El Fiat Uno deixa de fabricar-se al Brasil — 30 anys després.

fiat-uno-brasil-2

A dos dies del mundial de fútbol i tres de les olimpíades, sembla que Brasil està treballant de valent per donar una imatge moderna i actual a l’exterior. Si fa un parell de mesos ens enteràvem que havien deixat de fabricar la Volkswagen Combi, una furgoneta que portava més de mig segle en producció, avui les males noticies arriben pels fanàtics del Fiat Uno. Efectivament, el petit utilitari italià — conegut al país de la samba com a Fiat Uno Mille — deixarà de fabricar-se en breu degut a una nova normativa que obliga a que tots els cotxes produïts a partir de l’1 de gener de 2014 equipin ABS i airbags, dos elements de seguretat que ja donem per fets en aquest país, però que a la gama del Uno Mille eren pura ciència ficció.

Continue reading “El Fiat Uno deixa de fabricar-se al Brasil — 30 anys després.”

Anuncis

Paolo Diana és la pura essència del Rally Legend.

4825_0

Fa un parell de setmanes, mentre el meu germà es barallava amb l’Escrot per fer-lo anar ràpid, San Marino era l’escenari de la que probablement sigui la prova de rallyes més sonada de quantes es disputen a Europa: el Rally Legend. En el seu dia ja vaig escriure una petita entrada amb alguns videos, a la que també s’hi ha de sumar l’espectacular video del drone. Avui per acabar i matar el tema d’una vegada us porto la càmera onboard definitiva del pilot definitiu: Paolo Diana. Aquest bon home participa des de fa anys amb un Fiat 131 Abarth dels grossos, i pel que es veu a les imatges té seriosos problemes per fer-lo anar recte.

Continue reading “Paolo Diana és la pura essència del Rally Legend.”

Petrolicious: Fiat 500D, Speed of Sunshine

Tot i que el SEAT 600 és tota una institució a les nostres carreteres, sempre he sentit especial predilecció pel Fiat Nuova 500, el model que es situava just un esglaó per sota. Més petit, més compacte i més divertit que el seu germà gran, en aquest cotxe és impossible estar de mal humor. Això és com a mínim el que creu Annetta Calisi, propietària del 500D de 1964 que aquesta setmana protagonitza la darrera entrega de Petrolicious. Jo no podria estar-hi més d’acord.

Via Petrolicious

A què espera Fiat per fabricar aquest 127?

1

Llegeixo a Carscoop que un tal David Obendorfer ha “imaginat” com podria ser un successor modern del Fiat 127, i veient les fotos la veritat és que no sé a què esperen els italians per donar llum verda a un cotxe així. Segons Obendorfer, aquest 127 pel segle XXI ha estat dissenyat sobre la base de l’Alfa Romeo MiTo i el Fiat Grande Punto, i si el fabricant italià donés el vist-i-blau estaria situat just un esglaó per sobre de l’actual 500. Tenint en compte el que s’ha posat de moda propostes retro-modernes com el 500, el MINI o el Volkswagen Beetle (dels quals només em quedaria els dos primers), estic segur que aquest 127 també tindria el seu forat al mercat. Estèticament no em negareu les semblances amb el model original, no tan sols en els petits detalls com els fars o els pilots posteriors, sino també en la forma general de la carrosseria. Senzill, elegant i evocador. M’agrada.

Abarth 695 Tributo Maserati, o la prova de que algú a Abarth es deu pensar que som tontos

Abarth acaba de fer pública la principal novetat amb la que es presentaran al saló de Ginebra: el Abarth 695 Tributo Maserati. Al igual que va passar amb el Tributo Ferrari farà poc més d’un any, el Tributo Maserati no és més que un Abarth 500C esseesse pensat per a clients tontos. Perquè no té un altre paraula, ho sento. Ton-tos.

Per començar, la nova proposta del fabricant italià està basada en el Abarth 500C descapotable, el qual té un preu de sortida pel mercat espanyol de 21.590 euros. Sumeu-li els 3.100 euros que costa el paquet esseesse — el qual inclou llandes, suspensió i frens Brembo — i 3.000 euros més per altres opcions com el cuir, el sistema d’escapament Record Monza o els fars de xenó. El resultat és un Abarth 500C esseesse amb un molt bon equipament per uns 27.000 euros. Voleu saber el preu del Abarth 695 Tributo Maserati? 45.000 euros. Quaranta-cinc mil euros. Un quatre, un cinc i tres zeros. Exacte, ho heu sentit bé. Continue reading “Abarth 695 Tributo Maserati, o la prova de que algú a Abarth es deu pensar que som tontos”

Pupurrí informatiu (I)

Com que tinc tantes (tantíssimes!!) coses acumulades, he decidit que des d’ara en endavant, publicaré algunes noticies “menors” en format breu, agrupades en petites compil·lacions a les que anomenarem pupurrís informatius. Sense anar més lluny, avui començarem per…

  • El Porsche 911 S de 1970 que Steve McQueen va fer servir durant el rodatge de la pel·lícula Le Mans ha sortit recentment a subasta, adjudicant-se per ni més ni menys que $1.25 milions de dòlars (uns 870.000 € al canvi). Imitar al actor nordamericà mai havia sortit tan car… (via Autoblog)
  • Jason Thorgalsen, un fotògraf que hauries de conèixer… i que si no vaig errat, estava registrat a Jabbasworld, el lloc del qual va nèixer TheAutoUnion. (via 8000vueltas)
  • A Estats Units hi ha pickups… i després hi ha PICKUPS. En majúscules. D’aquests, un dels més venuts és la Ford F-250 Heavy Duty, la qual, com el seu nom molt ben indica, és l’encarregada de dur a terme les tasques més dures. Com si fos un camió, en altres paraules. Dit això, sorprén veure que una d’aquestes ha aconseguit passar dels 300 km/h a la Bonneville Speed Week. (via Diariomotor)
  • Aquí va una molt bona galería del AvD Oldtimer Grand Prix que es va disputar al Nürburgring fa unes setmanes, i al que vaig tenir la oportunitat d’assistir-hi l’any passat. (via Motorsport Retro)
  • A la venda: Porsche-Kremmer 935 K3. Motor bòxer de 3.2 litres, turbos KKK de generoses dimensions… i una potència que anava dels 740 als 800 CV!! Es tracta de la tercera generació del 935, la més avançada de totes les que es van fabricar… i d’una unitat en concret amb un historial tan llarg com per avorrir. Un perfecte exemple dels esbojarrats anys 80. (via Motorsport Retro)
  • El pitjor Fiat Nuova 500 (l’original) de la història? Molt probablement. Vist al Silverstone Classic. (via Axis of Oversteer)


Fiat 126 + temps lliure + diners + un motor de 330 CV = Fiat 126 Blackbird

Que passa quan tens un Fiat 126 i no saps ben bé que fer-ne amb ell? Que passa si tens diners, temps lliure i una infraestructura que et permet treballar en el cotxe de forma més o menys seriosa? Que passa si pel taller tens un motor de 1.100cc procedent d’una Honda Blackbird, heredat d’una barchetta Radical i amb 330 CV de potència? Que passa si a més a més li fots un supercharger? Doncs tot això és el que ha fet la gent de Retropower, un especialista britànic que durant les darreres setmanes s’ha dedicat a fotografiar tot el procés que ha portat un vell Fiat 126 de 22 CV a convertir-se en un monstre de circuit de més de 330 CV…

Com ja sabeu, a mi aquesta mena de projectes artesanals m’encanta (fa dos dies us parlava del Renault 4L 3000). Digue’m que és quelcom com el Audi A1 clubsport quattro… però en versió econòmica.

Via Jalopnik | Retropower

 

 

 

Top Gear al Gran Premi de Monte-Carlo (i altres conseqüències de la cursa)

Ahir, els afortunats que van poder veure el Gran Premi de Monaco van disfrutar d’una de les curses més emocionants que es recorda al Principat. Desgraciadament, compromisos familars em van impedir poder-la disfrutar de principi a fi, però per sort hi ha coses com Twitter, que et permeten possar-te al dia sense aixecar massa suspicàcies entre els convidats. El fet és que després de veure les repeticions i els resums pertinents em quedo amb una idea: Lewis Hamilton agradarà més o menys, però el fet és que la graella de la Formula 1 necessita més pilots com ell: pilots que no es conformen, pilots que arrisquen, pilots que s’equivoquen, pilots que ataquen. Estareu d’acord o no amb el que fa, però al cap i a la fi, la Formula 1 és un espectacle, i com a tal… necessita pilots com el britànic.

De l’incident amb Massa… que voleu que us digui. Es va precipitar a la paella (que amb tans canvis de nom ja no sé com es diu: Loewes? Grand Hotel?) tot i que Massa va tancar la porta a la seva manera. Amb Maldonado, tres quarts del mateix: Lewis arrisca, fot roda, però l’altre traça com si no hi hagués ningú a l’interior. Accidents de cursa en ambdós casos, en la meva opinió.

El fet és que el paio, amb tants viatges a Direcció de Cursa, comença a estar fins els collons de tot plegat, i així ho ha deixat clar a la BBC, arrivant a dir (en un to una mica irònic, crec intuïr) que tot es deu a que és negre (una frase que ni el meu germà hagués dit millor):

En un altre ordre de coses, i per desdramatitzar una mica tot plegat, els paios de Top Gear també es van deixar veure per Monaco. Fa uns dies ja van ser caçats a Itàlia al volant d’un Citroën DS3 Racing, d’un Abarth 500C Esseesse i d’un Renault Clio Sport, però haig d’admetre que no me’ls esperava per Monte-Carlo. Sembla que el que van fer va ser una mena de curs accelerat al traçat de Gran Premi: Bernie Ecclestone amb Jeremy Clarkson, Chris Horner (el jefe de Red Bull) amb Richard Hammond… i un Flavio Briatore que ha guanyat MOLTS kilos en els darrers mesos al costat de James May (aka Captain Slow). La cosa té la seva gràcia:

El resultat del Gran Premi, resumint, és el que és: un Vettel que surt de Monte-Carlo més líder que mai, un Alonso que és capaç de treure el 150% d’un cotxe mediocre (i si no, només heu de veure on ha estat en Massa durant tot el cap de setmana)… i un Hamilton que sempre va en superattack mode. Sempre. Em declaro fan. Ja tinc ganes que arrivi Montreal (el meu circuit favorit!)…

Fiat 500 TwinAir: al volant…

Divendres us vaig comentar algunes de les primeres impressions que vaig tenir al volant del Fiat 500 TwinAir que m’ha deixat Auto 88. La veritat és que després de recòrrer poc més de 50 kilòmetres des de que em van fer entrega del cotxe, quasi no vaig tenir temps de provar res. Una de les coses que més ganes tenia de comprobar, en aquest sentit, era el consum, i per això necessitava muntar una excursioneta que oferís una bona combinació de conducció per carretera i per autovia. És per això que dissabte a primera hora vam decidir enfilar la C-17 en direcció nord, en una ruta dominguera que ens va portar primer a Rupit, per acabar posteriorment a Camprodon. En total van ser prop de 200 kilòmetres – entre les parades gastronòmico-turístiques, els desviaments per fer fotos i els dos o tres cops que ens vam perdre agafant la carretera que no tocava – en els quals vaig poder comprobar de primera ma que se sent al volant del petit cincocento, com funciona el motor bicilíndric, i si el consum de 4,1 l/100 km és una simple fantasia de Fiat, o una xifra amb possibilitats de convertir-se en realitat.

Continue reading “Fiat 500 TwinAir: al volant…”

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑