Ferrari presenta la versio ‘aperta’ del 458 Scuderia

Ferrari-458-Speciale-A-3

Avui Ferrari ha presentat la versió descapotable del 458 Speciale. A grans trets podríem dir que té tots els ingredients que un fanàtic de la casa italiana busca en un esportiu de Maranello: molts cavalls, una molt bona banda sonora i una estètica que faci girar caps. A mi no m’agrada, però això poc importa. Per a gustos hi ha els colors. El que sí m’agrada, i molt, és el nom: Ferrari 458 Speciale A. Amb A de ‘aperta’, o descapotable en italià.

Continua llegint

Anuncis

Un Ferrari F40 als Alps.

Captura de pantalla 2014-08-18 a la(s) 10.49.36

En el darrer número de la revista evo — a la que recentment m’he tornat a subscriure — hi havia un article que destacava per sobre de la resta: un viatge amb un Ferrari F40 a través dels Alps suïssos. Si teniu la oportunitat de llegir-lo no us ho penseu dues vegades: les fotos de Dean Smith són del millor que he vist en molt de temps, i el text de Henry Catchpole tampoc se li queda enrere.

Continua llegint

Ja estan aquí les primeres proves del Ferrari LaFerrari.

Captura de pantalla 2014-04-30 a les 17.41.34

Ahir poc abans de la mitjanit es va aixecar l’embargo i revistes com Evo o Autocar per fi van poder publicar les respectives proves del Ferrari LaFerrari, hereu espiritual de mites com l’F40 o l’Enzo. Si un mitjà les publicava abans d’hora s’arriscava a rebre una multa estratosfèrica, així que, com comprendreu, les expectatives estaven pels núvols. Admeto que com a fanboy del 918 Spyder i persona a qui el McLaren P1 li va deixar d’alló més satisfet, tenia molta curiositat per veure què podia donar de si el nou monstre pseudo-híbrid de 950 CV made in Maranello.

Continua llegint

Petrolicious i una bellissima Ferrari 250 GTO Series II.

Captura de pantalla 2014-04-30 a les 11.42.36

Ferrari va fabricar 39 unitats del Ferrari 250 GTO entre 1962 i 1965, una xifra que quedava molt per sota de les 100 a que obligava la FIA. D’aquestes, només 3 van sortir de Maranello amb la evolució de 1964, coneguda com a Series II o 250 GTO/64. Una d’aquestes és la que aquesta setmana ens porta Petrolicious en un altre video per guardar a preferits.

Continua llegint

Coses que no es veuen tots els dies: un Ferrari 288 GTO blanc.

DSC04094

Aquest cap de setmana el Circuit de Catalunya ha estat l’escenari d’una nova edició de l’Esperit de Montjuïc. D’entre tots els cotxes que s’han deixat veure dins i fora de la pista hi ha un que s’endú la palma, i de quina manera. La meva senyora no entenia per què cada cop que passaven pel davant m’aturava a fer-li un parell de fotos. Doncs perquè aquests cotxes són tan difícils de veure com un unicorni rosa, li deia. I és que si veure un Ferrari 288 GTO ja és de per sí un aconteixement en sí mateix, veure’n pintat de blanc és una d’aquestes coses que només et passen un cop a la vida.

Continua llegint

Shelby versus Ferrari. 24 hores de Le Mans de 1964.

daytonaCoupe_LE-MANS64-1024x752

A finals dels anys 50 i principis dels 60, el domini de Ferrari a les 24 hores de Le Mans era, senzillament, insultant. Tan insultant com el domini de Jaguar als anys 50, el de Porsche als 80 o el d’Audi en èpoques més recents. L’any 1964 no seria diferent als anteriors, amb els italians aconseguint un nou triplet amb el Ferrari 275P de Nino Vaccarella/Jean Guichet al capdavant. En aquella edició de la cursa gala, no obstant, la èpica es trobava a la categoria petita, la dels GT.

Continua llegint

Una volta en el Ferrari 412 T1 de 1994.

Captura de pantalla 2014-02-26 a les 19.08.42

Molt abans de que la Scuderia Ferrari es convertís en sinònim de victòria, gràcies en part a les victòries d’un tal Michael Schumacher, l’equip italià havia passat per èpoques més aviat fosques. La victòria de Gerhard Berger al Gran Premi d’Alemanya de 1994, per exemple, arribava després de tres anys de sequera — que es diu aviat. Tot i no ser un exemple de competitivitat, el Ferrari 412 T1 de 1994 sí era un dels que millor sonaven de la graella. La raó? Fer servir un motor V12 quan pràcticament la totalitat de la graella optava en el seu lloc per motors V10.

Continua llegint