Així d’abandonada està avui la fàbrica de De Tomaso

072743916-e35be1e4-7ca3-4968-8c22-23c19dcb51ab

Tot i que els indrets abandonats són d’alló més fotogènics, s’ha de reconèixer que a vegades sap greu veure segons què. Això és si més no el que he sentit al veure la galeria de fotos de la fàbrica de De Tomaso que ha publicat La Reppublica. Entre la runa i la merda que hi ha escampada per les instal·lacions podem trobar els motllos d’un Pantera que mai arribaríem a veure, alguna carrosseria de Guara i poca cosa més. Per posar-se a plorar…

Continua llegint

El retorn de De Tomaso, pffff…

Una de les grans noticies del Saló de Ginebra, que en dues setmanes obrirà les portes, és el retorn d’una marca històrica com De Tomaso. La marca italo-argentina va viure els seus dies de glòria durant els anys setanta, amb models tan espectaculars com el Pantera o el Mangusta. Desgraciadament, un seguit de males decisions van enviar al petit fabricant de pet cap a la bancarrota l’any 2004.

Ara, gràcies a la inversió feta per un industrial italià, i a l’acord al que s’ha arribat amb Pininfarina, empresa que cedirà part de les seves instal·lacions per poder fabricar els nous models de la marca, tot sembla estar llest pel renaixement de la històrica marca. La pregunta és: amb quin model? Una versió modernitzada del Pantera, amb el motor del Shelby GT500 i un disseny purament italià? No. Algo més radical, en la línia del Mangusta i la seva agressiva estampa? Tampoc.

Res més lluny de la realitat. M’imagino que els encarregats de prendre les decisions a la recent ressucitada De Tomaso no tenen ni idea de cotxes, perquè si no no m’explico com poden haver arribat a la conclusió que la millor forma de reviure una marca com De Tomaso era amb un mamotreto igual d’horrible que el BMW Serie 5 GT en el que sembla que s’ha basat. En serio: en que cony pensaven?

Ambició no els hi falta, la veritat. Pensen produir 3.000 unitats per any… d’això. I en un futur (un futur que a dia d’avui veig molt negre) no descarten augmentar la producció amb dos models més: un sedan esportiu al estil CLS de Mercedes-Benz, i un esportiu-esportiu. Molt em temo que aquest últim arribarà quan ja sigui massa tard…

Imagino que a aquestes alçades ja poc importa, pero el nou De Tomaso SLC Concept equiparà un V8 de 500 cavalls, tot i que també es podrà optar per un V6 de 300, i un V6 turbo-dièsel de 250. La pregunta és: amb quin us quedeu? amb això? o amb un Porsche Cayenne? Patètic.

Via Autoblog.

PD.- Sens dubte, el #etfelicitofill d’avui va per ells…

De Tomaso Guarà

El De Tomaso Guarà és probablement un dels De Tomasos més desconeguts. Fabricat del 1993 al 2004 (quan la empresa va ser liquidada), estava basat en el Maserati Barchetta Stradale de 1991. En total no s’en van fabricar gaires: 10 o 12 Barchettas, uns 50 coupes… i alguns Spyders. Quasi tots ells equipaven un motor V8 d’origen BMW, amb 4 litres de cilindrada i uns modestos 272 cavalls… tot i que les darreres versions portaven un Ford V8 de 4.6 litres i 320 cavalls provinent del Ford Mustang Cobra. Fabricat amb fibra de vidre i kevlar, al voltant d’un xasís d’alumini, el pes no pasava dels 1200 kilos, cosa que el permetia accelerar fins a 100 km/h en menys de 5 segons i agafar una velocitat punta de 275 km/h.

A Autoblog ha aparescut un a la venda a California, equipat amb el motor Ford, per uns $100,000.-. No se si és molt o poc, però tenin en compte que és el darrer De Tomaso en fabricar-se, que només se n’han fabrican uns 70 i que sota la carrosseria de fibra s’hi amaga un autèntic cotxe de curses… no crec que el venedor vagi gaire desencaminat.

Trobat a Autoblog.

De Tomaso Vallelunga

de-tomaso-vallelungaQuan un pensa en De Tomaso – automàticament li ve al cap la imatge d’un esportiu italià amb un gran V8 americà. Aquesta ha esat la marca d’identitat tant del Mangusta com del posterior Pantera – i que la majoria de gent associa amb el constructor italo-argentí. Però el primer De Tomaso era una mica diferent…

Alejandro De Tomaso va ser un pilot, durant els anys 50 i 60, amb relatiu èxit, que va pilotar per marques com Maserati o OSCA. Cap a mitjans dels 60s, juntament amb la seva dona (també pilot, d’origen americà) van decidir començar a construir els seus propis cotxes, bàsicament monoplaces de Formula 2 i Formula Junior. Per tal de poder financiar aquesta aventura, l’argentí va decidir provar sort amb cotxes de carrer. I és en aquest punt on va aparèixer el De Tomaso Vallelunga, anomenat així en honor del circuit italià, per ser un dels favorits del pilot-constructor italo-argentí. El cotxe es va presentar al Saló de Turí de 1964, i va ser construit en alumini per Carozzeria Fissore – equipant un motor Kent d’1.5 litres procedent d’un Ford Cortina. De Tomaso esperava poder vendre el model a alguna marca important, però degut al poc interés… va decidir encarregar a Ghia (que posteriorment passaria a ser propietat de De Tomaso) la producció d’aquest cotxe.

de-tomaso-vallelunga-blancEl motor, situat en posició central, comptava amb doble carburadors Webber, i donava 105 cavalls… suficients per moure els 725 kilos que pesava el cotxe fins als 210 kilòmetres per hora, una velocitat prou respectable per un 4 cilindres de l’època. La carrosseria del concept estava feta en alumini però per la versió definitiva es va optar pel kevlar i fibra de vidre. I també procedent del món dels Formulas venia la idea d’equipar el Vallelunga amb discs de fre a les 4 rodes. Els primers cotxes que es van fer el 1964 portaven un canvi d’origen Volkswagen de 4 relacions, muntat en posició transaxle, mentre que unitats posteriors ja equipaven canvis de 5 velocitats.

El Vallelunga va ser un dels primers (si no el primer) cotxes de carrer en tenir el motor en posició central. El 1965 es va presentar el Lotus Europa, però no era ni de bon tros tan atractiu com el De Tomaso, que inspirava el seu disseny en part en el Ferrari 250 LM. Encara a dia d’avui es discuteix que va ser el primer en donar amb la idea d’aquesta tecnologia: Alejandro De Tomaso o Colin Chapman? Malauradament, constants problemes de vibracions i un xasís no tan rígid com s’esperava que fos, van fer que Alejandro De Tomaso ràpidament passés a pensar en el substitut del petit Vallelunga – aquest cop, no obstant, equipat amb un motor Ford Boss 302 V8 procedent del Mustang. Aquest cotxe seria el De Tomaso Mangusta.

de-tomaso-vallelunga-rearNomés s’en van fabricar 50 unitats, construides per Ghia entre 1964 i 1968, a les que s’ha de sumar 5 unitats Competizione i Spyders amb el motor potenciat fins els 130 cv… i 3 prototips. Tot i així, el nombre d’unitats construides és una cosa que encara a dia d’avui no està clara.

El fet de ser el primer De Tomaso de carrer, un dels primers cotxes en equipar el motor en posició central… i els limitat nombre d’unitats en que es va construir (de les quals es pensa que només deuen quedar una vintena mal contada) – són els motius que el fa tan rar i tan buscat – amb preus que en l’actualitat es mouen al voltant dels 100,000.- €.

Més info a Wikipedia i a Jalopnik. Trobareu un registre mundial amb una vintena d’aquests Vallelunga en aquest enllaç de QV500, incloent nùmero de xasís. I també un interessant article amb fotos i abundant informació en aquest enllaç de European Car.