Gerard Lopez és l’aficionat als cotxes que a tots ens agradaria ser

L’altre dia em vaig creuar amb unes fotos a Tumblr que em van deixar al·lucinat. En elles hi apareixia Gerard Lopez, co-propietari de Genii Capital — el fons d’inversió que fa un parell d’anys es va fer amb el control de Lotus F1, escuderia anteriorment coneguda com Renault F1 — i membre del Consell d’Administració de Lotus Cars. És, per així dir-ho, el jefe de Kimi Raikkonen i Romain Grosjean. Aquestes imatges eren part d’un article publicat per Top Gear en les que Lopez mostrava orgullós la seva col·lecció de cotxes. Certament, el títol de “la millor col·lecció de cotxes… del món” no podria ser més adient.

Gerard Lopez va nèixer a Espanya fa 39 anys, tot i que es va educar als Estats Units. Domina 7 idiomes diferents i està implicat en una seixantena de empreses centrades en el món de la tecnologia. Start-ups, software i coses d’aquestes. A primer cop d’ull sembla el típic paio amb un forat a la butxaca, el típic jove a qui li agrada fotre’s una ampolla de champagne de 3.000 euros al típic club d’en Briatore, i el típic home de negocis que ha fet de la Formula 1 el que és avui en dia: una merda. No obstant, donant un cop d’ull als cotxes que amaga en una nau a poc més de 10 kilòmetres de casa seva, una cosa queda clara: Gerard Lopez és l’aficionat als cotxes que a tots ens agradaria ser.

Continua la lectura de “Gerard Lopez és l’aficionat als cotxes que a tots ens agradaria ser”

La persecució de Bullit, en versió 2012

La persecució de la pel·lícula Bullit és una de les millors que hi ha a la història del cine. Protagonitzada pel Ford Mustang Fastback d’Steve McQueen i un sinistre Dodge Charger R/T conduit pels dolents de torn, perseguint-se amunt i avall pels carrers de San Francisco, per mi compta amb tots els ingredients que ha de tenir una bona persecució: tensió, una banda sonora que enganxi i — sobretot — autenticitat. I aquesta persecució d’això últim en té… i molt.

En un dels capítols de la sèrie de televisió Alcatraz (S01E13) van voler rendir un particular tribut a aquesta escena mítica de Bullit enfrontant de nou un Mustang amb un Charger. No obstant, aquí els 7.2 litres del motor del Charger R/T original baixen fins els 5.7, mentre que en el cas del Ford, la baixada va dels 6.4 ald 5.0 litres. Coses del downsizing. Tot i així no hi ha motius per queixar-se, oi? Per desgràcia, el que no han pogut emular en aquesta particular recreació és el coolness del irrepetible McQueen. En fi.

Continua la lectura de “La persecució de Bullit, en versió 2012”

Qui vol una rèplica quan es pot tenir l’original?

Creuar-te amb rèpliques de cotxes de competició és algo força habitual, especialment quan parlem de clàssics. Hi ha rèpliques de Porsche 911 Carrera RS, de Fiat 131 Abarth, de BMW M3, de Seat 124-1430, etc. A vegades hi ha rèpliques tan ben parides que fins i tot superen a l’original. Aquest no és el cas del Dodge Viper GTS-R que veieu a les imatges.

L’orgullós propietari d’aquest Viper va adquirir-lo l’any 2010, i es tracta d’una unitat que va competir durant la temporada 1998 de la ma de l’equip Zakspeed. No obstant, la intenció d’aquest alemany no és fer-lo servir en circuits, que és allò pel que va ser dissenyat. No. Aquest home el que vol és poder circular amb ell per la carretera, com qui va amb un Fiat Panda a comprar el diari. Amb aquest objectiu en ment, l’orgullós propietari va decidir deixar-lo en mans de Heurich Classics, un especialista a qui li va encarregar la missió de fer les modificacions necessàries per poder convertir el seu somni en realitat.

Després de retirar el generós difussor posterior, de muntar un fre de ma i modificar tant pinces com pastilles per d’altres més civilitzades, després d’augmentar l’angle de gir, d’instal·lar un seient adicional i de muntar penumàtics de carrer, al propietari encara li quedava una cosa per fer: pintar el seu Viper GTS-R amb els colors de la unitat que es va fer amb les 24 hores del Nürburgring de 1999, patrocinada per Hasseroder. És pot ser més crack?

El resultat és un cotxe calçat amb un motor V8 de 6.2 litres capaç de rendir 600 CV, amb un canvi manual de sis relacions signat per Tremec i amb un pes situat en els 1.350 kilos. Quasi res. El que he dit al principi: qui vol una rèplica quan pots tenir l’original?

Més fotos i info: Carscoop

Dilema del dia: BMW E92 M3 o Dodge Charger de 1969?

Que preferiu: un BMW E92 M3, símbol de la perfecció i la enginyeria alemana, amb un potent 4.0 V8 de 420 CV sota el capó, i capaç de plantar-li cara a mites com el Porsche 911; o un Dodge Charger de 1969, equipat amb un descomunal V8 de 7.0 litres de cilindrada i canyeria directe? Difícil elecció, oi?

Ha mort Peter Yates, el director de Bullit

Probablement el nom de Peter Yates no us soni de res. Normal. A mi tampoc em sonava fins que aquest matí he llegit sobre la seva mort. Peter Yates és el director d’una de les pelis que més m’agraden – probablement perquè Steve McQueen és un dels actors que més admiro – i que segur que heu vist algun cop: Bullit. Bé, no se si la peli sencera… o només els 10 minuts de persecució pels carrers de San Francisco entre el Ford Mustang Fastback de McQueen i el Dodge Charger R/T 440 dels dolents. Cine del bo, en estat pur.

Via Jalopnik.

Guia pràctica per rebentar el motor d’un Dodge Neon

Aquí va una guia pràctica per convertir-te en un hit de YouTube, un heroi d’internet. Només cal un Dodge Neon, i la voluntat de convertir-se en una estrella davant de 6.000 milions de potencials espectadors. És una guia simple, només tres senzills passos… i després: glòria. I una factura exorbitant. I la dignitat dinamitada… també.

Pas 1: Engegar el motor. Preferiblement en fred.

Pas 2: Pujar-lo de voltes fins al tall d’injecció. Aguantar-lo en aquest punt tant de temps com sigui humanament possible.

Pas 3: Intentar que el pas anterior es realitzi amb un embrague en mal estat. En el seu defecte, trepitjar lleugerament el pedal del embragatge mentre es porta a terme el Pas 2. El resultat no hauria de diferir gaire.

Després només cal esperar. Que la física ja s’encarregarà de la resta.

Pot ser amb un video la cosa queda més clara… que com es diu sempre, val més una imatge que mil paraules.

El que em sorprén més d’aquests casos, és que sempre, després de veure trinxades com aquesta… els “creadors” del video decideixin penjar-lo a internet igualment. Em resultat fascinant. És que aquest tiu no veia que no sortia fum de les rodes? És que no es donava compte que les rodes ni tan sols es movien? És que no olorava el perfum d’embrague sucarrimat? Es que es de ser inútiles, eh?

Font: Autoblog

Dodge Viper: ideal per fardar… fins que passa el que passa

Aquí va la enèssima entrega del payaso-fardón amb el super-esportiu de torn. En aquest cas ens trobem a Chile… i tenim el clàssic personatge impacient, que cansat d’estar encallat entre dos camions al carril esquerra, decideix avançar-los per la dreta. L’únic problema és, com passa quasi sempre, que a la dreta els cotxes van sensiblement més a poc a poc. El resultat? Doncs el que tots esperavem. Només em sap greu pel pobre paio de la furgoneta blanca…

Font: Jalopnik | Autofiends | WorldCarFans

Un munt de ferralla americana… amb sorpresa

rustytrunk-with-viper-engine

Sleeper” és una paraula que fan servir els anglo-saxons per definir un cotxe que, tot i mantenir una aparença de cotxe normal i corrent, amaga prestacions de primer nivell. Deixant a banda els cotxes de tunning… qualsevol berlina de representació com el E55 AMG o el M5 serveixen… o qualsevol Audi familiar. La prova del cotó és senzillament preguntar-li a la parenta “quants cavalls creus que té” – que segur que falla.

En aquest cas… que tenim? Doncs un vell i atrotinat pickup Ford Mercury… oxidat a més no poder, i amb una imatge bastant pésima. Ningú apostaria a que aquest cotxe és capaç d’arribar als 100 km/h. Segur?

rustytrunk-with-viper-engine2

ZRASCA!!! Oh, sorpresa. Un motor V10 de 8 litres d’origen Viper… i amb prop de 500 cavalls sota el capó. Un sleeper en tota regla.

Trobat a Will Dunkin Blog.

Bloc a WordPress.com.

Up ↑