e-tron quattro en el que l’any passat va acabar en segona posició? No parlo de arribar al circuit i fer-se quatre fotos, no. Parlo de conduir-lo des de la seu d’Audi Sport fins al circuit francés, per carretera. Doncs això és més o menys el que va passar l’estiu de 1997 quan Ray Bellm va viatjar des del Regne Unit fins a la ciutat francesa en el seu McLaren F1 GTR, xassís 012R, el mateix en el que l’any anterior havia acabat en novena posició, i el mateix també amb el que es va proclamar campió de les BPR Series la temporada 1996.

Continue reading “Tornant a Le Mans en el F1 GTR. L’èpic viatge de Ray Bellm a Le Mans 1997”

Una visita guiada al museu ‘ocult’ de Toyota Motorsport GmbH

No sé què tenen els magatzems ‘secrets’ i museus ‘ocults’ que m’atrau tant. Alguns són més secrets que d’altres, cas de les instal·lacions on McLaren tots els monoplaces de Formula 1 de la era Ron Denis. Altres s’han obert al públic en comptades ocasions, com és el cas del ‘magatzem’ anex al Porsche Museum o les instal·lacions d’Audi. El cas de Toyota, entenent Toyota com a Toyota Motorsport GmbH o TMG, entra més aviat en la segona categoria: ja vam parlar d’aquestes instal·lacions arrel d’un reportatge de SPEED HUNTERS, i avui tornem a fer-ho gràcies a un video de XCAR al respecte…

El dia que el Ferrari 288 GTO va tenyir de rosso corsa el Circuit de Catalunya

28815

Fa unes setmanes 8000vueltas va publicar un completíssim article sobre al Ferrari 288 GTO. És el típic article al que ens té habituats Ramon Roca, amb sobredosi dades i informació. Donant un cop d’ull a les fotos que il·lustren la entrada, m’ha fet gràcia trobar-ne una de meva: la que vaig fer a la trobada que es va organitzar al Circuit de Catalunya per celebrar el vint-i-cinqué aniversari de l’esportiu italià. La foto té la seva història: els participants van fer un grapat voltes al traçat i, en una d’elles, un suís va perdre el control del seu GTO a la frenada d’entrada a l’estadi. Dos centímetres més a la dreta i tenim trinxada popular a la putanesca…

Continue reading “El dia que el Ferrari 288 GTO va tenyir de rosso corsa el Circuit de Catalunya”

Perquè no hi ha res com comprar-se un Porsche a l’altre punta del continent

yr-oleary-porsche-8

Si teniu previst fer un viatge llarg en un clàssic heu d’assumir que les coses se’n poden anar a la merda en qualsevol moment. Ni tan sols coneixent el cotxe i tenint-lo en perfecte estat de revista evitareu una potencial trencadissa: jo mateix vaig haver de patir en primera persona el trencament del cable del embragatge quan tornava del Nürburgring en el GT Turbo. I això que el cotxe anava com un rellotge!! Coses que passen. Clar que pitjor panorama tenim si el cotxe en qüestió és un complet desconegut, cosa que passa sovint quan comprem clàssics de segona mà.

Continue reading “Perquè no hi ha res com comprar-se un Porsche a l’altre punta del continent”

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑