Primeres imatges Citroën C-Elysée WTCC de Sebastien Loeb

citroen-c-elysee-wtcc-01-dm-700px

Quan Citroën va anunciar que Loeb deixava el mundial de rallyes per embarcar-se en una nova aventura al WTCC de la mà del fabricant francès, qui més qui menys va al·lucinar en colors. De tots és coneguda la afició del pilot francés per les curses de circuits (sense anar més lluny el vam poder veure al Circuit amb la Porsche Supercup). El que ja no era tan congut era l’interés de Citroën pel WTCC, una disciplina tan aparentment allunyada del mundial de rallyes. Doncs bé, la espera s’ha acabat: amb vostés el nou C-Elysée WTCC amb el que Loeb participarà al WTCC la temporada vinent.

Continua llegint

Què accelera més ràpid: un Ariel Atom, una superbike de BMW o el DS3 de Liam Duram?

Captura de pantalla 2013-05-08 a la(s) 12.03.58

Ahir parlàvem d’un duel moto-cotxe amb Marc Màrquez i Laia Sanz com a protagonistes. Tot i que no estava del tot malament, al costat d’aquest que us ensenyaré ara la veritat és que té molt poc a fer. La idea és simple: reunir en una recta interminable al cotxe de carrer més bèstia que es pot comprar avui en dia, a la superbike més ràpida i al cotxe de competició més animal, per veure quin dels tres és el més ràpid en recòrrer un quart de milla.

Continua llegint

19 allée des Marronniers — la història de Citroën Sport resumida en un documental

citroen

Sembla que la cosa va de documentals. Després de la breu història de Red Bull Racing resumida en un video de 30 minuts i del documental sobre Ayrton Senna que vaig publicar ahir, avui toca deixar la Formula 1 per parlar de rallyes. Concretament, de l’equip i la marca que ha dominat el mundial des de mitjans de la dècada passada, pràcticament sense oposició — Citroën Sport. 19 allée des Marronniers, títol del documental, és la direcció de la seu de l’equip a Versailles, les instal·lacions d’on han sortit, entre d’altres, els Xsara, C4 i DS3 WRC amb els que Seb Loeb ha dominat amb mà de ferro el mundial.

Continua llegint

Coses a fer amb el peu esquerra dalt d’un cotxe, per Mikko Hirvonen

Els canvis seqüencials com els que es fan servir al Mundial de rallyes han perdut tota la màgia que tenia un bon canvi manual — o fins i tot algún seqüencial “mecànic” com el que tenim al Clio. Ara ja no cal fer el punta-taló, simplement s’ha de frenar fort i deixar que la electrònica faci la resta. No obstant, tal i com demostra Mikko Hirvonen en el video que obre aquesta entrada, el peu esquerra encara té coses a dir. Sobretot quan parlem de rallyes on s’agafa moltíssima velocitat i on el control del cotxe a mitja creuada ha de ser total — com passa a Suècia o Finlàndia.

Per cert, no sé si us heu quedat amb el detall, però entre el minut 0:14 i el 0:35, el paio no deixa d’accelerar en cap moment. A fondu rigurós. Tota l’estona. Fascinant.

Via Autoblog

Coses que et trobes per París quasi sense voler-ho…

El passat més de setembre vaig tenir la sort de ser convidat al Ford Blogger Rally, un esdeveniment de quatre dies en el que uns quants bloggers d’arreu del món vam anar de París a Frankfurt fent diferents activitats pel camí — com provar el nou Ford Focus Sportbreak, visitar la fàbrica de Ford a Saarlouis o assistir al IAA Frankfurt. Si no recordo malament, tot va començar un dissabte. El meu avió segurament va ser un dels primers en aterrar a París, tenint en compte que a mig matí ja estava rondant per la capital francesa i que la primera presentació no tindria lloc fins a les 19:00. Això em donava una mica de marge per fer una de les coses que més m’agraden: car spotting.

L’hotel estava situat a pocs metres dels Champs-Élysées, a cop de pedra de l’Arc del Triomf. La ruta que vaig fer consistia en baixar per la gran avinguda fins a la Place de la Concorde, fer una parada ràpida al Hotel de Crillon, on fa uns anys vaig veure el meu primer Bugatti Veyron “al carrer”, aparcat al costat d’un Ferrari Enzo, agafar la Rue de Rivoli fins a la Rue de Castiglione, girar a ma dreta i d’allà amunt fins a la Place Vendôme. Continua llegint

Prova: Citroën C4 1.6 eHDi Airdream CMP Exclusive

Fa un parell de setmanes vaig tenir la oportunitat de probar el nou Citroën C4 per Motor.cat. La versió en concret equipava el motor 1.6 eHDi turbo-diesel de 110 cavalls, acoplat a un canvi manual d’accionament pilotat (CMP) que només podria definir amb una paraula: desastrós. En mode manual era lent, i en mode automàtic, a més a més de lent, també era imprecís i feia el que li donava la gana.

El cotxe comptava amb l’acabat Exclusive, el que es tradueix amb un equipament no (literalment) no hi falta de res. Clar que a vegades voler tenir-ho tot pot provocar efectes no desitjats, i en aquest cas, el volant estava tan plagat de botons, rodetes i polsadors que per fer una cosa tan sencilla com pujar el volum de la ràdio, un s’havia de treure una llicenciatura en enginyeria tècnica per aconseguir-ho.

No tot han de ser coses negatives, clar. El sostre solar era taaaaan gran, que un tenia la sensació d’estar conduïnt en un descapotable… amb l’avantatge de no acabar despentinat a les primeres de canvi. Si m’hagués de quedar amb només tres coses a destacar, aquestes serien el sostre, l’equipament i el preu. Les tres pitjors? El canvi, el fre de mà i el volant multi-funció.

Per més informació, trobareu la entrada a Motor.cat i la galeria completa al meu Flickr.

Top Gear al Gran Premi de Monte-Carlo (i altres conseqüències de la cursa)

Ahir, els afortunats que van poder veure el Gran Premi de Monaco van disfrutar d’una de les curses més emocionants que es recorda al Principat. Desgraciadament, compromisos familars em van impedir poder-la disfrutar de principi a fi, però per sort hi ha coses com Twitter, que et permeten possar-te al dia sense aixecar massa suspicàcies entre els convidats. El fet és que després de veure les repeticions i els resums pertinents em quedo amb una idea: Lewis Hamilton agradarà més o menys, però el fet és que la graella de la Formula 1 necessita més pilots com ell: pilots que no es conformen, pilots que arrisquen, pilots que s’equivoquen, pilots que ataquen. Estareu d’acord o no amb el que fa, però al cap i a la fi, la Formula 1 és un espectacle, i com a tal… necessita pilots com el britànic.

De l’incident amb Massa… que voleu que us digui. Es va precipitar a la paella (que amb tans canvis de nom ja no sé com es diu: Loewes? Grand Hotel?) tot i que Massa va tancar la porta a la seva manera. Amb Maldonado, tres quarts del mateix: Lewis arrisca, fot roda, però l’altre traça com si no hi hagués ningú a l’interior. Accidents de cursa en ambdós casos, en la meva opinió.

El fet és que el paio, amb tants viatges a Direcció de Cursa, comença a estar fins els collons de tot plegat, i així ho ha deixat clar a la BBC, arrivant a dir (en un to una mica irònic, crec intuïr) que tot es deu a que és negre (una frase que ni el meu germà hagués dit millor):

En un altre ordre de coses, i per desdramatitzar una mica tot plegat, els paios de Top Gear també es van deixar veure per Monaco. Fa uns dies ja van ser caçats a Itàlia al volant d’un Citroën DS3 Racing, d’un Abarth 500C Esseesse i d’un Renault Clio Sport, però haig d’admetre que no me’ls esperava per Monte-Carlo. Sembla que el que van fer va ser una mena de curs accelerat al traçat de Gran Premi: Bernie Ecclestone amb Jeremy Clarkson, Chris Horner (el jefe de Red Bull) amb Richard Hammond… i un Flavio Briatore que ha guanyat MOLTS kilos en els darrers mesos al costat de James May (aka Captain Slow). La cosa té la seva gràcia:

El resultat del Gran Premi, resumint, és el que és: un Vettel que surt de Monte-Carlo més líder que mai, un Alonso que és capaç de treure el 150% d’un cotxe mediocre (i si no, només heu de veure on ha estat en Massa durant tot el cap de setmana)… i un Hamilton que sempre va en superattack mode. Sempre. Em declaro fan. Ja tinc ganes que arrivi Montreal (el meu circuit favorit!)…