Ja estan aquí les primeres proves del Ferrari LaFerrari.

Captura de pantalla 2014-04-30 a les 17.41.34

Ahir poc abans de la mitjanit es va aixecar l’embargo i revistes com Evo o Autocar per fi van poder publicar les respectives proves del Ferrari LaFerrari, hereu espiritual de mites com l’F40 o l’Enzo. Si un mitjà les publicava abans d’hora s’arriscava a rebre una multa estratosfèrica, així que, com comprendreu, les expectatives estaven pels núvols. Admeto que com a fanboy del 918 Spyder i persona a qui el McLaren P1 li va deixar d’alló més satisfet, tenia molta curiositat per veure què podia donar de si el nou monstre pseudo-híbrid de 950 CV made in Maranello.

Continua la lectura de “Ja estan aquí les primeres proves del Ferrari LaFerrari.”

Anuncis

Petrolicious i una bellissima Ferrari 250 GTO Series II.

Captura de pantalla 2014-04-30 a les 11.42.36

Ferrari va fabricar 39 unitats del Ferrari 250 GTO entre 1962 i 1965, una xifra que quedava molt per sota de les 100 a que obligava la FIA. D’aquestes, només 3 van sortir de Maranello amb la evolució de 1964, coneguda com a Series II o 250 GTO/64. Una d’aquestes és la que aquesta setmana ens porta Petrolicious en un altre video per guardar a preferits.

Continua la lectura de “Petrolicious i una bellissima Ferrari 250 GTO Series II.”

Coses que no es veuen tots els dies: un Ferrari 288 GTO blanc.

DSC04094

Aquest cap de setmana el Circuit de Catalunya ha estat l’escenari d’una nova edició de l’Esperit de Montjuïc. D’entre tots els cotxes que s’han deixat veure dins i fora de la pista hi ha un que s’endú la palma, i de quina manera. La meva senyora no entenia per què cada cop que passaven pel davant m’aturava a fer-li un parell de fotos. Doncs perquè aquests cotxes són tan difícils de veure com un unicorni rosa, li deia. I és que si veure un Ferrari 288 GTO ja és de per sí un aconteixement en sí mateix, veure’n pintat de blanc és una d’aquestes coses que només et passen un cop a la vida.

Continua la lectura de “Coses que no es veuen tots els dies: un Ferrari 288 GTO blanc.”

Shelby versus Ferrari. 24 hores de Le Mans de 1964.

daytonaCoupe_LE-MANS64-1024x752

A finals dels anys 50 i principis dels 60, el domini de Ferrari a les 24 hores de Le Mans era, senzillament, insultant. Tan insultant com el domini de Jaguar als anys 50, el de Porsche als 80 o el d’Audi en èpoques més recents. L’any 1964 no seria diferent als anteriors, amb els italians aconseguint un nou triplet amb el Ferrari 275P de Nino Vaccarella/Jean Guichet al capdavant. En aquella edició de la cursa gala, no obstant, la èpica es trobava a la categoria petita, la dels GT.

Continua la lectura de “Shelby versus Ferrari. 24 hores de Le Mans de 1964.”

Una volta en el Ferrari 412 T1 de 1994.

Captura de pantalla 2014-02-26 a les 19.08.42

Molt abans de que la Scuderia Ferrari es convertís en sinònim de victòria, gràcies en part a les victòries d’un tal Michael Schumacher, l’equip italià havia passat per èpoques més aviat fosques. La victòria de Gerhard Berger al Gran Premi d’Alemanya de 1994, per exemple, arribava després de tres anys de sequera — que es diu aviat. Tot i no ser un exemple de competitivitat, el Ferrari 412 T1 de 1994 sí era un dels que millor sonaven de la graella. La raó? Fer servir un motor V12 quan pràcticament la totalitat de la graella optava en el seu lloc per motors V10.

Continua la lectura de “Una volta en el Ferrari 412 T1 de 1994.”

El món al revés.

19fp403u0frj6jpg

La imatge que teniu sobre aquestes línies, amb un conill una mica estrany acompanyat del lema “aquets és el motiu pel qual no tenim cotxes de tracció davantera”, va ser una molt ocurrent campanya publicitària que BMW va utilitzar fa uns anys als Estats Units. Era una manera molt gràfica d’il·lustrar un dels principis més sacrosants de la marca, la tracció al darrere, i alhora riure-se’n dels cotxes de la competència amb tracció davantera.

Continua la lectura de “El món al revés.”

La curiosa història del Ferrari Dino 246 GTS que va estar enterrat durant quatre anys.

ku-xlarge

Aquest matí m’he llevat amb un article de Motorsport Retro que m’ha deixat fascinat. Fa uns mesos vaig sentir parlar d’aquesta història, quan va ser publicada per Jalopnik, però fins ara no m’havia parat a llegir-la. Els protagonistes són un Ferrari Dino 246 GTS de 1974, un senyor amb ganes d’estafar a la companyia asseguradora i dos “mercenaris” amb massa apreci per les curves de l’esportiu italià. No menys curiosa és la manera en la que els editors de Jalopnik van acabar trobant un cotxe que s’havia donat per perdut durant dècades.

Continua la lectura de “La curiosa història del Ferrari Dino 246 GTS que va estar enterrat durant quatre anys.”

Oficials del Nürburgring versus un Ferrari amb moltes ganes de fer xivarri.

Captura de pantalla 2014-01-14 a les 11.10.13

El Nürburgring NO és un circuit. Ho és quan parlem de les VLN Series, de les 24 hores o de les tandes privades en les que una empresa lloga el circuit per uns quants privilegiats. Per la resta de casos, principalment les Touristfahren o tandes lliures obertes al públic, el Nürburgring és una carretera de peatge d’un sol sentit sense límit de velocitat. Per més que ens agradi pensar en el Nürburgring com el millor circuit del món, per més que el Nürburgring sigui la estrella indiscutible dels simuladors, per més que al Nürburgring es puguin explorar els límits dels cotxes com en cap altre lloc del món, repeteixo, el Nürburgring NO és un circuit.

Continua la lectura de “Oficials del Nürburgring versus un Ferrari amb moltes ganes de fer xivarri.”

L’extrany LaFerrari, un laboratori rodant que podria culminar amb un retorn a Le Mans.

19bfu2e68fzefjpg

Fa unes setmanes Luca Cordero di Montezemolo va dir que no descartava un possible retorn de Ferrari a les 24 hores de Le Mans, especialment ara que la nova reglamentació (amb motors amb especificacions similars, per exemple) sembla que ha posat les coses una mica més de cara. Tot i no ser un anunci oficial en el sentit estricte de la paraula, tot i no ser més que la expressió d’un desig o una voluntat, la expectació creada ha estat similar a la que hi ha haver quan Porsche va anunciar el seu retorn a la prova francesa. Després de tot, poder reviure els duels Porsche-Ferrari en un futur no molt llunya és massa maco com per passar-ho per alt.

Dies després d’aquesta mena d’anunci no oficial, un extrany cotxe es va deixar veure per Mugello. A primer cop d’ull queda clar que està basat en el nou LaFerrari, tot i que pel que es pot escoltar als diferents videos que corren per YouTube, el so del V12 ha estat substituit pel d’un motor clarament turboalimentat (segons Autosprint es tracta d’un V8).

FerrariProto2~1

Així doncs, de què collons es tracta? Les seves similituts amb el LaFerrari, amb l’afegit de la entrada d’aire al sostre, el generós splitter davanter i el descomunal aleró posterior deixen entreveure una possible variant a l’estil dels FXX i els 599XX, especialment ara que tant l’un com l’altre compten amb els seus corresponents substituts. Probablement es tracti només d’això, i probablement hagin aprofitat aquest programa per desenvolupar d’una forma una mica a-legal el motor 1.6T que aquesta temporada equiparan els monoplaces vermells de la Scuderia. Després de tot, per què deixar el V12 híbrid de sèrie quan pots muntar-li un motor idèntic al de la Formula 1 i poder fer d’aquesta manera molts més kilòmetres de forma completament legal?

Seria maco que es tractés d’un futur LMP1 de Le Mans, però molt em temo que no serà així. O sí. Bé. A mitges. Segurament tot plegat no és més que un laboratori rodant que a curt plaç degenerarà en el substitut del Ferrari FXX, i que a mig-llarg plaç possibilitarà el salt a la categoria LMP1 de cara a les 24 hores de Le Mans la temporada 2016, com així ja apunten alguns mitjans. Jo per si de cas ja vaig preparant les crispetes…

Via Jalopnik, MotorpasiónF1

Bloc a WordPress.com.

Up ↑